Un decret d’alcaldia, ratificat per unanimitat en el darrer plenari, deixa sense efecte el projecte de venda d’un solar emplaçat a la zona del Parc de la Muntanyeta, a Sant Pere i Sant Pau, que la comunitat dels mormons volia comprar per instal·lar-hi un centre religiós. L’Ajuntament s’ha desdit i ja no ven. Però el cas és que no s’hauria hagut de fer ara aquesta passa enrere si abans no s’haguessin fet passos endavant de dubtosa utilitat pública, perquè, com tothom sap, els terrenys que ara deixen d’estar amenaçats de privatització eren, en origen, una zona verda, obtinguda mitjançant les cessions gratuïtes i obligatòries dels anteriors propietaris quan es va urbanitzar la zona.
En el solar en qüestió tothom hi volia un parc. Els veïns hi volien un parc. I de parcs no ens en sobren, a Tarragona. Però els grups municipals, a excepció del nostre, el d’ICV-EUiA, se les van enginyar, aprofitant que aleshores es tramitava un nou Pla d’Ordenació Urbanística, per convertir la zona verda en zona d’equipaments. I finalment, la idea d’alienar la propietat pública, de vendre-la en comptes de cedir-la temporalment, va afegir escàndol a l’escàndol. Recordem que no es tracta de vendre’s un edifici vell, o un solar edificable del centre. Estem parlant d’una zona verda.
Per tant, és una bona notícia que l’equip de govern se’n desdigui i que la integritat del parc desitjat sigui encara possible. A això hi ha contribuït, primordialment, la mobilització dels veïns, que no es van resignar en cap moment a perdre el que consideraven seu, o sigui, de tots. Espero que les al·legacions que va presentar ICV-EUiA contra aquest abús hagin aportat, per la seva banda, una mica de racionalitat a l’estudi de la qüestió. El nostre grup va posar negre sobre blanc raonaments com els que he fet fins ara, i va optar per cridar l’atenció de l’equip de govern sobre el contrasentit que representava tornar a la política dels convenis, l’urbanisme a la carta fet al servei d’interessos particulars.
Tampoc no se’ns ha d’escapar que si l’Ajuntament cau en la temptació de recórrer a aquestes trapelleries és perquè està collat per les obres del Mercat Central. L’edifici –aquest sí, que és un equipament! – encara no està acabat i ja comença a embrutar-se, mentre els carrers del voltant llangueixen per manca d’activitat. El consistori necessita diners urgentment per enllestir els treballs i el govern del PP, que els deu, es fa el desentès. Per això l’actitud del grup del PP, que per una banda ofega les finances de la ciutat i per l’altra ha fet veure que donava suport a la protesta veïnal em sembla del tot inacceptable. Si al final acabem tenint un parc com cal no serà gràcies a ells. I si el mercat s’inaugura, tampoc.
Que l’equip de govern hagi sabut recular a temps en la venda d’una zona verda és un fet que l’honora, però que també l’hauria de fer reflexionar sobre l’alegre manera com es fan les grans obres a Tarragona, i sobre la conveniència de canviar de model, i d’amics, de cara al futur.
Arga Sentís és portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUIA a l’Ajuntament de Tarragona