.

Concha, recuperant una pilota. La Rosaleda ha vist un partit igualat, que només ha decantat el primer gol. Foto: X/Nàstic

El Gimnàstic de Tarragona aterrava a la Rosaleda per enfrontar-se al Màlaga CF amb un estadi que presentava la millor entrada de la temporada, amb prop de 30.000 espectadors a les graderies. Això ha permès als locals sortir amb una home més, a excepció del mig miler llarg de nastiquers que s’han desplaçat per donar suport als jugadors de Dani Vidal.

Borja Martínez sortia en l’onze titular en el lloc de Gorostidi i aquest era el canvi més significatiu respecte al partit del Ceuta. El partit ha començat a un bon ritme i la primera opció del partit es veia molt d’hora, ja que Alan Godoy encarava porteria al minut 1 i mig, a centrada de Pablo, però Herrero ha tret una mà providencial per evitar el gol. Una llàstima no haver pogut aprofitar aquesta ocasió.

Aquests minuts han estat elèctrics, amb els dos equips molt endollats, amb un Màlaga provant xuts exteriors i el Nàstic sortint amb molta verticalitat. Corria el minut 7 quan Varo salvava un nou xut de Ferreiro des de fora de l’àrea, en una bona intervenció del porter de la Canonja, el qual es convertiria en un dels protagonistes destacats d’aquests primers 45 minuts.

Els minuts posteriors han estat ja més tranquils, amb el joc baixant algunes revolucions, i durant els quals només ha destacat un xut de Jaume Jardí i una jugada a pilota parada fins a arribar al primer quart d’hora. Ha estat en el minut 15 quan s’ha donat el primer córner contra el Nàstic i semblava que començava una fase del partit de més pressió dels locals, que han arribat a reclamar un penal al minut 16, del qual l’àrbitre –molt a prop de la jugada– no ha volgut saber res.


Altres notícies:


Tornava la tensió sobre el camp, amb un parell d’oportunitats del Nàstic, controlant bé el joc, sobretot al mig del camp, i recuperant pilotes. Els granes mostraven molta més serenitat que els locals, als quals es veia jugar amb força nervis. És així com s’entrava al minut 25, amb la sensació de control per al Nàstic, mentre que Màlaga mostrava més errades i nervis davant una estructura visitant ben situada i endreçada que continuava esperant les seves oportunitats.

En una d’aquestes ha arribat un xut de David Concha al minut 30 que obligava a fer una nova gran intervenció a Herrero. A partir del minut 32 s’han viscut instant de cert desconcert per un problema a la graderia amb una aficionada local, moment que ha coincidit amb un nou córner a favor del Màlaga que Varo ha salvat de forma impecable.

Després d’això, Borja Martínez veia la primera groga del partit al minut 36 per tallar una contra del Màlaga i s’arribava al minut 40 amb el partit en una fase força travada i sense fluïdesa.

La veritat és que, tot i no veure grans oportunitats de perill dels andalusos, en aquests minuts finals Varo tornava a tenir un parell d’intervencions de mèrit i el Màlaga ho anava provant a onades. Així s’ha produït un altre ensurt majúscul al minut 44, amb una centrada des de la dreta que, després d’un cop d’esperó, s’ha passejat per davant de la porteria del Nàstic.

La vergonya del primer gol

I com no podia ser d’altra manera, ha arribat el temps afegit (2 minuts) i el cop de teatre del partit. Córner contra el Nàstic, batibull amb dues pilotes al camp, els locals treuen ràpidament (mentre Godoy tenia una altra pilota a la mà), envien la pilota al fons de la xarxa mentre els jugadors granes miraven l’àrbitre i l’inefable Daniel Palencia Caballero dóna el gol en una acció tan absurda com inimaginable. Però així ha estat. L’estupefacció dels jugadors granes ha estat absoluta i, un cop més, ha quedat demostrada la immensa inoperància dels cossos arbitrals (sobretot dels assistents de banda) i l’enorme arrogància que dóna a l’home un simple xiulet.

Sortosament, arribava el descans, els ànims es calmaven i Dani Vidal (que avui estava sancionat i veia el partit des de la graderia) posava ordre de nou al vestidor.

Tant ha estat així que la segona part ha començat pràcticament amb l’empat del Nàstic. Després d’un gran treball de Pablo Fernández, fent d’extrem i amb la seva habitual persistència, assistia David Concha per marcar un gran gol que valia l’empat. Era un cop d’efecte dels granes que, per uns minuts, han fet emmudir la Rosaleda per tornar a posar l’equilibri en el marcador i sobre la gespa.

El Màlaga es posava nerviós i quedava desconcertat, era un bon moment per continuar-ho provant i el Nàstic que insistia per fer el segon. De mica en mica, però, els locals han anat reorganitzant el seu joc i al minut 51 posaven de nou a prova i Varo, que tornava a protagonitzar una bona aturada.

Un penal condemna els granes

La pressió dels locals s’ha traduït en el penal que al minut 55 xiularia el col·legiat per una agafada de samarreta de Pablo Triguero que, a més, ha vists la tarjeta groga. Era falta, era groga i era penal. Llàstima que el mateix àrbitre no hagi vist res en les nombroses accions idèntiques amb els colors canviats, on en cap cas ha pitat ni penal, ni targeta, ni res… Igualment discutible ha estat la groga que, durant la preparació del llançament, ha vist Nacho González per protestar, sobretot tenint en compte el fart de queixes del Màlaga durant tot el partit que en cap cas han estat amonestades.

Ha arribat el moment de xutar la pena màxima i Varo ha endevinat tan bé la trajectòria que semblava que l’aturava, però la pilota anava tan ajustada a la base del pal que Roberto l’ha enviat a la xarxa i ha anotat el segon del Màlaga.

Començaven així uns minuts difícils, en els quals l’objectiu era no perdre la compostura i evitar la precipitació, perquè la Rosaleda s’ha despertat i els locals s’han anat trobant bé amb el control del partit, mentre els granes intentaven continuar fent el seu joc

D’aquesta manera arribava una bona oportunitat en el minut 67, amb una falta que aturava Herrero sense problemes. Seguidament, Óscar Sanz veia una targeta groga al minut 69, mentre que un minut més tard Jaume Jardí deixava el camp per permetre l’entrada d’Álex Mula, que saltava al seu antic camp en un intent de donar frescor a la zona d’atac del Nàstic. De fet, l’ex del Màlaga ha anat agafant protagonisme i així ha arribat una falta perillosa al minut 75 a favor del Nàstic que Mula ha intentat posar entre els tres pals.

Arribaven moments de patiment per al Màlaga i de pressió del Nàstic, però l’àrbitre continua sense voler veure res dins de l’àrea local. Està clar que el dia que repartien vergonya, aquest home no hi era. Després de dos canvis del Màlaga, s’arriba al minut 80 i el Nàstic protagonitzava dos canvis més. David Concha i Pablo Fernández deixaven el camp per cedir els seus llocs a Gorka Santamaría i Marc Fernández.

Els minuts posteriors han servit per clavar els locals al mig de camp esperant només les oportunitats que li oferien les errades dels granes, que passaven per uns minuts de cert desconcert.

L’últim relleu a les files tarragonines es vivia al minut 88, amb Alan Godoy seient a la banqueta i entrant al camp Andy Escudero. Es tractava de buscar el revulsiu i Escudero ho ha provat de totes les maneres durant els cinc minuts afegits al final dels noranta.

No semblava que els granes tinguessin les idees gaire clares i l’àrbitre no ha ajudat quan ha mostrat una vermella directa a Unai Dufur, que era a la banqueta, possiblement per una protesta al quart àrbitre.

Andy Escudero tenia l’última oportunitat del partit al minut 95, però el partit s’acaba i el Màlaga s’emporta la primera meitat del duel.

Queden 90 minuts a casa per refer-se i entendre que, si s’analitza el futbol, la igualtat ha estat la nota predominant del partit. El futbol del Màlaga ha estat menys brillant del que es podia suposar i el partit ha quedat marcat per la infame decisió arbitral que ha donat el primer gol dels malaguenys. Tot i aquesta herència, el Nàstic en tindrà prou guanyant per 1-0 al Nou Estadi Costa Daurada el pròxim dissabte per ser equip de Segona Divisió.

Set dies i tindrem la segona part d’aquesta final. El veredicte encara està per escriure.