Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: DiariTots21
La Cambra de Comerç de Reus és una de les institucions que té un paper rellevant en el nou Fons de Transició Nuclear, per quant és membre de l’òrgan de governança, té veu i vot en la presa de decisions sobre la gestió més adequada dels recursos així com en la definició de les ajudes i dels subjectes destinataris d’un Fons que aportarà milions d’euros en el territori nuclear de la demarcació. Es busca facilitar la transició un cop les centrals nuclears hagin tancat. Parlem amb Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus.
Quin és l’estat actual de la qüestió?
Ens trobem al principi d’un escenari on la llei que ho regula té un ampli recorregut i generarà recursos de manera recurrent durant una sèrie d’anualitats. Ser al principi vol dir que caldrà anar implementant paulatinament elements de millora i aplicar ajustos per tenir en compte les singularitats dels objectius d’aquests recursos així com la dels projectes que hagin d’implementar-se dins el territori beneficiari.
S’ha tancat la liquidació de 2023, on d’una previsió inicial d’ingressos de 60 milions d’euros hem passat a 83,5 milions, que s’han de destinar als fins i objectius que marca la llei, és a dir, temes com la reindustrialització, la transició energètica o la promoció econòmica dels territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. S’està acabant de fer la distribució de la liquidació de 2023, on bàsicament s’ha repartit el Fons en municipis, que ho han de destinar a projectes o finalitats que vagin en línea al que marca la llei. Per tant, els ajuntaments no poden fer qualsevol cosa amb aquests diners: les inversions han de donar resposta a la llei. És a dir, no haurien de destinar-se a despesa corrent que preveuen els capítols 1 i 2 dels pressupostos municipals, o sigui, a les despeses de personal i despesa corrent. No poden contraure’s obligacions a les que no podran respondre més endavant perquè ja no tornaran a tenir ingressos extraordinaris com aquests.
Quins reptes us trobeu quant als municipis?
Tenim reptes com aquells municipis que han rebut uns ingressos que excedeixen molt el seu pressupost ordinari, amb casos que el doblen i fins i tot el tripliquen. La pregunta és a quin projecte destinem aquests recursos per tal de donar resposta a les finalitats que la llei preveu.
Aquests Fons són anuals. Fins quin any es podran rebre?
La llei no estableix un període temporal de vigència. Mentre no es derogui o mentre no es tanquin les centrals nuclears s’aniran rebent. Al moment que es clausurin les centrals, deixaran d’existir perquè no tindrem els recursos impositius, que procedeixen dels impostos que paguen les centrals nuclears, el que es coneix com a fet imposable. És a dir, fins els anys 2031, 32, 35 o el que sigui, segons dicti el Govern.
Es rebrà la mateixa cifra d’ajudes cada any?
No té per què ser axí. De fet, la previsió inicial era de 60 milions d’euros i al final, amb la liquidació efectiva, ha estat de poc més de 83 milions. Previsiblement anirà per aquí, però cal tenir en compte que estem assistint a un desenvolupament de les energies renovables que s’estan connectant al sistema de generació elèctrica i pot passar perfectament que l’energia nuclear no aporti tant al sistema i per tant, paguin menys impostos. Ara bé, al final una central nuclear necessita un mínim per funcionar, i es va preveure que serien els 60 milions d’euros els que generarien de manera constant/recurrent.
A qui es destinen els Fons?
L’any 2023 va ser una rara avis. Davant la impossibilitat de tenir projectes mínimament madurs, es donà sortida als recursos a partir de l’òrgan de governança, format per agents del territori (consells comarcals, els ajuntaments de Vandellòs i Ascó, les cambres de comerç, patronals, sindicats i la Generalitat). Es va acordar que una part es destinés als ajuntaments de l’àrea nuclear, els anomenats ajuntaments del Penta-1 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona) i Penta-2. Els primers es troben a un radi de 10 quilòmetre d’una de les centrals nuclears i el segon, a 30 kms. També es decidí que una altra part aniria destinada a projectes d’alt impacte, concretamente a ILJIN Materials (Lotte) de Mont-roig, entre d’altres…
Com queda l’any 2024 quant a repartiment dels ajuts nuclears?
Ara canvia la situació. S’acordà que absolutament tot havia d’anar a projectes, vol dir que poden tenir orígens diversos: és a dir, únicament privats, a partir de col.laboracions público-privades o beneficiar un agent públic que decideixi presentar un projecte sòlid i sostenible. Ara no parlem de subjectes beneficiaris sinó de projectes beneficiaris. Això ha de donar resposta a la finalitat de la llei, és a dir, fer la transició per preveure el tancament de les centrals i afrontar la desaparició de 3.000 llocs de treball qualificats, més els llocs de treball accessoris. El repte és important.
S’estan fet públiques les convocatòries per a tirar endavant els projectes?
De moment només n’han sortit dues: una adreçada a projectes d’alt impacte i una altra, vigent, destinada a noves oportunitats de negoci. Són 15 convocatòries les previstes ara per ara i per enguany. El calendari de convocatòries d’ajuts a projectes ja està marcat per tot l’any i aniran publicant-se, per exemple, en temes agroalimentaris, i després vindran les adreçades a turisme. Com que som al principi del procés, hi ha coses que han de millorar, que han d’accelerar-se o bé s’han d’acabar d’incorporar.
Què estan fent en aquest sentit?
La Generalitat està aprofitant convocatòries que ja s’havien fet en altres anys i que per tant tenen bases tècniques molt marcades i treu noves convocatòries afegint els elements singulars dels territoris nuclears, amb majors percentatges d’intensitat d’ajudes. Així, la Generalitat s’adapta a la conjuntura del territori. Això evolucionarà cap a convocatòries noves, amb bases específiques per a projectes d’aquests territoris, però fer això no és fàcil donada la necessitat de complir amb els procediments reglats de creació i validació de convocatòries.
Estem parlant que la Generalitat farà 15 convocatòries diferents d’ajudes, però fins ara només s’han substanciat dues
Exacte. Per això estan sortint convocatòries antigues. L’objectiu final és que els recursos generats pel FTN han d’arribar a projectes d’economia productiva. Ara bé, les convocatòries noves necessiten ser redactades i han de ser aprovades per uns tècnics. I això són de mitja, aproximadament, vuit mesos de termini per la Generalitat quan com en aquests casos, parlem de noves normatives. Les primeres convocatòries específiques, sobre turisme rural, poden sortir el mes de novembre. I l’any que ve en sortiran d’altres. Repeteixo: som al principi i estem ajustant aspectes. L’important és que tenim uns recursos anuals molt notables i això requerirà que surtin convoctòries específiques.
A més a més, venim d’unes eleccions autonòmiques, falta que es constitueixi un nou govern i el pressupost de la Generalitat es va prorrogar, és el de 2023, amb la qual cosa l’assignació dels Fons de Transició Nuclear de 2024 no pren com a referència la liquidació de 2023, que va ser de 83 milions d’euros, sinó l’assignació pressupostària, que va ser de 30 milions (20 milions assignants, més 10 milions amb què ho amplià la Generalitat). Les convocatòries seran per atendre els 30 milions d’euros, no els 83. Quan es liquidi l’impost, que serà previsiblement al març de 2025, ens tornarà a passar el mateix: tindrem un excedent que haurem de repartir en convocatòries que hauran sortit en 2024 i que s’extendran en 2025.
Quan es percebrà la diferència de 30 a 83 MEUR?
El segon trimestre de 2025, segons les previsions indicades amb les que es treballa.
Les empreses o ajuntaments no cobraran l’ajuda, per tant, fins al segon trimestre de 2025. Això afegeix dificultats…
Correcte. Reitero que som a l’inici d’un projecte important i sempre que es comença cal adaptar-se. Al final, quan dintre d’uns anys ho veiem amb perspectiva, segur que la valoració serà molt positiva.
L’òrgan de governança va determinar que les empreses que volguessin arrencar projectes i ho poguessin fer amb recursos propis, tinguessin via lliure i en 2025, en sortir les convocatòries, i respecte aquelles inversions i despeses que es considerin elegibles, tindran un efecte retroactiu a u de gener de 2024. A títol d’exemple, una empresa que hagi fet la inversió al juliol de 2024 podrà presentar la sol·licitud en una futura convocatòria i, si acompleix els requisits de bases, tindrà una resolució favorable. Això ho va demanar l’òrgan de governança: que es pugui disposar de l’efecte retroactiu.
Quin paper juga i quin paper jugarà la Cambra de Comerç de Reus en els Fons de Transició Nuclear?
La Cambra de Reus i les cambres (Tortosa, actualment, i previsiblement la de Lleida, en el futur proper) juguen un paper molt important. En el cas de Reus, les dues centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs es troben dins el territori cameral i el gruix important de municipis, també. Així, de la zona Penta-1, de 18 municipis existents, 17 es troben en el territori de la Cambra de Reus, i del Penta-2, de 79, 50 són de la Cambra.
Som dins l’òrgan de governança, hi participem activament, com també en el reglament de desenvolupament de la llei. Hem volgut ser molt actius, fent aportacions de manera que el reglament fixi qüestions d’interès per als projectes que hagin de desenvolupar-se per part de les empreses o bé d’altres agents.
Com ara?
Hem realitzat aportacions importants, juntament amb d’altres agents presents en l’òrgan de governança, per aconseguir que les convocatòries tinguin una major intensitat de les ajudes (major % de cofinançament) o que puguin accedir a les convocatòries aquells projectes que presentin imports totals d’inversió més baixos. Podem dir que gairebé la totalitat de les propostes sortides des d’aquí han estat acceptades i la Generalitat les està incorporant a l’esborrany del reglament.
Es tracta de donar suport a petites i mitjanes empreses?
Correcte. També ajudem les empreses i ajuntaments que tenen dubtes per tal de tirar endavant amb l’adequada definició dels projectes o bé amb els tràmits a realitzar. Cal tenir present que hi ha una certa complexitat tècnica en la sol.licitud d’aquests ajuts. Aquí actuem acompanyant les empreses i les administracions perquè tot pugui arribar a bon port i tinguin la certesa que les sol.licituds que hagin fet tindran solvència i una possibilitat d’èxit molt elevat.
Quina tasca més realitzaran?
Nosaltres som agents econòmics, com les patronals -Pimec i Foment-, i existeixen també els agents socials, és a dir, els sindicats. Nosaltres rebrem una convocatòria bianual de 630.000 euros que ens han de permetre a tots aquests agents cobrir les despeses per poder tenir els tècnics o materials necessaris per ajudar les empreses a presentar els projectes, a poder fer les tasques de difusió a diferents punts del territori o bé la col.laboració que puguem mantenir amb un Consell Comarcal, per exemple.
S’estan posant en contacte les empreses amb la Cambra?
Sí. Tenim un mapa del que les empreses volen fer al territori i tenim empreses que s’han dirigit a nosatres per explicar-nos que tenen un projecte al calaix i el volen tirar endavant gràcies a les ajudes. Som presents en cinc comarques, tenim tècnics que trepitgen el territori i vies de col.laboració amb els Consells Comarcals. Nosaltres aportem expertesa i coneixement. Es tracta de donar solucions a les empreses en el seu projecte.
Parlem d’empreses existents i de noves?
És així, o una empresa ubicada fora del territori dels Fons de Transició Nuclear i que vol crear una unitat productiva amb seu fiscal dins d’aquest territori. També el cas d’empreses de nova implantació, com el cas de Lotte, que és claríssim, així com aquelles ja presents en el territori que facin ampliació amb creació d’ocupació o bé desenvolupin noves línies de negoci.
Parlàveu d’ajuntaments petits que rebran molt diners i que pot ser que no sàpiguen on invertir-los. Els conduireu a buscar solucions?
Parlem de casos com la generació d’energia via renovables amb teulades de béns de domini públic, per exemple. Tenim un departament d’energia renovable i assessorem en aquest camp, com en la creació de comunitats energètiques. Justament els pobles petits poden trobar-se que tenen més dificultats per tirar endavant un projecte de promoció econòmica, però no des del punt de vista energètic, que al final beneficia la població i pot permetre fer de punt d’atracció d’una empresa que així pot tenir l’energia a un preu molt més barat o de manera gratuïta, aconseguint un avantatge competitiu.
Director DiariTots21
