.

.

TOTS 21


El president del CAT, Joan Alginet, i el seu director gerent, Josep Xavier Pujol, a la dreta, durant la presentació d’aquest matí. Foto: Jordi Marsal

El consum d’aigua del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona va créixer un 10% al llarg de 2021 fins els 70,14 hectòmetres cúbics, segons el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Una xifra, segons remarca l’ens, que encara està per sota dels 73,79 hectòmetres cúbics de 2019, abans de començar la pandèmia, i que ha evolucionat a l’alça estirada per una recuperació del consum de les indústries –que ha pujat un 22,6%-. L’ens gestor del minitransvasament ha anuncia que construirà una variant per salvar el “punt negre” de la canonada que va rebentar l’11 de desembre a l’Ametlla de Mar. Segons el CSIC, el trencament es va produir fruit d’una corrosió per clorurs externs provinents d’aigua de reg amb salobre, com ja va passar a l’Ampolla el 2020.

El CAT segueix recuperant els nivells de consum d’aigua de l’Ebre previs a la pandèmia, segons es desprèn de les dades presentades aquest dimarts. Si bé l’aigua dispensada als ajuntaments -43,56 hectòmetres cúbics- només va suposar un increment del 3,5% respecte 2021, el consum industrial es va enfilar fins els 26,58 hectòmetres cúbics, prop d’un 23% més.

“Al 2020 va haver una gran davallada al sector econòmic, més que al domèstic: la recuperació ha estat més alta on ha hagut més davallada on no n’hi va haver tanta”, ha apuntat el director gerent de l’ens, Josep Xavier Pujol, tot recordant que la caiguda a la indústria va arribar a situar-se entre un 30 i un 40% del consum habitual per efecte de la pandèmia.

Més enllà de l’evolució dels consums, les accions per garantir la seguretat del subministrament i de la infraestructura del minitransvasament continuen sent les principals prioritats per als responsables del CAT. Així, i després que rebentés un tram de canonada a l’altura de l’Ametlla de Mar l’11 de desembre passat tallant el subministrament durant 30 hores i produint afectacions a propietats properes, han anunciat la construcció d’una variant de 375 metres de nova canonada de formigó armat i d’1,6 metres de diàmetre per desviar l’actual, considerat com un “punt negre de la xarxa”.

Aigües de reg salobres que afecten el ferro

El dictamen del CSIC, que va estudiar la causa del col·lapse, ha certificat, com va passar a principis de 2020 a l’Ampolla, que no es va tractar d’un defecte de la canonada. Atribueixen l’origen a la corrosió per clorurs externs procedents del reg per superfície amb aigües salobres al llarg del temps el fenomen. “Han atacat l’armadura activa de pretensat i, per un efecte de picadura del ferro, ha disminuït la secció, acumulant trencaments de cables, es trenca i perd la condició estructural de la canonada”, ha precisat Pujol.

El projecte, aprovat per la via d’urgència, està en fase de licitació i es preveu que estigui finalitzat al juny després d’una inversió d’uns 1,1 milions d’euros que se sumen als 125.000 euros de les reparacions i restauració de les afectacions causades per la rebentada.

Paral·lelament, el CAT continuarà treballant enguany en la implantació del sistema d’auscultació de la canonada principal, amb la instal·lació de fibra òptica al llarg dels 85 km del traçat, per monitoritzar en temps real i en continu l’estat estructural de la canonada per evitar el trencament d’espires d’acer i el seu deteriorament. El projecte té un cost de 7 milions d’euros i s’executa des del passat novembre, amb la previsió que s’allargui un any i mig.

També s’invertiran 9,9 milions en un segon dipòsit d’aigua crua a l’ETAP de l’Ampolla amb 185.000 metres cúbics de capacitat, que permetrà doblar la capacitat actual i augmentar la garantia d’abastament. Amb aquest objectiu es construirà també un nou dipòsit regulador a Vila-seca de 25.000 metres cúbics i que costarà 8,4 milions d’euros. Tots dos projectes estan en fase de licitació i s’adjudicaran a l’abril. Les obres s’allargaran entre tretze i disset mesos. La previsió, en aquest àmbit, és invertir uns 40 milions d’euros en deu obres que han de millorar la capacitat de regulació i garantia d’abastament.

Alginet es desentén de la reversió

Més enllà de les inversions però, el president del CAT, Joan Alginet, ha volgut deixar al marge dels aspectes de gestió de l’ens el debat social i polític a les Terres de l’Ebre sobre la reversió del ministransvasament de l’Ebre. La Plataforma en Defensa de l’Ebre l’ha tornat a reclamar aquest cap de setmana. Per la seva banda, Movem Terres de l’Ebre vol ara obrir el debat al Parlament plantejant un pacte de reversió com el que es va acordar en el cas del Ter amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

“És una realitat diferent a la nostra”, ha apuntat, recordant que la captació del Ter pot arribar al “70% del cabal del Ter”. “A l’Ebre parlem d’un 0,7% del cabal que es capta dels dos canals. Partim d’una comparació totalment diferent. Quan parlem de revertir el minitransvasament hem de saber exactament amb quins termes ho fem i si obrim un debat, que crec que el Consorci no ha d’entrar, ho han de fer les forces polítiques i els actors socioeconòmics, ho hem de fer de forma coherent, responsable i sabent el que volem”, ha manifestat Alginet.

Apunta que cal “treballar vies alternatives” per aspirar a revertir un servei d’abastiment d’abastament d’aigua amb riscos, “amb un punt de captació i una canonada unidireccional”. “Hem de treballar amb el territori per revertir. Però el debat ha de ser rigorós i aportdant des del coneixement solucions per avançar. Si és un debat associat a un determinat moment polític i un objectiu concret no ajudarà. Perquè el servei que presta el Consorci és garantir l’arribada d’un element essencial per sobreviure el territori, que és l’aigua. Hem de ser conscients que el que fem és gestionar un bé escàs”, ha insistit.

Publicació de les remuneracions de càrrecs polítics

Alginet ha anunciat també que des d’aquest dimarts mateix la web del CAT publica l’agenda institucional del president, amb les reunions a les quals assisteix pel seu càrrec, així com les retribucions detallades dels membres del consell d’administració. Aquest últim aspecte ha estat objecte de controvèrsia política els últims mesos, després que la CUP portés el cas als tribunals i el TSJC sentenciés que l’organisme havia de fer públiques les retribucions dels ses càrrecs polítics. La formació va denunciar fa unes setmanes que el CAT no havia donat compliment a la sentència i exigia la seva publicació.

Segons el president, l’organisme va trametre al denunciant la informació requerida poc després de conèixer la sentència, el 29 de juliol passat, però ha explicat que el correu electrònic no va arribar al seu destinatari. Els cupaires demanaven també que es fes públic els sous de tota l’estructura tècnica de l’organisme. “No hi ha inconvenient”, ha respost, tot anunciant la seva voluntat de fer efectiva la transparència a l’ens, “per compromís democràtic”, més enllà del compliment de la llei i els mandats judicials.

Jordi Marsal