El Catllar reviu la seva intensa i conflictiva relació amb la resclosa del riu

🔊 Escoltar la notícia

Una llarguíssima, apassionada, però també sumament conflictiva relació entre la resclosa del Catllar, la seva població i la dels voltants, es posà de manifest en una xerrada a tres bandes celebrada la tarda de divendres al Centre Cultural del Catllar per commemorar els 60 anys de la posada en funcionament de la resclosa moderna.

Si hi ha un territori que mostra una estima potser fora de mides ver el seu riu, que li confereix una àura gairebé divina, que de vegades sembla tractar-lo com un ser superior, una mena de força de la natura que li regula la vida i la mort, una sort de tradició pagana que recorre el riu Gaià per explicar-se a sí mateixa, aquest territori és el del Baix Gaià, riu amat per pagesos, per industrials, per ociosos estiuejants i per ecologistes conscienciats.

Aquest enorme ventall de sensibilitats remotes, de realitats percebudes de manera prou diferent, suraven com ho fa la tortuga de rierol a la taula rodona que celebrà els 60 anys de la construcció de la nova resclosa del Catllar, l’obra que substituïa l’anterior, que des del segle XIII derivà l’aigua del riu al pas per la zona de la Fàbrica per a ús dels pagesos i dels industrials moliners, perquè riu avall, el Gaià comptà durant molt de temps amb quatre molins plenament actius, que sostingueren una dura i tricentenària batalla contra els pagesos per aprofitar la darrera gota d’aigua, escadussera, que menava del Gaià.

La xerrada comptà amb tres ponents: l’alt tècnic de la Unió Europea i expert en agricultura i ús de l’aigua, el rierenc Ricard Ramon; l’historiador catllarenc i referent en investigació local Josep Zaragoza i el membre de l’Associació Mediambiental La Sínia, Joan Díaz.

Es tractava de tres protagonistes de la història recent del riu Gaià que l’han abordat des de diferents vessants: Ricard Ramon és l’autor de l’imprescindible llibre ‘La lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià’ (Cossetània, Valls, 2022); Josep Zaragoza coneix el riu centímetre a centímetre i l’Associació Mediambiental La Sínia ha estat i és la peça clau que ha protagonitzat, amb el suport de l’Ajuntament, la salvació del riu, la recuperació i manteniment seu cabal ecològic, i la revifalla de la resclosa i les seves espècies, culminades amb l’exitosa reintroducció de la tortuga autòctona a partir de 2014, exemplar que va tenir descendència nascuda al mateix  riu.

Una suma de conflictes entre pagesos i industrials moliners dibuixen la història d’una resclosa que va ser aixecada a l’Edat Mitja, al segle XIII i que posteriorment, en 1964, viuria una reconstrucció clau de mans de la Comunitat de Regants, aleshores constituïda, que acabaria guanyant la partida històrica als moliners, qui sempre havien tingut el suport de l’Estat en la seva batalla per guanyar-se una gota d’aigua.

Terra magre, de sòlida seca, Ricard Ramon introduïa la part històrica de la resclosa des del segle XIII, el que seria un eix de vertebració econòmica en direcció al mar. Una resclosa que regulava l’ús de l’aigua del Catllar avall, i a partir d’aquest territori, fins a arribar al mar, tocant a Tamarit i superat Ferran, floririen els conflictes i els agravis. “Tota gota d’aigua compta”, no es cansava de repetir.

Única resclosa del Gaià que abastia a quatre molins “ha estat permanentment font de lluita, entre els senyors feudals i els pagesos, i els darrers tres segles, entre pagesos i industrials dels molins”, molins com el de Fortuny o el Molinet, alguns ensulsits i altres ja inexistents. Un dels desapareguts és avui un taller mecànic.

Ramon repassà les fites històriques de la batalla de l’aigua i d’entre elles destacà poderosament una sentència de la Batllia Reial de 1830, que determinaria l’organització del repartiment de l’aigua fins als anys 70. Així es va determinar que els pagesos usarien l’aigua de dia i els moliners, de nit.

Passarien els anys, passarien les dècades i la resclosa mantindria el seu esquelet de pedra, anticuat, desfasat, fet de manera tradicional i desubicat en ple segle XX, quan arribaria el gran moment de l’avellana, que substituiria el cànem, i l’era del conreu de la mongeta, esdevenint el Gaià l’hort periurbà de la zona urbana de Tarragona. Paral.lelament, els molins no aturarien, ni molt menys, la seva activitat, que amb el temps deixaria enrera el blat per abraçar el pinso. Aquests canvis poderosos demanarien “més aigua”, de manera que “es generaria una gran conflictivitat”, recordaria Ricard Ramon. “Cada gota compta”, subratllaria en tot moment.

Neix la Comunitat de Regants

Seguirien vivint-se moments de tensió, fins i tot amb les dones que usaven els rentadors del Catllar. La batalla posaria, però, el seu punt i final a partir de 1958, amb la constitució formal de la Comunitat de Regants de la Riera: els pagesos s’organitzarien jurídicament i d’aquesta manera aconseguirien una concessió de 500 litres per segon. “Des de llavors, la resclosa passaria a ser propietat dels Regants i no dels moliners“, destacaria Ramon. En 1964 es posaria en funcionament la nova resclosa i els regants aconseguirien que els moliners paguessin el 50% del cost de l’obra perquè constaria com una millora de l’antiga, la medieval resclosa del Catllar, i no com una de nova.

No acabaria aquí la història. En 1974 l’aleshores Enpetrol -avui, Repsol– construiria la presa riu amunt i decidiria entubar el reg, amb la qual cosa “la funció de la resclosa perdria tot el sentit i entraria en la fase d’abandonament”. Aleshores, el riu quedaria marcat per una pèssima actuació de la Junta d’Aigües de Catalunya -predecessora de l’actual Agència Catalana de l’Aigua (ACA)-, que en paraules de Joan Díaz “cometria un desastre” arrasant la llera des de la desembocadura fins a la resclosa.

Viuria el maldestre riu Gaià el seu darrer episodi amb l’entrada en acció de l’Associació Mediambiental la Sínia, que reestructuraria el canal fluvial, extrauria els llods acumulats procedents de l’embassament, reintroduiria la tortuga rierol, espècie endèmica i amenaçada per altres tortugues forànies, renaturalitzaria la zona amb vegetació pròpia i iniciaria un programa pedagògic extens amb la mainada, organitzant jornades de reintroducció d’espècies animals i cura de les vegetals de manera que la resclosa i el seu entorn han tornat a la vida i ja no és possible veure fotografies tan impactants com aquella on es veu la celebració, l’any 1976, d’una cursa de motos Enduro al bell mig d’un riu mortalment sec.

Jaume Garcia