D’esquerra a dreta, Josep Maria Solé i Sabaté, Jordi Ruiz, Josep Maria Gavaldà i Manuel Maria Fuentes. Foto: DiariTots21
Vint-i-quatre anys després de l’edició dels dos primers volums -‘El Castell, Vila i Terme del Catllar, segles XII-XVIII’-, la població del Baix Gaià compta des d’aquest divendres amb el volum que clou aquest projecte iniciat en 2000 i que és obra de l’historiador i religiós Manuel Maria Fuentes.
El primer volum -que fou acompanyat d’un amplíssim apèndix documental-, abordà el període dels segles XII al XVIII, és a dir, l’Antic Règim, i el fil conductor del nou, els segles XIX i XX, “ja no és el poder senyorial, sinó els veïns i veïnes del Catllar, que ja no són vasalls de ningú, sinó homes i dones lliures”, recordava l’autor en la presentació del llibre.
Es tracta d’una obra monumental de 926 pàgines que era presentada al Centre Cultural del Catllar per tot un referent en la historiografia catalana, el catedràtic d’Història Contemporània Josep Maria Solé Sabaté, en un acte que fou conduït pel president de la Fundació Castell del Catllar, Josep Maria Gavaldà -promotor de l’obra- i comptà amb la presència del tinent d’alcalde Jordi Ruiz.
|
Altres notícies: |
El llibre pot passar als annals de la historiografia catalana en ser un cas únic de desplegament d’informació i d’aprofundiment temàtic mastodòntic per una població menuda de 5.100 habitants com és El Catllar. A això es referia Solé i Sabaté -prou conegut pels seus treballs sobre la Catalunya contemporània i potser especialment els dedicats a la guerra civil al Principat- “El llibre ens permet fer un edifici que és civilització, cultura i convivència amb els altres”, resumia un historiador, l’avi del qual fou catllarenc.
L’obra “no es deixa gairebé res, està escrit de manera amena i entenedora, compta amb una edició excel.lent, de manera que em trec el barret davant aquest llibre, que és una meravella”, subratllava. Solé i Sabaté posava l’accent en el fet que abordar la història local és “fer història universal”, i en el cas del llibre de Fuentes, aquest recorda la història d’Espanya i de Catalunya de dos segles especialment convulsos i violents, i com el seu esdevenir es va traduir en el dia a dia catllarenc.
El llibre aborda infinitat de qüestions: el territori i la població, la política i la gestió municipal, el municipi i l’atenció a la població, l’estructura econòmica, la cultura, l’ensenyament i la sanitat i, finalment, l’església, i com en l’anterior treball sorprèn el llistat d’oficis i noms de persones que el poblen.
L’extenssíssim projecte neix gràcies a l’impuls de l’actual president de la Fundació Castell del Catllar i exalcalde durant 32 anys, Josep Maria Gavaldà, que des dels anys 90 va encarregar el projecte a l’autor. En 1990 El Catllar celebrà el bicentenari de la construcció de la seva església. Fou aleshores quan Fuentes conegué El Catllar: el rector de la mateixa, el conegut teòleg Josep Gil, li demanà de redactar un llibret sobre el temple. L’encàrrec es convertí en dos monumentals volums en resposta ja a la petició feta per Gavaldà, aleshores alcalde de la vila.
Fer història local contemporània sovint vol dir abordar uns fets tràgics més o menys recents, com van ser la guerra civil i el franquisme, els quals sovint els historiadors han de plasmar amb el màxim rigor i objectivitat perquè moltes ferides encara no han supurat. Hi queden els darrers supervivents o els seus descendents. Fuentes explicava aquest intent d’objectivitat i Gavaldà recordava en la seva exposició que El Catllar viuria molts segles en “una economia agrària, gairebé de subsistència i un règim de propietat de la renda majoritàriament en mans d’uns pocs”, una situació precària que “deixaria lligats de peus i mans els ajuntaments de l’època, amb uns pressupostos muncipals gairebé sempre deficitaris”.
L’estat de coses s’agreujaria amb l’arribada, a finals del segle XIX, de la fil.loxera, que “incidirà amb força en els anys posteriors i de manera especial durant la guerra civil”, amb les atrocitats que es van viure. Després de la guerra vindria l’exili i “una duríssim repressió contra els vençuts”, recordava, i també contra la llengua catalana. Al llibre hi ha testimonis orals de catllarencs i catllarenques que ho van viure: “Aquests fets històrics, encara avui, tenen una forta càrrega emocional”, detallava Gavaldà.
El llibre “és viu”, deia Fuentes en recordar la gran quantitat de noms que hi apareixen, citació de nombroses professions i d’autoritats, i al fet que relata la història fins a temps recents, en una població que ha passat de comptar amb 767 habitants el 1981 a 5.118 en 2023, i de tenir 70 masos en temps pretèrits a sumar 28 urbanitzacions. Una vila en què acabat el llarg domini feudal hi predominà la tendència liberal i republicana davant el carlisme.
No s’oblida l’autor de plasmar fets quotidians, com quan el setembre de 1882 s’hi estrenava la il.luminació de carrers amb llum de petroli, o quan el setembre de 1914 arribaria l’electrificació gràcies a la fàbrica d’electricitat, amb una presència del riu que marcarà el seu present i el seu futur, agrícola i especialment industrial, un riu que feia marca i que, “costa de creure-ho” -deia Fuentes- fou marca de frontera.
Director DiariTots21
