.

.

TOTS 21


Un vaixell de Balfegó. Foto: grupbalfego.com

Un vaixell de Balfegó. Foto: grupbalfego.com

L’empresa Balfegó Tuna SL ha presentat una sol·licitud per ampliar les instal·lacions d’engreix de tonyina vermella que té davant la costa de l’Ametlla de Mar fins al doble de la seva superfície actual.

La tonyina roja (Thunnus thynnus) és una especie  que es troba catalogada en perill d’extinció. La seva població ha disminuït fins al 51% en els últims 39 anys i la comunitat internacional ha desenvolupat tot un seguit d’acords internacionals que limiten la seva mortalitat per pesca, principalment a través de la Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT, per les seves sigles en anglès). Segons el Comitè Científic de l’ICCAT (SCRS) si es mantenen les quotes anuals al nivell del 2012, és a dir 13.400 tones, es podria arribar a la recuperació completa de la tonyina vermella pel 2022.

Les tonyines vermelles engreixades en les granges aqüícoles de l’empresa Balfegó a l’Ametlla de Mar provenen d’individus salvatges capturats al medi natural, participant així en la sobrepesca d’aquesta espècie en perill d’extinció i de gran importància per a mantenir l’ecosistema marí en bon estat. L’administració ha estat molt estricta a l’hora d’establir restriccions en la seva captura que està permetent fer progressos en la recuperació de l’especie i paradógicament, és sobre aquests avanços que el grup Balfegó pretén justificar l’ampliació del seu negoci que es duplicaria per un increment de la producció actual en 1750 T /any. L’altre argument de projecte de Balfegó són els avenços en estudis experimentals sobre la cria en captivitat que, a hores d’ara, no està demostrada.

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia la manca de justificació tècnica sobre la viabilitat biològica del projecte, que hauria de sustentar-se amb dades científiques sobre la previsió real de pesca de tonyines adultes. Si bé és cert que l’estoc total de Tonyina vermella s’està recuperant, ho està fent en el sector dels juvenils però queden encara anys per tal de què s’incrementi el nombre d’adults, els reproductors i que la població es consideri, per tant, recuperada i fora del perill de col·lapse. Per tant, no té sentit una ampliació d’unes instal·lacions d’engreix d’exemplars adults si la població adulta encara no ha començat a recuperar-se. Aquesta és la principal al·legació que seria suficient per anul·lar tot el procés administratiu, segons l’organització.

Per altra banda, els ecologistes presenten al·legacions sobre la manca de rigor científic de l’estudi ambiental presentat sobre l’efecte actual de les instal·lacions d’engreix i el previsible amb la seva ampliació per l’escàs valor interpretatiu dels valors de seguiment ambiental del bentos i la manca de valors del sistema pelàgic. L’estudi presenta només una petita part dels factors a tenir en compte en una instal·lació d’aquestes característiques i empra mesures puntuals en lloc dels models matemàtics necessaris per calcular els efectes sobre el medi marí. A més, s’empren paràmetres i valors obtinguts d’espècies diferents quan n’existeixen sobre les mateixes tonyines.

Les al·legacions inclouen, a més, altres aspectes no considerats com l’impacte sobre les pesqueries locals per l’agregació d’espècies comercials a les gàbies, o la captura de l’aliment necessari per a l’engreix, entre d’altres. Tanmateix, l’estudi d’impacte ambiental (EIA) ha de proposar obligatòriament alternatives i mesures de mitigació de l’impacte produït per l’ampliació, i aquests aspectes no han estat inclosos en l’EIA del projecte, raó per la a qual l’invaliden de facto.

L’organització ecologista recorda que tot i en un escenari d’augment de quota pesquera, aquesta hauria de repartir-se (tal com marca la nova normativa de la Política Pesquera Comunitària, en vigor des de l’1 de gener de 2014) de forma transparent i d’acord a criteris socials i ambientals. Així doncs, haurien de ser els pescadors de baix impacte ambiental, especialment els d’arts menors, els qui haurien de tenir un accés prioritari sobre aquest recurs, i no pas una flota sobredimensionada i depredadora dels recursos comuns com és ara la de l’empresa de Balfegó.