En primer terme, el quadre de Joaquim Mir, i al fons, el mosaic. Foto: Cedida
Descoberta d’aquelles que provoquen un sotrac en el món de l’art i que confereixen encara més valor a la magnífica Casa Navàs de Reus, un dels millors exemples d’art modernista civil, situada a la plaça del Mercadal. El gran mosaic de tessel.les multicolors que presideix l’entrada, que representa un jardí, és una obra nascuda dels llàpissos i ploma del gran Joaquim Mir, un dels mestres de la pintura catalana de tots els temps.
Dos historiadors han pogut certificar el seu origen, i no només això, per una sorprenent conjunció d’astres, l’obra ha estat adquirida per la pròpia Casa Navàs a un galerista i col.leccionista barceloní que no tenia ni idea que es referia al mosaic de Casa Navàs. Aquest col.leccionista, Ramon Gento, l’havia adquirida en una casa de subhastes de Madrid, i avui per primera vegada, ha pogut veure in situ com llueix el fruit de l’obra de Mir, en l’espectacular mosaic de Casa Navàs.
Han estat els propis descobridors, la historiadora de l’art i especialista en mosaics Marta Saliné i Perich, en col·laboració amb el també historiador de l’art Jordi March Barberà, qui han relatar a la premsa la peripècia detectivesca que va acabar en la descoberta inesperada.
La troballa
Va ser durant la preparació d’una conferència del IV Congrés Internacional CoupDeFouet dedicat a l’obra de Lluís Domènech i Montaner, quan Marta Saliné buscava exemples d’obres modernistes amb enganys òptics -el mosaic s’insereix dins les columnes arquitectòniques de la pròpia Casa Navàs, columnes que formen part del mosaic i del dibuix original- per explicar-ho al públic. Aleshores va recórrer a internet i va acabar trobant el quadre-dibuix de Mir, que ella, coaturora de la coneguda obra ‘La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner‘, editada per Praga a Reus ja fa dues dècades, reconeixia perfectament. “El cor em va fer un salt”, deia avui emocionada: “Com pot ser que ningú ho hagués advertit abans?”, es preguntava amb aquesta ingenuïtat tant pròpia dels experts.
Va comunicar-li la troballa a Jordi March i va seguir la pista del quadre, que havia estat subhastat a Madrid. Contactà amb la casa de subhastes, demanà si podrien fer de mitjancers amb el comprador, i així van topar amb Ramon Gento.
D’esquerra a dreta, els autors de la troballa, el col.leccionista, la directora i una tècnica de Casa Navàs. Foto: Cedida
“Aquesta important descoberta evidencia la magnificència que representava el Modernisme i la seva arquitectura. Tan sols en el disseny d’un espai com és el mosaic de l’escala principal, hi van participar moltes persones, entre artesans i artistes, entre els quals hi havia alguns dels màxims exponents artístics de l’època com el decorador Gaspar Homar i el seu col·laborador Josep Pey“, comentava.
La directora de Casa Navàs, Sílvia Sagalà, subratllava que “es demostra, així, per un costat, que la Casa Navàs i la seva història és ben viva perquè encara hi ha molts aspectes per descobrir i desxifrar i, per un altre, que els edificis modernistes de l’època són obres d’art total, ja que hi conviuen obres dels millors artistes del moment”.
La història de la pintura i el mosaic
El fil narratiu de la troballa ens porta als orígens. Com va fer cap un ja molt reconegut Joaquim Mir a Casa Navàs? Ho va fer a través de l’Institut Pere Mata i de l’autor dels dos edificis senyers del modernisme reusenc, el propi Institut Pere Mata i Cas Navàs, és a dir, Lluís Domènech i Montaner.
Així, durant la construcció de la Casa Navàs, igual com feia en la resta d’edificis que projectava, el mateix Domènech i Montaner devia dibuixar un petit esbós per plasmar al mosaic que havia de presidir l’accés principal de la casa. En aquest cas, de ben segur que volia que evoqués un paisatge amb perspectiva per tal de donar profunditat a l’espai.
Posteriorment, tal com ho revela l’estudi, es va escollir el pintor barceloní Joaquim Mir i Trinxet per traslladar aquell esbós a una pintura d’escala reduïda, adaptada al lloc on s’havia d’instal·lar el mosaic. Al llarg d’aquella època, entre el 1903 i el 1906, Mir va fer estada a l’Institut Pere Mata per refer-se d’un accident que va patir a Mallorca, etapa en què feu amistat amb els cercles culturals de Reus. Després, passà una temporada entre l’Aleixar i Maspujols pintant un seguit d’obres paisatgístiques de la zona del Baix Camp, abans de fixar la seva residència, la Casa Mir, a Vilanova i la Geltrú.
En el dibuix, com en una falsa finestra, se’ns obre un paisatge florit en forma de jardí. Hi podem observar elements paisatgístics típics del territori, com els ametllers en flor que dominen l’escena, un clar exemple de la importància d’aquest fruit per a la ciutat a principis del segle XX.
Tanmateix, el quadre també presenta influències dels jardins romàntics de l’època, hi destaca el templet circular amb columnes, en forma de tholos, coronat amb una cúpula.
A continuació, aquest dibuix d’escala reduïda es va traslladar a Gaspar Homar (1870-1955), el decorador d’interiors amb més renom del Modernisme català, estret col·laborador de Domènech i Montaner durant la construcció de diferents edificis com la Casa Navàs, ja que és a qui s’encarrega dissenyar-ne i decorar-ne els interiors.
Josep Pey, dibuixant i pintor col·laborador d’Homar, traspassà el dibuix a escala real i hi feu algunes petites variacions amb detalls més precisos que el guaix de Joaquim Mir no contempla, però necessaris per traspassarlo a l’art aplicada. Els descobridors de l’obra havien plantejat la hipòtesi anys enrere que fos Pey l’autor de l’obra perquè era el que apareixia als quadrens de bitàcora dels treballs fets. No estava clara l’autoria, com passa en moltes obres del modernisme.
El mosaic està format per un conjunt de tessel·les que combinen dos tipus de materials. Per una banda, hi ha ceràmica i, per l’altra, hi ha vidre venecià, provinent de Murano. Aquest segon element propicia que alguns detalls brillin intensament amb la llum. Tot i que es desconeix qui va ser el mosaïcista que va realitzar-lo, sí que se sap que el mateix Pey se n’ocupà de la direcció i producció. La col·locació la va portar a terme l’empresa de Josep Vidiella Ribot, un contractista d’obres reusenc que residia a l’antic camí de Salou.
La Casa Navàs mostrarà l’obra al públic abans de disposar-la com a fons propi, ha assenyalat la seva directora, Sílvia Sagalà. Durant uns quants dies aquest quadre s’exposarà a la Casa Navàs perquè el públic que la visiti el pugui apreciar.
Es tracta d’un guaix atípic, que no ocupa el total del llenç, ja que s’hi observen clarament elslímits que marquen les columnes i els arcs superiors projectats a la paret de l’entrada principal. Aquest fet demostra que l’obra va ser dibuixada exclusivament per ser reproduïda en aquell espai.
Jaume Garcia
Equip de redacció
