El Nàstic no ha sortit ben parat de la seva visita al camp municipal de Tarazona. L’equip saragossà es plantava davant els tarragonins amb la targeta de presentació de ser un dels equips que menys gols encaixa de la categoria (sumava 17 partits sense rebre cap gol, i ara ja en són 18), de manera que els granes (aquest diumenge jugaven de blanc) temien una tarda complicada.
Els 300 aficionats tarragonins que acompanyaven l’equip sabien que no resultaria un desplaçament fàcil i els 30 graus de temperatura tampoc ajudaven gaire a refredar els ànims. Tot i això, la primera part ha estat marcada per la igualtat, amb els dos equips controlant el rival al mig del camp.
El joc de control i de veure-la venir que s’han trobat tant el Nàstic com els locals ha fet que només s’hagin vist detalls puntuals per part d’alguns jugadors, com el que ha protagonitzat al minut 5 de partit Andreu Guiu. El jugador prioratí de la Sociedad Deportiva Tarazona ha tingut una bona opció de cap que ha obligat a fer una aturada de mèrit al porter grana Varo. Guiu ha estat el jugador més incisiu dels saragossans durant els primers 45 minuts, fet que ha motivat que Pablo Trigueros veiés una targeta groga al minut 15 en un intent d’aturar-lo quan s’escapava al mig del camp.
Altres notícies: |
La primera ocasió de perill grana ha arribat poc després, de la combinació entre el capità Joan Oriol, Jaume Jardí i Àlex Mula, però ha acabat en no res. Tota la primera part ha estat molt travada, sense cometre grans errades per part de cap dels equips, amb el joc centrat en les contres per les bandes, però sense iniciatives clares. Enmig de tota la seva activitat atacant, Guiu també ha estat el primer jugador local en veure una cartolina groga, en aquest cas després deixar anar el colze al minut 21 sobre Àlex Lea. Mentrestant, el Nàstic ho provava el contracop, amb Joan Oriol penjant pilotes amunt i Mula i Jardí intentant rematar-les.
La tàctica dels dos equips s’ha basat a esperar l’error del rival i, de fet, el primer córner del partit no ha arribat fins al minut 29, després d’un xut de Guiu que superava a Trigueros. Malgrat que el Tarazona destaca per la seva efectivitat en les jugades a pilota parada i les jugades tàctiques –sobretot per alt–, el Nàstic ha sabut evitar-les i tallar el perill a temps.
L’últim quart de la primera part ha estat el més interessant del joc grana. Després d’una passada de Tirlea per Pablo, aquest ha protagonitzat el primer xut a porteria del Nàstic. Era al minut 34 i, tot i que els locals han replicat i protagonitzat tres atacs perillosos en els següents minuts, els tarragonins s’han animat amb Tirlea i Jardí com a principals protagonistes i entre el minut 35 i 40 el partit guanya en intensitat. L’ocasió més clara de tot el partit pels granes arribava al minut 41, amb una intervenció de Jaume Jardí quan, després d’una jugada lluitada al mig del camp, ha vist el porter avançat i ho ha provat de lluny. El xut ha sortit, però, per sobre de la porteria. Així s’ha arribat pràcticament al descans, amb el Nàstic amb més del 60% possessió de la pilota.
El Tarazona, amb una marxa més
El retorn a la gespa després de la mitja part no ha estat el revulsiu que s’esperava, almenys per al Nàstic… però sí pel Tarazona, que ha sortit amb una marxa més. Varo ha hagut de tornar a salvar l’equip des del primer moment, amb una intervenció a boca de canó al minut 1. A partir d’aquí s’han succeït dues opcions dels locals per la banda dreta del Nàstic amb Liberto com a protagonista, fins que en el minut 52 de partit, en una jugada d’estratègia, el local San Emeterio li ha guanyat l’esquena a Joan Oriol, l’ha enviat per Liberto Beltrán i aquest ha rematat sol per avançar el Tarazona. Era el 19è gol en contra que rebia el Nàstic i s’ha convertit en una llosa en un partit contra un rival que treballa especialment bé la virtut de l’ordre (i el desordre).
A partir d’aquest moment, el Tarazona ha ordenat tot el seu joc per defensar el gol d’avantatge i ha utilitzat les seves cartes a la perfecció, convertint de nou el partit en una estratègia de control al mig del camp. No ha estat fins poc després que s’ha vist el primer córner per als tarragonins. Era el minut 65 i l’ocasió ha estat rebutjada sense dificultats per les torres saragossanes. Les coses no resultaven fàcils per un Nàstic que anava perdent pilotes en camp propi i sense gaires idees per recuperar la iniciativa i el ritme, cosa que dificultava el Tarazona amb interrupcions constants i canvis de jugador.
Després d’un primer canvi després de marcar el seu gol, al minut 78 els locals substituïen Alex Gil i Andreu Guiu per Areso i Fernando Cano, dos centrals més per assegurar el mur, fet que ha intentat contrarrestar el Nàstic al minut 81 quan Dani Vidal ha tret tota la pólvora disponible i ha fet seure Montalvo i Tirlea per donar pas a Mario Rodríguez i Alan Godoy. L’aposta ha servit de poc perquè el Tarazona s’ha dedicat a tallar el joc amb protestes, targetes, i pèrdues de temps que han acabat descentrant més al Nàstic i impedint una remuntada que cada vegada semblava més difícil.
Tot plegat s’ha traduït en cinc minuts de temps afegit, en un possible penal a favor del Nàstic que l’àrbitre no ha volgut veure, més pèrdues de temps i un últim canvi local al minut 91 per fer seure a l’exgrana Marc Trilles i fer entrar Kortazar. Els últims minuts no han donat per més.
Setena derrota de la temporada
El Nàstic no ha sabut jugar el joc ben posicionat del Tarazona i el canvi de ritme de la mitja part ha estat un revulsiu per al Tarazona i una condemna per al Nàstic. Aquesta és la setena derrota de la temporada i la tercera de la segona volta. De fet, des del partit del mes de desembre contra l’Unionistas de Salamanca no es perdia fora de casa, però la veritat és que resulta difícil guanyar si pràcticament no s’ha xutat entre els tres pals en 95 minuts.
La primera posició de l’ascens directe s’escapa a 7 punts i amb 18 punts en joc resultarà molt complicat remuntar al Deportivo. El Nàstic tanca aquesta jornada 32 desaprofitant la derrota del Barça Atlètic a Salamanca i continua tercer empatat a punts amb els blaugranes, de manera que l’ascens directe al qual dóna dret el títol de campió queda, cada vegada més, com una quimera.
Quan falten sis jornades pel final de la lliga, les opcions d’ascens dependran de jugar i guanyar el play-off entre el segon, el tercer, el quart i el cinquè classificat del grup 1 de la Primera Federació. Diumenge vinent contra el Celta de Vigo Fortuna al Nou Estadi Costa Daurada s’escriurà el següent capítol que ho ha de fer possible.
Redactor DiariTots21