Membres del Consell Tribal dels Seminoles de Florida, en un acte de la corporació Hard Rock al casino de Tampa. Foto: HRI
Aquesta història comença segles enrere, a la península de Florida, quan ni tan sols els Estats Units d’Amèrica eren els Estats Units que coneixem avui i quan Florida era territori espanyol. Som a principis del segle XIX i la Nació Seminola, pertanyent a la Gran Nació Creek, convivia en les seves terres ancestrals amb els colonitzadors espanyols. Pel que diuen els llibres, no els anava massa bé i no travessaven el millor moment de la seva història, però hi havia una convivència acceptable.
Les coses van començar a canviar quan els seminoles, poble d’acollida, van fer-se càrrec dels esclaus africans fugits dels Estats Units i, encara més, quan els creeks fugits de la seva guerra al nord contra el general Andrew Jackson es van refugiar també al nord de Florida. Tot plegat va acabar malament pels indis, pels esclaus i pels espanyols. Jackson va entrar a foc a Florida, va derrotar tothom i Espanya va acabar “venent” tota la península als Estats Units.
|
Altres notícies: |
I aquí comença el drama dels seminoles. El seu nou govern federal, en plena operació colonial, els va oferir tancar-se en una reserva, però no ho van acceptar. Després, amb la llei Indian Removal, els van proposar traslladar-se a l’oest, a Oklahoma, i, per descomptat, tampoc van acceptar-ho. El resultat va degenerar en el que es coneix com la segona guerra seminola, que va acabar fent dividir la Nació Seminola entre els que van acceptar marxar a l’oest del Mississipi i el petit reducte que volia quedar-se a casa. Encara hi hauria una tercera guerra seminola, però ja eren moments convulsos per la “unió” i les poques ganes de destinar més recursos i diners a combatre els indis va fer que tot plegat acabés amb una mena d’armistici no signat.
La tribu explica amb orgull que és l’única que mai no s’ha rendit ni ha signat cap tractat de pau amb els Estats Units –i és totalment cert–, però també ho és que després de les tres guerres seminoles, el govern federal va optar per deixar-ho córrer.
La pau, el reconeixement i Tarragona
Fins aquí hem parlat d’una petita part de l’enorme genocidi que els Estats Units va protagonitzar en nom de la “unió” –la seva– i del progrés –el seu–, contra els nadius americans, malgrat això, poques d’aquestes històries afecten tant la gent del Camp de Tarragona com la dels seminoles.
Amb el temps tots van continuar fent la seva vida i els seminoles que es van quedar a Florida van evolucionar els seus negocis tradicionals de pells i plomes cap a la ramaderia i el conreu de la terra, en convivència amb els colons i amb el govern. És així com, a mitjan segle XX, la Tribu Seminola de Florida rep el reconeixement federal i passa a disposar de la mateixa categoria que la resta de nacions i tribus nadiues americanes, amb els beneficis que això els comportava. I és que, fruit dels tractats de pau firmats amb el govern nord-americà al llarg del segle XIX i principis del XX, els indígenes americans gaudeixen d’enormes beneficis fiscals sobre el tabac i el sector del joc. Tant és així que només es permet als indis l’explotació del negoci del joc i –excepte a l’estat de Nevada– els casinos sempre estan ubicats a les reserves índies.
Aprofitant el seu nou estatus legal, a partir dels anys 70 els seminoles de Florida van començar a obrir botigues on venien tabac lliure d’impostos, l’any 1979 van obrir el seu primer casino i a principis d’aquest segle explotaven dos hotels-casino amb la franquícia de la marca Hard Rock, a més de cinc salons de joc més. Tot plegat va donar a la tribu una àmplia experiència en el sector i els seus locals es van guanyar la fama d’estar entre els millors i els més rendibles del país.
El Consell Tribal Seminola, en la celebració de la compra de Hard Rock l’any 2006. Foto: HRI
El seu nivell d’expertesa en els negocis va quedar constatat quan l’any 2006 el Consell Tribal dels Seminola de Florida va decidir fer el pas i plantar una oferta al Rank Group per quedar-se tot el grup Hard Rock. La marca britànica nascuda l’any 1972 ja tenia la seu a Orlando i disposava llavors de 126 cafès-restaurant en més de 45 països (a més de tota la col·lecció d’objectes relacionats amb la música exposats als establiments), 13 hotels, cinc casinos i quatre sales de concerts. L’acord es va tancar per una xifra superior als 725 milions d’euros (uns 965 milions de dòlars del moment).
Des de llavors, el creixement del grup ha estat notable i, si el 2017 la companyia era propietària, o operava via franquícia, 176 cafès, 24 hotels i 11 casinos, actualment disposa, segons la seva pàgina web, de més de 180 cafeteries, 27 hotels i els mateixos 11 casinos… a l’espera de si el projecte tarragoní farà que en siguin 12, o no.
El resort Hard Rock a Eivissa (sense casino), és un dels darrers del grup. També té hotels a Madrid i Tenerife. Foto: HRI
Sigui com sigui, aquells menys de 300 seminoles que van amagar-se en aiguamolls per poder quedar-se a les seves terres a finals del segle XIX s’han anat recuperant i, un segle i mig després, són una pròspera –i rica– comunitat de 5.000 membres que obté el 90% del seu pressupost del joc i, la resta, de la venda del tabac, del turisme i de grans explotacions ramaderes.
Els seminoles disposen d’un govern sobirà, a través d’un consell tribal de cinc membres elegits per votació, i de serveis propis com la policia, bombers, serveis sanitaris i educatius. No hi ha informació oficial per part de la tribu, però tot aquell que tingui almenys un 25 per cent de sang seminola pot rebre part dels guanys dels seus negocis, els quals, segons indicava la revista Forbes, són d’uns 128.000 dòlars anuals per cada membre… des del moment de néixer.
Deixant de banda el debats sobre els models turístics, el joc o, fins i tot, la societat capitalista i els beneficis de criar fills milionaris abans no arribin a la majoria d’edat, un fet innegable és que la història de la Tribu Seminola de Florida resulta, com a mínim, inspiradora; per resiliència, capacitat d’adaptació i, sobretot, per haver après a capgirar les adversitats i les regles d’un joc imposat en benefici propi.
La pregunta ara és, com els seminola marcaran els futur del Camp de Tarragona?
Redactor DiariTots21
