“Ens agradaria que pensessin amb les persones, que són les que tenen necessitats de veritat. Ens agradaria que els partits polítics portessin uns programes molt socials que parlessin del que cada dia ens trobem a les empreses, precarietat i dificultats per arribar a finals de mes”. Això és el que espera el secretari general de la UGT al Camp de Tarragona, Joan Llort, de la campanya electoral del 21-D. “Volem un debat clar, sigui amb independència o no, sobre les polítiques socials, l’educació la sanitat de qualitat. Jo crec que hem de recuperar això”, afirmava en la mateixa línia el seu homòleg provincial de CCOO, Vicente Moya. Tots dos feien aquestes declaracions a Tarragona minuts abans de la concentració convocada pels dos sindicats majoritaris a les portes de les seves seus arreu del país. El reclam, demanar la llibertat dels consellers i membres de la societat civil empresonats. També ampliar el focus i recuperar de l’oblit col·lectiu les retallades de drets que ha viscut el sindicalisme.
“Rebutgem els empresonaments polítics”, explicava Llort, abans de recordar que “també tenim gent” de l’àmbit “sindical que està implicada des de fa set anys en temes de coacció i retallades de llibertats en aquest país, des de l’última reforma laboral. No pot ser que hi hagi una repressió tan brutal de drets i llibertats. Pensem que cal reformar tot un seguit de lleis perquè la llibertat que prediquen avui en dia els polítics sigui una realitat”. Llort parlava de posar fi a la precarietat laboral però també “dels pensionistes. Cada cop tenen més problemes i amb els recursos econòmics que tenen no arriben a finals de mes tot i que hi ha diners per poder incrementar les pensions”.
Per la seva banda, Moya recordava que la campanya de concentració davant les seus iniciada “pels sindicats de classe com som CCOO i UGT” es perllongarà els dos pròxims dimecres. Una mesura englobada dins de les accions “de la Taula per la Democràcia, amb ANC i Òmnium, denunciant la desproporcionalitat de la Justícia en les decisions que s’estan prenent”. El responsable de Comissions també feia esment dels “300 sindicalistes que estaven en perill d’entrar a la presó per la llei Mordassa” i apuntava el primer acte de la “repressió la intervenció tan bestial i sense preavís dels comptes de la Generalitat per part del govern central el passat 20 de setembre. Encara no hi havia el 155 i nosaltres vàrem ser els primers a sortir al carrer i defensar les llibertats i les institucions catalanes. I estem en aquesta línia, reivindicant que els presos han de sortir de la presó”.
Tanmateix, Moya reconeixia que el posicionament dels dos grans sindicats és complex per la seva pròpia idiosincràsia. “Nosaltres tenim un sindicat completament plural. El 50% dels afiliats es manifesten en un sentit o un altre. Una mostra de la pluralitat que tenim a Catalunya. Els sindicats no som més que una eina de la societat, i cada cop que ets posiciones tens problemes”, admetia.
J.S.
Equip de redacció
