.

.

TOTS 21

Foto de família dels protagonostes de la presentació del llibre. Foto: Tots21

Fa feredar veure el plànol del terme municipal de Castellvell del Camp de 1958. No hi ha ni un xalet. És el mateix que li passa al d’Almoster de 1966. Cap senyal de cap urbanització ni cap habitatge aïllat ni adosat. En 50 anys, ambdós municipis han viscut l’esclat urbanístic més gran hagut a l’interior del Baix Camp juntament amb Prades. La proximitat amb Reus els ha aportat riquesa, multiplicant exponencialment els empradronats, però han perdut la fesomia d’abans i els noms de lloc que la gent gran encara recorda.

Amigó recordava en llibres com ‘Espigoladures onomàstiques’ la necessitat de recuperar i catalogar els noms de llocs en indrets com Salou, que amb el boom turístic i immobiliari ha perdut bona part de les seves arrels toponímiques particulars.

Gràcies a la feina feixuga, rigorosa, científica d’un reusenc finat fa deu anys, Ramon Amigó i Anglès, Castellvell i Almoster tenen inventariat per escrit els noms que l’autor va poder consignar fa exactament 53 anys -‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’-. Fruit d’una idea nascuda d’un dels castellvellencs més coneguts, el periodista Josep Maria Martí, Amigó començà a actualitzar el seu llibre, però la mort el va visitar un 16 de setembre de 2011  quan el treball no havia estat publicat. Ara veu la llum de la mà de la Societat d’Onomàstica que Amigó ajudà a fundar, amb el patrocini dels ajuntaments de Castellvell i Almoster i a cura de Pere Navarro i de Rat Amigó, la filla petita del Ramon.

El terme de Castelvell de 1958. Foto: ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’

El terme d’Almoster en 1966, sense cap urbanització. Foto: ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’

S’encetaven així a Castellvell el passat dijous el seguit d’homenatges que viurem al novembre per recordar Amigó: el Centre d’Amics de Reus n’organitzà un el 25 de novembre, mentre queda per anunciar oficialment un del Centre de Lectura -on Amigó fou president- el mateix mes i ja es comença a parlar de la presentació del llibre a Almoster.

Amigó va recollir l’onomàstica i tiponímia de deus municipis del Camp de Tarragona, creà l’anomenada Escola de Reus o dels Camp, i deixà situada la regió com la més prolífica de Catalunya en aquesta mena d’estudis que, quan ell els inicià als anys 50, eren gairebé inèdits. Seguint la petjada de Joan Coromines, Albert Manent i Joaquim Santasusagna, Amigó obrí el camí i fou reconegut per la professió i pel propi Institut d’Estudis Catalans. Quan va morir, la periodista reusenca Natàlia Borbonès, una de les millores plomes sorgides de la ciutat, sinó la millor, el definí com ‘l’últim noucentista’.

La presentació de Castellvell comptà amb la presència de l’actual president de la Societat d’Onomàstica, Eugeni Perea; de Montserrat Amigó, de Pere Navarro, de Josep Maria Martí i dels alcaldes dels dos municipis de nou protagonistes, Josep Manel Sabaté -Castellvell- i Àngel Xifré, d’Almoster. Presentà l’acte el regidor de Cultura de Castellvell, Jordi Jové.

Cares conegudes

Fou una vetllada amb moltes cares reusenques conegudes: el traductor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Joaquim Mallafrè, l’exalcalde i president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Perez; el president del Centre d’Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè; els exregidors Empar Pont i Josep Galofre, el comerciant, exregidor i promotor d’iniciatives de Reus Tomàs Barberà o la professora Helena Piquer.

Tarda d’homenatge i reconeixement que encetà Eugeni Perea, que recordà unes paraules d’Amigó: ‘La publicació d’un llibre és sempre motiu de festa, quan ho és d’onomàstica, és festa major’. L’obra d’Amigó -un veritable pedagog-, que reuneix una trentena de llibres, fou escrita ‘sobretot per a les generacions futures’, un Amigó que establí les regles de l’onomàstica junt als grans experts amb qui col.laborava estretament. Un llegat que és ‘un referent al Camp de Tarragona i a Catalunya’, obres que són  ‘fragments d’història que desconeixen els joves, que esdevenen vulnerables als corrents de banalitat i les modes imposades’.

Montserrat Amigó. Foto: Tots21

Josep Maria Martí relatava com sorgí la idea de la reedició: ‘Jo tenia set anys quan Ramon Amigó feia el treball de camp a Castellvell, quan aleshores érem 600 habitants’ -avui són 3.000-. El periodista havia passat la seva infantesa a Castellvell, però quan anys a venir s’hi faria una casa, va voler passejar-se pel terme i mostrar el seu coneixement dels llocs a les seves filles. El fracàs va ser portentós donat el canvi urbanístic operat al lloc i d’aquí li sorgí la inquietud de demanar a Amigó, amb qui havia col.laborat en un programa a Ràdio Reus, de publicar una nova edició. ‘No vaig poder reconèixer el passat de la meva infantesa’, es lamentava Martí, que de seguida obtindria el sí d’Amigó. ‘Perdre els noms de Castellvell hagués estat com amputar-nos un membre’, afegia.

Rat Amigó, visiblement emocionada, tenia paraules per al seu pare: ‘Segur que avui seria molt feliç’, mentre Pere Navarro feia una lliçó de filologia explicant els canvis operats en la nova edició, augmentada i corregida amb normativa actual i amb les notes que deixà el mateix autor. Els alcaldes dels dos municipis tancaren l’acte subratllant que una edició actualitzada seria ‘absolutament diferent’ de la feta per Amigó.

La festa major de la reedició va ser complerta i ara ens esperen noves festes majors a Reus.

Jaume Garcia