.

Els 'brots verds' s'anuncien per 2014

Els 'brots verds' s'anuncien per 2014

L’any 2013 va començar amb notícies com que la prima de risc millorava, que l’atur registrava una baixada, etc, però els diaris s’omplen d’altres notícies com l’estafa, frau i corrupció en què estan implicats diferents ens públics i persones de suposat reconegut prestigi. Els acomiadaments a les empreses per motius econòmics i de producció no paren,  ni les retallades ni creació de tributs com les taxes judicials .

L’aparició a Espanya del fenomen “escrache” denuncia la indiferència de governs i partits polítics davant la desesperació de milers de famílies, que fins i tot s’han vist desnonades de casa seva. La ciutadania ara parla de blanqueig de capitals, concursos de creditors, prima de risc, expedients de regulació d’ocupació, clàusules abusives, rescats i bancs nacionalitzats…

L’Administració de Justícia treballa per sobre de les seves possibilitats. Fan vagues, denuncien la partitocràcia latent a Espanya per la influència del Poder Legislatiu en l’Administració de Justícia, per les retallades, i taxes judicials.

En el mateix any 2013 fins i tot va haver-se de demanar un rescat al fons europeu per cobrir la morositat de la banca espanyola.

Les administracions públiques han incomplert les lleis de Morositat i milers d’autònoms, empreses, persones, i la pròpia Administració Pública, s’han trobat en una autèntica situació de desemparament. S’han aplicat retallades en tots els àmbits tant en el sector públic com privat i fins i tot en els més bàsics com l’educació, sanitat i dependència. Al que s’ha d’afegir la falta de finançament i crèdit a les empreses que poden crear llocs de treball .

Tot això va comportar l’aparició dels homes de negre i estar en el punt de mira dels especuladors del mercat .

No obstant això, l’any 2013 encara que no ho sembli, també ha portat coses bones. La pressió social dels ciutadans amb manifestacions, vagues, plataformes, associacions, protestes del personal de l’Estat, i pels tràgics successos ocorreguts, ha comportat que els poders fàctics hagin hagut de cedir (ni que sigui en part) a les seves pretensions depredadores, i és que sense consum no hi ha poder.

La reforma de la Llei en l’àmbit hipotecari ha suposat una major protecció per a les persones. Ara es poden paralitzar desnonaments, i també els consumidors poden oposar-se al compliment forçós de contractes que subscrits amb grans empreses contenen clàusules abusives. De gran escàndol i repercussió social han estat les pràctiques abusives de certes empreses (en gran part multinacionals). La polèmica sorgida amb les participacions preferents, i altres productes tòxics com swaps , clàusules sòl, deute subordinat, etc ..

Ha existit i està en curs una autèntica reestructuració social, empresarial i de mercat. Una innombrable quantitat d’empreses i negocis s’han vist obligats ha canviar i actualitzar el seu model de negoci. En l’actualitat el consumidor té més criteri. Això gràcies a l’aparició de noves tecnologies i xarxes socials. Ara podem comparar i discernir els productes que ens convenen i no. Ara tenim criteri propi i decidim per nosaltres mateixos.

Fins i tot podríem parlar d’una, com a mínim voluntat, de millora i reorganització en l’Administració Pública que sens dubte s’ha d’adaptar als nous temps i tecnologia.

Els aturats entre altres emprenedors per la manca de treball han decidit crear i obrir la seva pròpia empresa tot i malgrat les ineficients ajudes que existeixen en aquest àmbit. I alguns segurament també ho hauran fet per no tenir perspectives de creixement a la seva empresa i per no haver d’aguantar els sermons del seu cap qui difícilment pot pagar la nòmina.

Però com he manifestat amb anterioritat el 2013, i durant la crisi que portem arrossegant, també s’han fet coses bones com que, els governs i administracions públiques supervisen amb més cura el malbaratament, corrupció i veuen la necessitat d’adaptar-se les noves tecnologies, el preu de l’habitatge és més assequible, hem après a estalviar i consumir responsablement, no volem seguir vivint del crèdit, i som testimonis d’ una nova era de mercat i consum, i fins i tot sistema de polític i Administració Pública, i el més important és que ens tornem més solidaris, ens associem i descobrim l’esperit emprenedor.

I concloent vull acabar el meu article amb una cita de D. Miguel de Unamuno que deia: “Procurem més ser pares del nostre futur que fills del nostre passat”.

Molta sort i ànims. Seguiu lluitant i sobretot emprenent.

Tomàs Serra i Albiol

Advocat Fundador de “Serra i Albiol Advocats” www.serraialbioladvocats.com

/* JS para menú plegable móvil Divi */