Ballesteros vol repetir al capdavant d’un ajuntament que s’espera més plural

🔊 Escoltar la notícia

S’han acabat les proves, els temps dels experiments i les promeses ja passen a un segon pla.

A partir d’aquest 24 de maig, les campanyes estipulades per llei i les llargues precampanyes s’oblidaran per començar a pensar en possibles pactes (permanents o puntuals), per intentar fer lligar l’aritmètica que molts cops s’escapa de partits i sigles i busca només aquells interessos de ciutat massa vegades oblidats.

Tarragona escull entre vells coneguts i noves aparicions amb diferents estigmes previs.

Josep Fèlix Ballesteros i el PSC lluitaran per mantenir una còmoda majoria simple que els permeti seguir governant la ciutat amb pactes puntuals i amb una certa tranquil·litat com la que han tingut aquests darrers quatre anys. Les abstencions de populars i convergents en la majoria de propostes han servit per poder lligar amb comoditat les iniciatives del grup majoritari.

Amb una campanya on han apostat per Tarragona, els socialistes s’han centrat només en la ciutat oblidant-se de grans noms i fent valer la marca Ballesteros per sobre de qualsevol altra patum possible. Les seves aspiracions són mantenir resultats i, per tant, quedar-se relativament a prop dels 12 regidors en aquesta legislatura.

Ballesteros buscarà la tercera victòria en la seva última vegada com a cap de llista del PSC a l’Ajuntament de Tarragona.  El líder sócialista s’ha enfrontat a quatre candidats diferents de CiU, principal rival del PSC a Tarragona. Joan Miquel Nadal, Joan Aregio, Victòria Forns i ara Albert Abelló.

Precisament els canvis a CiU sembla que poden beneficiar a Ballesteros. L’aparició d’Albert Abelló en precampanya va ser un cop d’efecte dels convergents que buscaven un canvi radical per abandonar un tarannà moderat de Victòria Forns i buscar un candidat de confrontació directa amb l’alcalde com era Albert Abelló.

Abelló és una de les cares noves d’aquest 24M. La campanya de l’ex-president de la Cambra de Comerç, però, ha estat marcada pels entrebancs constants i per extravagàncies. Des de parades de salsitxes (prohibides al camp de futbol de Bonavista), fins a àlbums de cromos (fets retirar per la Junta Electoral i que van costar el càrrec a la directora del camp d’aprenentatge, Núria Montardit), la campanya d’Abelló ha estat segurament massa provocativa per donar a conèixer un nou candidat que en cap moment ha renunciat a res. Les dues visites d’Artur Mas han servit per donar suport des de les altes instàncies a la candidatura convergent, trencada a nivell intern després de la marxa dels set regidors actuals de la formació nacionalista.

Abelló ha aconseguit un dels objectius clars marcats en campanya que era el de donar-se a conéixer. El candidat convergent ja ha avisat que més enllà dels resultats dóna per ben fet la feina d’aquesta campanya.

L’estrident campanya d’Abelló ha deixat sense el protagonisme habitual en aquest camp a Alejandro Fernández. El cap de llista del PP ha estat més prudent i només ha buscat cridar l’atenció amb les seves polítiques d’immigració i de control de basars i locutoris que a ulls de simple espectador han suposat una part important de les propostes dels populars.

Fernández va començar amb força la campanya amb Mariano Rajoy a Tarragona en un míting multitudinari al Serrallo. La visita dels ministres Jorge Fernández Diaz i Alfonso Alonso han servit perquè els populars busquin reservar el nínxol de vots habituals a Tarragona. Els populars esperen que les enquestes no es compleixin i poder mantenir els set regidors que tenen actualment tot i ser conscients que el repte és pràcticament impossible.

Arga Sentís, l’última amb representació actualment a l’Ajuntament de Tarragona, amb un regidor, ha fet la campanya més austera dels quatre. Sense arribar als 10.000 euros de despesa, Sentís ha fet passar per Tarragona a Cayo Lara, Dolors Camats i Joan Herrera entre d’altres. La líder d’Iniciativa aposta per un ajuntament d’esquerres després d’una precampanya moguda on va veure com es trencava el pacte amb Podemos i Guanyem i repetia llista en solitari al costat d’EUiA i el Partit Republicà.

Sentís espera poder ser decisiva en el pròxim consistori després d’una oposició contundent els darrers quatre anys i davant de la possibilitat més que clara de l’entrada de forces emergents.

 

Els que vénen

Són segurament la gran revelació a nivell estatal a hores d’ara. La seva aparent navegació perfecta entre l’esquerra i la dreta i amb un programa de mínims ideològics però carregat de treball, els Ciutadans del mediàtic Albert Ribera tot fa pensar que poden ser una de les entrades noves a l’Ajuntament. El seu líder, Ruben Vinyuales, advocat tarragoní, és gairebé un desconegut. Ciutadans confia en ser la gran sorpresa d’aquest 24M arrossegant votants de centre dreta i fins i tot socialistes poc convençuts.

A l’altre costat de la balança ERC i CUP. Els dos partits independentistes buscant el seu lloc entre els votants tarragonins. ERC vol tornar al consistori d’on va desaparèixer ara fa quatre anys. La fragmentació del vot entre els republicans de De Los Rios i el SI de Xavier Almagro va fer que ERC no tingués representació i es quedés a Tarragona amb el 3,97% dels vots el 2011. Pau Ricomà és l’aposta per aquestes municipals on Esquerra vol fer valer la marca i el moment pel que passa el país per entrar amb força a l’Ajuntament.

La CUP també confia en treure el cap. Amb canvi de cap de llista, Marc Ferré ha donat pas a Laia Estrada, el partit que lidera David Fernández confia en els bons resultats a petits municipis per entrar als grans ajuntaments. El míting de Fernández seguit per gairebé 400 persones va ser la demostració de força d’un partit que arrela amb força entre els més joves.

Una darrera opció pot ser l’ARA d’Emili Rivelles. Amb una campanya força silenciosa i on només la denúncia de l’àlbum d’Albert Abelló els va posar a primera pàgina, el partit municipalista confia en ser una altra de les novetats d’un ajuntament que pot ser el més plural des de la recuperació democràtica superant els sis partits representats l’any 1979 a les primeres eleccions municipals després de la dictadura.

El Mercat central, les infraestructures ferroviàries, els jocs mediterranis o fins i tot la possible nova biblioteca han marcat el principal debat entre els diferents candidats.

Les dades

90.920 tarragonines i tarragonins estan cridats a votar aquest 24M. Ho podran fer en 142 taules, 46 menys que els darrers comicis municipals a causa de la baixada en la participació que va superar el 45% d’abstenció a la ciutat el 2011. En total, Tarragona es torna a dividir en dotze zones on hi haurà 46 col·legis per exercir el vot.

Aquestes són ja les desenes eleccions municipals després de la restauració de la democràcia a l’Estat espanyol. Fins ara, sis victòries del PSC i tres de CiU s’han repartit l’alcaldia en aquests anys.

Per l’Ajuntament de Tarragona en aquestes deu eleccions hi han passat vuit partits diferents (PSC, PSUC, UCD (CDS), CiU, CPV, ERC, AP (PP) i ICV). El mandat amb més partits al consistori va ser des de l’any 1979 fins el 1983, amb sis partits, i el que menys en va tenir va ser del 1991 al 1993, amb només tres partits.

Actualment quatre partits, PSC, CiU, PP i ICV, tenen representació a l’Ajuntament.

En total, Tarragona tornarà a escollir quins han de ser els seus 27 representants.

Tarragona encetarà conjuntament amb Badalona un sistema informàtic nou de recompte de vots per accelerar la nit electoral que cada cop trenca més el tòpic de “llarga nit” i es preveu que sigui una de les primeres ciutats on es puguin tenir resultats definitius.

Quim P. Casadesús