Joglars, bufons, cavallers i altres personatges medievals han envait Salou. Foto: DiariTots21
Tota una autoritat reial, en Jaume I, ha decretat aquest dijous de setembre de l’any de Nostre Senyor de 2024 la inauguració del Mercat Medieval, que reuneix 93 parades al nucli antic de Salou. Comencen així quatre dies de medievalisme que viuran el plat fort dissabte amb la sortida reial cap a la conquesta de la sarraïna Mallorca.
Sa Majestat ha demanat a la ciutadania de Salou gaudir “d’una bona copa de vi i d’una bona conversa, dels menjars especials vinguts de terres exòtiques i dels productes de la terra”. També dels que vinguin a explicar històries de temps passats o de temps que passaran, i ha ofert un consell: “No us fieu del qui vingui a aigualir-vos la festa i sí en canvi dels qui vinguin a portar-vos un somriure”. Sa Majestat, que dissabte vinent salparà cap a la conquesta de Mallorca, ha acabat subratllant que “de la mateixa manera que els súbdits serviu, els monarques estem aquí per servir-vos”.
El rei, visitant les parades. Foto: DiariTots21
Acabat el pregó inaugural, l’acte ha seguit amb una cercavila de benvinguda que ha omplert els carrers de música i color. Els joglars, bufons, cavallers perduts i altres personatges medievals han animat de valent el matí, mentre la música itinerant crea una atmosfera autèntica i festiva.
No han faltat les autoritats, encapçalades per l’alcalde, Pere Granados, i nombrosos regidors de l’equip de govern. El regidor de Dinamització Econòmica i Comerç, Hèctor Maiquez, ha destacat a DiariTots21 que “l’ambient és fantàtic, es tracta d’una cita tradicional en el context de les festes de celebració de la sortida del rei Jaume I a Mallorca. El Mercat Medieval respon a una recuperació del mercat real que va existir els dies previs a la sortida del rei Jaume I, l’any 1229″, un mercat que es troba plenament consolidat. Justament, dintre de cinc anys s’escaurà el 800 aniversari de la sortida i conquesta de Mallorca.
La cita del Mercat Medieval i les festes en honor a la partida reial “ja les esperen el salouenc, la gent de l’entorn i els turistes, que s’ho passen d’allò més bé i sovint aprenen la nostra història”, ha conclòs el regidor.
Activitats per a tota la família
Al llarg dels quatre dies de mercat, els visitants podran gaudir d’una gran varietat d’activitats pensades per a tots els públics. Els més petits tindran el seu espai infantil al jardí de la Biblioteca Municipal, amb activitats programades d’11.00 h a 13.30 h i de 17.00 h a 20.30 h, així com atraccions repartides per tot el recinte.
Un dels grans atractius serà el Campament Medieval situat a la plaça Bonet, que obrirà les portes cada dia d’11.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 22.00 h, on es podrà veure de prop la vida quotidiana dels cavallers i altres personatges de l’època. A més, els visitants i residents podran participar en tallers d’oficis tradicionals, visitar les exposicions temàtiques i descobrir els secrets dels artesans i mercaders que ompliran els carrers amb els seus productes.
Durant el mercat, els carrers estaran plens de música itinerant que acompanya les actuacions de joglars, bufons de la cort i cavallers perduts, que oferiran espectacles en diversos punts del recinte. Els visitants també podran trobar personatges icònics com el gegant Farrell, l’home Escorça, el carro remeier amb el druida, bruixes i alquimistes, que aportaran un toc de fantasia i misteri a l’esdeveniment.
Cada dia finalitzarà amb un gran espectacle nocturn que posarà el punt final a la jornada abans que el mercat tanqui les portes fins a l’endemà.
Tres moments de la jornada inaugural. Fotos: DiariTots21
La consellera de Territori, parlant amb l’alcalde de Salou sobre el nou mapa ferroviari, en presència de l’alcalde de Cambrils. Foto: Cedida
L‘Ajuntament de Salou i la Generalitat han arribat a un acord que deslloriga l’espinós tema del tramvia al seu pas per la localitat costanera. Nou clima polític quant al tramvia amb el nou Govern de la Generalitat?
Si més no, l’equip de Salvador Illa ha decidit donar-li “un impuls” al tramvia del Camp solucionant gran part del problema més greu: durant un quilòmetre central del tramvia al seu pas per Salou no hi haurà catenàries i els vagons funcionaran amb bateria. I en segon lloc, la Generalitat s’ha compromès a finançar al totalitat de l’obra de l’Eix Cívic, el gran pulmó verd que se situarà al llarg del tramvia a Salou. Seran 14 milions d’inversió que venien compromesos de dècades enrera i que no havien trobat solució.
Finalment, Salou també ha aconseguit que no hi hagi voreres de 25 centímetres a banda i banda de la plataforma ferroviària, fet que hagués fet que no fos permeable per als vianants.
La nova consellera de Territori, Sílvia Paneque, s’ha reunit avui amb l’alcalde de Cambrils, Alfred Clúa, i en presència també del de Salou, ha exposat el projecte de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, les obres del qual començaran a principis de 2025. Es tracta de 14 quilòmetres de traçat que unirà Cambrils, Salou i Vila-seca i disposarà de 14 estacions. El pressupost és de 150 milions d’euros. Tindrà punts intercanviadors i es connectarà amb l’Aeroport.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha felicitat que s’hagi desllorigat el tema, però ha demanat que almenys s’alliberi de catenària 1,5 quilòmetres del seu terme. Granados es va reunir ahir amb el director general d’Infaestructures, Manel Nadal, moment en què es va solventar el cas.
Plànol de la primera fase del Tramcap, amb les 14 parades
Granados ha detallat que la seva reivindicació és “justa” ja que parteix del deute de la Generalitat, que ve d’un decret de 1989, des de la creació del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT). “Fins ara el Govern no ha acomplert i està en situació de morositat”. I ha reclamat un sistema integrat i inclusiu. Granados s’ha reunit avui també amb la consellera i hi ha “un compromís ferm per donar compliment a les demandes de Salou. Defensem el tramvia, però no en qualsevol condició. No podem tenir barreres arquitectòniques, volem un model com Sevilla, Saragossa o Zurich, i poder creuar sense una vorera de 25 centímetres als dos costats. Per fi les nostres reivinvicadions han estat ateses”.
Tot i que es preveu un sistema de catenària, el traçat comptarà també amb un tram específic entre estacions sense catenària als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca, i amb subministrament elèctric per bateries. Els aspectes que s’han tingut en compte pel disseny d’aquests trams sense catenària són:
• La plena integració de l’actuació en la trama urbana
• Els àmbits amb alta densitat de població pels quals està previst que discorri el tramvia
• La capacitat d’autonomia i recuperació d’energia de les bateries
Així mateix, també s’ha tingut en consideració l’eficiència i funcionalitat global del desplegament de la xarxa en termes de millora de la connectivitat entre municipis, la seva capacitat per potenciar l’ús del transport públic per avançar en la descarbonització de la mobilitat, a més de la manera com es complementa amb la resta de sistemes de transport.
L’actuació de la primera fase disposarà de 14 parades, entre les estacions de Cambrils Nord i Vila-seca Estació, tres de les quals conformaran un intercanviador amb les estacions ferroviàries d’Adif de Cambrils Nord, Salou-Port Aventura i Vila-seca. El seu traçat discorrerà majoritàriament per terrenys de l’antic corredor ferroviari i pels vials, atès que existeix una cessió temporal i gratuïta d’Adif a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per ocupar-los.
Paneque: ‘Consens territorial’
Al seu torn, la consellera ha trobat “raonables” les peticions del territori, i ha destacat “el consens territorial que ha fet possible el projecte” i ha dit ser “conscient” de ser al Camp de Tarragona, “una capitalitat que demana l’ actualització d’infraestructures, polítiques d’habitatge i noves mesures de sostenibilitat, a més de noves formes de moure’ns de manera més eficient i sostenible. Per això es vol desplegar la xarxa de tramvia, per descarbonitzar el transport”.
La consellera ha seguit afirmant que “el president Salvador Illa vol iniciar l’ampliació de la capacitat de l’Aeroport del Prat”, i això implica el Camp de Tarragona i que jugarà l’Aeroport de Reus. El Tramcamp “forma part de les infraestrutures que han d’enfortir Cataunya per mitjà de la sostenibilitat, un eix central de la UE. Tenim especial interès a apostar per tramvies i ferrocarrils”.
Finalment, ha detallat que als trams sense catenària se seguirà treballant amb els ajuntaments per perfilar el consens de les zones a definir i les zones de permeabilitat.
Carlos García, tècnic de Territori, ha explicat el projecte: la primera fase està molt avançada, i aprofita l’antiga trama ferroviària sense ús, de l’antiga estació a l’estació de PortAventura, mentre l’altre tram discorrerà per viaris municipals. “Un dels objectius és dotar de punts de proximitat per donar resposta als usuaris”.
De les 14 estacions, tres (Cambrils nord, Salou-PortAventura i Vila-seca) són tres punts d’intercanvi amb Rodalies. Altrament, s’ha coordinat el projecte amb els ajuntaments i han permès “definir correctament l’actuació”, de manera que serà “un tramvia molt urbà”.
Sobre la catenària s’està buscant un tram sense ella a les zones més densament poblades, de fet des de l’entrada venint de Cambrils fins l’alçada del carrer Berlín. Els tramvies tindran bateries per tenir autonomia en aquests trams i en tractar-se d’un tram d’un quilòmetre, no aminorarà la marxa.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, amfitrió de la trobada, ha detallat que aquesta semana han començat unes obres inicials al seu terme municipal, a Vilafortuny i el Camí del Corralet, i ha titllat el projecte com “una obra desitjada per tots i sobretot pels nostres veïns. Esperem el que vam demanar: la connexió de l’antiga estació amb la nova, que farà que els veïns estiguin molt més a prop dels municipis costaners”.
I ha concretat un seguit de demandes encara pendents, com l’ampliació de l’àrea d’actuació: “Cal continuïtat de la via verda, que comença a L’Hospitalet i que arribi fins a Salou, també que la xarxa sigui molt més permeable a la trama urbana i urbanitzar la totalitat de l’àmbit”. Cambrils vol que el tramvia “sigui un transport públic completament integrat a la trama urbana, desmantellant els elements que dividien el municipi. Ciclistes i vinants hi circularan, i connectarà Cambrils amb els barris i els municipis propers. Cambrils necessita el tramvia i el necessita ja”, ha conclòs.
La segona fase del Tramcamp implicarà ja les ciutats de Reus i Tarragona, discorrerà per 45 quilòmetres i comptarà amb 47 parades.
La primera tinenta d’alcalde i regidora de l’Ajuntament de La Canonja Lucía López serà la nova delegada de la Generalitat al Camp de Tarragona, segons ha avançat Diari de Tarragona i ha confirmat DiariTots21. López serà nomenada aquest dimarts pel Consell Executiu de la Generalitat. Aquest dimarts també serà nomenat Joan Castor com a delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
La regidora ha rebut la notícia aquesta mateixa tarda, que ha fet extensiva a la reunió de l’equip de govern canongí celebrada avui.
Ha estat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, qui li ha anunciat per telèfon aquesta tarda el nomenament. En les primeres paraules adreçades a DiariTots21, Lucía López s’ha mostrat sorpresa pel nomenament, que no esperava, però alhora “molt il.lusionada”, un nomenament “que em prenc amb molt de respecte”.
La regidora de La Canonja abordarà en els propers dies si es manté o no com a regidora del consistori, a la vegada que té previst trucar demà dimarts a l’anterior delegat, Àngel Xifré, per tal de fer el traspàs i conèixer les carpetes dels temes més destacats de la Delegació del Govern. Lucía López ha agraït al primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, i alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, “l’aposta que ha fet per mi, com també ho agraeixo al conseller i al Govern”. López vol esdevenir “transmissora de les polítiques del president Salvador Illa al territori”.
D’aquesta manera, Lucía López substituirà el republicà Àngel Xifré en el càrrec. López és també assessora del subdelegat del Govern a Tarragona, Santi Castellà, que passarà a ser president del Port de Tarragona.
Altrament, el reusenc Andreu Martín ha estat proposat pel PSC del Camp de Tarragona com a nou subdelegat del Govern central. Exregidor de l’Ajuntament de Reus, és diputat al Congrés i primer secretari del PSC a Reus.
Lucía López és nascuda a Tarragona el 1990, és tècnica superior d’agències de viatge i graduada en Turisme per la URV. Fou administrativa del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (en excedència), asessora del gabinet del Subdelegat del Govern a Tarragona i en política, regidora de l’Ajuntament de la Canonja des de 2013, secretària de Joventut de l’executiva de l’agrupació local del PSC de la Canonja de 2012 a 2017 i secretària d’Igualtat de la Comissió Executiva de les Joventuts Socialistes de les Comarques Tarragonines de 2016 a 2018. És Primera secretària de l’Agrupació local del PSC de la Canonja des de 2017, Secretària de Política Municipal de l’Executiva Nacional de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) de 2018 a 2021, Consellera nacional del PSC de 2017 a 2018, i Vocal de la Comissió Executiva de Federació del Camp de Tarragona del PSC des de 2017.
Amb paraules emotives, Jordi Ruiz (Junts) ha deixat de ser alcalde del Catllar en un ple extraordinari celebrat aquest matí en virtut del pacte de govern entre Junts, PSC, Mou1-te pel Catllar i ERC.
Ruiz deixa l’Alcaldia i el rellevarà Xavier Canadell, de Mou1-te, aquest proper dijous en un altre ple extraordinari.
Ruiz s’ha acomiadat recordant que a ell li agrada dir “les coses sense embuts”. Fa 15 mesos va ser nomenat alcalde i l’inici “va ser dur: no vam tenir un traspàs com a tal amb l’anterior equip de govern i bàsicament ens van donar les claus de l’Ajuntament”, ha reblat.
Ruiz ha gestionat aquests 15 mesos “de la millor manera que se, dedicant moltes hores a conèixer el funcionament del consistori. L’adminstració pública era un univers nou per a mi ja que vinc de l’empresa privada. Era tot un repte. Quan arribava a casa, la meva dona em preguntava com havia ant el dia, i li responia com quan tallen el cap als pollastres. Però amb el temps, m’he anat trobant més còmode”, ha afegit.
L’alcalde sortint ha agraït a tots els treballadors de la casa, tant administratius com tècnics, per ajudar-lo sempre “i per tenir la paciència que heu tingut”, inclòs el personal de Brigada i Vigilants Municipals.
“Renuncio a ser alcalde per l’acord del pacte, però no renuncio al compromís que tinc amb tots vosaltres i des de les meves competències com a regidor seguiré tan implicat com el primer dia. Com ja he dit molts cops, això no va de protagonismes, sinó de poder sumar esforços per al bé comú”, ha afirmat. També ha agraït la tasca dels membres de l’equip de govern, “que han demostrat que formacions polítiques diferents poden lluitar per un objectiu comú i el millor és treballar pel nostre municipai, i hem demostrat que ho podem fer, deixant les nostres diferències a banda i treballant tots plegats”. I s’ha dirigit especialment a la primera tinenta d’alcalde i regidora Mercè Gavaldà, amb qui ha tingut unes paraules de reconeixement.
I a l’oposició -Som- s’ha dirigit dient que “us aprecio a tots i especialment a Mar Coso, que sempre m’ha ajudat”. Ruiz destacava que amb el seu càrrec ha pogut conèixer molta gent del Catllar, i el cert “és que m’he sentit molt ben tractat. Ha estat un palear, m’ho he passat molt bé intentant millorar la vida de la gent”.
Sobre el proper alcalde, Xavier Canadell -“em fa llàstima deixar el càrrec”, ha reconegut Ruiz-, s’ha mostrat “molt tranquil perquè el Xavi s’estima el poble. Ha estat, és i serà un puntal d’aquest Ajuntament i li donarà la continuïtat de la feina que s’ha fet fins ara”. I li ha donat un consell: “Quan arribis a casa i tinguis la sensació que t’has barallat amb el món sencer, intenta deixar tots els problemes a la porta”. Visiblement emocionat, Ruiz s’ha acomiadat agraint el suport de la seva dona i les seves filles.
Durant el ple també han intervingut els portaveus del PSC, Antonio López; Mou1-te (Mariano Ortiz), i ERC (Francesc Saigí). El portaveu de Som, David Rodrigo, ha declinat fer-ho i ha anunciat que ho farà en el ple de la investidura del nou alcalde.
Antonio López ha intervingut dient que “ha estat un any molt intens”, destacant que “el pacte funciona bé, és sòlid, i els acords tiren endavant. On no arriba un arriba l’altre”. Mariano Ortiz, al seu torn, ha felicitat l’alcalde sortint per la “dedicació i responsabilitat” en la seva gestió, amb una “incansable tasca en favor del desenvolupament i benestar de tota la ciutadania, que han deixat una empremta significativa a la nostra comunitat”. Finalment, Francesc Saigí ha intervingut agraint la feina i dedicació de Ruiz, demanant-li “que continuïs amb aquesta energia coma regidor”.
Del 5 al 8 de setembre, Salou s’endinsa en la història amb la celebració de la Festa del Rei Jaume I, un esdeveniment que combina tradició, cultura i diversió per a tots els públics i edats. Aquesta cita, que honora la figura del monarca que va marcar un abans i un després en la història de la Corona d’Aragó, compta amb un programa complet d’activitats que es desplegaran per diferents punts del municipi.
Mercat Medieval i ambientació històrica
Un dels punts centrals de la festa serà el Mercat Medieval, que es desplegarà essencialment pels carrers del nucli antic i la Plaça Bonet. Durant aquests quatre dies, residents i visitants podran gaudir d’una autèntica immersió en l’època medieval, amb parades d’artesans, mercaders, jocs infantils, tallers d’oficis tradicionals, i un campament medieval.
El mercat romandrà obert de 10.30 h a 23.00 h, oferint una experiència completa que ens transportarà al passat.
L’ambientació estarà acompanyada d’espectacles itinerants, amb joglars, bufons, cavallers i altres personatges medievals que ompliran els carrers de música, dansa i diversió. Personatges icònics com el gegant Farrell, l’home Escorça, bruixes, alquimistes, i el carro remeier amb el druida es convertiran en els grans protagonistes d’aquesta ambientació màgica.
XXXVIII Regata Rei Jaume I: La competició nàutica que uneix història i esport
En paral·lel, tindrà lloc la XXXVIII Regata Rei en Jaume, una competició nàutica que es desenvoluparà en aigües de Catalunya i les Balears. Aquest esdeveniment esportiu ret homenatge a la històrica travessa de Jaume I cap a la conquesta de Mallorca, i reunirà embarcacions de diversos clubs nàutics en una competició plena d’adrenalina i història.
El programa de la festa inclou també diverses activitats culturals amb l’objectiu d’aprofundir en la figura de Jaume I i el context històric de la seva època.
El divendres 6 de setembre a les 18.30 h, a la Sala Costa Daurada del Centre Cívic, s’oferirà la conferència “1229: Preparatius per una conquesta més enllà de l’horitzó”, a càrrec de la doctora en Història de l’Art Esther Lozano, que explorarà els detalls i reptes de la gran gesta del jove monarca.
El dissabte 7 de setembre, els més joves podran participar en el taller infantil sobre el rei Jaume I, que tindrà lloc a la plaça del Carrilet de 10.00 h a 13.00 h. A la mateixa hora, a la Biblioteca Pública Municipal de Salou, es durà a terme la xerrada “Jaume I: Vida i fets”, impartida per l’escriptor i expert Juan Ramón Barat, que repassarà les gestes i la influència del monarca en la història de la península Ibèrica.
Recreació històrica: La sortida del rei Jaume I
El dissabte 7 de setembre a les 20.00 h, Salou reviurà un dels moments més emblemàtics de la seva història amb la recreació de la sortida del Rei Jaume I i el seu seguici des de la plaça del Teatre Auditori (TAS). Aquesta espectacular processó, en la qual participaran cavallers, nobles, eclesiàstics, i altres personatges de l’època, recorrerà els carrers de la vila fins a arribar a la platja de Llevant, on culminarà amb un impressionant espectacle final.
Gimcana digital i premis literaris per concloure la festa
El diumenge 8 de setembre, la festa culminarà amb dues activitats especials. A les 10.30 h, el passeig Jaume I serà l’escenari de la Gimcana Digital “Conquereix la història”, una experiència interactiva que permetrà a les famílies reviure l’aventura del Rei Jaume I mitjançant reptes i enigmes. Aquesta activitat, d’aproximadament 75 minuts, és gratuïta i està adreçada a tots els públics, amb inscripció prèvia al departament de Cultura de l’Ajuntament.
A les 12.00 h, la Sala Costa Daurada del Centre Cívic acollirà el lliurament dels premis literaris del certamen “Relats Curts Jaume I”, que reconeixerà el talent literari dels participants i la seva capacitat per reflectir l’esperit de l’època.
Una festa per recordar i celebrar la història
La Festa del Rei Jaume I és molt més que una celebració a Salou; és una autèntica experiència que combina història, cultura, esport, orgull de pertinença i diversió en un entorn familiar i festiu. Amb una oferta d’activitats per a tots els gustos i edats, aquest esdeveniment s’ha consolidat com una cita imprescindible per a totes les persones que vulguin viure un cap de setmana immersos en la història i la tradició.
Naixement de les tortugues la nit de dijous passat. Foto: Cedida
Tarragona, i en concret la platja de la Savinosa, s’ha convertit en el centre d’atenció faunístic de Catalunya aquest estiu: el naixement la nit passada de més de 50 exempars de tortuga caretta, una espècie que no anidava fins ara a la Costa Daurada sinó en llocs més calents, com Grècia, Turquia o el nord d’Àfrica. Doncs bé, encara queden 38 ous per esclatar al niu que la mare va instal.lar el juliol passat i que la perícia d’un usuari d’aquesta platja -nudista en el tram del niu- va permtre alertar les autoritats.
Més de 100 voluntaris col.laboren les 24 hores per custodiar el naixement de les tortugues, que sempre ho fan de nit. La nit passada, més de 100 persones es van reunir per veure el naixement de les primeres cries, 12 de les quals van ser enviades al CRAE per a la seva recuperació i la gran majoria van ser alliberades.
Dos tècnics, Irene Álvarez i Txiki López, controlant la temperatura del niu. Foto: DiariTots21
Imatge de l’espai acotat del niu i un panell informatiu. Foto: DiariTots21
Dels 90 ous que hi havia al niu, 52 tortugues han sortit de manera natural aquesta nit entre les 22 h i les 6 de la matinada. 31 han estat alliberades directament al mar aquesta mateixa nit després dels treballs de biometria realitzats pels professionals del Centre tecnològic BETA i el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), consistents en mesurar, pesar i avaluar el grau de maduració d’una per una.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha visitat avui el lloc, que aquest vespre pot despertar de nou l’expectació, i ha comprovat in situ les tasques de custòdia del lloc i seguiment científic de l’evolució dels ous, com ara prendre la temperatura del sòl. Viñuales s’ha mostrat satisfet perquè “la tortuga mare hagi escollit Tarragona per anidar”, justament un entorn natutral de primer ordre com és la Savinosa i amb uns usuaris, els naturistes, sensibilitzats amb la natura. Precisament l’Ajuntament porta temps fent formació dels valors naturals de la zona als seus usuaris.
“Tarragona ha viscut una nit màgica amb aquest naixement”, subratllava l’alcalde. “Ha estat tot un èxit, amb més de 100 voluntaris custodiant l’espai”.
No és el primer cop que neixen tortugues a Tarragona, se n’han vist a platges com El Miracle, la Llarga o l’Arrabassada. Es cofirma que el canvi climàtic està desplaçant cap a la Costa Daurada el naixement d’aquests exemplars, que estan protegits, destacava al seu torn Irene Alvarez, inveestigadors postdoctoral del Centre Tecnològic Beta de la Univertitat de Vic.
Txiki López, responsable de la custòdia, subratllava que seguirà havent anidaments a Tarragona donat el canvi climàtic ha demanat als curiosos que respectin l’entorn, “no fent fotos amb flaix”, per exemple, i no tocar-les.
Les tortugues marines són molt vulnerables durant la seva fase reproductora, i el seu període de posta i d’incubació coincideix amb una àmplia i intensa utilització humana de les platges. Per això, cal minimitzar els impactes de l’ésser humà en aquest procés. D’agost a octubre es poden trobar cries o rastres de cries de tortugues marines a la platja, de nius no enregistrats.
En cas que qualsevol persona trobi indicis de nidificació (ja sigui una femella a la sorra, rastres o cries), és important donar avís immediat al telèfon d’emergències 112 i no molestar, tocar o fotografiar amb flaix els animals ni trepitjar-ne els rastres. Cal recordar que la tortuga careta és una espècie protegida, declarada espècie amenaçada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 2022, en la categoria de vulnerable.
L’operativa
L’operativa ha estat liderada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona a través de la conselleria de Medi Ambient, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, la Fundació CRAM, la Universitat de Barcelona, Agents Rurals, i voluntàries i voluntaris durant la custòdia i vigilància del niu.
El nou secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha celebrat el naixement de cries de tortugues a la platja de la Savinosa perquè “que hi hagin tortugues que neixin i criïn a Catalunya indica que encara tenim una certa qualitat ambiental a les platges de la costa catalana, que sempre hem de mirar de millorar, i que podem conviure amb aquests animals”. Sargatal també ha destacat que “les tortugues formen part dels ecosistemes marins i son predadors de les meduses” i, per tant, “si hi ha més tortugues marines, hi hauria un depredador que limitaria les poblacions de meduses que són molt empipadores degut a la seva abundància per la falta del seus depredadors”, ha reblat.
Vista aèria del camp de plaques fotovoltaiques del Dipòsit Municipal de Vehicles de Reus. Foto: Cedida
Reus fa un nou salt en autoconsum energètic a partir de fons renovables. L’Ajuntament, a través de Reus Energia, ha finalitzat recentment la construcció de la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, situada al dipòsit municipal de vehicles, amb una potència pic de 950 kWp i 840 kWn de potència nominal, que preveu una producció màxima de 1.398.259 kWh anuals.
La instal·lació consta d’un total de 1.736 panells de 550 W i una superfície de 4.535,93 m2, que ocupa la coberta del dipòsit de vehicles a partir de la construcció de pèrgoles i l’ocupació de les mateixes a través d’una concessió demanial de l’ús d’aquest espai per un període de 11 anys. El recinte disposa d’espai per a futures ampliacions, sigui amb noves pèrgoles fotovoltaiques o en recintes per a les bateries.
Les obres, que van finalitzar a principis d’agost i han tingut una durada d’uns sis mesos, han estat portades a terme per l’empresa Engel Energia i la inversió en la instal·lació ha estat de 1.191.712 € sense IVA, dels quals aproximadament el 55% seran subvencionats amb fons Next Generation. La nova planta es connectarà a la xarxa en breu, un cop enllestits els darrers tràmits, i el seu excedent serà gestionat per Reus Energia.
Aquesta és una de les tres instal·lacions de titularitat municipal que formen part del projecte de comunitat energètica del Polígon Agro-Reus (ACEPAR), la iniciativa pública-privada liderada per l’Ajuntament de Reus amb la participació d’empreses privades i que suposa una inversió de 4,4 milions d’euros dels quals 3,5 són subvencionables i 1,9 seran finançats finançats amb la subvenció atorgada del Ministerio de Transición Ecológica i l’IDAE (Instituto para la Diversifciación y Ahorro de la Energía) procedents dels Fons Next Generation. Les altres dues instal·lacions municipals que formen part del projecte es troben a l’edifici de Reus Mobilitat (130,1 kWp de potència pic) i a Redessa II (564 kWp de potència pic).
A la comunitat energètica -constituïda actualment per set socis- hi podran formar part empreses i residents de l’àrea d’Agro-Reus. La llei només permet una distància de fins a dos quilòmetres del punt emissor. En el cas dels residents que ja tinguin plaques fotovoltaiques a casa seva també podran formar part de la comunitat energètica, però no podran gaudir de subvencions.
ACEPAR posarà en marxa una instal·lació amb la mateixa potència nominal (840 kW) al c/ Ferrer i Guàrdia, propietat de Maser Grup-Setier. Actualment l’ACEPAR té set socis: Reus Serveis Municipals, Reus Transport, Redessa, Ascensores Omega, Setier, MaserGrup i Tallers Baix Camp.
La comunitat energètica de Reus és la més gran de Catalunya i referent a tot l’Estat. L’objectiu principal és que tots els edificis municipals s’autoabaesteixin dels camps de plaques fotovoltaques que l’Ajuntament està obrint i seguirà obrint en diferents punts de la ciutat.
Dani Rubio, regidor de Medi Ambient, avui. Foto: Cedida
El regidor de MediAmbient, Dani Rubio, ha explicat en roda de premsa que l’’energia produïda per la comunitat, amb una potència total de 4,2 MW i la generació de 5.500 MWh a l’any, “serà per a l’autoconsum de les empreses que formen part de la comunitat energètica i l’excedent, gestionat per Reus Energia, es destinarà al consum d’edificis municipals”.
Reus Energia
Reus Energia, la iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics, gestiona les instal·lacions solars fotovoltaiques de les escoles municipals, de l’IMFE Mas Carandell, la Biblioteca Xavier Amorós, el Gaudí Centre, el Mercat Central i el Pavelló Olímpic. En breu s’executaran les instal·lacions d’una segona fase a l’escola Rubió i Ors i de Redessa Tecnoparc.
Rubio ha detallat que de cara a 2025 “està prevista la posada en funcionament de les instal·lacions a Redessa CEPID i l’ampliació de les plantes a l’escola la Vitxeta i Pi del Burgar”. També es troba en redacció “un nou projecte al cementiri municipal i s’estudia la instal·lació d’un hort solar amb panells sobre terrenys municipals i un projecte d’instal·lació fotovoltaica amb emmagatzematge a través de bateries que es correspondria amb una segona fase del dipòsit de vehicles”.
Reus Energia, a més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals, compra energia procedent de fonts renovables al mercat lliure per tal de subministrar només energia verda a les instal·lacions municipals. “Una fita important per avançar cap a una transició energètica i un canvi de model amb l’energia com a servei públic”, ha subratllat Rubio.
Jordi Ruiz cedirà la primera setmana de setembre el bastó d’alcalde a Xavier Canadell. Foto: DiariTots21
No ve del món de la política, sinó que el van anar a buscar. Jordi Ruiz (Junts) és alcalde del Catllar des de juny de l’any passat, formant part d’una coalició amb PSC, Mou-te pel Catllar i ERC. La setmana vinent es viurà el primer relleu a l’Alcaldia en virtut del pacte i Xavier Canadell (Mou-te pel Catllar) el substituirà com a alcalde. Jordi Ruiz fa un repàs per a DiariTots21 d’aquest any i escaig com a alcalde del Catllar.
Com ha funcionat el govern de coalició durant aquest any i mig?
La relació amb l’equip de govern és bona, fins i tot diria que molt bona, tenint en compte que som quatre partits amb idearis diferents en alguns casos, però he de reconèixer que la coalició està funcionant correctament. Tots hem fet esforços, petits o grans, per tirar endavant, però el cert és que l’Ajuntament del Catllar està avançant i les línies mestres que ens vam fixar des de l’inici estan seguint el seu full de ruta.
Quines prioritats teniu com a alcalde i com a equip de govern per enguany i també per al mandat per al Catllar?
Com a alcalde, la meva prioritat era que el municipi i les urbanitzacions vegin un Ajuntament fort amb un lideratge clar. En aquesta primera part del mandat, jo porto el lideratge i crec que hem aconseguit que la gent del Catllar hagi indetificat que té un Ajuntament que es preocupa per ells i cada dia treballa per aconseguir els objectius desitjats, és a dir, tenir qualitat de vida, oferir serveis que es mereixen i que en cada àrea municipal treballi seguint aquests objectius.
Quina era la prioritat número u?
Que la gent percebeixi que hi ha un equip de govern que treballa per al poble i que hi ha un lideratge. Personalment, és el més important.
Quines altres prioritats teniu?
Marcar un full de ruta. Com a prioritats tenim que la immediatesa del dia a dia no se’ns mengi, marcant objectius més enllà de la quaotidianitat, tot i que hem de saber reaccionar davant els problemas diaris que sorgeixin en serveis generals, en la via pública, en esdeveniments culturals o esportius. Crec que s’està així fent en tots els àmbits de l’Ajuntament. Unes accions són immediates i altres a mig i llarg termini. Intentarem en aquest mandat acabar totes les actuacions que ens hem fixat.
Quines són?
N’hi ha moltes, començant per l’anhelat pavelló. Hem plantejat un projecte realista amb el què cobrirem la demanda existent, el situarem en una ubicació diferent a la que estava marcat, en l’entorn del camp de futbol, on podrem optimitzar els serveis, i no farem un projecte faraònic, de manera que no hipotecarem el poble. Volem una zona esportiva molt potent. Ja hem adquirit terrenys al voltant i volem centralitzar tots els equipaments esportius en aquesta zona, és a dir, disposar del camp de futbol, el futur pavelló, pistes de pàdel, de tennis,… Hem ampliat els vestidors del camp de futbol, i abans d’acabar l’any tindrem les noves torres de llum del mateix camp de futbol.
Quines altres accions preveuen fer?
Hem portat a terme una pacificació de la via pública. A la zona esportiva hi ha una zona de pas amb Masia Boronat, on hi ha la carretera, amb un accés complicat. Hem fet aquest espai més segur, es un tema que ens preocupa pel flux de nens i nenes que passen per allà cada dia, posant un pas de vianants, reductors de velocitat i més il.luminació. I a nivell d’urbanitzacions hi ha una partida molt important per millorar carrers i els equipaments municipals. A nivell educatiu tindrem el nou pati de l’institut-escola l’Agulla, que serà una realitat abans que acabi l’any.
També és important a nivell d’urbanitzacions que n’hem recepcionat dues (Esplai Tarragoní i el sector M de la urbanització Mas de Pallarès) i aquest mateix any recepcionarem Coll de Tapioles, i estan al caure un parell més.
També tenen previst fer canvis a l’edifici de les Escoles Velles
Allí vam aprobar el canvi d’usos i volem alliberar el Centre Cultural i les activitats dirigides que hi ha a la sala polivalent i passar-les a les Escoles Velles, que seran adaptades perquè no hi hagi problemes d’accessibilitat, instal.lant-hi un ascensor. A la Biblioteca i al Centre Cultural també hi col.locarem un ascensor. Moltes accions es faran enguany.
‘L’Ajuntament ha adquirit dos terrenys amb la finalitat de crear un aparcament dissuasori entre el centre de la vila i la Torre d’en Guiu, i en segon lloc un espai colindant al camp de futbol’
Quines altres obres han executat en aquest any de mandat?
També destacaria la pacificació de l’avinguda Catalunya, que ja està enllestida, i subratllaria especialment el fet que l’Ajuntament ha adquirit dos terrenys amb la finalitat de crear un aparcament dissuasori entre el centre de la vila i la Torre d’en Guiu, i en segon lloc un espai colindant al camp de futbol, que reunirà el camp, el pavelló i les pistes de padel i tennis que seran traslladades allí.
En un altre àmbit crearem refugis per a gats en dues ubicacions i estem treballant per ser nucli zoològic.
En seguretat, com actuaran?
Hem ampliat la plantilla de vigilants. Teníem quatre agents i hem ampliat a vuit, tenim torns de matí, tarda i nit. Per nosaltres és molt important la seguretat. Al respecte hem licitat el projecte per instal.larar 21 càmeres lectores de matrícules en tot el terme municipal de manera que tots els accessos al terme estaran coberts, tant el centre com les urbanitzacions. Es tracta d’una inversió molt important, de 300.000 euros, és a dir, una de les grans inversions que farem enguany. Intentarem que estiguin instal.lades abans d’acabar l’any. Ningú havia invertit tant en aquesta partida. Després de Tarragona serem la població amb més càmeres lectores de matrícules. També instal.larem càmeres de videovigilancia en diferents equipaments municipals, com la TDG i les instal·lacions esportives.
Jordi Ruiz s’ha estrenat en el món de la política. Foto: DiariTots21
El Catllar té una extensió molt gran, de 30 quilòmetres quadrats i compta amb 28 urbanitzacions, per la qual cosa la seguretat agafa una dimensió més gran. Creiem que amb l’augment de vigilants i la instal.lació de les càmares de vigilància provocarem un efecte dissuasori important. Evidentment no aconseguirem que la delinqüència sigui zero, però en altres poblacions s’ha reduït la delinqüència, i axò es un fet, amb la presència de les càmares.
Han creat noves comissions municipals. Quines són?
Hem creat la comissió d’Urbanisme i Cohesió Territorial per estar més a prop de les urbanitzacions, de manera que ens expliquin els seus problemes i ens marquin un full de ruta. També ho hem fet amb una comissió de Seguretat, que la formen l’alcalde com a president, i els representants dels partits, tant de govern com d’oposició, a més de persones que convidem a formar-ne part, que no sempre seran les mateixes. També en seguretat hi forma part el cap dels Mossos d’Esquadra de Tarragona, Ramon Franquès. Serà una eina més d’ús per al regidor d’àrea.
Deia que també hi formen part regidors de l’equip de govern, de l’oposició i així mateix diferents veïns de les urbanitzacions, que ens avisen de la situació que hi hagi en cada lloc. Entre tots posem eines perquè la regidoria de Seguretat Ciutadana, que comando jo, pugui treballar amb més condicions. Es tracta de captar el pols ciutadà. Hi haurà zones on caldrà més presència policial i en altres moments convindrà que no sigui visible.
A l’abril van començar les primeres reunions. Són reunions col.legiades, on s’hi aixeca acta i no són retribuïdes, tot i que el reglament municipal determinava que sí que es cobraria, però vam decidir modificar-lo.
Feu un canvi molt destacat, per tant, en matèria de seguretat
Era una de les prioritats que ens vam marcar, sí.
Com està sent la gestió de la brossa?
Formem part d’un conveni amb el Consell Comarcal del Tarragonès, el qual hem ampliat, tenim un servei de recollida de dilluns a diumenge de l’entorn dels contenidos i també hem adquirit un camió amb pluma, entre d’altres coses, per poder donar resposta als abocaments incívics que malauradament patim día sí i día també. Hem de seguir treballant, però que la neteja ha millorat, és un fet.
‘Al Catllar patim un greuge comparatiu amb altres municipis propers, que tenen més freqüència de pas d’autobusos’
Quins problemes tenen amb el transport públic?
Ens hem reunit amb les empreses concessionàries del servei i els hem demanat més freqüència de parades. Al Catllar patim un greuge comparatiu amb altres municipis propers, que tenen més freqüència de pas. La línea de la Riera de Gaià presenta només tres freqüències diàries, del tot insuficients. Vam plantejar tenir com a mínim 12 freqüències. L’empresa ho veu bé. La Generalitat també ho veu bé, però depèn de Barcelona, de Transports Públics de la Generalitat. Tothom sap que al Catllar estem en una situació de greuge comparatiu i saben que a Tarragona som els primers de la llista quant a necessitats.
Altrament, tornem a tenir parada de bus a la urbanització Mas de Geremí, que dóna servei a les zones de Santa Tecla i Sant Roc, unes 100 famílies. I estem treballant per disposar de més llicències de taxis.
També estem en converses amb l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) perquè instal.li una parada a la zona de Tarragona que toca a Parc de Llevant, una parada que es digui ‘Golf’, que donaria servei a molts ciutadans, però sincerament no he vist cap predisposició per part de l’Ajuntament de Tarragona a fer res al respecte.
Què destacaria dels pressupostos d’enguany?
Hem hagut d’aprovar una ampliació de crèdit important per fer front als nombrosos projectes que tenim. No volem bloquejar l’Ajuntament i alguns projectes els hem encarregat a professionals externs.
Per optar a subvencions cal tenir abans projectes redactats
Nosaltres vam renunciar a una subvenció de la Generalitat per a l’anterior projecte de pavelló perquè no creiem en aquell projecte ni anava al lloc addient, i tampoc ens adaptàvem als terminis. Nosaltres optarem a totes les subvencions que puguem amb tot el que volem fer.
Tenen un patrimoni extraordinari, el Castell, l’agulla, la Fàbrica, el riu…. Com plantegen treballar-lo?
Farem una actuació important al riu Gaià de mà de l’associació mediambiental La Sínia, que té la custòdia legal del riu al Catllar. Volem actuar al tram que passa pel poble, de manera que es pugui passejar, que enllaci amb la zona de passeres i camins de l’entorn de la Fàbrica.
El riu és un atractiu turístic, però d’un turisme natural, excursionista, familiar. Teniu el Centre d’Interpretació del Gaià, es van reintriduint espècies autòctones, es fan programes educatius,… Ho mantindreu?
Tenim un turisme de qualitat i som en certa manera un referent. No volem morir d’èxit: cal un equilibri entre natura i turisme.
Disposem també de dos poblats ibers, un al costat del Castell i l’altra, a Pins Manous, que l’Ajuntament està netejant, però volem que la Generalitat hi actuï, hi instal.li les mesures de protecció necessàries i el posi en valor. És un poblat catalogat per la pròpia Generalitat. És un lloc apartat, on hi passen bicicletes, i cal que tingui el mateix tractament que el poblat del Castell.
Teniu l’únic Castell de la franja del Gaià que és municipal i visitable, que ofereix un relat històric i patrimonial. L’Ajuntament seguirà apostant pel Castell?
I tant. El Castell genera moltes visites, es l´únic visitable al territori i molts centres escolars venen a visitar-lo. El conte de Elionor del Castell és un projecte educatiu que a través d’un conte sobre el castell del Catllar els nens i nenes descobreixen, amb l’ajuda de na Elionor, com era el Castell, qui hi vivia i quins secrets guardava al seu interior.
Dotarem el Castell de més recursos per poder rebre tota la gent que el vol visitar. Només hi tenem un personal i cal més recursos en aquest sentit.
D’altra banda, estem realitzant millores al Castell, com la instal.lació de lluminària led, amb noves zones que seran il.luminades.
A Catalunya hi ha sequera i hem viscut l’estat d’emergència en diferents llocs. Com estan d’aigua al Catllar?
Estem bé. No estem patint restriccions perquè captem l’aigua de l’Ebre a través del Consorci. Això no vol dir que no haguem de ternir-ne cura.
Tenen recursos propis?
Sí, tenim el pou de la Farga que l’acabem de recuperar i ens servirà per poder fer rec a la zona esportiva. Tot i no tenir restriccions d’aigua, tenim molta cura en la despesa, tot i no a ver implantat cap restricció pròpia.
Tenen pèrdues d’aigua?
No tenim cap queixa de la Generalitat.
Pujaran els impostos municipals, els baixaran, els congelaran?
Contràriament al que han aprovat altres ajuntaments, nosaltres no vam apujar els impostos. Per un altre costat tenim les taxes que sí tindran un increment tot i que vindran acompanyades de bonificacions.
Per què?
Pujar impostos serà una realitat, però no ho podíem fer de manera indiscriminada. Hem preferit deixar-los congelats per poder fer un estudi de manera que quan fem la pujada bonifiquem les persones que ho necessitin per les seves condicions econòmiques o familiars. És molt diferent una família amb tres fills que una persona que viu sola o una família amb baixos ingressos. Sí hem pujat la taxa de la brossa perquè per normativa europea ens obliguen, entre aquest any i el que ve, a cobrir el cost amb la taxa. No ho pot pagar tot l’Ajuntament, ho ha de revertir als ciutadans. No podem generar deute. Hem fet una pujada parcial, del 7 i escaig per cent, però la pujada gran vindrà el 2025. Fins ara generàvem un deute de 400.000 euros anuals com a Ajuntament. Ara, la legislació ja no ens ho permet fer.
‘En la taxa de la brossa hem fet un paquet de bonificacions que poden arribar a ser del 60 per cent’
Així, en la taxa de la brossa hem fet un paquet de bonificacions que poden arribar a ser del 60 per cent. Bonificarem famílies per carències econòmiques, també aquelles que apostin pel reciclatge domèstic i les que participin en activitats de neteja que organitzem.
S’han disparat molt els costos energètics?
L’increment ha estat molt important, és així. Tenim un projecte que veuria la llum aquest mandat per col.locar plaques fotovoltaiques a tots els sostres d’edificis municipals. Amb això generaríem energia suficient per a abastir-nos, i tota l’energia sobrant l’oferiríem a la població en forma de comunitat energètica, de la que l’Ajuntament no en formaria part. És una proposta que està en estudi, i seria l’empresa que instal.li les plaques la que ho gestionaria. Ara bé, no vull parlar de terminis, vull ser prudent.
Tenen pendent abordar els habitatges buits. Què volen fer?
És una feina de mandat. S’està treballant però veurà la llum quan el projecte estigui llest i amb els diners consignats. S’està fent un catàleg d’habitatges buits i s’està parlant amb els bancs. Penalitzarem els habitatges buits dels grans tenidors. Ens consta que hi ha gent que vol comprar i volem que els bancs posin les màximes facilitats per fer-ho.
Després de la tragèdia viscuda fa mesos a Mas d’Enric, amb l’assassinat de la cuinera, que demaneu?
Molta gent que treballa a Mas d’Enric viu al Catllar i a més la presó es troba al nostre terme municipal. El cas ens afecta molt més del que li pugui afectar a qualsevol altre municipi. Es demostra un cop més que fins que no hi ha una desgràcia no es prenen les mesures necessàries. Com a Ajuntament, vam ser a Mas d’Enric l’endemà dels fets, vam fer un minut de silenci al ple i vam llegir una declaració on demanàvem que a qui li correspongui prengui les mesures necessàries perquè això no torni a passar, que s’arribi a un acord i es deixin de banda actituds orgulloses.
Com ha estat la relació amb l’oposició?
L’oposició ha fet el seu paper, en alguns moments no ens ho han posat fàcil, però m’agradaria diferenciar els regidors de l’oposició, dels quals els tinc un apreci a nivell personal perquè són bones persones i s’estimen el municipi, de les persones del seu partit que els encamina a la confrontació amb l’equip de govern. Els que tenen aquest pensament els diria que repassin la feina que hem fet en la totalitat del terme del Catllar, centre i urbanitzacions, hem provocat un canvi de dinàmica a base de molt d’esforç, d’escoltar la gent, i no defugint els problemes existents, que n’hi ha. Jo sempre he estat del parer que junts som més forts.
‘Crec que no hi ha cap urbanització del municipi ni tampoc el centre de la vila on no haguem actuat de manera directa o indirecta’
Alcalde, teniu fama de estar al carrer, d’estar en contacte amb la gent. Ho seguireu fent?
Be, sí… Jo vinc de fora i he fet una profunda immersió al Catllar i ara et podria explicar la vida de cada carrer. M’ha encantat escoltar i ajudar les persones en tot el que he pogut, ha estat molt intens i ho trobaré a faltar segur, tot i que ho seguiré fent des de les meves regidories.
Els veïns m’han obert les portes de les seves cases i he conegut les diferents inquietuds. Crec que no hi ha cap urbanització del municipi ni tampoc el centre de la vila on no haguem actuat de manera directa o indirecta. M’he sentit molt ben rebut i ha estat un plaer i un honor haver estat alcalde. Només he volgut tornar amb esforç la confiança que em van donar, l’equip de persones que tinc darrera i a la ciutadania en general.
Un exemplar de la polsera Centinela, amb els dos testos que es poden fer i el codi QR. Foto: Cedida
L’amenaça de la submissió química té atemorides sobretot les noies que van de festa o de celebracions. Què fer davant el perill de ser víctimes de rebre alguna droga a la beguda i perdre el control, exposant-se al robatori o als abusos sexuals? Doncs hi ha un test que detecta el nivell de drogues. Conegut per Centinela, s’està comercialitzat a les comarques de Tarragona de la mà de l’empresa Reciklos, responsable de la distribució a Catalunya.
Marta Bardalet, de Reciklos, subratlla a DiariTots21 que les polseres busquen “garantir festes segures, ens preocupem per la seguretat i el benestar de les persones, i és per això que apostem per aquest producte que aporta una capa addicional de protecció en situacions potencialment perilloses; com poden ser festes, festivals, concerts, etc…”.
Com funcionen aquestes polseres? “Són un dispositiu preventiu que detecta de manera instantània la presència de substàncies nocives en les begudes. Aquestes, van entrar al mercat el passat juny, com l’única prova eficaç i ràpida per detectar casos de submissió química, amb un disseny que, a més, inclou un servei de trucada al 112”.
Així, ara amb només una gota de beguda i un màxim de 5 segons d’espera, és possible frenar aquesta terrible pràctica que amenaça la integritat i llibertat de les persones. Van tenir el seu bateig de foc per les festes dels Sanfermins de Pamplona.
Bardalet recomana fer el test si la persona es troba “rara, estranya, un cop haver consumit la beguda”, no pas sempre que es consumeixin begudes ni quan un o una ha begut més del compte i li ha pujat al cap.
El Spiking, una pràctica que amenaça les celebracions
Segons les dades de la darrera memòria de l’Institut Nacional de Toxicologia, la submissió química o spiking està present en una de cada tres agressions sexuals a Espanya. No obstant això, aquestes xifres podrien ser encara més elevades, ja que en múltiples ocasions les víctimes -més del 90%, dones- no saben que els ha succeït o, pitjor encara, l’estat d’inconsciència no els permet denunciar immediatament.
A Espanya, aquesta pràctica constitueix un delicte tipificat en la Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal i en la Llei Orgànica 10/2022 de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, on s’introdueix la submissió química expressament com una forma d’agressió sexual. És a dir, la problemàtica ja ha estat detectada i abordada des de la perspectiva legal, però els experts insisteixen que és necessari afrontar-la des de les institucions de salut pública.
“Estem convençuts que les polseres Centinela representen un valor afegit per als usuaris, brindant-los una eina poderosa per millorar la seva seguretat personal”, destaca Bardalet.
Hi ha dos tipus de test segons el tipus de polseres: el primer és capaç de detectar fins a 22 tipus de drogues basades en Amines en les begudes, mentre el segon està específicament dissenyat per detectar el GHB. Simplement cal dipositar una gota de la beguda al test i en 3 a 5 segons se sabrà si està adulterada.
Inclou un codi QR que’ajuda a interpretar els resultats ràpidament quan és negatiu o positiu amb accés ràpid per trucar al 112, per geolocalitzar la víctima o amb informació sobre l’spiking.
La polsera es pot treure i posar novament si no has utilitzat el test. És d’un sol ús. El test només es pot realitzar una vegada; un cop retirat el film protector i realitzada la prova, ja no es pot tornar a utilitzar.
Els dos models de polseres
– BÀSIC ofereix un test que detecta 22 drogues basades en Animes i un codi QR per verificar els resultats instantàniament amb una aplicació mòbil.
– PRÈMIUM inclou un altre text que, a banda del text BÀSIC de 22 drogues, la PREMIUM a banda es específica per la detecció de El GHB (gamma hidroxibutirat) és un tipus de droga depressora del sistema nerviós. Sol estar disponible en forma de líquid incolor. Es coneix com una droga de disseny perquè es fabrica (generalment en laboratoris domèstics situats en soterranis) amb l’objectiu de tenir “subidones” o col·locar-se, també disposa d’un dispositiu NFC de geolocalització i trucada 112.
El preu de mitjana dels diferents models és de cinc euros.
Reciklos està desplegant un operatiu comercial amb institucions i empreses de les comarques de Tarragona, on han constatat un elevat interès per fer-se amb les polseres. Força ajuntaments realitzen programes contra la violència sexista i altres han creat punts lila en les celebracions festives. Es racta de polítiques i espais addients per a l’us i promoció de les polseres Centinela.
D’esquerra a dreta, Saül Garreta, Andrea Mazzanti i Marc Roca. Foto: Cedida
El Port de Tarragona vol crear un ‘Silicon Valley’ de l’economia blava a partir d’un acord que han signat APPORTT i el Nàutic per l’arribada d’empreses del sector de l’anomenada economia blava.
El president del Port, Saül Garreta, ha explicat avui que l’Autoritat Portuària ha fet de “facilitador de l’acord”, de manera que sigui tot un èxit.”El Nàutic fa anys necessita una reactivació, amb un oci nocturn obsolet de manera que cal que ens reinventem. El nou caire és al voltant de l’economia blava”, ha destacat en la presentació pública del conveni .
Gastronomia, anella blava, nous combustibles, drons, un projecte per detectar olors potencialment periolloses,… en això es concretarà l’aposta del Nàutic i APPORTT, assentada en la col.laboració público-privada. “Crec que ho hem aconseguit de manera exemplar, assolint molts llocs de treball i lluitant contra el canvi climàtic, donant exemple des de Tarragona que les coses es poden fer d’una altra manera”, ha continuat Garreta.
“Es tracta d’aconseguir un Silicon Valley de l’economia blava, sent una referència al Camp de Tarragpna i al país”. Perquè tingui èxit “cal obrir el projecte a les cambres de comerç, consells comarcals, ajuntaments i Diputació”,ha destacat als eu torn el gerent d’APPORTT, Marc Roca.
Amb l’acord, d’un any de durada i que arrencaria dintre d’uns mesos, el Port Esportiu cedeix la comercialització de 14 locals comercials de les seves instal·lacions per captar empreses relacionades amb l’economia blava. L’objectiu d’aquest acord signat per part del president d’APPORTT, Joan Oriol, i el representant legal de Nàutic de Tarragona SA, Xavier Potente, és revitalitzar l’activitat econòmica i social del Port Esportiu apostant per atraure talent i empreses de sectors econòmics innovadors, tant locals com internacionals, aprofitant l’atractiu del clima, l’entorn i les condicions d’implantació que ofereixen els espais lliures del Port Esportiu de Tarragona.
Així, es posa a disposició del mercat 14 locals d’entre 100 i 350 m2, que sumen una superfície total de 2474,55 m2, i afegeix una peça més al “Blue Innovation Hub” impulsat pel Port de Tarragona, APPORTT i StartSud Studio, per facilitar la implantació d’empreses, startups i projectes innovadors en l’entorn portuari posant el un focus en l’activitat econòmica d’economia blava.
L’economia Blava engloba totes les activitats econòmiques que es desenvolupen en el medi marí o que utilitzen els seus recursos, d’una manera sostenible, neta i responsable. Aquest sector econòmic dóna l’oportunitat d’atraure talent i empresa en una àmplia gamma d’activitats que van des de la pesca, passant per les energies renovables, turisme, transport marítim, biotecnologia, gestió de residus, generació combustibles nets, i formació, dins d’un gran etcètera. “El Port Esportiu s’obre així a noves activitats compatibles amb les ja existents que
ja presenten un ventall ampli d’activitats nàutiques, esportives, de restauració i de lleure”, ha explicat Andrea Mazzanti, presidenta del Club Nàutic de Tarragona.
Els objectius d’aquest acord APPORTT-Nàutic és aprofitar l’impuls i la inèrcia resultant creada els últims mesos des de l’Autoritat Portuària de Tarragona amb una aposta inequívoca per impulsar projectes d’implantació d’energies renovables i de descarbonització de l’activitat portuària englobats dins d’una economia blava.
A més, aquest futur ecosistema d’empreses innovadores pretén animar a les empreses concessionàries del Port a impulsar projectes d’implantació d’energies renovables, de descarbonització i de digitalització per millorar l’eficiència econòmica i sostenibles dels serveis portuaris.
Gràcies a la signatura d’aquest conveni marc amb Nàutic de Tarragona, APPORTT liderarà aquest projecte, que es vol innovador. En paraules del seu gerent, Marc Roca, “APPORTT és conscient de la responsabilitat que comporta el projecte, i vetllarà per continuar contribuint perquè el Port de Tarragona, i la zona de Tarragona per extensió, esdevinguin un espai de referència cabdal de l’economia blava”.
En aquest sentit, APPORTT realitzarà una convocatòria pública a empreses, emprenedors, i entitats de caire comercial, que treballin en els sectors de l’economia blava, l’energia i la descarbonització d’una forma genèrica.
El projecte de locals d’economia blava disposarà d’una web única a través de la qual es podrà enllaçar amb les webs dels promotors, si així es desitja. Aquesta web tindrà tota la informació per als interessats a participar en l’ecosistema d’empreses (contacte, lloguers, condicions, ofertes, etc.).
Per tal de garantir un ecosistema innovador, complementari i sostenible, es demanarà que els projectes, empreses o entitats interessades en establir-s’hi, presentin un informe justificatiu on s’expliqui de quina manera es relacionen amb l’economia blava.
Sobre els negocis existents, Garreta ha informat que l’equip jurídic “ha donat les màximes garanties de l’acord público-privat i d’acord amb l’Ajuntament de Tarragona”. Sobre la renovació del Port Esportiu, Mazzanti ha destacat que s’està acabant la segona fase. Quedava la tercera fase, amb l’enderroc de l’edifici perpendicular al passeig, però ara s’està replantejant mantenir-lo i redefinir-lo degut al nou acord. Sobre els locals actuals -2 o 3 de motos aquàtiques, que només el poden ocupar fins al març de 2025- i els locals restauració -que són 7-, “tots coneixen el projecte i es quedarien els locals paral.lels al passeig, podent continuar la seva activitat”, han subratllat fonts d‘APPORTT.
Imatge del cartell de la recreació del 8 de setembre proper. Foto: Cedida
Els ajuntaments de Reus i de Vilallongadel Camp i el Centre d’Estudis Pere Virgili han signat un conveni per a l’organització d’una sèrie d’activitats conjuntes de divulgació i recuperació de la memòria de la batalla de Vilallonga i el Morell. Les activitats es portaran a terme al llarg dels propers mesos amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Reus i dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp.
D’aquesta forma, Reus institucionalitza el seu clar interès a donar a conèixer un episodi cabdal en la història local donada la matança que es va produir en només una jornada, i que va ser recordat durant 100 anys de manera molt punyent per la ciutadania, homenatjant cada any els anomenats herois de la llibertat, però també l’Ajuntament reusenc busca situar-ne el context històric.
En la batalla de Vilallonga i el Morell es van enfrontar dos batallons liberals reusencs amb una partida carlina, el dia 1 de març de 1838, dins de la Primera Guerra Carlina. L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona.
Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.
Actes a Reus
L’Arxiu Municipal de Reus organitzarà una mostra de documentació relacionada amb la batalla de Vilallonga i el Morell amb un plafó-resum que s’exhibirà a les seves instal·lacions. La inauguració està prevista al voltant de l’1 de març, aniversari de la batalla.
A través dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp es portarà a terme els propers mesos una actuació de senyalització de la Capella dels Herois de Vilallonga al Cementiri General de Reus, lloc on reposen les restes dels caiguts. També s’organitzarà una conferència dins del cicle Primavera al Cementiri a càrrec del Centre d’Estudis Pere Virgili.
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha posat de manifest que aquestes activitats “contribueixen a la divulgació d’aquest episodi tan significatiu de la història de Reus al segle XIX com a nucli impulsor d’idees liberals”.
Gerard Gené, Monserrat Flores i Pili Riera, presentant l’acord. Foto: DiariTots21
Recreació de la batalla
D’altra banda, com cada any, el Centre d’Estudis Pere Virgili, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilallonga, organitzen el proper 8 de setembre de 2024 una recreació històrica de la batalla amb la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà, els quals aniran explicant el que va succeir aquell dia en el que moriren 133 reusencs i un nombre indeterminat de carlins.
Al llarg del dia se succeiran les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats. Serà la tercera edició consecutiva de la recreació, en la que participaran més de cent voluntaris en un seguit d’actes que s’allargaran tot el dia i als què es convida la ciutadania reusenca a assistir-hi.
Així, al matí tindrà lloc un esmorzar carlí a partir de les 9:30 hores, per seguir amb una recreació d’un grup de vilatanes rentant roba i xafardejant (11:30h). A les 12:15 tindrà lloc una tertúlia a la taverna i a les 13:15 un vermut liberal, per seguir amb danses amb el Ball de Serrallonga. La recreació de la batalla començarà a les 18 hores. Durant tot el dia hi haurà jocs per la canalla mentre els tres museus de la vila (del Doctor Pere Virgili, del Cinema i la Casa de Pagès Ca Nicolau) restaran oberts al públic. També es convida a visitar l’església neoclàssica i l’ermita de la Mare de Déu del Roser, verge de la què els vilallonguins i vilallonguines en professen devoció.
La relació Reus-Vilallonga
L’alcalde de Vilallonga, Gerard Gené, ha subratllat la relació històrica que des de sempre han mantingut Reus i Vilallonga, especialment quant al teixit comercial i també com a mercat agroalimentari de referència que marca la Llotja reusenca: “Reus continua sent la ciutat comercial de referència per a Vilallonga”, ha destacat Gené. L’alcalde ha continuat recordant “el ric teixit associatiu de Vilallonga, al que des de sempre l’Ajuntament li ha donat suport”, en aquest cas, al Centre d’Estudis Pere Virgili.
L’episodi ha estat llargament estudiat els darrers anys per les historidores Pili Riera i Mercè Peri, que han aconseguit fins i tot disposar dels noms de tots els partipants de la batalla. “El següent pas serà buscar els descendents”, s’ha fixat com a repte el Centre d’Estudis, afirmava avui Pili Riera.
També hi col.labora des del principi a fer-ne difusió el Centre d’Amics de Reus, que ha organitzat una conferència i una exposició i ha publicat un extens article històric a la revista Lo Nunci.
Una batalla representativa del segle XIX a casa nostra
La Batalla de Vilallonga i el Morell va ser un episodi molt representatiu del panorama sociopolític del segle XIX a les nostres comarques. La sortida d’un batalló de voluntaris liberals reusencs per respondre a l’atac que una partida carlina havia comès contra el transport regular de passatgers, mercaderies i correu entre Reus i Tarragona, va ser viscut per la societat reusenca com una oportunitat de defensa de les llibertats de la ciutadania, dins del llarg enfrontament entre els qui propugnaven aquestes llibertats (autoanomenats liberals) i els defensors de formes més antigues de govern, els carlins.
La regidora Montserrat Flores recordava que “cal tenir en compte que Reus, que en aquell moment, era la segona ciutat de Catalunya en volum de població però també en vitalitat econòmica, social i ideològica, va ser el nucli més destacat del moviment liberal al sud de Catalunya, mentre que hi havia destacats nuclis carlins a les poblacions de muntanya més properes”. Per això, durant bona part del segle XIX van ser freqüents les tensions al territori immediat a la ciutat i també les mesures de defensa i atac (muralles, sistemes d’avisos, protocols de formació de milícies).
Entre totes aquestes tensions i enfrontaments, sens dubte la batalla de Vilallonga i el Morell va ser la més transcendent, tant pel que fa al nombre de víctimes com a l’impacte en l’opinió pública, que dècades més tard encara ho recordava com un episodi de defensa de les llibertats i com a inspiració per a lluites posteriors.
Una derivada dels fets històrics serà també recordar als reusencs i reusenques que avui en dia desconeixen la història que el famós monòlit franquista que va presidir durant dècades la plaça de la Llibertat (dels Màrtirs aleshores) i que es conserva al Cementiri General de Reus fou inicialment un projecte del segle XIX per homenatjar les víctimes de la llibertat que no va reeixir per les dificultats de la guerra carlina. El projecte quedà en un calaix i cent anys després el franquisme se’l va apropiar per una altra causa molt diferent, la defensa dels caiguts del bàndol franquista.
Ens va tenir enganxats a la televisió el 2 d’agost passat. La catllarenca Elia Canales va fregar el bronze olímpic a París i finalment es va endur un merescudíssim quart lloc, diploma olímpic, amb només 23 anys en la seva primera aparició olímpica. El Catllar li ha retornat aquest dimecres l’alegria que van viure. Així, la pregonera de la Festa Major del Catllar 2024 ha estat l’arquera Elia Canales, la primera catllarenca que ha participat en uns Jocs Olímpics.
Acompanyada dels seus pares, José Antonio Canales i Josefa Martín , Elia sortia al balcó de l’Ajuntament per protagonitzar un acte inèdit per ella. Reconeixia el nerviosisme del moment que vivia, una noia que està acostumadíssima a ser el centre d’atenció dels focus de la televisió.
Canales era precedida per les paraules de l’alcalde, Jordi Ruiz, esportista apassionat i home que ve del món del futbol. Ruiz destacava que Canales “ens va fer sentir orgullosos aquest estiu en obtenir el diploma olímpic”.
La protagonista de la jornada va relatar els seus records a l’Escola Municipal de Música del Catllar i com va començar a aficionar-se al tir amb arc gràcies a haver participat en un campament d’estiu La Molina i haver patit un accident que li marcaria la seva vida esportiva.
Després d’unes primeres victòries, Canales va decidir finalment fer el salt a l’esport professional. Ho explicava ella mateixa:
Acabat el pregó va ser el moment de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament i fer-se la foto amb els regidors, com també amb els seus pares i altres familiars i amics. La sorpresa va venir quan s’hi va presentar el president de la Federació Catalana de Tir amb Arc, David Catalan, acompanyat de la membre de la junta directiva Laura Suárez, que li van lliurar diversos presents.
L’alcalde, Jordi Ruiz, amb la tiradora olímpica. Foto: DiariTots21
Elia Canales, envoltada per l’alcalde i regidors del consistori. Foto: DiariTots21
El president de la Federació Catalana de Tir amb Arc, lliurant-li diversos presents. Foto: DiariTots21
Elia Canales Martín va néixer el 2001 a Tarragona i als quatre anys va anar a viure a la urbanització catllarenca de 5 Estrelles-Mas de Pallarès. Des de 2019, resideix a la Residència Blume, a Madrid, on al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de la capital espanyola segueix progressant en la pràctica del seu esport, el tir amb arc, que li ha permès convertir-se en olímpica amb només 23 anys.
L’arquera aconseguí un diploma olímpic als Jocs en l’enfrontament mixte de quarts de final que va disputar amb Pablo Acha, contra l’Índia. La parella espanyola, setena al rànking mundial, va competir a un altíssim nivell, però no va poder arribar a les semifinals per intentar buscar una medalla olímpica.
El veterà periodista tarragoní Josep Maria Pena ha mort als 63 anys d’edat. Pena fou la víctima mortal de l’incendi que aquest dissabte a la nit es va produir al número 38 del carrer Pin i Soler de Tarragona.
Iniciada la carrera professional als anys 80, Pena va formar part de nombrosos equips de redacció d’emissores de ràdio i diaris que vam marcar època a les comarques de Tarragona. Va ser a l’equip de Ràdio Popular-COPE i a la Cadena SER de les comarques meridionals de Catalunya. També va formar part de la redacció del Nou Diari i posteriorment va ser assessor del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. Darrerament, va retornar a les trinxeres periodístiques de la mà del Diari Més, on s’encarregava de la informació de Tarragona.
Crític amb el poder, sumament intel.ligent i sensible, lector voraç, era un referent per la seva ploma brillant i incisiva. El seu camp periodístic era la política -que la vivia de manera apassionada- i els temes de societat, especialment els veïnals.
Des de DiariTots21 donem el nostre més sentit condol a la família i especialment a la seva germana, també periodista, Montserrat Pena.
Amb un espectacle teatral creat i interpretat per l’Associació Juvenil El Mico de La Canonja i sota el lema ‘Dóna vida a La Mica’, s’ha desvetllat el misteri i la tarda de divendres, La Canonja estrenava un nou element del seguici popular: La Mica, a partir d’ara companya del popular Mico canongí.
Deu anys després de l’aparició del curiós personatge del Mico, la demanda popular que es creés una Mica ha tingut resposta i els joves de la vila s’han atrevit a presentar-la i decorar-la amb ganes. A partir d’ara formarà, doncs, parella amb el Mico.
El regidor de Cultura, Salvafor Ferré, i el president de l’Associació Juvenil El Mico, Joel López, entre d’altres, durant els parlaments. Foto: DiariTots21
Força gent s’ha reunit atreta per l’expectació de veure l’estrena de La Mica. Foto: DiariTots21
I és que La Canonja, des que és municipi propi, ha vist créixer de manera imparable el número de nous elements festius del seguici. Ho recordava el regidor de Cultura, Salvador Ferré, al final d’un acte que ha sorprès el nombrosíssim públic que s’ha congregat a la plaça del Castell de Masricart per veure sorpresos un espectacle teatral al carrer per presentar la nova geganta.
La realització de La Mica ha anat a càrrec del Taller Avall de Reus. Per la part escultòrica s’han fet servir els motllos del Mico, aplicant alguna modificació per atorgar-li una fesonomia femenina. Ha estat realitzada per Aleix Alvarez, Rut Flores i el canongí Iker Muñoz. El vestuari ha estat confeccionat per Fran Molina i el vano i la cinta, per Anna, de Mil Estels, de Sitges.
Un dels seus elements clau és el vano, dissenyat per Natàlia González, que va resultar guanyadora del concurs per escollir-lo. La dissenyadora explicava que “quan camines per la Boella en la primavera, un dels paisatges més fascinants és el camp de groselles que es genera de manera natural. És per això que és l’element principal del disseny, que dóna alegría i color a una flor que sempre recorda al poble”.
L’alcalde, Jordi Sans, i la regidora de Festes, Maite Núñez, lliurant un ram de flors a Misty en acabar aquesta el pregó. Foto: DiariTots21
Misty, la popular pallaresenca participant del programa de talents de TV3 Eufòria ha estat la protagonista de l’arrencada de la Festa Major dels Pallaresos en ser l’encarregada de llegir el pregó, la tarda de divendres.
La jove quasitriomfadora de l’Eufòria -on va quedar classificada per semifinals després de superar incontables eliminatòries- ha fet una confessió del seu passat infantil difícil quan se li va detectar un TOC. Després de recordar que va néixer a Tarragona, però es va desplaçar a viur als Pallaresos, afirmà que va tenir una infantesa “agredolça”.
Confessava que va ser diagnosticada amb un transorn obsessiu compulsiu, que fins i tot li podia impedir aixecar-se del llit, però amb el temps el va poder superar.
Quan es decidí a apuntar-se a concursos televisius, la resposta sistemàtica que va rebre era un ‘no’ de les cadenes televisives, fins que va arribar el moment de presentare-se “a un programa que es deia Eufòria, de TV3″, relatava en el pregó, per tal d'”agafar experiència en càstings i de perdre la vergonya”.
I allí superà quatre fases de càsting fins que va aconseguir entrar al programa, “amb moltíssimes ganes i il.lusió”. Tot plegat va superar 12 fases i va arribar a ser semifinalista: “Crec que no va anar tan malament”, explicava al públic atent. La Misty acabaria el pregó fent-se fotos amb gran quantitat de petites fans del poble.
La vila proclamà l’Hereu i la Pubilla. Foto: DiariTots21Abans, havia arribat el moment de la proclamació del pubillatge, de l’Hereu i la Pubilla dels Pallaresos. L’Hereu és Alvaro González, la pubilla, Montserrat Cirera, mentre en infantils, Juli Albert López és l’hereuet i la Paula Laguna, la pubilleta.
Seguiu el programa de la Festa Major dels Pallaresos en aquest enllaç.
D’esquerra a dreta, Ivan Barceló, Glòria Virgili, Alexia Muñoz i Joel López, president de l’Associació Juvenil El Mico. Foto: DiariTots21
Novetats, i destacades, a la Festa Major de La Canonja, que s’enceta ja aquest cap de setmana. Per començar, després de deu anys de la creació del Mico de La Canonja, sorgeix La Mica, i segona novetat de pes: hi haurà beguda pròpia canongina de Festa Major. El seu nom? El Bes. Els ingredients? Us els expliquem més endavant.
Anem a pams: per primer cop, l’Ajuntament presentava públicament el programa d’actes i les novetats de la festa, festa que tindrà lloc del 3 al 18 d’agost. D’entrada la Festa del Mamut presenta una nova imatge. El festival és un “veritable símbol de la joventutat canongina”, destacava el regidor de Joventut, Ivan Barceló. Tindrà lloc el 9 i 10 d’agost, una festa “que promet ser inoblidable amb dues nits plenes de música i diversió”, amb els grups Supri (La Canonja), Mano’s Rock, DJ Lau, Lildami, Sexenni i DJ Madame Popy.
Una altra novetat serà la instal.lació d’una plataforma de 360 graus de minivídeos, d’on es podrà pujar i gravar-se de manera divertida. També s’oferiran nous gots sostenibles, que sortiran per cinc euros, consumició inclosa.
I nou serà el cartell de la Festa Major, obra d’Alexia Muñoz, una imatge que combina la meitat de la cara d’un mamut i un castell de focs d’artifici.
Entre els més de 20 actes programats, la regidora de Festes, Glòria Virgili, destacava, doncs, la presentació de La Mica deu anys després del naixement del Mico. Serà el 3 d’agost a dos quarts de set de la tarda a la plaça del Castell de Masricart, que continuarà amb una cercavila de benvinguda. La Mica és obra de l’Associació Juvenil El Mico de La Canonja.
El 5 d’agost serà el dia de la Festa de Masricart, mentre que la Festa Major inclourà sis dies de migdies musicals. El nou Teatre de l’Orfeó presentarà la comèdia ‘Orgasmes’ i el 14 arribarà el pregó, a càrrec de Palmira Saladié, de l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES), protagonistes de les campanyes d’excavacions al jaciment prehistòric de La Boella.
Repartiment inaugural del Bes. Foto: DiariTots21
El Bes, la beguda oficial de la festa
Aquesta Festa Major viurà també la posada de llarg de la beguda oficial, denomiada el Bes -acrònim del nom dels Gegants, Bià i Esperança– , i la seva versió no alcohòlica per a menors d’edat, el Beset. Ha estat creada per Urtzi Sainz, dels Amics dels Gegants de l’Orfeó Canongí, i està feta a base de cava, xarop de préssec i angostura cítrica. El Beset, al seu torn, està fet de suc de pinya i xarop de mora.
Més novetats: el 15 d’agost serà el dia del retorn fora de Tarragona de la Cucafera. Feia 26 anys que no abandonava la capital. I evidentment, els actes tradicionals completaran el programa.
De nou la Festa Major tindrà els seus actes principals a la Rambla 15 d’abril. La plaça de Catalunya, centre habitual de la festa canongina, encara no estarà enllestida per aquestes dates a causa de la complexitat de les obres de remodelació que s’hi porten a terme.
Seguiu el programa d’actes de la Festa Major de La Canonja en aquest enllaç.
‘La extraña pareja‘ està en forma, si més no el supervivent (l’altre membre de la parella fou el gran Paco Morán) d’un dels fenòmens teatrals més impressionants que s’han vist a Espanya i que va arribar a batre el rècord Guinness de taquillatge. Joan Pera, el gran còmic, la veu de Woody Allen a les seves pel.lícules, va provocar una rialla continuada entre els centenars de constantinencs i constantinenques que, com és habitual cada any, omplien l’estesa de cadires del carrer Major per seguir el pregó.
Algun dia caldria fer una tesi sobre els pregons de Festa Major. Joan Pera, als seus 75 anys, es va deixar la pell en el seu a Constantí, un còmic que es va riure del mort i del qui el vetlla, i que va dividir la seva aparició en dues parts: la més formal a l’inici -si formal pot ser un pregó d’un còmic- i la segona part, ja sense papers i sense faristol, deixant-se anar, caminant amunt i avall de l’escenari, recordant els monòlegs del seu socies Woody Allen quan actuava als escenaris de Manhattan. Oh, Manhattan! Què donarien molts per haver pogut doblar la veu del gran director novaiorquès.
Pera és Pera i els seus acudits eren un encadenament constant perquè el riure del públic no s’aturés. Les víctimes de les seves invectives eren les esposes, les sogres, els metges, els governs, les pensions,… Tot un clàssic repertori que completava una primera part on lloà la gent de Constantí per acabar el pregó recordant temes locals d’actualitat, com la lluita contra els coloms (“Vigileu els coloms”, deia en referència al consell que dóna l’Ajuntament de no donar-los de menjar) o destacant que Constantí “és l’única vila de Catalunya que ha baixat un 21% l’índex de delinqüència”). Acabà demanant als ciutadans que “aquesta Festa Major sigui inoblidable”.
L’alcalde, Oscar Sánchez, presentant el pregoner. Foto: DiariTots21
El públic omplí un any més el recinte habilitat per seguir el pregó. Foto: DiariTots21
Pera havia estat presentat per l’alcalde, Óscar Sánchez, que repassà la seva trajectòria artística immensa. El pregó cloïa els actes centrals de la Festa Major, que havien viscut el tret de sortida oficial amb la tradicional cercavila pels carrers del poble del Seguici, amb els grups i bèsties de foc i els dansaires, amb sortida des del carrer Tarragona i arribada a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, on es feu un Ball de lluïment colla per colla.
Us oferim un recull de les imatges i un vídeo de la cercavila:
Més informació dels actes de la Festa Major de Constantí en aquest enllaç.
Veïns del Morell seguint en pantalla gegant la final de tir olímpic. Foto: DiariTots21
El Morell ha vibrat com en les grans ocasions en seguir la final de tir en modalitat fossat olímpic dels Jocs de París. Una morellenca de només 22 anys, Mar Molné, ha quedat quarta classificada a la final, una proesa, després d’haver fet unes prèvies sensacionals i haver-se mantingut avui en la jornada de la final en segon lloc durant bona part de la competició. Dues errades consecutives l’han fet quedar en quart lloc i endur-se un diploma que ella no esperava ni de bon tros. “No volia quedar última”, li ha dit a la seva mare.
Mar Molné i Fàtima Gávez havien despertat una gran expectació després de la gran actuació en les prèvies de dimarts, amb un ple de la morellenca (75 plats trencats) i un menys de la cordovesa (74). Les dues arrencaven aquest dimecres com a primera i segona, respectivament, per a disputar les dues sèries que quedaven. En acabar, les sis primeres entraven en la final. La primera a confirmar la seva presència ha estat Molné i ho ha fet de manera brillant. La del Morell només ha fallat un plat en cadascuna de les dues sèries que quedaven i s’ha plantat a la final com la tiradora amb major encert (123 plats), demostrant tenir, malgrat la seva joventut, uns nervis d’acer en la seva primera competició olímpica.
La final ha arrencat amb una sèrie de 25 trets i la pitjor quedava eliminada. Ha estat la xinesa Cuicui Wu, encara que en quedava a prop Gálvez, en fallar quatre dels cinc primers tirs. En la següent ronda es disposava només de cinc trets i s’arrossegava la puntuació anterior. Aquesta vegada sí, Gálvez ha estat l’eliminada a causa dels errors de la primera sèrie, que se sumaven al total.
Ja només quedaven quatre tiradores per a tres medalles, entre elles Molné, que ha tingut un encert de 21 de 25 en la primera sèrie, però en la següent ha estat la que més errades ha comès, tres. La punteria de Ruano, Stanco i Smith s’ha imposat i les tres han fet ple, mentre que Molné ja no ha pogut remuntar.
S’acomiadava així amb 27 plats trencats de 35 i un diploma que es pot considerar un triomf per a una debutant, mentre que la guatemalenca Adriana Ruano s’ha penjat l’or olímpic amb un triomf aclaparador, amb rècord olímpic de 45 encerts, cinc més que la següent classificada, la italiana Silvana Maria Stanco. El bronze ha estat ser per a l’australiana Penny Smith, amb 32 plats.
L’Ajuntament del Morell ha instal.lat una pantalla al poliesportiu per seguir aquesta tarda de dimecres la final, on la morellenca -que fou campiona del món júnior- havia marcat el pas ferm fins al tram final. El públic ha acomiadat la tiradora amb una sentida ovació, moment que recull aquest video.
Amics, coneguts del Cub de Tir del Morell, com el seu president, Lluís Maria Batista, s’han reunit al pavelló seguint cada punt que guanyava la morellenca, desfermant la passió i la cridòria, o la decepció en els pocs errors que cometia. Lluís Maria Batista comentava a DiariTots21 que la Mar “va començar amb 14 anys en el nostre club i hi va estar fins als 19 anys, quan es va desplaçar al centre de tir de Granada donat el seu nivell. És molt important el que ha fet”, afirmava.
Mar Molné, en una imatge d’arxiu. Foto: Arxiu
Al seu torn, l’alcalde, Eloi Calbet, i la regidora d’Esports, Mònica Casas, destacaven que malgrat no haver-se endut una medalla “ha arribat fins al final, ho ha fet molt bé i ara li farem una recepció com cal”, que s’espera tingui lloc demà. “Ella va començar al nostre club de tir i l’hem vist créixer, com anava progressant i la veritat és que haver arribat al quart lloc és molt singular. Per nosaltres és com si hagués guanyat la medalla”.
Coincidien tots que amb només 22 anys té “el futur per davant” en un esport que a mesura que passen els anys s’acumula experiència i serenor.
Imatge del ple d’aquest dilluns al matí, que ha donat l’alcaldia a Jordi Sans per sis vots a favor i cinc en contra. Foto: DiariTots21
El socialista Jordi Sans s’ha convertit aquest matí en el nou alcalde dels Pallaresos en prosperar la moció de censura conjunta presentada per SOM (ERC, Comuns i Pirates) i el PSC, que ha desbancat l’independent Xavier Marcos, que al seu temps havia governat fins avui amb SOM. Sans serà alcalde el proper tram del mandat i durant 17 mesos, i el tancarà Maria Grau, portaveu de SOM.
Les dues formacions ara governants havien al·legat per presentar la moció que “després d’un període marcat per disconformitats i una gestió que no ha satisfet les necessitats de la ciutadania”, havien pres la decisió de “rectificar el rumb” i “impulsar un canvi que prioritzi el benestar del nostre poble, materialitzant els compromisos adquirits amb els nostres veïns”.
La sala de plens de l’ajuntament dels Pallaresos s’ha omplert de gom a gom per seguir la sessió. Foto: DiariTots21
Així les coses, PSC i SOM –amb tres regidors cadascun d’ells– governaran, mentre a l’oposició se situaran Independents dels Pallaresos –3 regidors–, Junts i PP, aquests dos amb un regidor cadascun d’ells. El PSC havia governat en l’anterior mandat amb els Independents.
El nou alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, després de prendre possessió del càrrec, rep la felicitació de l’anterior, Xavier Marcos. Foto: DiariTots21
Han votat a favor de la moció el PSC i SOM i, en contra, IP, Junts i el PP. El nou alcalde ha justificat la moció afirmant que “era necessària davant la paràlisi institucional que vivia l’Ajuntament i era absurd continuar així. El canvi era molt demanat pels veïns i veïnes”.
Jordi Sans, amb la vara d’alcalde, ha assegurat que els veïns reclamaven un canvi de rumb en el govern. Foto: DiariTots21
El ple de la moció ha estat tens i l’alcalde sortint, Xavier Marcos, ha disparat amb força llençant acusacions contra la portaveu de SOM, Maria Grau, afirmant que havia incomplert fins a sis acords de govern i acusant-la de “poca o nul·la activitat a l’Ajuntament, on només li dedica tres o quatre hores setmanals”. També ha acusat SOM de “tenir gent amagada a Andorra” i una altra persona de “defensar les drogues”. Ha qualificat Maria Grau de “titella de SOM”, una regidora de govern que “no ha fotut brot en tot el que portem d’any”.
D’entrada l’acusava així: “El primer obstacle va ser a la fi de 2023, quan després d’observar la poca o nul·la presència de la senyoreta Maria Grau Alasà en les dependències municipals i la seva gairebé nul·la activitat a l’Ajuntament, aquesta va ser advertida per part meva de la necessitat que estigués més present en hores de treball”. I ha titllat “d’atac de banyes” la moció de censura, mentre la qualificava de “traïdora”.
Per la seva part, Maria Grau, que havia intervingut abans en un inhabitual ordre d’intervencions, ha afirmat que no entraria en guerres i ha assegurat: “No podem permetre que es falti al respecte a les persones, això no va dels que som aquí sentats, sinó dels Pallaresos”.
Feia referència a una nota d’IP en què l’acusaven de fer “doble joc” i haver decidit votar finalment contra la moció de censura. Grau ha continuat dient: “Ho hem intentat de totes les maneres durant mes de dos mesos. Quan dues persones parlen idiomes molt diferents no es pot continuar junts”. La degradació de la relació entre Marcos i SOM ho ha explicat així: “Eren petites gotes que han acabat vessant el got”.
“És molt fàcil atacar a la resta i no assumir les culpes, però és molt difícil asseure’s cinc minuts i fer autocrítica”, ha arguemntat Grau.
A part d’IP, també ha votat en contra Junts, el portaveu i únic regidor del qual, Carmelo Vicient, ha dit que “ningú m’ha convençut per votar la moció. Es tracta de problemes de petits egos, però de grans problemes, no n’hi ha hagut”. I s’ha adreçat a Marcos per dir-li: “Teniu un caràcter fort i sou de llàgrima fàcil, però no us mereixeu el que us ha passat”.
Finalment, el regidor del PP Raúl Pérez ha defensat el seu ‘no’ a la moció dient que “és una curiosa moció feta per un partit que governa i contra el seu propi govern”. Pérez ha continuat dient que “els veïns no entendran que es faci el cessament de l’alcalde i se n’investeixin un altre, sembla un Joc de Trons per manternir-se al poder”.
El pregó de la directora de l’escola Pere Virgili, Neus Cogul, ha encetat aquest divendres a la tarda la Festa Major de Vilallonga del Camp, que es perllongarà fins dimecres que ve i que continuarà posteriorment amb un seguit d’actes culturals.
Acostumats com estem a escoltar pregons telegràfics en aquesta era de la brevetat comunicativa dictada per les noves tecnologies, Cogul exercí de mestra de la vella escola i es va explair en la seva lectura donant importància a la seva relació amb Vilallonga i a la trascendental tasca educativa que té l’escola per la nostra societat i en el seu cas, per la formació dels joves de Vilallonga.
Presentada per l’alcalde, Gerard Gené, des del balcó principal de l’Ajuntament, Cogul repassava la seva relació amb la vila.
Recordava Cogul els seus primerencs contactes puntuals amb el poble quan de petita acompanyava el seu pare a fer el canvi de pel.lícula a la mitja part del cinema: “En aquella època se’n feien dues i era una manera d’estalviar diners si es compartien amb altres pobles”.
Però com realment va descobrir el poble va ser “fent les pràctiques de mestra a l’escola i us he de dir que em va enamorar des del primer dia: em van cridar l’atenció els carrers amples i plans, l’església majestuosa, el portal, l’ermita… però molt especialment l’escola: aquella entrada presidida per les palmeres i unes moreres amb els colors de la tardor em van impressionar, era tot un espectacle!”.
Allí, aprenent de mestra en “una escola de poble amb entitat”, seria el lloc on dedicaria gran part de la seva vida professional “i també gran part de les meves energies”. Fa 26 anys li van otorgar la destinació definitiva de Vilallonga, de manera que avui “em sento una vilallonguina més”, treballant en una escola que “és una gran família i l’ànima del poble”.
Cogul, signant al llibre d’honor de l’Ajuntament. Foto: DiariTots21
L’alcalde i la pregonera, amb la resta de regidors del consistori. Foto: DiariTots21
Clos el pregó, Cogul signaria al llibre d’honor de l’Ajuntament i aleshores començaria la gresca, que ja havien encetat abans els Gegants amb la cercavila que tradicionalment dóna pas al pregó. La jornada acabaria amb la celebració de la Nit Jove.
Els gegants de Vilallonga, l’Alfons i la Sansa, en ple ball. Foto: DiariTots21
Consulteu la programació de la Festa Major en aquest enllaç.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
