L’alcalde dels Pallaresos, junt als ponents. D’esquerra a dreta: Manel Callau, Joan Mercadé, Jordi Romera i Manel Margalef. Foto: DiariTots21
Quatre grans experts en Jujol han demanat que l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat s’impliquin d’una forma clara en la difusió de l’obra de Josep Maria Jujol i que aquesta pugui tenir un ressò internacional, superant les accions locals que es fan ara i en el context excepcional de l’arribada de la totalitat de l’Arxiu Jujol a Tarragona.
Les IV Conferències Modernistes dels Pallaresos han sentat en una taula rodona Joan Mercadé, arquitecte i director científic de la Càtedra Jujol de la Universitat Politècnica de Barcelona; Jordi J. Romera, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Manel Callau, codirector de l’Arxiu Jujol i membre del Comitè científic de la Càtedra Jujol de la UPC, i Manel Margalef, director del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, moderador de la taula rodona. Els quatre han defensat una aliança entre institucions i una aposta clara per la promoció de Jujol.
Joan Mercadé ha arrencat dient que l’Arxiu “era un pou sense fons”, però el fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol Júnior, el tenia molt controlat, “i de vegades una mica massa, fet que feia que la difusió fos més limitada”. “Ara hem tingut tots una sorpresa. Al Col.legi li ha vingut un tsunami, un tsunami bo, i ara està en mans del Col.legi poder fer coses. Cal dotació económica per fer-ho”.
Al seu torn, Manel Margalef ha titllat de “moment històric” el que es viu ara amb el llegat. “És històric perquè la gestió d’un patrimoni per part de les famílies és complicat. Vivim en un moment en què la història del llegat de Jujol ha deixat de ser de gestió familiar per ser-ho de manera institucional”.
Com es farà la difusió i com es faran les aliances?
Jordi Romera responia aquesta pregunta del moderador: “Hi ha un cert consens que cal un espai per guardar la documentació, així ho va deixar escrit Júnior i que el lloc havia de ser la Casa de les Ànimes”, annexe al Col.legi i a l’església del Gremi de Pagesos.
“Estem disposats a posar les coses molt fàcils perquè les administracions s’hi sentin còmodes i les aliances es puguin producir, i crec que l’Ajuntament de Tarragona ha de tenir un paper fonamental, ha de tenir la primera paraula. No podem caminar sense l’Ajuntament. No volem protagonisme, volem que es facin coses. No estem exposats a interessos polítics i tinc el meu degà del Col.legi al costat. El Col.legi creu que la documentació ha d’estar a Tarragona i que aquesta és una aposta mot important”.
El Col.legi ha signat un conveni amb el Port de Tarragona per exposar obra de Jujol: “Vam estar a punt de signar un conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, però hi hagué un canvi polític, tot i que no va ser per culpa de la política que no se signés. Ens deixem acompanyar i acompanyem els que tinguin voluntat de fer-ho i vetllarem perquè les energies siguin ben sanes”. El tema “toca totes les administracions, té una dimensió territorial i la Diputació té un paper fonamental a jugar, també la Generalitat”. Romera desvetllava que la URV “ens ha demanat ser-hi”.
Una vista del públic, durant la taula rodona. Foto: DiariTots21
El Col.legi intentarà accelerar el tempus: “La paciència, ja l’hem tingut durant molt de temps”. Manel Callau, al seu torn, ha defensat que el projecte “l’encapçali el Col.legi i deixant de banda les emocions polítiques per centrar-nos en criteris tècnics”.
“Hem contagiat tota la junta del Col.legi, el degà és un clar defensor de la feina que s’està fent”, ha conclòs Romera. “Necessitem voluntat política, i és una gran oportunitat de país posar en el mapa la figura de Jujol. Imagineu-vos el que és Gaudí a Barcelona. Els estudiosos hi creuen, en Jujol”.
De quin llegat estem parlant
Jordi Rovira ha subratllat que “ens trobem amb un repte majúscul com és gestionar” el llegat. Júnior va aconseguir “generar una expectativa. Ara aquesta eclosiona, i eclosiona culturalment a fora de casa nostra, i s’alinien alguns astres”. L’any 2022, Júnior ja va fer una donació a Tarragona de prop de 5.000 documents que complementaven una anterior donació feta al Col.legi d’Arquitectes de Barcelona, que té prop de mil documents, bona part d’ell d’obres de Jujol a Barcelona, i que seran unificats a Tarragona enguany mateix, anunciava Romera.
El Col.legi catalogà la documentació i la digitalitzà, “documentació que es penjarà a la xarxa: els arxius han de ser públics”. El Col.legi ja ha catalogat més de 3.000 documents fins ara. “Però la sorpresa és que Jújol mor deixant escrita la voluntat que el Col.legi es quedi amb gairebé tot el llegat”.
Què hi ha en ell? “Moltes coses”. D’entrada, les peces més fràgils, de paper, es traslladen a un lloc més protegit. Es pot arribar a disposar de 10.000 peces, tot i que “estem en una fase en què no saben què tenim”. La demarcació de Tarragona del Col.legi ha ampliat d’una a dues persones les encarregades de la seva catalogació. “Tenim una clara voluntat de fer-ne difusió”.
Al seu torn, un gran coneixedor del llegat, Manel Callau, afirmava: “Amb el llegat Jujol hi ha un passat, un present i un futur. El passat és que s’ha conservat tot perquè cap dels tres gemans es va casar. No hi ha hagut una disgregació. I s’ha guardat tot per l’interès familiar de conservar els documents”.
No només hi ha plànols i dibuixos sinó tot el que abarcava com a dibuixant, pintor i dissenyador, un llegat de més de 100 anys.
Pel que fa al futur, “tenim un tresor i se li ha de donar la llum pública perquè la gent conegui la verdadera dimensió de l’arquitecte Jujol que per diverses raons ha estat desconeguda”. “El que ell va fer ho han conservat els fills. Aquesta és la gran dimensió del llegat”, destacava l’expert. Dels Pallaresos, per exemple, es conserven els dibuixos de Ca l’Andreu, Casa Solé o la Casa Bofarull.
Jordi Romera exposava que caldria “tenir una dimensió internacional de Jujol, que encara s’és lluny d’aconseguir-ho”. “Per què fer-ne difusió de Jujol? Estem en un epicentre que li pot anar molt bé als municipis amb obra de Jujol, però la gestió de Júnior també ha generat unes expectatives i si som llestos li podrem donar un tomb espectacular”.
També ha destacat que el llegat documental “és molt fràgil, Jujol dibuixava en qualsevol lloc, i és una gran responsabilitat que té el Col.legi vetllar per ell. No ho podem abordar sols. Veure l’Arxiu és com entrar a l’església de Vistabella o a Casa Bofarull dels Pallaresos. És molt bèstia, et genera una mena de síndrome Stendhal davant tanta bellesa”.
Romera ha continuat dient: “És molt important trobar un espai de referència i que això faci xarxa. Estudiants o turistes que vénen a veure l’Amfiteatre vindrien aquí. La clau és que aquest cosmos irradiï al territori. No passa sovint tenir una concentració tan elevada de les seves obres al territori”. Romera ha qualificat de “notables” els esforços que estan fent els pobles per promocionar Jujol. “Tarragona i el seu territori pot tenir Jujol”, ha dit.
Sobre la projecció exterior, els experts demanen “teixir complicitats amb altres institucions on tots remin en la mateixa direcció”. “De Vistabella ara se’n parla molt, però anys enrere, no. La projecció ha de ser una teranyina, amb un seguit de connexions on tots remin junts i fent coses concretes, i mirar el futur amb optimisme”, defensava Callau.
Mercadé es mostrava més escèptic al respecte: “Tarragona és molt romana”, mentre Romera considera que Jujol “hi cap perfectament a Tarragona”.
El director del Museu d’Art Modern de Tarragona, al seu torn, defensava la proposta de Romera del paper que ha de jugar el turisme cultural al territori ujol. “Aquest aspecte de futur és important, però també ho era fa 20 anys”.
El comissari de la mostra, Roger Miralles, contemplant-la. Foto: DiariTots21
L’església delSagrat Cor de Vistabella mostra fins al 22 de desembre una extraordinària compil.lació de documents originals i alguns inèdits de Josep Maria Jujol, comissariada pel director de l’Escola Tècncia Superior d’Arquitectura de Reus (URV), Roger Miralles. Divendres a la tarda va ser inaugurada la mostra, que porta per títol ‘L’obra de Jujol a Vistabella‘, amb la presència del director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joaquim Borràs.
Es tracta d’una ocasió única de veure in situ el procés constructiu que va seguir Jujol a partir de dibuixos fets per ell dels diversos elements de l’església i del procés constructiu, més dibuixos inèdits de l’interior de l’església i fotografies de l’època.
“És una exposició que explora com es pensa un edifici i com és percebut. Dos moments, un és l’ofici i l’altre com aquest és vist”, detalla Roger Miralles. “Jujol usa el dibuix per pensar com serà l’edifici en un primer moment, aconsegueix beneir l’estructura l’any 1923 i després va fent intervencions fins l’any 1926, sobretot per dignificar els tres altars”, detalla el comissari.
Dibuixos originals de Jujol de l’interior de l’església. Foto: DiariTots21
En l’exposició hi ha dos moments on es pot veure aquest procés de construcció de l’edifici, d’una banda una taula de grans dimensions, 2,50 x 2,50 mts, suporta el procés de projecte amb el dibuix de l’arquitecte. Damunt la taula, convivint amb els dibuixos, hi ha alguns elements mòbils que Jujol va anar fent, com la creu de l’altar de l’any 1925 o els canelobres i unes maquetes explicatives del procés fetes per l’ocasió. També es mostren, disseminades per tota l’església, peces mòbils que va dissenyar Jujol, com el pas de Setmana Santa o l’escut de Pius XI. Tres maquetes de gran complexitat fetes per l’alumne d’arquitectura Sadibow Sow Sow il.lustren el pas que va viure l’església de Vistabella.
En aquest sentit, Jujol va rebre l’encàrrec inicial de fer una capella per al cementiri de La Secuita, que es mostra en la primera de les tres maquetes, capella que no es va acabar excutant. Posteriorment, va aixecar uns plànols inicials de l’església de Vistabella, però amb una torre-campanar molt baixa i amb problemes per encabir una planta central en una església de nau central. Finalment, va trobar la solució elevant la torre-campanar fins arribar a una gran alçada, que és l’actual.
Dues de les tres maquetes de l’exposició. Foto: DiariTots21
Imatge del públic feta des del cor de l’església. Foto: DiariTots21
Els enigmes de Jujol
Jujol és un constant enigma que ofereix solucions originals i imaginatives. Un exemple és aquesta església del Sagrat Cor. Vista des de l’exterior és un edifici de planta quadrada. Quan un entra a l’interior, desapareix el quadrat. L’entrada es fa per un vèrtex lateral, no per un lloc més o menys centrat de la façana principal. Tot això obeeix a un debat històric entre arquitectes i l’església catòlica que resoldrà Jujol a Vistabella: des de fa segles els arquitectes consideren que una església ha de tenir una planta central, quadrada, però l’església catòlica demana que tingui una nau central, és a dir, més allargassada. Essent el Sagrat Cor de Vistabella de planta quadrada, com resolgué l’enigma Jujol de fer una nau allargada si no hi havia més espai? “Fent l’entrada pel vèrtex, un dels quatre costats de l’església, i marcant les capelles laterals com a naus gràcies a uns arcs lobulats que fan de separador”, explica Miralles. L’església és de planta grega.
L’exposició presenta més sorpreses i en format original: un suport informàtic, una tauleta, mostra les imatges de la construcció i de moments de l’edifici abans de l’actual, bàsicament a partir de fotografies fetes per mossèn Joan Llobet Monfà. “En una d’elles, apareix una bastida senzillíssima en una escena que ofereix un toc humà: els paletes hi han pujat un gos”, relata Miralles. Algunes de les fotografies són inèdites i d’altres s’han vist molt poques vegades. En una altra imatge es veu un gup de dones i de nens davant l’església i mirant a la càmera. Sorprèn que no hi ha cap home: “Són a buscar pedres, lluny de Vistabella, per poder bastir l’església”, explica Miralles.
Fotografia de 1921 de la bastida, amb paletes i un gos
“Hi ha, a més, l’exposició millor que es pot fer del procés de vida d’un edifici que és el seu resultat final a la vista de tot el que visiti l’exposició, el propi edifici”.
L’exposició interior ve acompanyada d’una enterior també d’alta volada: “Volíem mostrar una visió contemporània de l’obra i es va demanar al prestigiós fotògraf holandès Iwan Baan que vingués a fotografiar novament l’església. Quan li vam explicar el projecte, ell, que està molt cotitzat, va acceptar el nostre pressupost, molt més modest, sense dubtar-ho”.
El resultat son 16 fotografies que s’exposen al voltant de l’església, a l’exterior, en vuit punts disseminats pel poble. Les noves imatges, fetes per l’ocasió, es col·loquen a llocs seleccionats del poble per intentar que el visitant vegi l’església amb el paisatge que construeix i que d’aquesta manera el visitant entengui com Jujol construïa el territori on habitava.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, intervenint. Darrera d’ell, el regidor de Cultura, Josep Maria Mañé. Foto: DiariTots21
La passió encomanadissa per Jujol es va desfermar durant la inauguració de la mostra, començant per la que va expressar l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, ajuntament que novament ha fet un sobreesfoç per comptar amb una exposició que és una primícia jujoliana a nivell internacional. No endevades, es basa en la riquíssima documentació de l’Arxiu Jujol, recentment donada al Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, a la seva seu tarragonina. Eudald Roca qualificava de “meravella arquitectònica” l’església, “la joia de la corona” jujoliana, i recordava que durant un any, “aquest poble de 150 habitants ha organitzat un seguit d’actes i d’activitats per difondre una figura de l’art molts cops injustament oculta per altres genis de casa nostra”, en referència a Jujol i Gaudí.
Personatge clau en la mostra ha estat el regidor de Cultura i ‘alcalde pedani’ de Vistabella, Josep Maria Mañé, que s’encarregà de presentar l’acte, al que assistiren força autoritats del territori i alcaldes jujolians.
Tarragona i El Catllar han escrit avui una pàgina molt destacada en la millora de la mobilitat: la nova carretera que uneix les urbanitzacions de Monnars, part de Boscos, L’Escorpí, i diverses més del Catllar –Cocons, Mas Blanc i d’atres- amb el municipi del Catllar, suposa un abans i després en seguretat i suport al vianant i al ciclista.
L’obra, de prop de cinc quilòmetres de llargada i cinc milions d’euros d’inversió, és una millora molt notable de la seguretat, i així ho han reconegut ambdós alcaldes, i permet en la gran majoria dels seus trams que la puguin usar els vianants i els ciclistes, ja que o bé hi ha voreres o passos protegits per a aquests. A Monnars, s’ha acabat amb la corva perillosa que existia en una carretera que era molt estreta, que a més transcorria passant per davant mateix de les portes dels xalets, de manera que ha estat enretirada, s’ha eixamplat la via i s’hi ha contruït una rotonda.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó -titular de la carretera i de l’obra-; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el del Catllar, Xavier Canadell, han visitat la zona i en arribar a Monnars, una veïna, la Carme -una mestra molt coneguda de Tarragona, ja jubilada- s’ha atreçat a Viñuales per demanar-li que l’Ajuntament “hi posi un banc. Tot ha quedat molt maco, però falta un banc, això s’ha convertit en un lloc de passeig”. L’alcalde ha reaccionat prenent nota i comprometent-se a fer-lo, i al moment una alta veïna, la Montserrat, n’ha reclama dos: “Docs seran dos”, ha respost Viñuales, moment que recull el vídeo de DiariTots21.
D’esquerra a dreta, Xavier Canadell, Noemí Llauradó, Rubén Viñuales i Iris Castell. Foto: DiariTots21
Un salt de qualitat en la connexió per carretera entre Tarragona i El Catllar. Aquest matí s’ha inaugurat el tram de la carretera que va des de la Via Augusta fins al Catllar (TP-2039), en una inversió que ha obert voreres i passos protegits per a vianants i ciclistes, ha reduït corves, ha desplaçat algun tram perillós, com al Monnars, ha suavitzat corves, ha ampliat el pont del torrent del Mas de la Creu -millorant-ne el drenatge i fent vorere transitables-, i ha obert tres noves rotondes, a més de tres noves parades d’autobús.
D’aquesta manera, s’ha respost a les peticions dels successius alcaldes del Catllar i dels veïns, que volien poder anar al col.legi del Catllar a peu des de les seves urbanitzacions. Fins i tot es podrà fer des de l’escola britànica. Ara es podrà fer en gairebé tot el tram executat. L’estretor de la carretera ha estat superada amb diverses actuacions, com la construció de talussos o esculleres. La sensció, ho definien així des de la Diputació, és que sembla més un carrer que una carretera.
La Diputació de Tarragona és qui ha millorat la seguretat viària a la carretera TP-2039 del Catllar a la N-340 a Tarragona, al seu pas per les urbanitzacions Solimar, Monnars, Llevantina-Bonsol, Boscos, la Pubilla, Entrepins, l’Escorpí, Pinalbert, els Cocons i el Mas Blanc (als termes municipals del Catllar i Tarragona).
El projecte ha condicionat un tram de 5,1 km en aquesta via, per on circulen diàriament 2.190 vehicles, amb l’ampliació de la calçada fins a 8 metres, la construcció de 3 noves rotondes per a regular el trànsit i l’adequació de diverses parades d’autobús. Les obres de millora han representat a la Diputació una inversió de 4,9M€.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha inaugurat les obres de millora de la carretera aquest dijous, juntament amb l’alcalde del Catllar, Xavier Canadell; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Salvador Ferré, i la diputada de l’Àrea d’Infraestructures del Territori, Iris Castell. A l’acte també hi han pres part els diputats i diputades de la institució Sílvia Puerto, Eduard Rovira, Óscar Sánchez i Joan Sans, a més de diversos representants del món local, com els alcaldes de Perafort i La Secuita.
Durant la seva intervenció, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha destacat la importància de les obres efectuades a la TP-2039, “que afavoreixen la mobilitat en un entorn metropolità, de ciutat única, on viuen moltes persones que ara es veuran beneficiades per aquesta millora”. Llauradó ha assegurat que les bones comunicacions entre municipis esdevenen una de les prioritats de la Diputació de Tarragona, per tal de fomentar l’equilibri i l’equitat territorial”.
Al seu torn, la diputada de l’Àrea d’Infraestructures del Territori de la Diputació de Tarragona, Iris Castell, ha donat els detalls del projecte i de les diferents actuacions realitzades i ha manifestat la importància d’aquesta actuació, “que ha servit per millorar una carretera que és la “sortida natural de la població del Catllar i de les diverses urbanitzacions de la zona cap a l’A-7 i cap a les zones de platja, sortint a l’antiga N-340 a l’alçada de la Platja Llarga”.
Xavier Canadell
L’alcalde del Catllar, Xavier Canadell, ha mostrat l’agraïment a la Diputació de Tarragona i a totes les parts implicades que han col·laborat a fer realitat les obres, “amb aquest projecte els veïns i veïnes del Catllar han guanyat en seguretat i comoditat, ja que els treballs han contribuït a la pacificació del trànsit i a la millora de la mobilitat”. Canadell ha agraït la tasca feta pels seus predecessors en l’Alcaldia, Jordi Ruiz, Joan Morlà, Antonio López i Josep Maria Gavaldà.
Al seu torn, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha posat de manifest que “avui és un dia especial, ja que inaugurem una infraestructura molt important, que uneix centenars de persones entre el Catllar i Tarragona i que, alhora, millora el territori i impulsa l’equilibri territorial”.
Pensada per a vianants i ciclistes
En concret, les obres han condicionat la TP-2039 entre la intersecció amb la carretera T-203, a l’alçada del cementiri del Catllar i la intersecció amb la rotonda a la carretera nacional N-340. El projecte, considerat com a prioritari segons el Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona 2020-2035, ha inclòs la construcció de voreres i itineraris per a ciclistes i vianants en els entorns urbanitzats i la instal·lació de passos de vianants elevats, per reduir la velocitat del trànsit rodat. Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir la convivència segura de tots els usuaris de la via.
Noves rotondes
Pel que fa a les noves rotondes, la primera dona accés a la urbanització Llevantina i Boscos de Tarragona, amb un diàmetre exterior de 36 metres; la segona, regula l’accés a Monnars, amb un diàmetre de 36 metres i la tercera s’ha ubicat a la intersecció amb la carretera T-203, l’accés al cementiri del Catllar i amb el nou vial d’accés al nucli del Catllar per la zona anomenada Eixample del Catllar, aquesta última compta amb un diàmetre exterior de 44 metres.
Les obres han apostat per la mobilitat sostenible amb la millora de diverses parades d’autobús al llarg de la TP-2039. En aquest sentit, s’han desplaçat i adequat diferents parades ubicades al llarg de la carretera amb l’objectiu d’augmentar la seguretat dels usuaris que hi accedeixen a peu i, alhora, facilitar les maniobres dels vehicles. D’altra banda, s’han construït 3 noves parades al terme municipal del Catllar.
Els treballs també han inclòs l’ampliació del pont sobre el Torrent del Mas de la Creu (fins a una amplada de 8 metres), la millora del drenatge mitjançant la formació de cunetes transitables i la millora de la seguretat viària amb la col·locació d’elements de contenció, senyalització i abalisament. Les obres s’han complementat amb l’enjardinament i la instal·lació de l’enllumenat i el sistema de reg a les noves rotondes, la reposició dels accessos a les diferents finques i camins, l’aplicació de mesures correctores com l’extensió de terra vegetal i hidrosembra als talussos dels terraplens, o la reposició de la senyalització horitzontal i vertical, entre altres accions.
Projecte de condicionament de la T-203, entre la TP-2031 i la Riera de Gaià
Durant la inauguració de les obres de la TP-2039, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó ha anunciat que la Diputació està finalitzant la redacció del projecte de condicionament de la carretera T-203, de la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar. El projecte millorarà la seguretat viària de la carretera T-203, entre la intersecció amb la rotonda de la TP-2031 i la intersecció amb la nova rotonda de la TP-2039, a l’alçada del Cementiri del Catllar (concretament entre els punts quilomètrics 0+000 i 3+570).
Amb una inversió prevista de 3M€, les obres milloraran el traçat mitjançant l’ampliació de la calçada fins a 8 metres, i urbanitzaran la T-203 en el tram comprès entre la urbanització Bonaigua i la connexió amb la nova rotonda de la TP-2039. Així mateix, està previst habilitar un itinerari per a vianants i ciclistes d’1 km de llargada, que connectarà totes les urbanitzacions de la zona i que finalitzarà a la urbanització Mas Vilet dels Pins, al terme municipal del Catllar. D’altra banda, està previst millorar l’ordenació de les connexions amb la T-203 dels camins i accessos a les urbanitzacions existents.
L’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, fent entrega d’un obsequi a Luis Campo Vidal. Foto: DiariTots21
L’església de Vistabella ha estat la protagonista de la segona jornada del Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos. Ha estat Luis Campo Vidal, director i guionista i autor del documental ‘Jujol-Gaudí’, qui ha fet la presentació del seu documental sobre l’església.
Campo Vidal va realizar un documental treballat sobre l’església del Sagrat Cor, que es troba a la plataforma televisiva Filmin i que havia estat presentat a Vistabella l’any passat en el marc del centenari de la consagració del temple jujolià. Aquest documental és el que s’ha visionat aquest dimecres al Centre Jujol, amb una gran assistència de públic, al voltant de 70 persones.
Grans experts en Jujol, com els arquitectes Roger Miralles, Josep Llinàs i Guillem Carabí, junt al fill de Jujol, conegut com a Júnior, i la investigadora en patrimoni arquitectònic i artístic Concepció Peig, expliquen l’obra de Vistabella, l’única que va veure acabada en vida l’arquitecte tarragoní.
El fill de Jujol, Júnior, recorda l’ús de material de l’entorn, “que altres refusarien” i que va fer servir el seu pare, “donant-li gràcia i volum”. L’obra de l’església es basa en dos arcs que es creuen, amb una estructura quadrada exterior que en entrar es perd. El raïm i el blat apareixen en pintures murals, creant una relació entre el camp i les figures eucarístiques. “La vida eterna és una vida d’alegria i el temple ha de ser alegre”, diu Júnior al documental. El color viu caracteritzarà tota l’obra jujoliana.
Una gran assistència de públic ha acompanyat l’acte. Foto: DiariTots21
A més es tracta “d’una església-campanar-mirador i agulla”, relata Peig, “no amb església, amb campanar, amb mirador i amb agulla”, “superant el gòtic, creant una llum irreal vinculada a la llum tradicional dels pobles de Tarragona: sense cap finestra al nord, espai identificat amb la foscor, segons la tradició rural”. Roger Miralles diu d’ell: “Aprofita els elements constructius fins al límit”.
Campo Vidal va començar a entrar en el circuit modernista amb un documental sobre Gaudí i a partir d’aquí va venir Jujol, de manera que va contactar amb Jujol Júnior, d’on va sortir un primer documental. D’aquí vindria el de Vistabella. El proper documental que ha elaborat és sobre La Pedrera, peça que ja està gairebé acabada, on reivindica l’obra que hi va fer Jujol, com ara els sostres i el terrat de l’edifici. Altrament, s’ha creat l’associació Amics de Jujol, que ha confegit unes peces de joieria basant-se en pintures i mosaics de Jujol i Gaudí.
El primer dels conferenciants del cicle, Josep Maria Buqueras, rebent un obsequi. Foto: DiariTots21
L’acte ha estat presentat per l’alcalde, Jordi Sans, que ha subratllat l’estima que la família Jujol tenia envers Els Pallaresos, al temps que ha recordat que el 26 d’octubre se celebrarà un destacat homenatge a Jujol als Pallaresos.
En finalitzar l’acte s’ha servit una copa de vi DO Tarragona, gentilesa de Vins Padró i Família: IPSIS BLANC FLOR i IPSIS CRIANÇA, mentre que s’han posat a la venda obres de Jujol de la impremta Virgili.
Propera taula rodona
El cicle continuarà dimecres 16 d’octubre, a les 19 h., amb la taula rodona ‘El llegat de l’Arxiu Jujol’. S’abordarà el destí del llegat de l’Arxiu Jujol i quina és la situació actual de l’Arxiu dels Pallaresos i de la Casa de les Ànimes de Tarragona. Hi seran Joan Mercadé, arquitecte i director científic de la Càtedra Jujol de la Universitat Politècnica de Barcelona; Jordi J. Romera, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Manel Callau, codirector de l’Arxiu Jujol i membre del Comitè científic de la Càtedra Jujol de la UPC, i Manel Margalef, director del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, que serà el moderador de la taula rodona.
L’exalcalde de Reus, Josep Abelló, fotografiat a les instal.lacions de Redessa-viver. Foto: DiariTots21
Som al 1994. Han passat dos anys des de les glòries olímpiques amb una ciutat sent subseu d’hockei sobre patins i tres des de la creació de la Universitat Rovira i Virgili. La crisi econòmica ha retornat, com sembla succeir cada dècada. Reus té unes xifres d’atur considerables, en aquells moments ronda els 90.000 habitants, no arriba a l’1 per cent la població estrangera i des de 1991, el govern municipal el comanda un PSC insòlitament instal.lat en la majoria absoluta, però amb un resultat electoral radicalment polaritzat: 13 regidors socialistes, per 10 de CiU, 1 per a ERC i un per al PP. L’enfrontament entre Josep Abelló (alcalde i cap de cartell socialista) i el candidat convergent, l’advocat penalista Tomàs Gilabert, ha estat a matadegolla. Mai més cap partit tornarà a gaudir d’una majoria absoluta a la capital del Baix Camp.
Però els socialistes, que a Reus governen en solitari o en coalició des de la restauració de la democràcia municipal (1979), han posat en marxa diversos programes atrevits, començant per una profunda reforma del casc antic, a partir d’un lent, farragós, constant Pla Especial de Reforma Interior (PERI), conduït pel regidor d’Urbanisme, Jordi Lamas, que canviarà per sempre la fesonomia del centre de la ciutat. Dirien amb els anys des de Tarragona: “Tarragona és una ciutat bonica, que l’han deixat ser lletja i Reus era una ciutat lletja que l’han fet bonica”.
L’estratègia de govern, però, no era només de neteja, esponjament i vianalització del centre de la ciutat -hi va haver protestes quan es va decidir a finals dels anys 70 peatonalitzar el carrer Monterols!-, sinó que l’aspecte laboral-empresarial és al moll de l’os de la política local, junt amb una emergència que acabarà solucionant-se el 1989: l’arribada de l’aigua de l’Ebre a partir del minitransvasament. L’estratègia del govern liderat per Josep Abelló passava per refer l’economia, donar llocs de treball i especialment formació i oportunitats.
Relata un protagonista de l’època, el veterà periodista Francesc Domènech, com un moment clau va ser la constitució, el 1992, de l’Institut Municipal de Formació i Empresa (conegut com a Mas Carandell), “nascut per donar resposta a les noves necessitats que l’ensenyament reglat no cobreix”. I el 1994 neix Redessa (Reus Desenvolupament Econòmic, SA), “un projecte innovador, el viver d’empreses, que s’instal.la a l’antiga fàbrica Crolls, tot un símbol”, escriu Domènech al llibre ‘Reus, 1970-2020. La transformació d’una ciutat’.
Què és un viver d’empreses? Per què s’ha creat Redessa? A què es dedicarà? Eren preguntes freqüents entre els periodistes de Reus fa 30 anys. D’on han copiat el model?, era una altra pregunta. Josep Abelló fou el comandant de la nau municipal que va tirar endavant la proposta, sorgida d’un brainstorming d’idees on la principal preocupació era donar sortida a aquelles persones que no tenien formació. D’aquí va venir que es creés abans l’Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell.
Les ments pensants
En conversa amb DiariTots21, Abelló es treu part del mèrit del naixement de Redessa i l’hi otorga a l’aleshores destacat directiu de La Caixa Aleix Vives i al lideratge del regidor de Promoció Econòmica, Robert Sarobé, sense oblidar noms com el que també seria regidor i màxim responsable de Redessa Josep Morató, l’alt directiu Josep Prat o l’empresari Joan Maria Roig.
Vist en perspectiva, es pot dir que hi va haver una època on el consistori va estar governat per regidors i regidores d’alta capacitat i sòlida formació intel.lectual: Lluís Miquel Pérez -que acabaria sent alcalde quan Abelló es va retirar-, el mateixos Jordi Lamas i Robert Sarobé, l’advocat Eduard Ortiz, Misericòrdia Vallès, Ernest Benach,…
“Redessa neix de la primera gran crisi de la democràcia, que va ser molt dura. Diferents municipis de Catalunya van començar a elaborar plans estratègis per fer-li front. Jo vaig proposar al meu equip fer-ne un. Aleshores, un personatge tan impressionant com el Jordi Lamas em va dir que al final seríem nosaltres els que decidiríem què fer i per tant era preferible elaborar un procés intern de ciutat per veure què suggerim. I així ho vam fer”. Pep Abelló somriu quan recorda que “tot plegat era més barat fer-ho així que no encarregar un Pla estratègic”.
Així es va fer, comptant amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus i especialment d’experts: “Vam obrir el període de reflexió i van aparèixer dues qüestions centrals: un projecte va ser crear Mas Carandell. Per què? Perquè molta gent es trobava a l’atur, buscava feina i hi havia problema de falta de noves formacions. Ara se’n diu emprenedoria. Vam detectar, doncs, una gran necessitat en el camp de la formació. L’estel.la que ha seguit a Mas Carandell és Redessa, però a mi m’agrada molt posar en valor Mas Carandell. Hi va sortir molta gent formada i molta d’ella es va incorporar al mercat de treball”.
Als anys 80 els humoristes de la televisió li recordaven cada dos per tres al president del Govern, Felipe González, “els dos milions d’aturats que té el país”. Pep Abelló en té records locals: “A nosaltres, les anomenades comissions d’aturats ens ocupaven els plenaris. Hi havia molta preocupació per l’atur. D’això n’havíem de fer alguna cosa. I vam trobar models de diàleg, també amb els sindicats, amb qui era més complicat negociar perquè tenien la pressió de les bases”.
Aleshores, Redessa “recull gent del món empresarial que té ganes d’aportar idees i feina o bé perquè s’ha jubilat o perquè té conciència sobre el tema. I aquest és un element fonamental”, diu amb èmfasi l’exalcalde de Reus. “Hem de fer un viver d’empreses, vam acordar. Es tractava que gent jove, o no tan jove, que volgués muntar una activitat ho pogués fer de la mà de l’Ajuntament”. La gran virtut va ser “trobar les persones clau”, com Josep Morató, que era directiu del Banc de Bilbao i que acabari sent el tercer conseller delegat de Redessa: “Va ser un personatge molt actiu i amb propostes molt interessants. Ell va seguir treballant al banc, però ens va presentar gent. També ens va ajudar molt el selvatà Aleix Vives. Eren gent entusiasta i estaven al darrera del projecte, com també Josep Prat“.
La idea inicial era “com ajudar a muntar una empresa i després va venir el lloc on instal.lar-se”.
Un cop muntat l’equip de cervells, “li vam demanar al Robert Sarobé que el liderés. I quan al Robert li encarregaves un projecte s’hi dedicava en cos i ànima. Cadascú aportava idees diferents. I així vam constituir un dels primers vivers d’empreses de l’Estat espanyol”. La idea era simple: ajudar a qui vol muntar una empresa, a tenir espai “i a fer-li una diagnosi i una mentoria o tutoria per acompanyar-lo. Això va ser clau”. “La peça central va ser el Robert Sarobé, s’hi va dedicar en cos i ànima”, recorda Abelló, que vol “reivindicar” el paper de Sarobé: “El van criticar molt pel fet de ser empresari. Però va ser capaç de liderar-ho”. Abelló reitera repetidament que la clau va ser “trobar les persones capacitades i amb l’empenta per tirar-ho endavant”.
Inauguració de l’edifici de Redessa el 1995. Tallant la cinta, Robert Sarobé i Josep Abelló. Al primer per la dreta, el més jove, és Antoni Trilla. De fons es veuen regidors com Jordi Lamas -darrere Abelló, somrient-, Misericòrdia Vallès o Pilar López. Foto: CIMIR
El lloc triat
L’Ajuntament necessitava un espai: “Aleshores governava Felipe González i vam pressionar per terra, mar i aire per fer-nos amb el solar de l’antiga fàbrica Crolls. A mi em semblava molt significatiu perquè la Crolls va ser una gran empresa fora de la tradicional economia local. Era un element simbòlic muntar Redessa en aquell lloc”. Es va aixecar l’edifici de Redessa i després arribarien els cinemes Lauren al seu costat, en terrenys de Redessa, que amb els anys acabarien tancant.
“Redessa va ser absolutament innovadora, ens venien a veure per copiar el model”, rememora Abelló. El mateix Mas Carandell va interessar a l’àrea de la Tresoreria i a la Direcció General de la Seguretat Social de l’Estat: “Els agradava veure com gent aturada podia entrar en programes de formació aquells anys que eren tan durs. Era un món completament nou. La societat no estava habituada a aquests projectes”.
Aquella imatge terrible, que encara recorda, de trobar-se grups de parats organitzats demanant-li feina a l’alcalde des d’un saló de plens ocupat va tenir la seva traducció en Mas Carandell i en Redessa.
Aquell equip municipal va iniciar posteriorment el desenvolupament d’un projecte, Tecnoparc, que va crear expectatives a tot Catalunya gràcies també al seu model innovador: unir iniciativa pública i privada, més la universitat pública del territori per investigar en productes i articles típicament reusencs: els agroalimentaris. “Una idea brutal, made in Josep Morató. Era Morató en estat pur”, recorda Abelló, a qui la proposta ja no el va agafar com a alcalde: “Va ser un tema del Lluís Miquel Perez i del Josep Morató“.
D’aquell viver d’empreses embrionari tenim avui una Redessa diversificada amb empreses tecnològiques, desenvolupament d’star ups, digitalització,… i una ciutat que és la segona de Catalunya generant llocs de treball en el camp de la digitalització.
Robert Sarobé, en una imatge presa el mes d’agost passat. Foto: DiariTots21
‘Què és un viver d’empreses?’
És alforgenc, té 79 anys i durant 8 anys va ser un dels regidors clau de l’equip de Josep Abelló a l’Ajuntament de Reus. També va ser un dels més temuts pel seu tarannà directe. Del 1987 al 1995 va ser regidor i s’ocupà de tirar endavant amb èxit un seguit de propostes que li plantejava Abelló i que no tenien res de fàcil: “Sempe m’ha tocat ballar amb la més lletja”, repeteix en conversa amb DiariTots21. Exactament el mateix que deia fa 30 anys.
Des de la regidoria de Promoció Econòmica, Sarobé va dibuixar les línies mestres de la SAM Hospital Sant Joan de Reus, l’empresa d’Aparcaments i Mercats (Amersam), la construcció de l’aparcament soterrani del Mercat Central, la reforma del mateix Mercat Central. Un bon dia li va caure al damunt un encàrrec de l’alcalde molt estrany i amb molta premura de temps…
Per qüestions relacionades amb l’Hospital de Sant Joan Sarobé despatxava sovint amb l’aleshores ministre de Sanitat, Julián García Vargas. En tornar de Madrid d’una d’aquestes reunions, “em va trucar el Pep i em va dir si podia anar al seu despatx. De seguida hi vaig fer cap. Aleshores em va dir: ‘M’has de fer un viver d’empreses. Què és això? Jo només conec els vivers de truites’, li vaig respondre. Vaig demanar disposar de persones que m’ajudessin i ell em proposà dos funcionaris de l’Ajuntament. Un no va voler venir. L’altre era l’Antoni Trilla, que ho acceptà. Vam tenir una gran sort de comptar amb l’Antoni Trilla“.
El tarannà empresarial de Sarobé, el fet de ser conseller nacional del partit a Barcelona i la seva manera d’actuar independent feien que el PSC no el tingués en gran estima. Ho explica en una anècdota d’aquells temps: per a gestionar Amersam, Sarobé contractà Josep Maria Adserà, la mare del qual era de Convergència Democràtica de Catalunya, “raó per la qual, el meu partit, el PSC, em volia fer fora. Els vaig engegar. Al PSC de Reus no em van estimar mai, però sempre em van respectar”.
Tenia Sarobé, per tant, l’encàrrec de l’alcalde de muntar un viver d’empreses i disposava del tècnic Antoni Trilla i també de Josep Morató com a assessor: “Vam incorporar Aleix Vives i a banda, Joan Maria Roig -membre destacat de la Cambra de Comerç de Reus– s’hi afegí, personatge que també acabaria tenint un gran pes a Redessa. Va succeir que Redessa tenia una subvenció de la Comunitat Europea de 100 milions de pessetes a canvi que l’Ajuntament de Reus en diposités cent més. Els tràmits per part de l’Ajuntament ja estaven fets. Però no teníem el lloc on crear Redessa. I sorgiren diverses propostes. El regidor Francesc Secall, que semblava que no hi era, però sempre hi era, em digué: ‘Per què no compres la Crolls?’. Josep Abelló i Jordi Lamas intercediren: “No te’n sortiràs”.
Els terrenys de la Crolls
I aquí ve la forta empenta que rep la naixent Redessa. Ho explica Robert Sarobé: “Jo em poso en contacte amb el director general d’Hisenda, li demano hora i em rep a la defensiva. Em preguntà si parlava en nom de l’alcalde, amb qui no havia tingut una bona reunió anterior. Li vaig demanar que sortís a subhasta la Crolls i que per evitar suspicàcies la tassassió la fes l’Ajuntament de Tarragona. Es va quedar parat i va dir que no, que la fessin els ajuntaments de Reus i de Tarragona”.
El director general li confessà que tenia molts problemes amb la Crolls -que després del seu tancament havia anat a parar a mans de l’Estat- ja que l’havia de vendre a McDonald’s i McDonald’s només comprava quan feia tres anys que el propietari n’era el titular, per evitar l’especulació de terrenys, cosa que no passaria amb una Redesa acabada de constituir. “Vam fer la tassassió i en arribar el dia de la subhasta es presenta un altre comprador i li dic: ‘Això serà per a mi, perquè represento l’Ajuntament de Reus i vostè només hi plantarà cols. No va entrar a la subhasta'”. No només MacDonald’s estava interessada a obrir un negoci a la zona -encara hi és-, sinó que Repsol volia instal.lar-hi una gasolinera, també l’actual benzinera.
Arriba el segon repte: “L’alcalde em diu que he d’aixecar ràpidament l’edifici de Redessa. Doncs bé, en 90 dies vam fer totes les obres. La fàbrica Crolls, abandonada, va ser enderrocada per nosaltres, i al lloc vam aixecar el primer edifici de Redessa. El segon arribaria de la mà del regidor Ernest Benach, tot i que me’l van encarregar fer a mi”. Quan la Crolls no existia, Sarobé va convocar la premsa, amb qui va treure pit: “Planteu les càmeres -els va dir-, que d’aquí a 90 dies l’edifici estarà construït. Es van riure, però es va fer”. I es va aixecar sense aportar un duro perquè els diners ja estaven otorgats.
Havien de formar la societat Redessa l’Ajuntament de Reus, el Consell Comarcal del Baix Camp i la Cambra de Comerç, entitats públiques o semipúbliques ja que es buscava que no hi hagués afany de lucre. Però la política tornaria a intervenir: “El dia abans que es constituís la societat em va trucar el president del Consell Comarcal, Robert Ortiga, i em va dir que el seu partit, Convergència, no li deixava entrar a Redessa. Aleshores vaig trucar al president de la Cambra de Comerç, el Paco Cabré, per preguntar-li si vindria a la signatura. Em va dir que ell era home de paraula, i així va ser. Es va portar com un senyor. I em va enviar el Joan Maria Roig com a representant de la Cambra, que acabaria sent un puntal de Redessa“.
Qui va ser el tercer soci davant l’absència del Consell Comarcal? “L’Ajuntament de La Selva del Camp. Em vaig posar en contacte amb el seu alcalde, Ignasi Carnicer (PSC), que va reaccionar rapidíssimament i va convocar un ple extraordinari per l’endemà per aprovar l’entrada de l’Ajuntament a Redessa”. Finalment, amb el temps hi acabaria participant el Consell Comarcal del Baix Camp, i també l’Ajuntament de Falset.
Aleshores van vendre els terrenys annexes a Repsol per fer la gasolinera. I en el cas de McDonald’s, Sarobé parlà amb un dels seus directius a Anglaterra per dir-los que encara que la societat s’acabava de constituir i per tant no tenia tres anys de vida, l’operació no tenia afany de lucre: “I van acceptar, fent una excepció”.
Resumint: la societat Redessa va adquirir una finca de grans dimensions on hi hagué la fàbrica Crolls i més endavant s’aixecaria Redessa, es faria l’aparcament de Redessa, la gasolinera, el McDonalds,… i els cinemes Lauren del productor cambrilenc Toni Llorenç. En darrer cas, un cop Lauren va entrar en crisi i va tancar els multicinemes, va ser La Caixa qui va executar els impagaments i es va quedar l’espai, de manera que es convertí en el llogater de Redessa… fins avui en dia.
Tornem a 1994. El solar es va haver de requalifiar d’industrial a serveis: “En això, el regidor d’Urbanisme, Jordi Lamas, es va portar molt bé”. Un altre inconvenient fou que la reurbanització de l’entorn no va ser barata. I davant la creació de la gasolinera, Sarobé es va reunir amb el veïns per explicar-los el projecte i apaivagar possibles temors.
“Jo tenia lligades les vendes a Repsol i a McDonald’s i el cert és que tots ells van creure en mi, que me’n sortiria. Els vaig vendre l’espai sense tenir-ne encara la propietat, i a més la zona no estava qualificada com a serveis i McDonald’s no comprava a menys de tres anys de titularitat dels terrenys”.
Mentre no estava construïda la nau de Redessa -que aixecaria la constructora Ferrovial-, l’empresa pública municipal començà a treballar a les sales del pis superior d’Amersam, al Mercat Central. “Com que no sabíem què era un viver d’empreses, vam anar a veure els pocs que existien, a San Sebastià, a Barcelona i a una tercera ciutat de la què no me’n recordo, amb el cotxe de l’Antoni Trilla o amb el meu. Puc dir que mai vaig cobrar res de Redessa. L’únic que vam cobrar va ser el lot de Nadal”.
“L’Antoni Trilla es fixà en el que feien aquests vivers d’empresa, però jo li deia que havíem de mirar més el que no havíem de fer que no pas el que havíem de fer. El nostre principi era que Redessa no podia perdre diners en la seva gestió. Tots els vivers que vam visitar perdien diners i com es pagava això? Amb els impostos municipals. Això no es pot fer, vaig dir”. “Doncs resulta que Redessa guanyà diners quan cap viver d’empreses d’Espanya, que jo conegui, ho fa, i reinverteix sempre en el propi sector. Vaig prohibir que es parlés de guanys a les empreses muncipals: s’alliberaven recursos per a la reinversió en el propi sector”.
Redessa neix amb aquest esperit de no perdre diners i també d’aconseguir el retorn. “No hi pot haver inversió sense retorn econòmic”, repetia Sarobé. “L’Ajuntament fa unes inversions que provoquen despesa concorrent i cada any em costa diners. Nosaltres deiem que tota inversió estava subjecta al retorn econòmic, sense retorn econòmic no hi ha retorn social. Com ho feiem? Els propis llogaters pagaven el lloguer i a més ingressàvem amb els cinemes Lauren i amb el bar de Redessa. Mai vam agafar un duro de l’Ajuntament. No pot ser que pel benestar dels llogaters de Redessa paguin tots els ciutadans amb els seus impostos. Si seguim fent obres de despesa concorrent, en 20 anys no hi haurà impostos que ho puguin pagar”, sentencia Sarobé.
Es creà Redessa amb una plantilla lil.liputenca: de la mà d’Antoni Trilla com a gerent i amb només tres treballadors, una d’elles amb minusvalia física. “Ens reuníem els vespres a Amersam, on hi acudia la gent que volia ser admesa. Els entrevista jo, l’Aleix Vives, el Josep Prat, i el Josep Morató. Tres o quatre cadascun de nosaltres. El principi era admetre candidats que tinguessin coneixement d’algun ofici i que fossin capaços d’aportar els mitjans econòmics suficients com perquè aquella activitat econòmica pugués néixer”, continua Sarobé.
Recorda una candidata francesa que venia obstacles de ciment per evitar que els vehicles es dirigeixin a un lloc. La dona li presentà el pla d’actuació. “Era perfecte si als 90 dies cobrava. Si no era així, quebraria perquè no tenia fons suficients”. Li vaig dir que necessitava 2,5 milions de pessetes per poder aguantar i al cap de tres dies se’m presentà al despatx portant els dos milions i mig pessetes que havia acoseguit de la família. Li vaig dir que no eren per nosaltres, que eren perquè ella aguantés. Li va funcionar tan bé que al cap de sis mesos va sortir de Redessa perquè necessitava més espai”.
El lloguer
Triats els candidats, unes 20 persones van arrencar l’experiment del primer viver d’empreses de la província de Tarragona.
Redessa situava una quota molt baixa de lloguer durant el primer any d’estada, però després augmentava, de manera que al quart any “els sortiria igual llogar-lo a Redessa que a fora”. La societat municipal ajudava en la gestió de les tramitacions o relacions amb Hisenda, “el primer any els feies tu la tramitació i ells miraven, però al segon any, ells feien la tramitació i tu miraves, i al tercer any ho feien ells sols. Si no és d’aquesta manera, no formes empresaris”.
La gran satisfacció dels fundadors com Sarobé és viure avui en dia escenes com aquesta: “Encara em trobo algun d’ells que quan em veu m’abraça i em diu: ‘M’ho vas fer difícil, però gràcies a això me n’he sortit’.
Aleix Vives, que fou tutor de Redessa durant els primers 14 anys de vida de la societat. Foto: DiariTots21
Aleix Vives: ‘En tinc un gran record’
És de La Selva del Camp, té 78 anys, fou director de La Caixa, de l’Oficina Principal de Reus, situada a la plaça Pintor Fortuny, i fou un altre element central en la creació de Redessa. Ens va suggerir que l’entrevista la féssim a Redessa Viver: “En tinc un gran record”, assegura, mentre repassa on hi havia què en cada despatx, com era la sala d’actes convertida ara en menjador i com a l’arquitecte se li va encarregar “una obra austera, res de fer una catedral, sinó un lloc còmode per a treballar, sense gastar ni un duro de més del pressupostat, de manera que l’única llicència que es va permetre va ser la claraboia tan característica. Vam fer un seguiment exhaustiu de les obres de manera que no hi hagués desviaments del pressupost”.
Aleix Vives va ser un fitxage de Robert Sarobé, que tenia molta relació amb els bancs -principalment amb La Caixa i el Banc Bilbao-, donada la feina que desenvolupava a les societats municipals, com l’Hospital o Amesarm. Havia d’acudir als bancs per buscar finançament i així va coincidir amb Vives i van arribar a tenir una relació estreta. L’altre fitxatge estrella de Sarobé va ser el director del Banc Bilbao, Josep Morató, de manera que dues de les entitats financeres centrals van apostar per Redessa.
“A La Caixa treballàvem els matins de dilluns a dissabte, i els dijous, matins i tardes, tardes en les què no venia ningú. Doncs un dijous a la tarda es presenta en Sarobé i m’explicà que l’alcalde m’ha demanat ‘una cosa rara’, de la que no en coneix cap cas: crear un viver d’empreses per ajudar la gent que comença a tirar endavant una empresa. És un tema social i podria interessar a la ciutat de Reus. I en aquell moment comencem a plantejar idees i de forma ràpida, de manera que l’endemà mateix compareixen el Robert Sarobé, el Josep Prat i l’Antoni Trilla. Anem al meu despatx i ens reunim. Mentrestant, La Caixa m’havia donat el seu consentiment a entrar-hi perquè tot el que fos negoci per la ciutat era benvingut”. D’aquí es van anar fixant idees. Posteriorment, va venir el fitxatge de Morató: “És un fitxage fantàstic, li vaig dir, però les reunions les haurem de fer en un lloc neutral i no a La Caixa, i es va decidir celebrar-les a Amersam“.
El grup va fixar uns principis fundacionals: “No farem el viver per quedar bé políticament, sinó perquè tingui un retorn social i econòmic i no pas per sortir al diari. Som gent que provenim del món econòmic i volem resultats. Què podem fer?, ens vam preguntar. Doncs visitar els pocs vivers que hi havia a Catalunya. Ho vam fer: només n’hi havia dos i no ens va agradar cap”, reconeix Vives. I van decidir anar al País Basc, a Sant Sebastià, “on ens van donar moltes idees. Vam descobrir la importància de la sinergia que es genera amb la unió entre el sector públic i el privat. De vegades el sector públic té una visó més a curt derivat de les eleccions i en canvi, el privat mira més enllà”. De l’experiència del viver de Sant Sebastià, la gran aportació va ser la figura del tutor d’empreses, una figura de la que encara no se’n parlava aleshores”.
Aleix Vives s’incorporaria al Consell d’Administració de Redessa a títol personal i exercint de tutor d’empreses, sense cap mena de remuneració i sense compromís temporal: “El benefici que n’obtenia era la informació que ens trametien els emprenedor que s’instal.laven a Redessa”, confessa. Van ser sis els tutors, amb el suport d’un equip administratiu molt eficient dirigits per Antoni Trilla.
Vives destaca l’empenta i l’interès que van mostrar els tres consellers-delegats de Redessa amb qui va tractar: Robert Sarobé, Ernest Benach i Josep Morató, i com els principis fundacionals es van mantenir. Vives comenta que quan ho va plantejar a la Delegació General de Tarragona va aclarir-los: “La meva participació serà temporal i gratuïta, dedicant tot el temps en horari extralaboral, però cap dels nous empresaris mentre duri la tutoria serà client de La Caixa perquè es podria interpretar una relació extra-professional. Si els empresaris de Redessa buscaven solucions financeres, els adreçava a una altra entitat bancària. D’aquesta manera tenia accés a molta informació que m’era molt útil. Aquesta ‘informació’ era la contrapartida més valuosa que en podia obtenir”. Va descobrir, per exemple, quin era el banc de Reus que millor tractava les empreses. “I a mi em permetia treure’n conclusions que aplicava a la nostra gestió professional”.
El sorpèn també que “mai es va parlar de política a Redessa tot i que hi havia gent de diferents procedències”.
Com a tutor recorda molt especialment un cas, quan ell va donar suport als inicis de l’empresa de restauració de façanes Rècop, molt coneguda de fa temps, que va néixer a La Selva del Camp. Recorda la seva responsable, Roser Galcerán, ja finada, que el venia a veure per demanar-li suport i amb qui acabaria tenint una gran amistat. “Tenia un gran talent i una forta personalitat. Vaig intuir que tindria un futur d’èxit, com finalment ha quedat demostrat.
El seu llarg pas per Redessa -uns 14 anys- li va canviar per complert la perspectiva que tenia sobre el món de la banca: “Em va permetre posar-me al lloc dels empresaris, dels que lluitaven per tirar endavant el negoci posant en risc el seu patrimoni o els dels seus familiars, per pagar les nòmines i proveïdors. I la seva bona relació amb els seus treballadors. Des de la banca, aquesta experiència no la teníem, només estàvem pendents que no hi hagués impagaments de préstecs i crèdits, però no teníem una visió completa del seu dia a dia”. Aquest vessant empresarial i el social van obrir-li noves perspectives, que al llarg dels anys aprofitaria formant part d’entitats i fundacions sense ànim de lucre. “Redessa em va formar empresarialment i em va oferir un tarannà social, la importància del treball amb equip envoltat de gent molt preparada i que com a persones eren magnífiques. Va ser una experiència personal molt positiva”, conclou.
Josep Baiges, actual conseller delegat de Redessa. Foto: Cedida
Josep Baiges, periodista a Ràdio Reus… fa 30 anys
L’actual conseller-delegat de Redessa, Josep Baiges, era periodista de Ràdio Reus-Cadena SER quan es va crear l’empresa pública. Baiges coincideix també en el paper central que va jugar Sarobé en la posada en marxa de Redessa i també especialment la d’Antoni Trilla.
Baiges subratlla que “a la unió del talent existent en aquells moments s’hi afegia l’estima que tenien per Reus. Va ser una generació única”. De fet, un dels projectes més notoris sortits de la ciutat, Sagessa, holding dedicat a la gestió pública sanitària, va esdevenir, com diu encara Sarobé, el moment més evident en què Reus podia haver esdevingut capital territorial d’alguna cosa de pes.
“Vaig viure la creació de Redessa des dels Informatius de Ràdio Reus, amb el Josep Maria Arias i amb el Francesc Domènech, en una època d’ebullició de la ciutat i també de l’emissora, que llavors va fer el canvi de locals i es va ubicar al carrer Palo Santo en un moment d’una certa alegria econòmica. De Ràdio Reus sempre m’ha agradat que contínuament s’ha posat al costat de les iniciatives de ciutat i dels grans projectes, mirant-los amb simpatia, sense excloure la crítica. Ho recordo com una època d’un entusiasme absolut, també pel fet de per recuperar el nom de la Crolls. És aquest esperit el que t’ajuda a entendre moltes coses de la gent de Reus: d’allà on va caure una empresa innovadora aixequem un viver d’empreses. I que ho faci l’administració pública suposa aquell punt diferencial que té Reus respecte a altres ciutats de l’entorn. L’Ajuntament entengué la realitat de l’emprenedoria i va posar tots els mecanismes per fer possible que puguessin desenvolupar-se, amb un acompanyament directe, amb un grup de mentors al darrere que actuaven de manera desinteressada”.
Baiges recorda que “per aquí han passat 600 empreses. Crec que no es pot entendre Reus i el seu creixement sense Redessa“, creixement que es va anar ramificant fins a constituir Redessa-2, Redessa Innovació, Redessa Tecno o el Cepid, que té en marxa la construcció del Cepid-2.
Baiges posà èmfasi en el perfil d’Antoni Trilla, “un tècnic compromès, que s’ho creu, que va deixar empremta i va fixar el perfil identifictiu de Redessa“. I reconeix la col.laboració generosa d’institucions com la Cambra de Comerç i d’ajuntaments de l’entorn. “Com a cruïlla de camins, com a plaça de mercats, Reus ha tingut sempre aquesta voluntat d’obrir-se al territori, aquesta realitat metropolitana que ha abanderat la ciutat. Redessa en va ser un exemple, amb un Consell d’Administració on hi eren representats ajutaments i consells comarcals. Tots els vivers que s’han replicat als voltants de Reus agafen el model de Redessa, i t’ho diuen positivament”.
Baiges vol recuperar la memòria de Redessa, que els ciutadans recordin que la riera que hi ha al lloc “encara és coneguda com la riera del petroli”, per l’existència, abans de la Crolls, de la refineria de la Pensylvania“. I té previst que Redessa formi part també del circuit del Reus Ocult.
Però més enllà vol que resurgeixi el coneixement sobre la marca Redessa i la feina que s’hi fa, un buit que ha notat que existeix des que és conseller delegat de l’empresa pública: “La ciutadania no coneix Redessa i el trentè aniversari toca també l’àmbit més popular per arribar de manera més directa a la gent, amb les caminates que organitzem i l’àudioguia que hem editat”.
En l’anterior mandat, Redessa es va partir amb una altra regidoria de manera que va quedar-se sense les tasques d’emprenedoria. “Ara intento recuperar aquest esperit original del viver”, subratlla Baiges, que ha tirat en marxa programes com el Consolida’t, adreçat a les empreses que ja porten tres o quatre anys funcionant i que es vol restin actives i destacades en el seu sector.
Un moment del concurs de pelar patates. Foto: DiariTots21
Prades ha viscut aquest diumenge una intensa Festa de la Pagesia, la reconversió de l’antiga Festa de la Patata en una proposta que obre el mercat dels productes que es conreen a la Vila Vermella, tot i que la patata ha seguit sent l’estrella de la jornada.
Concursos, fira de productes gastronòmics i artesanals, un concert,… diverses han estat les activitats organitzades per l’Ajuntament, però la que més atenció ha atret ha estat la celebració, al bell mig de la plaça de la Vila, del concurs de pelar patates.
Quinze han estat els participants i ha repetit una guanyadora: la pradenca Rosa Martorell. En segona posició ha resultat Pilar de la Calle i tercer, Vicenç Ferrer.
També ha tingut lloc la celebració dels concursos de truita amb patates i guisats. Els guanyadors han estat els següents: Millor guisat, David Sosa; truita més bona, Àstrid i iaia Tere; truita més artística, Oliver Martorell. Altres més bo: Txell Domènec, i altres més original, Carme Masgoret.
La Fira ha atret també l’interès dels visitants, especialment els productes locals, com l’avellana i els seus derivats -garrapinyada, avellana amb xocolata i una gustosíssima crema d’avellanes i cacau. És la firma de Marta i Miquel El Castellot -nom que rep la partida-, una nova empresa productora i elaboradora d’avellana i dels seus derivats, una gamma de productes de Prades, genuïnament quilòmetre zero.
També oferia producte Bodegues Totó Marquès de Prades, que en 2018 va començar a comercialitzar vins nascuts de conreus a 950 metres d’alçada. Presentava dues marques de vins negres: Cel de Prades i Prades 950, molt afruitats i frescos, amb Guillermo Marquès fent de mestre de cerimònies. Recordaven Marquès i també l’alcalde, Llorenç Torruella, que temps enrera Prades conreava vinya. En certa manera, ara es recupera de nou.
Tampoc faltava l’oferta de la poma de Prades, com tampoc la buscada patata de Prades que presentava la Cooperativa. Joan Musté, col.laborador de la cooperativa a la Fira, destacava com amb el pas del temps es va reduint el nombre de productors associats a la cooperativa que conreen la preciada patata pradenca, amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). I la sorpresa final la donaven dos pradencs duent farcells carregats de rovellons acabats de plegar.
L’alcalde resumia l’esperit de la jornada per a DiariTots21: “Es tracta de promocionar els productes agroalimentaris pradencs i donar-los a conèixer. En reduir-se el nombre de productors de la patata i pel fet que disposem de tanta oferta variada, hem cregut oportú convertir la Festa de la Patata en Festa de la Pagesia. A Prades tenim nous, castanyes, rovellons, patates, pomes, avellanes, vi i llúpol. I tot d’una gran qualitat”. A la festa ha assistit també la delegada territorial d’Agricultura de la Generalitat, Glòria Tibau.
La plaça també ha ofert oli de les Garriges, formatge d’Osona o manualitats fetes amb material reciclat, com ara casetes en miniatura i altres objetes de decoració de la reusenca Io Sagarra i d’altres artesanes. La festa havia començat hores abans amb un bon àpat d’esmorçar a la mateixa plaça de la Vila.
Us oferim un resum gràfic de la jornada. Fotos: DiariTots21.
El jurat pesant els quilos de patata pelats
L’assortit de truites presentat a concurs
Els guanyadors del concurs de pelar patates. Al centre, Rosa Martorell. A la seva dreta i esquerra, Pilar de la Calle i Vincenç Ferrer. A la dreta de la imatge, Glòria Tibau, delegada territorial d’Agricultura
Els vencedors dels concursos de truites de patates i guisats
L’alcalde, a la parada de la poma de Prades
Marta Torres, nova productora i elaboradora de productes d’avellana
Guillermo Marquès, elaborador de vins pradencs
La sorpresa del matí
La patata de la Cooperativa de Prades
Io Sagarra ofereix disseny propi amb material reciclat
Vilallonga del Camp viu de ple la celebració de la Fira i Festa del Roser. Divendres tenia lloc la processó amb la imatge de la Verge del Roser, tan estimada a la vila, i dissabte a la tarda s’inaugurava un altre dels plats forts d’aquests dies: la Fira d’entitats i comerç, un clàssic de Vilallonga que per segon any canvia d’escenari i se situa a la pista poliesportiva.
Un total de 15 estands s’hi arrepleguen, gaudint de més espai que als carrers annexes, on se celebrava tradicionalment. Darrere el pavelló, i a tocar del Parc de les Parades s’ha situat la munió d’atraccions per la mainada.
Durant la inauguració, però, l’alcalde, Gerard Gené, lamentava en nom del consistori els fets produïts la nit anterior en el context del festival musical Fot-li gasto, quan una baralla va acabar amb diversos joves hospitalitzats.
La Fira d’entitats i comerç mostra la vitalitat de Vilallonga. Com ara la de l’escola Pere Virgili, que presenta un photocall amb una exposició dedicada als 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides: “Es tracta del treball que abordarem de manera transversal aquest curs acadèmic”, explicava a DiariTots21 la seva cap d’estudis, Yoli Sànchez. L’any passat el van dedicar al món del teatre.
Al seu torn, l’Associació de Dones promou un sorteig de productes de bellesa i gastronòmics per només un euro i mostra en una exposicio fotogràfica les activitats que desenvolupen al llarg de l’any. També és el cas del Museu Pere Virgili, que ofereix una àmplia gamma de fotografies de la recent recreació de la Batalla de Vilallonga.
Al seu torn, dos estands de l’Ajuntament presenten els projectes i obres realitzades pel consistori, o en curs de realització, i una mostra de la celebració dels 60 anys del cinema del Centre Recreatiu, on properament es presentarà un llibre dedicat a la vida de Josep Maria Vallès, l’ànima del cinema. La Fira clourà aquest diumenge, però la Festa del Roser s’allargarà fins al 15 d’octubre.
Us oferim un recorregut fotogràfic de la jornada inaugural. Fotos: DiariTots21.
Un grup d’amics de La Canonja, assaborint la cervesa. Foto: DiariTots21
Ambient de cervesa quilòmetre zero a La Canonja. L’aparcament del Museu del Mamut ha començat a escalfar motors aquest matí de dissabte a l’espera que a la tarda-nit esclati amb la presència d’amants de la cervesa i també de la música. És la segona edició de la FiraBirra, que igual que la Fira del Vi, ha trobat un espai addient davant del Mas de l’Abeurador -el futur Museu del Mamut-.
Organitzada per l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament amb la col·laboració del Celler del Pallol i BASF, acull diferents marques de cerveses artesanes del territori, com són: Boixets Beer, La Surfera Craft Beer, La Vermella de Salomó, Sister Craft Beer, Cerveses Ponent i la Renaixença. En el cas de Sister Craft Beer, es pot disfustar una cervesa medalla d’or al Barcelona Beer Challenge de 2022. És la Sister Scotch Ale.
La firma Sister, tirant la canya. Foto: DiariTots21
El funcionament també és igual que l’any passat amb venda de tiquets individuals o per packs de 4. En el cas del tiquet individual serà a tres euros i amb la compra de quatre tiquets, s’oferirà de regal un got serigrafiat i un portagots.
La regidora de Promoció Econòmica, Lidia Muñoz, explicava a DiariTots21 que “l’experiència de l’any passat va ser tan positiva que ens hem animat a organitzar una segona edició i esperem que aquesta fira ja formi part del calendari d’esdeveniments anuals de la Canonja”. No es tracta de fer una fira de la cervesa genèrica, “sinó d’apostar per la qualitat i el producte de quilòmetre zero”.
El canongí Xavi, amb els seus amics. Foto: DiariTots21
El també canongí Paco, amb un grup d’amics i familiars. Foto: DiariTots21
L’afluència del públic de l’any passat va superar les 2.000 persones i enguany es preveu augmentar aquesta xifra. Segons la regidora Lidia Muñoz, “esperem superar l’afluència de l’any passat, amb gent vinguda del Camp de Tarragona, ja constatem aquest matí la vinguda de ciutadans de Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou o Torredembarra, i per això hem augmentat el número de gots i hem posat una foodtruck de més per poder donar un millor servei”, passant de tres a quatre.
Anna -primera per l’esquerra- i les seves companyes del Caller del Pallol de Reus. Foto: DiariTots21
L’horari de la fira és d’11 a 15 hores i de 18 a 24 h. i l’actuació del grup musical, que retrà homentage a El Canto del Loco -per part d’Encanto del Loco-, està prevista a les 20 hores.
Josep Maria Buqueras, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21
El IV Cicle de Conferències Modernistes dels Pallaresos ha arrencat aquest dimecres al Centre Jujol amb una conferència inaugural de l’expert en modernisme, president de la Fundació Trencadís i arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, que ha estat definit com un “activista del Modernisme”.
Buqueras ha abordat el llegat de Josep Maria Jujol al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, en aquest 75è aniversari de la seva mort. Farcit d’anècdotes, Buqueras ha repassat l’obra a Tarragona ciutat, amb vuit treballs rellevants, entre els que destaca el Teatre Metropol, i el número 46 de la mateixa Rambla Nova, on es museitzarà una planta destinant-la a Jujol. Buqueras ha fet un repàs ampli del teatre Metropol, des dels sostres als paviments, les làmpades, les seves columnes decorades amb peixos, una barana tipus vaixell o detalls com el fogarill que coronava el dipòsit d’aigües. A Tarragona també ha abordat la Casa Ximenis, a la Via de l’Imperi, i el cambril de les Carmelites, que es troba molt malmès.
Seguint amb l’obra de Tarragona, el Gremi de Pagesos és el següent pas del territori jujolià. “El Misteri del Sant Sepulcre és el més destacat de la Setmana Santa”, destacava Buqueras. O el sagrari dels Claretians, que reclamava Buqueras es deixi en dipòsit en no existir ja la congregació.
Repassant el territori, destacava el modernisme de La Canonja, amb la Casa Xatruch, la parròquia de Sant Feliu de Constantí, l’ermita del Roser de Vallmoll -amb una frescos espectaculars i un paviment amb tots els mosaics diferents-, amb una decoració de parets i pilastres que serà “corregit i augmentat a la capella del Mas Carreras, a Roda de Berà”. O l’església del Sagrat Cor de Vistabella, l’única que va veure acabada en vida.
Als Pallaresos, especialment, té la gran obra de la Casa Bofarull, a part de Ca l’Andreu, els rentadors, la Casa Solé o el Centre Jujol. “Jujol era un gran creador, però no va tenir la sort de tenir el senyor Güell al seu darrere donant-li suport, com li va passar a Gaudí”, subratllava Buqueras. Sobre Gaudí, recordava el seu pas frustrat per Reus, quan se li impedí fer la reforma del Santuari de Misericòrdia. I sobre l’èxit de les Jornades Modernistes, subratllava: “Als Pallaresos passeu la mà per la cara a l’Ajuntament de Tarragona”.
Renau, Bràfim, Vimbodí, Montferri, Bonastre, Creixell, Roda de Berà i El Vendrell són altres viles on hi ha obra de Jujol.
Força públic, de nou, ha assistit a la primera conferència. Foto: DiariTots21
Com és habitual en aquest cicle, l’èxit de públic ha acompanyat l’inici de les Jornades, amb una cinquantena de persones que l’han seguit.
Abans de la seva intervenció, l’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, ha recordat que les restes de Jujol descansen al cementiri de la vila, al temps que ha subratllat especialment que Els Pallaresos s’ha situat en un lloc molt destacat en el món del modernisme. Al seu torn, el regidor de Cultura, Omar Macias, ha demanat que la gent gaudeixi de les Jornades, mentre que el coordinador de les Jornades, Elies Torres, ha presentat el cicle de conferències, que enguany dedicat exclusivament a Jujol, “un autor inacabable”.
Part de l’obra sobre Jujol s’ha pogut adquirir. Foto: DiariTots21
En finalitzar l’acte s’h servit una copa de vi DO Tarragona, gentilesa de Vins Padró i Família: IPSIS BLANC FLOR i IPSIS CRIANÇA. Al mateix temps la imprenta Virgili oferia diversos libres del seu fons sobre l’obra de Jujol.
Un moment de la presentació de la nova edició de Temps d’Avellana. Foto: DiariTots21
La setena edició del Temps d’Avellana, que s’ha presentat a la Llotja de la Cambra de Reus, reafirma el compromís de les institucions i empreses amb el sector de l’avellana amb un programa amb activitats diverses, lúdiques, tècniques i de divulgació, que posen en valor l’avellana.
Arriba el Temps d’Avellana en un any excepcionalment negatiu per al pagès de l’avellana, amb arrencada d’avellaners per la sequera i la previsió que se n’arranquin més. Davant d’aquesta situació, les administracions es comprometen a remar per pal.liar els efectes del canvi climàtic. Promocionar més el producte, innovar i buscar nous productes derivats són les apostes que es proposen.
El Temps d’Avellana, que s’emmarca en el Pla Estratègic per a la valorització del sector de l’avellana, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació consolida el seu programa amb iniciatives com la tercera edició de la Festa de l’Avellana, organitzada per la DOP Avellana de Reus, alhora que inclou noves propostes que amplien els territoris on es viuen esdeveniments a les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat i la Selva.
L’acte d’inauguració del Temps d’Avellana, que s’estén fins al mes de novembre, ha comptat amb la participació, entre diverses personalitats relacionades amb el sector, de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, Glòria Tibau; la primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus i regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; el diputat delegat de Conservació de la Diputació de Tarragona, Ricard Gili; el director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana i consultor en Turisme i Cultura d’Eurecat, Jaume Salvat, i la presidenta de la Denominació d’Origen Protegida Avellana de Reus, Ester Gomis.
Durant la presentació, la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona, Glòria Tibau, ha destacat que el Departament està al costat del sector i que “precisament ahir i en el marc de la Taula Agrària es va acordar atorgar un ajut de 276€/hectàrea per als cultius d’avellaners per compensar les pèrdues d’aquesta sequera persistent i pel canvi climàtic que estem patint” . “Sense donar suport econòmic als nostres productors i productores, sense la seva feina, no seria possible que avui aquí estiguéssim presentant el Temps d’Avellana, que s’està consolidant com un veritable punt de referència”, ha detallat Glòria Tibau.
Promocionar l’avellana
Així mateix, la primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus i regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha indicat que “una de les línies estratègiques de l’Ajuntament de Reus i de l’agència Reus Promoció és, precisament, la difusió dels productes vinculats al nostre territori. L’avellana de Reus és una d’aquestes joies que hem de continuar promocionant”. “Per això, aquests dies dedicats l’avellana són també un temps per explorar noves oportunitats, nous productes derivats, i fomentar-ne el consum tant a nivell local com internacional”, ha afegit.
“L’avellana és un dels productes estrella del nostre territori, avalat pel seu segell de qualitat, que cal potenciar per continuar difonent les seves qualitats gastronòmiques i els seus beneficis per a la salut. En un moment de crisi com aquest, en què la sequera i el canvi climàtic estan afectant la collita de manera dramàtica, és més important que mai donar el nostre suport als productors. És per això que una iniciativa com la del Temps d’Avellana pren tant de relleu”, ha assenyalat el president de la Cambra de Reus, Mario Basora.
D’altra banda, el diputat delegat de Conservació de la Diputació de Tarragona, Ricard Gili, ha destacat que “el Temps d’Avellana promou un dels nostres productes agrícoles referents per la seva excel·lent qualitat, reconeguda internacionalment. L’avellana és símbol de la nostra identitat i ajuda a crear oportunitats que donen resposta als reptes que afronta el món rural, objectiu que també compartim des de la Diputació de Tarragona. Busquem garantir l’equilibri territorial, les oportunitats i el benestar als nostres pobles i ciutats”.
L’Oficina Tècnica de l’Avellana anima a la població a participar en els actes d’una nova edició del Temps d’Avellana “en un any que és especialment complicat per la sequera i els efectes del canvi climàtic, per així poder conèixer millor l’avellana, valorar-la i, d’aquesta manera, donar suport als productors, poc visibles, però que són els veritables protagonistes d’aquest temps de celebració, debat i discussió entorn aquest producte del nostre territori”, ha assenyalat el director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana i consultor en Turisme i Cultura d’Eurecat, Jaume Salvat.
La manca d’aigua
El rerefons de la jornada, però, és la dramàtica situació del sector. La presidenta de la DOP Avellana de Reus, Ester Gomis, més enllà del Temps d’Avellana, ha destacat que “enguany és el moment de decidir per què el 40 per cent de les terres amb DOP no estan regades per l’embassament de Riudecanyes o per què un nombre molt alt de joves pagesos no podran anar a jornal per les normes establertes. Serà difícil que les empreses transformadores trobin avellanes autòctones per etiquetar amb DOP. Som nosaltres els qui hem de decidir si volem fer la promoció que toca de l’avellana i augmentar el seu preu o no. El temps ens ha empès a prendre decisions i les hem de prendre amb tots, amb l’administració i els agents implicats en el conreu, producció i consum de l’avellana”.
En aquest sentit, el diputat i alcalde de Riudoms ha subratllat que “l’actual sequera i el canvi climàtic provoquen estralls a l’avellana. A Riudoms, els pagesos diuen que poble amunt no hi ha aigua. Han mort avellaners o estan tocats de mort i acabaran arrencant-los”. Gil ha reclamat l’aigua procedent de la depuradora de Reus per pal.liar la situació.
El director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana i consultor en Turisme i Cultura d’Eurecat, Jaume Salvat, ha destacat, al seu torn: “Estem en un any de resistència i el sector ho pateix de manera ferotge. No ens haguéssim pogut imaginar que arribaríem fins aquí. No podem esperar més, cal prendre decisions”.
Les activitats del Temps d’Avellana 2024
El Temps d’Avellana 2024 consolida les seves activitats per a tots els públics de caire lúdic, educatiu i professional, i recull propostes que amplien l’àmbit geogràfic i temàtic dels actes. Destaca al programa la consolidació de la Festa de l’Avellana organitzada per la DOP Avellana de Reus, que aquest any celebra la seva tercera edició, el 19 d’octubre, a l’Estació Enològica de Reus.
Les activitats són diverses amb presència a ExproReus, activitats en escoles del Camp de Tarragona, la Festa de l’avellana de Muntanya que se celebra a la Febró, l’activitat proposada al Museu d’Alcover feta amb perspectiva de gènere, la visita a la Trencadora al Rourell, els actes que complementen la Festa Major de l’Aleixar o la proposta per conèixer el paisatge de l’avellana des del punt de vista de la literatura i la pintura de Marià Manent i Joaquim Mir, entre d’altres. En aquest sentit, forma també part del Temps d’Avellana la 30na Fira de l’avellana de la comarca de la Selva i els municipis de Brunyola i Sant Martí Sapresa.
D’altra banda, l’actual edició s’afegeix l’acte a Falset de la inauguració dedicada a l’avellana del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili que celebrarà un cicle de conferències dedicades a l’alimentació conscient, saludable i sostenible.
Finalment, en l’apartat tècnic, s’organitza una jornada en la qual es donaran a conèixer els valors saludables i nutricionals de l’avellana, a càrrec de la investigadora de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, Cristina Rodríguez, i que forma part de les jornades PATT del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.
Imatge del delericte -vaixell esfonsat- que s’exposa al Museu del Port. Foto: Cedida
Experts i autoritats han coincidit en què es tracta d’un troballa “exepcional” a Catalunya, a l’Estat i fins i tot a la Mediterrània. “Tindrà ressò fora de les nostres fronteres”, han augurat.
L’aparició a Tarragona de les restes de dues embarcacions dels segles XVI i XVII quan es feien les obres a la plaça dels Carros, fa més d’una dècada, van posar al descobert les restes de dos vaixells, que han viscut un llarg procés de restauració i que ara s’exposen com a peces molt preucades al Museu del Port.
El Port es converteix, així, en el primer de l’Estat i del sud d’Europa en mostrar dues embarcacions d’aquella època.
Aquest dimecres, el Museu del Port ha presentat al públic les dues embarcacions de fusta de finals del segle XVII. L’acte marca el final d’un procés de conservació i restauració, iniciat del 2012 fins el 2016, treballs realitzats al Laboratori del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ubicat a Girona. Les dues embarcacions, denominades ‘1’ i ‘500’, foren traslladades aquest 2024 a Tarragona.
En les darreres setmanes han estat ubicades de forma definitiva en el Museu després de finalitzar les tasques de restauració i muntatge. El Museu del Port es converteix així en l’únic espai cultural català i de l’Estat on s’exhibeixen dos derelictes d’embarcacions portuàries en un mateix espai museístic. Un delericte és un vaixell enfonsat.
L’acte de presentació de les dues embarcacions històriques ha estat protagonitzat pel president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta; Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona, Júsep Boya, director del Museu Arqueològic de Catalunya i Montse Adan, 1a Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que ha recordat la seva vinculació fins fa poc al Port i a aquest projecte. El president del Port, Saül Garreta, ha destacat que des de la Presidència “ens hem limitat a facilitar la tasca als experts, als que en saben”.
Una de les línies d’actuació de la seva presidència és justament apostar per la cultura -el Tinglado 4 exposarà documents inèdits de Jujol- i fer-hi amb visió metropolitana.
Els derelictes de les dues embarcacions, que s’estima que daten del segle XVII-XVIII, són probablement gavarres (embarcacions de treball portuari), encarregades d’efectuar els dragatges periòdics que es feien als ports. També podrien haver estat destinades a la càrrega i descàrrega de vaixells més grans i, des d’avui, s’ubiquen de forma definitiva a la part central del recorregut expositiu del Museu, en una plataforma a dos nivells per ser vistes totalment pels visitants del Museu.
El Vaixell “1” és una embarcació de 9,70 metres d’eslora amb 3,70 metres de mànega conservada. Mentre que el Vaixell “500” té 9,40 metres d’eslora i 1,60 metres de mànega conservada. Totes dues embarcacions tenien poc calat i portaven una antena amb vela que permetia desplaçar l’embarcació i la seva càrrega. L’equip expert sospita que ambdues embarcacions devien haver estat arrossegades fins on es van trobar, un punt proper a la
costa com era la plaça dels Carros, per l’onatge i els corrents marins.
Història d’una troballa
Amb motiu de les obres de construcció del pas soterrat de les vies del tren de la línia València-Barcelona, a la plaça dels Carros de Tarragona, entre els anys 2011 i 2012, es va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència, dirigida per l’empresa CODEX, Arqueologia i Patrimoni, i finançada per ADIF.
Segons el document de l’arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, aquesta intervenció ha aportat informació sobre el desenvolupament històric de la zona des del segle XVIII fins a l’actualitat. Des de les barraques de pescadors a estructures portuàries del dic de Llevant de finals segle XVIII fins a elements que documenten la construcció del Moll de Costa i l’antiga estació de Lleida o Reus, a més de la urbanització
de l’eixample de la Marina al segle XIX.
En els darrers moments de la intervenció arqueològica, finals del mes de maig de l’any 2012, quan s’estava preparant l’espai per instal·lar l’ascensor d’accés al pas es va topar amb el gruix important de la troballa: estructures de dos vaixells superposats que no es van poder extreure en la seva totalitat perquè les obres realitzades al pas soterrat impedien accedir-hi.
Van ser documentats per l’arqueòloga Marta Bru Virgili, de manera molt acurada peça per peça, extrets i traslladats al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya a Girona (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya, on se’ls hi ha estat aplicat un tractament de conservació i restauració per poder ser exposats al Museu del Port de Tarragona, que es va voler fer càrrec de la seva museïtzació, després que l’Autoritat Portuària de Tarragona, entitat a la qual pertany el Museu, assumís el cost total del projecte de tractament dels derelictes.
La inclusió dels dos derelictes en l’exposició permanent del Museu es va preveure des de l’inici al projecte de reforma integral del Museu, en la qual se’ls va reservar un espai preferent i central en la nova distribució que es va portar a terme entre els anys 2020 i 2021.
Imatge del cracker de Dow al polígon químic de Tarragona. Foto: Cedida
Dow reivindica la importància de l’emmagatzematge de diòxid de carboni i l’hidrogen circular per aconseguir la neutralitat climàtica. La companyia ha presentat aquest dimarts a Tarragona el full de ruta per deixar d’emetre CO2 a l’atmosfera l’any 2050, procés durant el qual les tecnologies pont han de tenir un paper fonamental.
Per per-ho possible, Dow reclama la implicació de les administracions superiors -Brussel.les, Madrid i Barcelona- per fer front, mitjançant l’acompanyament legislatiu i financer, a uns costos de transició que són assumibles en solitari i en la perspectiva de la forta competència nordameicana i xinesa i en la perspectiva que Dow és una firma nordamericana, les decisions de la qual sobre el futur del complex del Camp de Tarragona es prenen als EUA.
En aquest sentit, els directius de Dow han expressat el seu temor al fet que els ajuts públics Perte clouen el 2026, tres anys abans que s’iniciï la segona fase d’implementació de la descarbonització a Tarragona.
La presentació ha tingut lloc al Complex Industrial de Dow Tarragona, i ha comptat amb directiu de pes, la presència del director del complex, Ignasi Cañagueral; el president de Dow Chemical Ibèrica, Antonio Logroño; la directora de Relacions Institucionals de Dow a Espanya, Marianne Berthelot, i Paula Fernández-Canteli, cap de projecte de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME – CSIC).
El seu compromís suposaria una reducció de prop d’un milió de tones de CO2 a l’any. Aquestes emissions provenen fonamentalment del cracker, ubicat al polígon nord, un element d’alt valor per a la indústria química, ja que és l’encarregat de produir la matèria primera, com l’etilè o el propilè, amb el qual s’elaboren els components químics que posteriorment es transformen en productes de consum de múltiples àmbits (sanitari, alimentari, tèxtil, automòbil, etc.), indispensables en la societat actual.
El 50% de la producció química de Catalunya es fa a Tarragona
El cracker, per tant, proporciona autonomia estratègica al territori i al conjunt de l’Estat, i es troba a l’inici de la cadena de valor de tot el sector químic, motor econòmic del territori. Segons dades de l’AEQT, el clúster químic de Tarragona és responsable del 50% de la producció química de Catalunya i del 25% de la producció química d’Espanya, a més de proporcionar 11.000 llocs de treball directes i indirectes a la demarcació. Per tot plegat, el president de Dow Chemical Ibèrica, Antonio Logroño, ha remarcat el paper fonamental de Dow i del conjunt del sector químic en la societat actual. “Som un motor econòmic, creem allò que és essencial i som estratègics”.
El full de ruta de Dow contempla tres fases, que tres fases, que es desenvolupen progressivament fins a l’any 2050:
La primera preveu una reducció d’emissions de fins al 20% de CO2 (sempre respecte a les emissions de 2020) gràcies a l’electrificació i l’execució de projectes d’eficiència energètica. Les millores introduïdes al cracker en les parades de 2021 i, especialment, les que s’executaran en la parada del 2029, són les fites principals d’aquest període.
La segona fase, que s’estendria durant les dècades de 2030 i 2040, contempla la utilització de les anomenades ‘tecnologies pont’, com l’hidrogen circular o la captura i emmagatzematge de CO2 (l’anomenat CCS, segons les sigles en anglès). El desenvolupament d’aquestes tecnologies estimen una reducció de fins al 90% d’emissions de CO2.
L’any 2050 es preveu haver arribat a la tercera fase, la de l’assoliment de la neutralitat climàtica, és a dir, que ja no s’emetria CO2 a l’atmosfera. Per fer-ho possible, es preveu la implementació de tecnologies com l’electrificació del cracker o l’aprofitament de l’hidrogen verd.
Tot plegat, suposa un escenari de transformació de gran importància. “La societat ens ha demanat que ens transformem i entomem el repte com un desafiament i una necessitat. Com que Dow i, més concretament, el nostre cracker, es troba a l’inici de la cadena de producció, la nostra descarbonització facilitaria en cadena l’eliminació o disminució d’emissions en molts altres processos”, ha destacat Antonio Logroño.
D’esquerra a dreta, Ignasi Cañagueral; Paula Fernández-Canteli, cap de projecte de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME – CSIC); el president de Dow Chemical Ibèrica, Antonio Logroño, i la directora de Relacions Institucionals de Dow a Espanya, Marianne Berthelot. Foto: Cedida
Segons el director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, Ignasi Cañagueral, cal garantir l’adopció d’aquestes tecnologies pont per assegurar la competitivitat de Dow a Tarragona en el context d’un ercat global: “Si volem i se’ns demana rebaixar les emissions de CO2 no podem esperar fins a l’any 2050 a disposar de les fonts d’energia òptimes. Hem de ser competitius durant tot el procés, mentre afrontem aquesta transformació tan rellevant. Si no garantim la producció d’un etilè de qualitat a un preu raonable la competència és ferotge i podem quedar-nos enrere”.
Durant les intervencions s’ha constatat que a curt termini utilitzar hidrogen renovable com a font d’energia per al cracker no és una opció viable, ja que no és una solució prou madura. Marianne Berthelot, directora de Relacions Institucionals de Dow a Espanya, ha insistit en el fet que cal la col·laboració de les administracions i del conjunt de la societat per desenvolupar les tecnologies pont: “Tant la nova Comissió Europea, que ja contempla la captura i emmagatzematge de CO2 com una tecnologia clau per avançar en la descarbonització de la indústria; com el PNIEC espanyol, que menciona la tecnologia per a les indústries ‘hard to abate’ i les emissions de procés, faciliten el desplegament tecnològic necessari per poder invertir”.
La reputada investigadora Paula Fernández-Canteli, experta en recursos energètics, ha constatat que l’emmagatzematge de CO2 és una “tecnologia fiable, segura i contrastada, com ho demostren els nombrosos projectes ja en funcionament o en desenvolupament a diversos llocs del món, principalment als Estats Units i el nord d’Europa”.
En un context de crisi energètica a la Unió Europea i d’emergència climàtica mundial, Dow vol contribuir,
amb la seva descarbonització, al progrés de la indústria química d’alt valor i al desenvolupament del polígon químic de Tarragona.
La Cinquena de Mahler -interpretada per la Franz Schubert Filharminia– i l’actuació del jazzista internacional Paquito D’Rivera -que col.lecciona 16 premis Grammy– ho farà en la Gala Benèfica de la Fundació Carreras, són dues de les grans apostes musicals de la temporada de l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, que ha començat a caminar aquest final de mes i es perllongarà fins al juny de l’any vinent. Serà el primer cop que Vila-seca escoltarà la Cinquena de Mahler.
La Franz Schubert Filhamonia. Foto: Cedida
També actuarà en aquesta temporada la cantant Beth i, en un format clàssic, Ton Koopman i la Franz Schubert Filharmonica. L’Auditori aposta per un alt nivell dels intèrprets i combina música clàssica -que és el rovell de l’ou de la seva proposta- amb gèneres més contemporanis. És una fórmula d’èxit reconeguda i consolidada arreu.
L’Auditori Josep Carreras ha acollit la presentació de la nova temporada 2024- 2025, que s’allargarà fins al proper 14 de juny. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta de la Fundació Auditori Josep Carreras, Manuela Moya; el director del Conservatori i programador de l’Auditori, Josep Solórzano i el director de la Franz SchubertFilhamonia, Tomàs Grau.
En total, la programació per la nova temporada aplega 34 concerts, 10 dels quals són gratuïts i per a tots ells se’n pot obtenir entrada a la plataforma única entrades.vila-seca.cat.
“Es tracta de la 22a temporada de l’Auditori Josep Carreras, la qual acollirà la sempre esperada Gala benèfica que enguany ens portarà al mític saxofonista i clarinetista Paquito D’Rivera”, ha explicat la presidenta de la Fundació, Manuela Moya. També ha posat en relleu que “un dels concerts destacats serà el de la Beth el proper 29 de novembre, en commemoració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones” tot afegint que “també tenen una presència destacada els 9 concerts dins del Cicle Joan Guinjoan, el qual acosta el públic als compositors del nostre territori”.
Finalment, la presidenta ha recordat “l’excel·lent acústica de l’Auditori, que permet gaudir d’una experiència única tant pels músics com per al públic assistent als concerts”.
La presidenta de la Fundació Auditori Josep Carreras, Manuela Moya; amb el director del Conservatori i programador de l’Auditori, Josep Solórzano – a la seva esquerra-, i el director de la Franz Schubert Filhamonia, Tomàs Grau.. Foto: Cedida
Per la seva banda, el programador de l’Auditori, Josep Solórzano, ha explicat que “es tracta d’una programació de continuïtat i molt diversa, una de les més estables dins del panorama musical de Catalunya, la qual converteix a l’Auditori Josep Carreras com una referència de música clàssica del país”. Ha continuat dient que “en aquesta programació tan diversa també hi ha una forta aposta per als nous creadors i els joves intèrprets, sorgits dels
conservatoris més destacats com ara el del Liceu o l’ESMUC”.
Finalment, el director de la Franz Schubert Filharmonia, Tomàs Grau, ha agraït els diversos anys de col·laboració amb l’Auditori, “el qual manté un nivell de qualitat alt en la seva llarga programació de 9 mesos i també manté la fidelitat a la música clàssica”. Ha afegit que “en aquesta ocasió, la FSF oferirà a Vila-seca 4 concerts: 3 a l’Auditori i 1 al Celler, que tindrà lloc aquest divendres 4 d’octubre”, tot destacant també el concert de la FSF que dirigirà Ton Koopman a finals de març, “un director que ha dirigit les orquestres més destacades a nivell
mundial”.
La temporada de l’Auditori Josep Carreras va iniciar-se el passat 27 de setembre amb un concert de Joan Martí Frasquier i Albena Petrovic i posaarà punt i final el 14 de juny amb l’Ensemble O Vos Omnes.
La Pobla de Montornès va viure dissabte passat la tercera edició de la Fira del Vi, un certamen que s’està consolidant com a referent al Baix Gaià i en bona part del Tarragonès. I ho va fer recuperant l’escenari de la primera edició, l’estimada plaça de la Bassa, reformada per complet per l’Ajuntament. Unes 500 persones van assistir a la Fira, principalment a la tarda-nit, unes xifres molt satisfactòries per l’Ajuntament, organitzador de la proposta gastronòmica.
La Gisela, servint vins de Costers del Priorat. Foto: DiariTots21
Un total d’onze empreses, set d’elles, cellers, hi prenien part, procedents de diferents denominacions d’origen del territori. Eren firmes com ara Costers del Priorat, situat al Molar, l’estand de la qual atenia un any més la Gisela. “Ens va anar molt bé l’any passat i hem volgut repetir presència”, deia mentre començava a repartir copes de vi blanc. La firma presentava un blanc i dos negres, amb El Pissarres com a priemra meyada ecològica certificada. Ara, totes les anyades a partir de 2022 seran ecològiques.
Jaume Farràs, de Cellers Unió. Foto: DiariTots21
En un estand proper atenia Jaume Farràs, de Cellers Unió, que oferia vins de les DO Montsant, Priorat i Terra Alta, tot i que Unió també disposa de la DO Catalunya.
La Jordina, d’Adernats, de Nulles. Foto: DiariTots21
Més enllà, la Jordina mostrava una selecció de productes d’Adernats, de Nulles, la firma vitivinícola que s’ha fet coneguda arreu de Catalunya per la seva presència publicitària. Presentaven el producte estrella, el 100 veremes, que celebra els 100 anys de l’inici de les veremes –Adernats és de 1917-. Es tracta d’una edició limitada a 3.350 ampolles ja que es basa en vinyes velles de més de 80 anys, que donen el rendiment que donen. Era una oportunitat de fer-se amb una ampolla, com quan compres un llibre d’edició limitada.”És un macabeu blanc i ecològic”, detallava la Jordina.
L’Elena, de Celler9+, de La Nou de Gaià, amb dos joves visitants. Foto: DiariTots21
L’Elena, de Vins 9+, també repetia presència a La Pobla. Són de La Nou de Gaià i servien vins ecològics orgànics sense sulfats, a partir d’un raïm madurat que li dóna un color més tèrbol. Ja van sorprendre l’any passat amb aquesta aposta ecològica tan intensa. I del Priorat teníem Cellers Rafel, de Pradell de la Teixeta, una bellíssima població rural poc coneguda que a més de ser la casa del poeta Xavier Amorós produeix vins. La Blanca ajuda a la seva família, propietària del celler, i presentava vins de la DO Montsant –Pradell és de la DO Montsant-, tot i que venien vins de la DO Priorat, d’una altra bodega.
La Blanca, a l’estand de Celler Rafel, de Pradell de la Teixeta. Foto: DiariTots21
La Fira es completava amb les empreses locals: els cobejats pastissos de Le Petit Plaisir, per exemple, i amb una agradable sorpresa gastronòmica -què serien les fires de vins sense la menja!-: el restaurant de Montornès La Cassoleta d’Arròs servia ostrons del Delta, a més de cargols, callos i muclos. Massa temptació per als degustadors de vins. Rere un mostrador en forma de barca-safata s’oferien els moluscs. Hi despatxaven l’Agustí i la Mari Carme. Per a qui no ho conegui, La Cassoleta té gran fama al Gaià per l’excel.lència de les seves menges i especialment els seus arrossos. Queda apuntat. Ja de tarda, s’apuntaria a la festa el forn Virgili, un clàssic de La Pobla amb pastissos artesans amb fórmules pròpies.
La Mari Carme i l’Agustí, servint ostrons del Delta. Foto: DiariTots21
“Estem molt satisfets de la resposta dels cellers, que són set en total, uns repeteixen i altres s’estrenen enguany. És el que volem, que es consolidi la fira, que sigui de referència a l’entorn. A més, tenim l’ajuda dels professionals, de Sardà Vins i caves, i la Bodega del Sol”, afirmava Esther Giralt, regidora de Turisme de l’Ajuntament. “Les expectatives que teníem al matí han superat el que esperàvem”. Fou a la tarda-vespre quan es desbordà el recinte.
Part dels recreadors dels Pallaresos, davant de Casa Navàs. Foto: Francesc Sech
Per segon any consecutiu, una àmplia representació del grup de recreadors d’època dels Pallaresos està present a la segona edició de la Festa Modernista de Reus.
Encapçalats per la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament dels Pallaresos, Maria Grau, una vintena de recreadors es van fer dissabte a la tarda una foto conjunta davant Casa Navàs -organitzadora de la Festa, junt amb l’Ajuntament de Reus-, per participar després dels nombrosos actes que se celebraven a la ciutat, a més d’improvisar una desfilada de lluïment pel centre de Reus i assistir al sopar obrer i ball posterior a La Palma.
Aquest diumenge, torna la presència dels Pallaresos assistint a les diverses activitats que se celebraran a Reus, però especialment organitzant dos tallers d’època -un d’esgrima i l’altre de duels amb pistola-, de la mà del coordinador de les Jornades Modernistes dels Pallaresos, Elies Torres. Altrament, el grup participarà del dinar modernista que se celebrarà a La Patacada.
Amb aquestes accions es referma el compromís establert entre Reus i Els Pallaresos de suport comú a les dues festes modernistes. La dels Pallaresos tindrà lloc els propers dies 8, 9 i 10 de novembre.
Josep Maria Casanovas -president de l’Associació d’Estudis Reusencs-, Josep Cruset i Josep Baiges, durant la presentació del llibre. Foto: DiariTots21
Any rere any, Reus va descobrint el seu passat empresarial més desconegut. Han coincidit en el temps dues troballes de gran valor: les cròniques del periodista Joan Antoni Domènech sobre els avatars de desenes d’empresaris reusencs dels segles XIX i XX, i ara arriba un treball portentós del periodista i historiador Josep Cruset, que ja ens va fer en el seu dia el relat triomfal del Reus Deportiu de les sis copes d’Europa.
‘La Pensilvània, l’or negre dels Vilella‘ és el títol del llibre que es presentava dimecres a l’Espai Boule, el recinte de les antigues cavallerisses de Josep Boule, que va fer negocis amb els Vilella, espai, per tant, oportú per a la presentació d’un llibre que desvetlla un passat fascinant de la saga familiar dels Vilella de Reus i que coneixíem per la Banca Vilella i per algunes llegendes urbanes. El regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges, definia l’autor com “un gran historiador i una bona persona”.
Cercant en infinitat d’arxius i documents, entrevistant familiars i persones relacionades amb la família, Cruset desvetlla en el llibre, editat per la prestigiosa Associació d’Estudis Reusencs -que cofundà un dels Vilella, per cert- que els Vilella “van jugar a primera divisió”. A partir del fundador de la saga, Joan Vilella Llauradó, que amb només 23 anys muntà un negoci de teixits i blat a Saragossa, van anar desplegant el seu talent, creant una de les primeres refineries de petroli d’Espanya -batejada com La Pensilvània, ja que allí era d’on venia la matèria priemra-, empresa que li provocà el primer gran salt econòmic, passant per una gran fàbrica de vidre al Poble Nou -que arribà a donar feina a 500 treballadors, i que li oferí el segon gran salt ecnonòmic. Però encara més sorprenent és la diversitat de negocis on invertí la saga: alcohols, construció de carreteres, de ferrocarrils, de vaixells, bancs, fruits secs… que els permeté tenir relació amb empresaris com els Rotschild.
La història de Joan Vilella Llauradó és la d’un agosarat, gairebé temerari emprenedor. Amb el negoci del blat decideix saltar-se intermediaris i comprar-lo directament a Ucraïna, país en el que a través de la veïna ciutat de Bakú, entraria en contacte amb el món del petroli, “que era el millor combustible per cremar”, recordava Cruset. Era l’època en què encara no existien els automòbils. D’aquí neix la llegenda reusenca que diu que Vilella va coincidir amb Rockefeller, fet que Cruset nega completament.
Estant a Ucraïna, Vilella madurà crear una refineria, un negoci insòlit a Espanya, “amb un producte inexistent, en una ciutat, Reus, sense port, sense que ell tingués experiència en el sector i amb tècnics i tecnologia estrangera”. Així neix La Pensilvània –Juan Vilella y Compañía– , aixecada on avui hi ha Redessa, el viver d’empreses: “Encara hi ha reusencs que al barranc que hi ha al lloc el coneixen per la riera del petroli”, rememorava Cruset. Vilella refinarà petroli americà i vendrà querosè a la costa mediterrània espanyola.
Aquesta visió d’avançar-se als esdeveniments, ensumant les oportunitats del moment, marcarà la seva trajectòria. Arriba a encarregar la construcció d’un petrolier, que batejarà com a Ciudad de Reus, i acabarà traslladant la fàbrica a Tarragona, a prop del port, vencent dificultats que la mateixa Junta del Port li presentaven.
La “segona jugada mestre” de Joan Vilella serà la seva entrada en el camp de la fabricació industrial de vidre en un país en què aquesta era artesanal. “En un tres i no res controlaria el mercat espanyol”, recordava l’autor.
La saga, però, continuaria amb els fills i néts, creant empreses com la companyia d’autobusos La Hispania, la tercera del país, la fàbrica de xocolates Macaya, entrant en el camp dels fruits secs o presidint l’Institut Pere Mata. El llibre és farcit d’històries de cada generació familiar d’un negoci que va ser conegut a Reus com la Casa Vilella.
Hi va haver un moment en la historiografia internacional -és a dir, francesa, com no podia ser d’una altra manera- en què la història va deixar de ser protagonitzada només per reis, comtes i comandants dels exèrcits i passà a mans del poble, dels avatars diaris dels seus ciutadans més enllà del registre de batalles i de guerres. En la historiografia dels Annals francesos, els historiadors es van començar a interessar per la història de la vida quotidiana, de les mentalitats, de la vida privada de la gent o de la dona.
En aquest context cal emmarcar una altra format que repassa la història de la vida diària, com és el registre fotogràfic, nascut del periodisme i de l’art i avui en dia incorporat plenament als arxius de les institucions. Sense anar més lluny, Reus disposa del Centre de la Imatge, on custodia fins a 800.000 originals de la seva història.
Castellvell del Camp ha començat a fixar el registre del seu dia a dia, dels espais dels seus carrers, dels seus edificis, de les finques i dels petits avatars quotidians. I ho ha reflexat en el primer concurs de fotografia creat per deixar constància d’aquests avatars, concurs que es fallava dijous a Cal Baranxó, on fins aquest divendres es podrà contemplar l’exposició de les 25 obres presentades.
De fet, es tracta d’un treball de màster en gestió cultural de l’estudiant Arantxa Alegria, que ha dissenyat la mostra, en la que podien participar obres fetes en càmera reflex, digital o mòbil. De fet, l’opció mòbil guanya més adeptes cada dia i així es pot veure a la mostra.
Hi contemplem racons del terme com sortides d’aire de mines d’aigua, xemeneies, carrers amb l’arc de San Martí de fons, l’ermita de Santa Anna amb algun detall anecdòtic o vistes generals del poble. Són imatges que atreuen per la seva composició i el buscat joc de colors, i que en el futur atreuran encara més per l’efecte comparatiu amb el present: aquest carrer ja estava peatonalitzat l’any 2024, aquell edifici encara era d’empeus,… seran els comentaris dels futurs castellvellencs quan observin un recull d’imatges que passarà a formar part de l’Arxiu Municipal.
La mostra té els seus guanyadors, i en primer lloc se situà Josep Maria Monné, amb l’obra ‘L’aigua, brollant del pou’. Blanca Martí es feia amb el segon lloc, amb una imatge de l’ermita de Santa Anna. En tercera posició se situava Cris Sabaté, pel treball ‘Arc de Sant Martí sobre el carreró’, quarta era la mateixa Cris Sabaté, per ‘Campanar de l’església amb el cel rosaci’, i finalment, el premi del públic, ex aequo, era per a Clàudia Salas per ‘L’Abraçada’ i per la mateixa autor, amb ‘Enredats en el temps’.
L’alcalde, Josep Manel Sabaté, i el regidor Jordi Fortuny han estat els encarregats de fer el lliurament dels premis en un acte presentat pel regidor de Cultura, Jordi Jové. Les obres presentades formaran part de les imatges que il.lustraran el calendari de 2025 que editarà l’Ajuntament de Castellvell del Camp.
Us oferim un recull d’imatges dels guanyadors. Fotos: DiariTots21.
Un moment de la signatura de l’acrod amb el Port de Tarragona. D’esquerra a dreta, Jordi Romera, i Saül Garreta. Foto: Cedida
Gran notícia l’anunciada aquest matí: Tarragona es queda definitivament amb la totalitat de l’Arxiu Jujol -més de 10.000 documents-, que es custodiarà, s’exposarà i es mostrarà a la Casa de les Ànimes, a la Part Alta, gràcies als bons oficis del Col.legi d’Arquitectes, que a més obrirà un centre de difusió del pensament i l’obra de Josep Maria Jujol de caire internacional. De fet, l’Arxiu Jujol es considera un dels més importants d’Europa.
El Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) portava anys darrera l’Arxiu Jujol, negociant amb un dels fills de l’arquitecte, l’historiador Josep Maria Jujol, conegut com a Júnior, però les seves peticions feien perillar que l’Arxiu acabés a Barcelona, a la seu del Col.legi d’Arquitectes. De fet, 900 documents són allà des de 2017. Però finalment, els oficis dels diversos presidents del Col·legi d’Arquitectes a Tarragona van convèncer-lo de dipositar-lo a Tarragona, a la Part Alta, a la Casa de les Ànimes, molt propera a la seu col.legial. D’aquesta manera, es preservarà la unitat de l’arxiu, al temps que Tarragona pot esdevenir un referent documental de primer ordre sobre Jujol. El camp de possibilitats que s’obre és immens.
Paral.lelament, el Col.legi ha arribat a un acord-exprés amb el Port de Tarragona pel qual el Tinglado 4 esdevindrà seu d’exposicions, conferències, taules rodones i trobades sobre Jujol. El Port -el president del qual, Saül Garreta, és arquitecte-, ha estat la primera institució a respondre a l’interès del Col.legi d’Arquitectes de fer partícep el territori en aquest projecte.
D’aquesta manera, l’aliança de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Port de Tarragona posa la primera pedra per convertir Tarragona en el centre de difusió del pensament i l’obra de l’arquitecte tarragoní, Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949), col·laborador d’Antoni Gaudí i autor del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri o del Teatre Metropol de Tarragona, entre d’altres obres. L’acord és un primer pas cap a la creació del centre de difusió sobre l’arquitecte tarragoní i s’espera seguir amb altres acords amb la Diputació de Tarragona, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona. En aquest sentit, el president del Col.legi a Tarragona, Jordi Romera, ha destacat “el gran interès” que té l’Ajuntament de Tarragona en posar en valor l’obra i figura de Jujol i sumar-se a les iniciatives sorgides des del Col.legi.
Dibuixos de Jujol sobre l’actuació que va fer a l’església de Constantí. Foto: DiariTots21
Aquest matí, en una mostra breu, es podien veure ja els plànols de Jujol sobre el Santuari de Montserrat de Montferri, els dibuixos fets per ell de l’església de Constantí -on hi té obra escultòrica- o els plànols del projecte de final de carrera.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, el president del COAC-Demarcació de Tarragona, Jordi Romera; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, i Joan Tous, ex president del COAC-Demarcació de Tarragona han protagonitzat l’acte públic de signatura de l’acord per a la cessió de l’espai.
Tots quatre protagonistes de l’acte han coincidit en destacar que “es tracta d’un primer pas per a una col·laboració més aprofundida per tal d’aconseguir un espai per a la difusió del pensament i l’obra de Jujol a Tarragona per a la conservació, estudi i divulgació del pensament i obra de l’arquitecte modernista més important de la ciutat de Tarragona, Josep Maria Jujol i Gibert”.
Segons el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, “el de Jujol és un fons documental extens que ens permetrà donar a conèixer una figura cabdal en la història del modernisme del nostre país. Amb la donació d’aquest arxiu, agafem el relleu del seu fill per organitzar, catalogar i donar continuïtat en el temps al llegat de l’arquitecte, tal com ell hauria volgut”.
Autor contemporani
Jordi Romera considera que “Jujol és un dels arquitectes de principis del segle XX que millor sintonitza amb l’arquitectura contemporània i el seu arxiu és d’una enorme importància. Per a la demarcació és un orgull i honor poder conservar a Tarragona el conjunt del seu fons documental. Treballarem incansablement per donar-li la màxima visibilitat i reivindicar la seva figura i obra”.
Per a Saül Garreta, “Jujol representa per a Tarragona el mateix que Pau Casals per al Vendrell i mereix que la seva ciutat natal el reconegui com l’artista i com el referent que és per a l’art i l’arquitectura modernista catalana i europea”. Garreta ha defensat que la proposta és de territori i no només de Tarragona ciutat.
Durant l’acte, un vídeo promocional d’un documental produït pel COAC ha permès conèixer la importància, la composició i la transcendència del fons documental heretat pel Col·legi d’Arquitectes.
Més de 10.000 documents de Jujol
Amb aquest acord, el COAC farà més accessible l’Arxiu Jvjol a tota la ciutadania. L’Arxiu de l’arquitecte modernista conté plànols i documentació tècnica, mobiliari, escultura, pintures i dibuixos, entre d’altres objectes, ja que a més a més de la seva professió d’arquitecte, Jujol també va ser dibuixant, escultor, pintor i dissenyador.
En els darrers mesos, amb el testament del fills, s’ha fet efectiva la donació definitiva de la part del fons documental de l’Arxiu Jvjol que mancava amb més de 10.000 documents. El 2017, la família Jujol ja va donar prop de 1.000 documents a l’Arxiu Històric del COAC de Barcelona, i el 2022 es va signar l’entrega de 5.500 documents que fan referència a projectes, la majoria situats al Camp de Tarragona.
A més a més, la demarcació de Tarragona del COAC ha produït un vídeo que glosa la vida i obra de Jujol i la seva relació amb el Col·legi. També està adaptant les instal·lacions de la seva seu per instal·lar-hi la totalitat del fons Jvjol i així agrupar físicament tot el material que custodia l’Arxiu Històric.
Arquitecte modernista (?) desconegut
Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser un important arquitecte, dibuixant i dissenyador del modernisme català i l’arquitectura de la primera meitat del segle XX, tot i que diversos arquitectes no el consideren modernista, sinó que trascendeix aquest moviment.
La seva obra construïda es conserva a Sant Joan Despí, on va exercir d’arquitecte municipal, però també a Tarragona i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat va treballar de la mà d’Antoni Gaudí i va deixar la seva empremta en les obres més singulars de l’arquitecte com són La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell.
Jujol també va fer carrera en solitari, amb obres destacades com la Casa Planells a Barcelona, el teatre Metropol de Tarragona o la casa Bofarull als Pallaresos, però segueix sent, avui en dia, una figura de l’arquitectura catalana per reivindicar.
Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gallissà i Gaudí, va ser creador d’una obra arquitectònica innovadora. Són característiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l’interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa un afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i una profunda religiositat.
Montse Adan, consellera municipal de Comerç i Turisme, a més de regidora de barri, té diversos projectes per tirar endavant a la ciutat de Tarragona, que desgrana en aquesta entrevista concedida a DiariTots21.
En quina fase es troba el Pla Estratègic de Comerç?
Hem trobat a faltar una planificació en comerç. Sempre s’ha treballat en aquestes àrees, com en els Mercats, però faltava marcar cap on volíem anar. En això hem estat dedicats des de l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament encarregant un assessorament, que es va presentar a la Taula de Comerç, on hem demanat la col.laboració dels interessats. Tenim clar que ha d’existir la col.laboració público-privada en el sector del comerç i en el turístic per veure les necessitats que té plantejades Tarragona.
Quines són aquestes?
En tenir molts barris, cada zona de la ciutat presenta unes necessitats diferents de les altres. No hi ha una solució vàlida per a tots. Les línies de comerç han de passar per una aposta urbanística, ha d’haver un pla de dinamització i hem d’ajudar en el camp de la digitalització. Aquests són els tres pilars necessaris; l’un sense l’altre no acabaria de donar el fruit esperat. Un exemple d’èxit és el Mercat Central, amb una aposta de reforma urbanística valenta, que compta amb un pla de dinamització amb activitats contínues. Especialment amb els Fons Next Generation estem treballant el camp de la digitalització. Això ho hem de fer també als diferents barris de Tarragona.
El sector del comerç necessita solucions ja i no pot esperar al pla estratègic. Necessitem molt del sector professional, del sector privat, per caminar. Durant el setembre l’empresa que està confegint el pla es posarà en contacte amb entitats com la Cambra de Comerç, Pimec-Comerç i sectors professionals per tal d’escoltar les necessitats i compartir les inquietuds de manera que puguin tenir resposta en el pla d’acció en el que treballarem. La nostra idea és que el pla estigui enllestit enguany.
A la zona de Corsini què hi faran?
El Mercat és un pol d’atracció i això s’està veient, buscant l’equilibri de manera que hi hagi una oferta complementarària en un espai únic. Estem treballant amb els Fons Next Generation destinats a centre comercial obert. Seran solucions per aplicar no només al mercat, sinó al conjunt comercial de la ciutat. Per exemple, volem tirar endavant una proposta sobre establiments emblemàtics, que anirà lligat a una ruta turística, sigui per la seva antiguitat, per la tipologia d’activitat o per l’edifici on es troben. També presentarem un tema de suport digital, ajudant el comerç en la seva transformació. Al centre renovarem els carrers Unió i Apodaca, accions que aniran acompanyades d’un procés de dinamització.
Vostè és regidora del Serrallo. Quin pla hi té per al barri?
El Serrallo es troba en procés de vianalalització. Volem treballar un pla de dinamització comercial. Ho farem amb les entitats del barri perquè sigui un projecte comú. S’ha parlat erròniament d’obrir tendes de souvenirs. No. És un pla de dinamització comercial on volem donar ajuts a la creació de nous comerços al barri.
‘Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita’
Quin tipus de comerços?
Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita. Tenim una escola de dansa que funciona molt bé, i ha estat anunciar els plans que tenim i ja hi ha una ceramista interessada a obrir un espai. Aquesta serà una de les línies que ens interessa potenciar. Als barris es perden els comerços tradicionals, i nosaltres busquem una nova atracció de gent. Tenim clar que no sigui només un barri de terrasses i restauració, cal complementació comercial, amb ajudes des de Tarragona Impulsa per a la creació de noves empreses. No serà només per al Serrallo, començarem per aquí, però es pot extendre a altres barris. A més de la restauració, és el moment del comerç per al Serrallo.
En quins altres barris actuaran?
A Torreforta tenim la reforma de la façana del Mercat i l’aplicació d’estalvi energètic, millorant l’experiència dels paradistes i dels clients, acompanyat d’una acció de dinamització perquè passin coses que atraguin gent.
Vol dir actuacions al carrer, al mercat?
Les campanyes comercials que fem, com ara la de Nadal, han d’arribar a tots els barris. S’ha d’apostar pel centre, però hi ha d’altres barris i tenen altres necessitats. Una de les accions que farem serà treballar els locals buits. D’aquí a final d’any endegarem una campanya i volem plantejar diverses accions. Volem que sigui un dels nostres punts forts quant a actuació municipal.
Què faran?
No ho puc avançar, però li puc dir que és un dels objectius claus.
Arribar als barris és un dels seus objectius, com els Bons Comerç?
Hem optat enguany per fer-ho amb els Bons Comerç i ha estat un èxit. Vam insistir que hi participés la restauració i els altres barris: l’Arrabassada, Sant Pere i Sant Pau,…
Estan satisfets de com funciona el Mercat Central? Què els diuen els paradistes?
És un dels exemples d’èxit que tenim. Funciona més que abans de la seva reforma i la zona s’ha revitalitzat. Mercats de Tarragona compta amb un equip molt professional, amb treballadors incansables i té la visió d’anar més enllà. Un exemple va ser el Mercat de Nit. L’any passat vam repartir 18.000 raccions. El Mercat és justament un model d’èxit a Catalunya.
Forma part d’un punt que estem promocionant de cara als creueristes. Al juliol vam editar uns fulletons recomanant deu espais de la ciutat per anar-hi, i la majoria van acabar fent cap al Mercat Central. Vam fer una promoció amb ‘el cuiner fidel’, que cuinava gratuïtament per al creuerista que comprés peix de Tarragona i per al ciutadà. Ho vam fer per als creueristes -el divendres- i encabat per als tarragonins, el dissabte. Va tenir tant d’èxit que ho haurem de repetir i no només al mes de juliol.
Van accedir a treballar de nit?
I tant. Al matí venien el seu producte, i a les tres de la tarda, ho retiraven tot i es convertien en restauradors i paradistes de nit. Es va generar un ambient molt bo, va ser una acció que va unir els paradistes. El Mercat és un termòmetre de la ciutat. Poso un exemple: si un comprador habitual fa tres dies que no ve, els paradistes se’n preocupen per la seva salut.
Estudiarem les preferències de compra, l’afluència a la plaça Corsini,… seran dades de les que disposarem per conèixer la zona i actuar. També instal.larem pantalles informatives per fer campanyes i per difondre activitats, ajudant el petit comerç, a Corsini i a dins el Mercat.
‘Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles’
Un altre aspecte que hem de treballant en el camp comercial és el relleu generacional, ajudant en la transformació del comerç local. Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles.
Com està la pèrgola de la plaça Corsini? Quan la tindrem i com serà?
Tenim previst fer-la. No era un tema fàcil, no va ser viable una proposta inicial. És una zona on bufa molt el vent i no s’ha de perdre l’essència de la plaça, un lloc on se celebren actes que no poden tenir cabuda en cap indret de la ciutat. Necessitem humanitzar aquella zona. Crec que abans de final d’any podrem fer la prova pilot. No tindrem una gran pèrgola, com deia, però sí una que cobreixi una zona de la plaça. L’any que ve estarà en marxa.
A la plaça del Fòrum hi ha el mercat municipal tancat des de fa 16 anys. Què hi faran?
És un tema molt incipient. Hi estem treballant amb Cultura, que és amb qui està adscrit l’espai. L’interior és una estructura de parades clàssica que s’ha de recuperar. És un espai tancat i cal actuar-hi. Tenim idees del que ens agradaria fer per dinamitzar la zona com a pol d’atracció del barri. El recuperarem.
‘L’objectiu en turisme és desestacionalitzar la temporada’. Foto: Cedida
Els creuers ja vénen els divendres. Quin és l’objectiu amb el turisme de creuers?
Desestacionalitzar la temporada. A Tarragona estem en un bon moment: veiem que hi ha destins saturats, i nosaltres ens hem d’avançar. Estem creixent, i la planificació ha d’anar en aquesta línia, planificant per evitar problemes que s’estan repetint en diversos destins. Parlo de la massificació.
Estem abordant diversos estudis: no tenim problemes de massificació en creuers, però no volem esperar que ens arribin: l’estudi fixarà el topall de fins on podem acollir creueristes. Hem de marcar aquestes regles del joc, com també quins creueristes necessita Tarragona. Hem d’ajudar a diversificar les visites, també posant informadors turístics per evitar que tots vagin al mateix lloc al mateix moment. Tenim la sort de disposar d’una gran oferta patrimonial, gastronòmica i cultural. I ajuda molt, i dóna molt de joc, comptar amb una nova terminal de creuers.
D’atra banda, estem iniciant un estudi que ens ajudarà a marcar el pla d’acció en turisme. L’objectiu és la desestacionalització, que ja ens està funcionant. Tarragona pot rebre més visitants, però no cal que vinguin només al juliol i a l’agost, i aquí intervé l’oferta variada en els camps cultural, gastronòmic o esportiu. Veurem projectes per posicionar el romesco, estem creant un panell per tenir contacte més directe amb el sector perquè cal treballar units la ciutadania amb el turisme, i créixer de manera ordenada.
Vostè ha treballat al Port com a directiva. Això pot ajudar-la a desenvolupar accions?
Li puc dir que Tarragona no era coneguda en el món dels creuers. Un cop algú ens va dir si érem a Nuevo México… A mesura que feies la feina observaves que tenia un gran valor la gran diversitat de l’oferta: la gastronomia, les platges, el patrimoni monumental, el cultural, PortAventura o el vi. El territori interior és molt important per a Tarragona. Cal treballar amb altres municipis per ampliar l’oferta.
Estem creixent fora de temporada i això va molt vinculat al que li deia, a l’oferta cultural, esportiva, gastronòmica del moment, del que s’anomena city break. Durant Setmana Santa les visites creixen molt per l’oferta cultural que tenim. Això ho veies estant al Port. I insisteixo que el creixement ha de ser ordenat.
Quins mercats treballen?
Estem creixent molt a Madrid, Aragó i el País Basc. S’estan interessant per nosaltres, en el camí del turisme de city break i de valor afegit: vénen de cap de setmana per la proposta patrimonial o per accions gastronòmiques. I observem que gràcies als creuers se’ns ha obert el mercat nordamericà, que ara és del 4%, en dades de 2023. A final d’any farem accions per mostrar les nostres virtuts com a destí, per exemple, de cap de setmana.
Quin balanç fa de la temporada turística?
Fins al mes de juny vam anar creixent, és a dir, funciona la desestacionalització. Del juliol i agost tenim bones sensacions, que és el que volem: mantenir-lo i dirigir el creixement cap a altres mesos de l’any.
El canvi climàtic ens pot afectar?
Ens ajuda a desestacionalitzar, permet fer vida al carrer els mesos de novembre i desembre.
El turisme busca experiències
La gent demana més que sol i platja. El model tradicional de turisme ha canviat. Tenim molt turisme familiar i en això disposem d’una gran oferta de càmpings. Oferim experiències en patrimoni, com ara poder vestir-se com romans, menjar plats tradicionals de Tarragona,… són activitats que s’omplen sense fer-ne massa promoció. Tarraco Viva és un gran exemple, el Concurs de Focs o les festes tradicionals en són uns altres.
‘Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació’
Quin objectiu tenen sobre els apartaments turístics?
Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació. I Tarragona necessita créixer en places hoteleres. El POUM va en aquesta línia: parlem de futurs d’hotels-boutique o d’un hotel a l’Anella Mediterrània, en zona esportiva.
Quin pla tenen per a potenciar el Palau de Fires i també per la seva terrassa?
El Palau de Fires ha d’estar inclòs en aquesta àrea de promoció econòmica de la ciutat, es tracta d’un turisme congressual, que ve entre setmana, que és professional, que busca experiències. El Tarragona Convention Boureau es va anar dil.luint. Ara cal potenciar-lo amb el Palau de Congressos. Tarragona té molt a dir, i beneficiaria la ciutat.
Què en faran de la terrassa?
S’ha de treballar. És un tema d’urbanisme, però és un dels grans potencials que presenta la ciutat i per tant un espai a potenciar.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
