Un estudi ha identificat evidències de comportaments tecnològics avançats en les eines de pedra fabricades pels hominins fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment del Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona).
La investigació, desenvolupada per un equip de l’IPHES-CERCA, ha utilitzat tècniques analítiques modernes per estudiar les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels hominins. Els resultats han permès demostrar que aquestes eines no només representen una fita evolutiva, sinó que també obren una nova perspectiva sobre l’arribada de noves poblacions humanes a Europa.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Journal of Paleolithic Archaeology , en un treball liderat pel Dr. Diego Lombao, investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigador associat a l’IPHES-CERCA, en què ha participat també els investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA Dr. Juan Ignacio Morales, Dra. Marina Mosquera, Dr. Andreu Ollé, Dr. Josep Vallverdú i la Dra. Palmira Saladié.
Innovacions tecnològiques en la fabricació de les eines al Barranc de la Boella
L’equip investigador ha documentat que els hominins que ocupaven el Barranc de la Boella van desenvolupar eines de grans proporcions, típiques del Mode 2 o Axelià, com ara destrals i pics, utilitzant matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència. Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifacial, eren utilitzades per a diverses activitats relacionades amb la subsistència.
Segons l’equip, els comportaments tecnològics identificats representen un avenç significatiu respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment, conegudes com a Mode 1 o Olduvaià. Entre aquests avenços destaca la selecció i preparació de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels seus recursos. El sílex es feia servir principalment per fabricar eines més petites, mentre que l’esquist es reservava per a la producció d’instruments de grans dimensions. primeres etapes del procés de fabricació d’aquestes eines grans podrien haver passat fora dels jaciments excavats i que haurien estat transportades sistemàticament als llocs on es necessitaven.
Els hominins que van habitar el Barranc de la Boella van demostrar comportaments tecnològics avançats i flexibles, incloent-hi l’ús de diverses estratègies de talla. Aquestes pràctiques tecnològiques reflecteixen una capacitat d’anticipació significativa, visible en el transport d’instruments ja elaborats i en la selecció de morfologies inicials per facilitar l‟obtenció de formes desitjades.
Treballs arqueològics al jaciment de la Boella. Foto: Cedida
Aquestes pràctiques no només reflecteixen una sofisticació tecnològica, sinó també una capacitat cognitiva elevada dels hominins d’aquest període. “El Barranc de la Boella és un testimoni únic del canvi tecnològic dels hominins d’Europa en un moment en què les eines no només eren utilitàries, sinó que també implicaven una planificació sofisticada i un ús més eficient dels recursos”, assenyala Diego Lombao, autor principal de l’article. “Aquest jaciment ens mostra que la innovació tecnològica no va ser lineal ni un salt completament abrupte, sinó el resultat de múltiples onades de dispersió de poblacions i de l´arribada gradual a Europa de nous comportaments tecnològics procedents d´Àfrica”, conclou.
Un esdeveniment clau en levolució humana
“El Barranc de la Boella és un testimoni clau de les primeres dispersions del Mode 2 a Europa, marcant un punt d’inflexió en la història tecnològica del continent”, afirma Diego Lombao. Les semblances amb altres jaciments com, per exemple, Ubeidiya al Llevant, reforcen la hipòtesi que aquestes innovacions van ser introduïdes a Europa a través de múltiples migracions i intercanvis culturals des de l’Àfrica. Aquest descobriment no només redueix la bretxa cronològica entre Europa, Àsia i Àfrica, sinó que també demostra que les poblacions humanes europees ja compartien elements tecnològics amb les poblacions africanes fa gairebé un milió d’anys.
Les investigacions han posat en relleu que aquests jaciments podrien representar una dispersió primerenca de l’Axeulià, seguida per diverses onades migratòries posteriors durant el Plistocè Mitjà, que van contribuir a la diversitat tecnològica observada a Europa en aquest període i que ressalta la singularitat del comportament tecnològic identificat a el Barranc de la Boella.
“El Barranc de la Boella ens mostra que el continent europeu no va ser un escenari aïllat, sinó un espai d’intercanvi i evolució tecnològica en contacte constant amb l’Àfrica i el Pròxim Orient”, conclou Lombao. Aquest descobriment reforça el paper clau del jaciment en la comprensió dels primers capítols de l’evolució tecnològica dels hominins al continent europeu.
Un jaciment únic a Europa
El Barranc de la Boella, format per diversos llocs com la Mina, el Forn i la Cala 1, és reconegut com un dels jaciments més antics del Mode 2 o Axeulià a Europa. Les investigacions dutes a terme a la unitat II han revelat una gran quantitat d’eines de pedra i ossos d’animals que permeten reconstruir les activitats quotidianes i els hàbits de subsistència d’aquests primers grups humans.
El nivell II.2 del jaciment Cala 1, per exemple, ha estat interpretat com un lloc d’explotació i descarnament d’un mamut ( Mammuthus meridionalis ), mentre que a La Mina, s’han trobat evidències d’interacció amb altres depredadors, com hienes i grans felins. Aquestes dades apunten a una gran capacitat dadaptació dels hominins a entorns canviants i la gestió dels recursos disponibles, ia la competència derivada de la presència de grans carnívors.
Finançament
La intervenció al jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, alhora, ha finançat la campanya (CLT009/18/00053).
Aquestes intervencions han estat finançades conjuntament pel Departament de Cultura i per l’Ajuntament de la Canonja, que ha demostrat un ferm compromís amb la preservació i la promoció del patrimoni arqueològic local. A més, el consistori ha impulsat la creació de l’Espai Mammuthus, un centre d’interpretació dedicat al jaciment del Barranc de la Boella, amb l’objectiu de difondre els descobriments i fomentar el turisme cultural al municipi.
Força gent s’ha reunit a la Fira de Nadal el matí de dissabte. Foto: DiariTots21
El Morell ha viscut un matí de dissabte de Fira de Nadal que aventura una gran arribada de visitants pel que queda de dissabte i en la jornada de diumenge, de manera que l’Ajuntament es plantejarà, un cop acabada la proposta nadalenca, si amplia el recinte de cara a l’edició de l’any vinent, segons deien a DiariTots21 tant l’alcalde, Eloi Calbet, com el regidor de Cultura i Festes, Miquel Roig.
Molta gent vinguda de fora del Morell s’ha sumat als parroquians, molta més que en l’edició anterior. Grups d’amics de Reus, una parella jove amb un marrec procedents de Torredembarra o un altre grup de reusencs són part del centenars de persones que han fet cap per viure l’ambient nadalenc matinal mentre esmorzaven, prenien el vermut o picaven ostrons que servien en un dels estands.
Hi era també el conseller comarcal de Turisme de la comarca de la Llitera i regidor de Binèfar, Chemis Ferrer, que s’havia acostat a la Fira cridat per amics del Morell i de Reus per tal de “comprovar com és la Fira de Nadal per portar-me’n idees. Nosaltres n’organitzem una que no és ni una cinquena part la del Morell“, confessava a DiariTots21.
La Christmas Dixie Band, en acció. Foto: DiariTots21
Prop del migdia, i acompanyat per la Christmas Dixie Band, feia la seva aparicio estel.lar el Tió, en un dels moments màgics de la jornada, conduït per un grup de joves. No és un Tió qualsevol, és de grans dimensions. Situat al bell mig de l’esplanada, la mainada, enormement encuriosida, s’hi ha acostat per tocar-lo.
Les parades de productes locals i algunes de forànies nodreixen el perímetre de la Fira de Nadal. Parades com la del Vermut Aire, que serveixen els seus creadors, els dissenyadors Dani i Martí, una ‘joint venture’ amb la URV per treure un nou vermut morellenc amb un disseny molt novedós que ja ha guanyat premis.
No faltava, al seu costat, l’estand de vermut Yzaguirre. I d’entre els forasters, molts repetien, com La Trencadora del Rourell, amb la millor crema d’avellanes del món. O la Marta Agüers, del Milà, que ven cera feta d’abella i cera de soja amb olis essencials. Ella és nutricionista, però té dedicació artesana. La seva proposta respon per La Silvestrina.
El Dani i el Martí, dissenyadors i creadors del Vermut Aire. Foto: DiariTots21
La Marta Agüers, a la seva parada de cera d’abella i de soja. Foto: DiariTots21
Aspecte que oferien al matí les parades. Foto: DiariTots21
La jornada de tarda incloïa un ampli repertori musical, i per aquest diumenge el matí s’estrenarà amb la trobada de vehicles clàssics, una Mostra de cultura popular i diversos concerts. L’acte de clausura tindrà lloc a les 18 hores amb el sorteig d’una cistella i dels arbres de Nadal que han poblat l’esplanada aquests dies.
Francesc Sentís, al Mirador de Creixell. Al fons, l’església amb el coronament de Jujol. Foto: DiariTots21
Any rere any, creix l’interès per la figura de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, i dels punts del territori on hi va deixar petjada hi figura Creixell. Parlem amb un dels grans coneixedors del seu treball a la localitat, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Francesc Sentís, que també s’ha capbussat en arxius per tal que el municipi tingui més informació i coneixement de l’obra jujoliana creixellenca.
Què tenim de Jujol a Creixell?
Jujol va fer el coronament del campanar de l’església de Sant Jaume, un campanar del segle XVIII. L’any 1916, el capellà de Creixell va encarregar-li l’obra a través de l’Arquebisbat, obra que acabà d’executar-se a finals de 1917, tot i que no de manera definitiva, ja que mancava una part que no va arribar a concloure Jujol per falta de diners: era el trencadís.
Fou, per tant, una obra ocasional, no formava part d’un seguit de treballs que Jujol hagués de fer a Creixell?
Sí, va ser ocasional. No va fer res més al poble. Hi va estar un any i mig fent les obres. Molt més tard, en 2012, es va fer la remodelació del campanar.
No ho sabem, ho estem intentant esbrinar. Jujol Júnior, el seu fill (mort en 2023), no ens ho va saber dir. En tota la documentació que vam consultar de l’Arxiu Jujol no apareix aquesta informació. Hem intentat saber-ho a través de l’Arquebisbat, però no ens han respost. Amb la recent donació al Col.legi d’Arquitectes, buscarem a l’Arxiu Jujol qui va fer l’encàrrec.
Justament ara amb la mort de Jujol Júnior, el llegat del l’Arxiu Jujol passa a mans del Col.legi d’Arquitectes, a la seu de Tarragona. Això obre noves possibilitats per tenir més informació?
Quan es va fer l’arranjament del coronament, en 2012 -que el va executar l’arquitecte Josep Llinàs-, es va aconseguir informació tècnica, que és el que es buscava per tal de reproduir el campanar de manera fidel a l’original. Però en algun lloc ha de constar qui va fer l’encàrrec, i hauria de ser a l’Arquebisbat. Ja fa anys que l’Arxiu Parroquial de Creixell va ser lliurat a l’Arxiu General de l’Arquebisbat. Allà es troba més segur, està digitalitzat i és accessible. O podria haver informació als arxius de l’Arquebisbat. Dubto molt que no tinguin res.
‘Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries’
Jujol no feia memòries dels projectes. En aquest cas també era així?
Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries. Tenim l’original d’un plànol, on Jujol marca la planta de la nova estructura i els amidaments. Crec que és el document que va presentar com a plànols per a la seva execució. Retornarem el document a l’Arxiu Jujol ja que el vam demanar per presentar-lo al nostre estand en les recents Jornades Modernistes dels Pallaresos.
Ell dibuixava en qualsevol lloc, i va fer temptatives del que volia que fos la creu que corona el campanar.
Que l’Arxiu Jujol estigui al Col.legi d’Arquitectes i no al domicili privat de Jujol Júnior, com fins ara, obre possibilitats per investigar la documentació sobre Creixell? Hi ha prevista alguna col.laboració amb el Col.legi?
A través de l’arquitecta Mònica Sans hem contactat amb el Col.legi, però encara s’està inventariant tota la documentació.
Quan estigui tot inventariat serà fàcil accedir-hi i investigar teories que ara ens semblen bastant certes, però que cal rematar. En la interpretació del significat del campanar n’estem segurs que és el que hem trobat, però ens agradaria descobrir el per què d’aquest simbolisme càtar.
Què és el que han trobat?
El campanar està coronat per un penell on hi ha una creu càtara en un lloc preeminent i un lleó fugiser, que fuig, a l’altre costat del penell. Des del moment que van tornar a col.locar el penell, l’any 2012, amb la restauració del campanar, el fet de tenir a la vista el lleó i la creu immediatament s’observà que hi havia una escena.
Anem enrera: que havia passat amb el penell?
Recordem que als anys 50 una tempesta va provocar una esquerda i es va retirar el penell. El lleó va aparèixer anys després en les golfes d’una casa, però no la creu, que mai va ser recuperada. D’aquesta hi havia els dibuixos de Jujol i fotos. L’any 2012 es va refer el penell de ferro, amb la creu segons els dibuixos i amidaments de Jujol. L’únic que va fer diferent el ferraller que es va encarregar de l’obra fou que per compensar el pes entre el lleó i la creu va omplir les boles de la creu amb plom.
Aleshores, en veure el nou penell, es van generar preguntes: què fa una creu occitana aquí, a Creixell? Al peu del coronament hi ha quatre estàtues amb quatre personatges. Per què hi són? Es tracta de Sant Francesc, Sant Joan de Mata, Sant Lluís de França i Sant Domènech deGuzmán. No tenen res a veure ni amb Creixell ni amb l’església de Sant Jaume. La gent deia que era el bé que foragitava el mal. Però podem afirmar que el lleó representa el mal? En la tradició cristiana, no. En tot cas ho seria la serp. Normalment, el lléo és un poder terrenal vinculat a la noblesa. I el lleó no només fuig, ensenya les urpes, és a dir, no se sent derrotat del tot, i té una cua bífida, un cas sorprenent. No hi ha pràcticament exemples de cues bífides. Aleshores van sorgir teories que relacionaven el conjunt amb els càtars. Vam comprovar que dos dels sants van estar especialment en contra dels càtars: el rei de França i Domènech de Guzmán. Sant Francesc, per la manera de viure, era més aviat proper als càtars. I de Joan de Mata no hem trobat res, ni a favor ni en contra. I a més a més, dues de les estàtues miren al nord i les altres dues, al sud: són pols oposats. Però com podíem demostrar que tot allò estava relacionat amb els càtars?
Què va passar?
Resulta que va aparèixer un document que ens van facilitar des de l’Arxiu Jujol, amb els quatre escuts dels quatre sants i una llegenda que, escrita per Jujol, diu: “Per la seva implicació en la creuada contra els albigesos, 1209-1229″. Els albigesos eren els càtars, i les dates fan referència a la primera croada contra ells. I a continuació ve a dir: estan a favor o en contra. Això et dóna la prova: el conjunt del campanar té relació amb els càtars. El mateix Jujol ho afirma.
El coronament de Jujol, amb dues de les quatre estàtues. Foto: DiariTots21
Segueixi relatant…
Aleshores entra en escena Mònica Sans, que és arquitecta, que va començar a investigar-ho. Va adonar-se que el lleó té dues cues i subratllà que la base de l’obra és el lleó. Buscant més informació, va trobar un lleó de dues cues en només dos casos: el lleó de Simó de Monfort, gran lluitador conta els càtars, i un altre que era un anglès que no tenia res a veure amb aquest món càtar. Simó de Monfort, un senyor de Carcassona, a les ordres del rei de França Phillipe, va conduir la primera creuada. La Mònica Sans descobrí l’escut heràldic de Simó de Monfort: en ell apareix un lleó amb dues cues, amb les urpes tretes, la boca oberta, amb la llengua fora i com fugint. Clavat al de Creixell. Resulta que Simó de Monfort morí al setge que ell provocà a Tolosa, ciutat càtara, per una pedrada llençada per una dona. Sans descobrí també que a Tolosa se celebra la mort del noble: ‘Simó de Monfort és mort. Visca Tolosa‘, canten.
Sabem que els càtars van fugir de la persecució cap a Catalunya i fins a Morella i van ser a les terres de Tarragona. Es coneix els casos de Siurana i la Serra de Montsant.
Hi hagué càtars al Baix Gaià?
Tenim dues esglésies dedicades a Santa Magdalena, a Bonastre i a la Nou de Gaià.
I què vol dir això?
Santa Magdalena és la figura repudiada de l’església, acusada de prostituta. Era estrany que hi hagués esglésies dedicades a Santa Magdalena. Els únics que la veneraven erens els càtars. És la línia que se suposa que des de Jerusalem va marxar via Alexandria fins a Marsella. I la tradició prohibida diu que venia embarassada de Jesús.
Aquest és l’argument del Codi da Vinci!
El cert és que els càtars foren els únics que aixecaren esglésies dedicades a Santa Magdalena. El Codi da Vinci beu d’un llibre titulat l’Enigma sagrat, un assaig de la BBC que estudia un personatge molt curiós del segle XIX, que va ser capaç de fer-se amb la gran reialesa sent com era un capellà d’un poblet del sud de França, René les Bains i René de Chateaux. Allí hi ha una església dedicada a Santa Magdalena i al costat un edifici senyorial on vivia aquest capellà. Es diu que ell va descobrir el tresor dels càtars.
‘Per què al.legoria de la mort de Simó de Monfort lluitant contra els càtars és present a Creixell?‘
Quin era el tresor dels càtars?
La divinitat de la descendència de Magdalena. Tal com diuen que el Sant Grial és Maria Magdalena: Sang Reial. Tot és discutible, evidentment, però forma part de l’espai fosc de la història d’Europa.
Tornant a Simó de Monfort, a l’Ajuntament de Tolosa hi ha pintat un fresc a la cúpula de l’edifici, on apareix el lleó de Monfort atravessat per la creu càtara. Aquesta és l’al.legoria: la mort de Simó de Montfort. Ara bé, la gran pregunta és per què aquesta al.legoria és present a Creixell?
Per què creu que va ser així?
Jo em pregunto: va ser un desig del capellà de Creixell? Una elucubració de Jujol? Potser, però el cert és que no hi ha res càtar en tota l’obra de Jujol. Res més que Creixell.
L’Arxiu de l’Arquebisbat pot generar pistes? Evidentment, el capellà de Creixell no informaria a l’Arquebisbat que es disposava a homenatjar una heretgia medieval…
Ho dubto (riu). L’altra línia que volem iniciar és buscar qui era el rector, potser Creixell va ser l’oportunitat de fer-ho. Dubto que fos una iniciativa de Jujol. Sembla un encàrrec directe. No hi ha cap tradició oral ni escrita que digui que a Creixell hi hagués càtars. Cert és que per dues vegades Creixell es va repoblar amb gent vinguda del sud de França. Es constata amb els cognoms que van deixar. Ara bé, insisteixo en l’estrany que és que en tan pocs quilòmetres existeixin dues esglésies dedicades a Santa Magdalena.
Seguiran organitzant les jornades sobre camins dels càtars?
Ho farem a principis de l’any que ve. Mantenim les jornades sobre catarisme.
La pregunta és: Jujol va apostar pels càtars o es va posicionar en contra?
Tinc diferents hipòtesis: la mare de Jujol era de Bonastre, on hi ha l’església de Santa Magdalena. Va ser influència de la seva mare? Tenir una església dedicada a una prostituta, bandejada per l’església, vol dir que hi havia gent que la reivindicava.
La potent il.luminació torna a ser un tret característic de la Fira de Nadal del Morell. Foto: DiariTots21
Amb un espectacle cent per cent familiar, la història d’un mestre xocolater que s’equivoca de recepta i ha de ser ajudat per la mainada, ha donat inici de manera brillant la quarta edició de la Fira de Nadal del Morell, que fins diumenge oferirà una seixantena de casetes de productes quilòmetre zero i d’establiments del Morell, a més de nombroses activitats per la mainada i les famílies.
Una escena de l’espectacle inaugural. Foto: DiariTots21
L’encesa de llums amb un compte enrere ha donat l’inici a la Fira quan es feia fosc, Fira que de nou se situa a l’esplanada dels carrers Àngel Guimerà i Miquel Martí i Pol. Hi ha ganes de Fira i les previsions apunten que pot concentrar-se molta més gent que altres anys. L’alcalde, Eloi Calbet, indicava ja aquest divendres a DiariTots21 que el consistori “ja té previst si ens cal ampliar l’esplanada en properes edicions perquè d’espai encara en tenim”.
Una novetat demanada per les casetes és que el terra ha estat asfaltat de manera que s’evitaran les cortines de pols que el vent generava. Aquest cap de setmana, no obstant això, s’anunci temps serè i sense vent, fet que pot incrementar notablement el públic.
L’encesa de les llums de la Fira de Nadal l’ha protagonitzat l’espectacle ‘Giocattolo, el taller de la xocolata’. El cap de setmana inclourà activitats com tallers infantils, concerts com els de Pirates Rumbversions i Los Saxos del Averno, i la tradicional pista de gel sintètic, que torna a ser gratuïta. El dissabte, la música també serà protagonista amb actuacions de la Christmas Dixie Band, un vespre musical amb Nacho Lascasas i l’espectacle de Nadal de Colous Fantasy.
Llum i confetti per estrenar el Nadal. Foto: DiariTots21
L’alcalde del Morell subratllava que “la Fira de Nadal és una mostra del dinamisme i de l’esperit comercial, econòmic i nadalenc del nostre poble, una oportunitat per retrobar-nos i gaudir junts de les festes”.
Durant els tres dia hi ha obert un espai gastronòmic que reuneix cellers locals i restaurants de proximitat, “amb major nombre que l’any passat”, subratllava la regidora de Promoció Econòmica, Mònica Casas.
Torna la pista de gel sintètic per a la mainada… i per als adults. Foto: DiariTots21
El diumenge, la fira tancarà amb una jornada plena d’activitats, com la Trobada de Clàssics, la Mostra de Cultura Popular amb gegants i grallers, i el concert familiar de Rikus. L’acte final inclourà el sorteig d’una gran cistella de Nadal i dels arbres naturals que hauran decorat l’espai durant el cap de setmana. “Aquestes iniciatives busquen connectar la ciutadania amb el nostre entorn i fer créixer l’esperit nadalenc des de les nostrestradicions alhora que incentivem l’economia circulari la sostenibilitat”, conclou Mònica Casas.
La plaça de l’Era del Castell del Morell era un espai fred i a les fosques aquest dijous al vespre. Eren les set en punt i tot estava a punt per rebre l’energia nadalenca d’aquest 2024. Després dels primers batecs de Nadal que han aportat les nadales del cor Mallerenga de l’Escola Municipal de Música i de la coralGuspira, la veritable transmissió d’energia s’esperava amb el mapping programat sobre la façana de la Casa de la Vila. I l’explosió de llum no ha decebut ningú.
Els vells esgrafiats de l’antic casal dels Montoliu que decoren habitualment la façana de l’ajuntament morellenc han quedat en un segon terme amb l’arribada de l’estel que havia d’encendre el foc de Nadal de la localitat, tot fent un repàs per un món fantàstic on no hi han faltat els regals, el Pare Noel, els dolços, les joguines, la neu i, sobretot, l’energia d’un viatge fantàstic que ha portat fins al compte enrere que finalment encendria la il·luminació i l’arbre de la plaça de l’Era, així com les garlandes dels carrers de la resta de la localitat.
La festa ha començat amb unes paraules de l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, que ha volgut recordar que les festes de Nadal són un moment “d’unió entre les persones”, al mateix temps que feia una crida a la pau, a obrir ponts de solidaritat i a trencar les barreres que separen les persones.
Després de la intervenció de l’alcalde ha estat el torn de la música dels cantaires de les corals Mallerenga i Guspira, que han ofert un tema cada una en solitari per acabar interpretant una nadala conjunta abans de l’espectacle de llum i color.
L’arbre que presideix la plaça de l’Era del Castell és l’epicentre de la il·luminació de tot el Morell. Foto: DiariTots21
Amb la plaça de l’Era del Castell i el poble ja il·luminats, el Morell viurà aquest cap de setmana el seu cap de setmana més intens dels pròxims dies –festes familiars a banda–, donat que aquest divendres s’inaugura la Fira de Nadal que omplirà el poble de parades i d’activitats durant tot el cap de setmana.
La xocolata ha estat la protagonista de l’encesa de llums nadalenques a Constantí, encesa que enguany ha arribat dues setmanes abans que l’any passat donat que en 2024 la mala situació econòmica degut als grans increments de la factura de la llum i els efectes en molts ciutadans van fer ajornar la tradicional encesa, recordava a DiariTots21 el regidor de Festes, Ismael Perroni.
L’encesa simbòlica de l’enllumenat nadalenc ha donat el tret de sortida a les Festes de Nadal a Constantí. Ho ha fet al lloc habitual, la Plaça de les Escoles Velles, que s’ha omplert de canalla i de famílies per seguir l’espectacle xocolater, una peça teatral i musical d’un suposat mestre elaborador de xocolata que s’equivoca en la recepta i els nens i nenes l’han d’ajudar a fer-la de manera correcta. Era “Giocattolo: el taller de xocolata”.
El mestre xocolater Giocattolo. Foto: DiariTots21
L’estrella de Betlem i l’arbre de Nadal, a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí. Foto: DiariTots21
Un gran arbre de Nadal al bell mig de la plaça s’ha il·luminat seguint el compte enrere, junt a un gran estel de Betlem i altres motius de decoració verticals. També ho han fet la resta de carres del nucli urbà que aquests dies ja es van guarnint amb tot tipus de decoració relacionada amb l’esperit nadalenc.
Ha estat l’arrencada d’un mes i escaig d’intesa activitat nadalenca, amb més de 50 propostes dissenyades per l’Ajuntament per a tots els gustos i pensades, com no, en les famílies i en la canalla.
Consulteu la programació nadalenca completa en aquest enllaç.
Un moment de la presentació del Nadal de Somni. Foto: DiariTots21
Seran cinc setmanes d’activitats nadalenques intenses, un tour sense parar per a la mainada i les famílies, un Nadal de Somni, com ve batejat, que inclourà diverses accions solidàries al Port de Tarragona.
El Nadal presenta al Port de Tarragona una setantena d’activitats, de les que destaca La Llum dels Desitjos -27, 28 i 29 de desembre-, un gran cub amb joc de llums i so i sobre pantalla on hi haurà projeccions fetes amb sorra de platja. Una zona d’oficis també serà una de les novetats en un dels tallers que es muntaran al Tinglado 1.
El Port muntarà una zona d’oficis per la mainada. Foto: Cedida
El Magatzem Reial serà un dels altres grans atractius. Una tradició que va néixer a la pandèmia. Obrirà portes del 27 de desembre fins a l’1 de gener. Altrament, dues il.ustradores, Berta Artigal i Jazmine Bergadà, executaran un mural gegant de 3×2 metres, a partir dels dibuixos dels nens.
El Refugi 1 del Moll de Costa es tornarà a convertir en un espai màgic del Magatzem Reial, on els infants podran deixar les seves cartes per als Reis Mags d’Orient. Aquest lloc emblemàtic del Port de Tarragona estarà especialment decorat per transmetre tota la il·lusió i l’encant de les festes nadalenques, convidant a les famílies a viure un moment únic i ple d’emoció.
A més, el Nadal de Somni inclou una variada programació d’activitats gratuïtes pensades per a totes les edats. Els tallers creatius i espectacles per a públic familiar seran el centre d’atenció, comptant amb la participació de colles de la cultura popular com els castellers i castelleres del Serrallo, la Cucafera, els Nanos, la Vibrieta, etc. que portaran la màgia de les tradicions al cor de les celebracions. L’experiència es completarà amb un espai gastronòmic situat al Moll de Costa, on diversos food trucks oferiran una àmplia varietat de propostes culinàries.
També destaquen les actuacions musicals, com el Concert de Nadal Yamaha Music School i el recital Hello Earth d’Olga Pes, així com espectacles de dansa i projeccions documentals amb col·loqui. A més, s’ofereixen tallers creatius adreçats tant a infants com a famílies, com el de cianotípies, decoracions nadalenques i el planetari immersiu, a més d’un escape room per a joves i adults.
El programa també inclou visites guiades al vaixell Open Arms, una oportunitat per conèixer de prop la seva tasca humanitària, i tasts de vins solidaris amb música en viu. La canalla podrà gaudir d’espais temàtics, com la Zona d’Oficis o els espectacles infantils de contacontes i titelles.
El president del Port, Santi Castellà, ha presentat les activitatd de Nadal, activitats que “fan del Port la porta d’entrada del Nadal a la ciutat”. Castellà ha subratllat que les accions es fan al barri marítim del Serrallo: “El Serrallo serà una potència econòmica per la ciutat, gastronòmica, d’atracció de turisme sostenible, la millor carta de presentació de la ciutat”.
Imatge d’arxiu de l’encesa de l’arbre de Nadal. Foto: Cedida
L’encesa de llums
L’encesa de llums de divendres serà el punt d’arrencada, amb el protagonisme de la dansa feta per una entitat serrallenca, l’Escola de Dansa Art i Flamenc de Meritxell Puvill: una combinació del Tió de Nadal, una barreja d’interpretació i i de dansa.
La cloenda serà, com no, l’arribada dels Reis d’Orient a un Port “que gairebé no té carbó”, deia el president. Castellà ha desgranat el moment clau que viu el territori i que el simbolisme que suposa l’aparició de tres homes savis portant la llum i que es tradueixi al territori rebent regals”. Castellà ha convidat els ciutadans “a fer d’aquí un lloc de vida i de relacions, a trencar la barrera del ferrocarril, en un lloc com és del Serrallo, que genera unes relacions comunitàries tan especials”.
L’arribada dels Reis d’Orient, punt central de les festes. Foto: Cedida
La consellera municipal de Turisme, Promoció econòmica i Comerç, Montse Adan, tan vinculada fins fa poc al Port, ha destacat que “una de les virtuts de Tarragona ha estat l’aposta del Port per obrir-se a la ciutadania”. Adan posava en valor el Magatzem Reial, nascut durant la pandèmia “i que avui és un referent a Catalunya”. La presentació ha comptat també amb la intervenció del nou cap de divisió de Port-Ciutat, Òscar Vives.
Entitats del barri tindran la seva quota de protagonisme aquests dies, com la Víbria, la Cucafera o els Nanos i Gegants. Sisco Cobo, president de l’AVV El Serrallo, ha subratllat que Tarragona i el Serrallo “són un punt d’acollida.
Pel que fa a la Marató, el Tinglado 1 serà punt de recepció de les trucades de les donacions. També es col.laborarà amb els afectats per la dana a València, demanant un donatiu voluntari que anirà a la Fundació Horta Sud, amb més de 50 anys d’experiència.
El pròxim cap de setmana estarà ple de música, gastronomia i atraccions amb la Fira de Nadal. Foto: Arxiu
El Morell es prepara per viure un cap de setmana màgic amb la Fira de Nadal, que tindrà lloc del 29 de novembre a l’1 de desembre. Aquesta cita, impulsada per la regidoria de Promoció Econòmica, es converteix en una de les jornades més destacades del calendari nadalenc del municipi. L’esplanada del carrer Àngel Guimerà amb el Miquel Martí i Pol s’omplirà de llum, música i activitats per a tota la família.
“Amb aquesta fira, volem fomentar el comerç local, l’artesania i la gastronomia, creant un espai de convivència i celebració”, destaca la regidora de l’àrea, Mònica Casas. La inauguració, prevista pel divendres 29 de novembre, donarà el tret de sortida amb l’encesa de les llums de Nadal i l’espectacle ‘Giocattolo, el taller de la xocolata’. El cap de setmana inclourà activitats com tallers infantils, concerts com els de Pirates Rumbversions i Los Saxos del Averno, i la tradicional pista de gel sintètic, que tornarà a ser gratuïta.
L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, subratlla que “la Fira de Nadal és una mostra del dinamisme i de l’esperit comercial, econòmic i nadalenc del nostre poble, una oportunitat per retrobar-nos i gaudir junts de les festes”. El dissabte, la música també serà protagonista amb actuacions de la Christmas Dixie Band, un vespre musical amb Nacho Lascasas i l’espectacle de Nadal de Colous Fantasy.
Durant els tres dia hi haurà obert un espai gastronòmic que reunirà cellers locals i restaurants de proximitat. Miquel Roig, regidor de Cultura i Festes, afirma que “volem que aquesta fira sigui un punt de trobada per a tothom, on la música i les tradicions siguin el fil conductor de l’experiència”.
El diumenge, la fira tancarà amb una jornada plena d’activitats, com la Trobada de Clàssics, la Mostra de Cultura Popular amb gegants i grallers, i el concert familiar de Rikus. L’acte final inclourà el sorteig d’una gran cistella de Nadal i dels arbres naturals que hauran decorat l’espai durant el cap de setmana. “Aquestes iniciatives busquen connectar la ciutadania amb el nostre entorn i fer créixer l’esperit nadalenc des de les nostrestradicions alhora que incentivem l’economia circulari la sostenibilitat”, conclou Mònica Casas.
La Fira de Nadal del Morell és una cita obligada per a tots aquells que vulguin gaudir d’un cap de setmana màgic ple de sorpreses i diversió.
Imatge d’un dels trams del Passeig de les Cales. Foto: Cedida
Primer va ser la reforma de bona part de la carretera N-340. Ara arriba per fi el Passeig de les Cales, un dels espais més significatius de la Costa Daurada donat el seguit de cales que el poblen, un entorn ja acabat i recepcionat.
Una obra feta pel Ministeri per a la Transició Ecològica que va obligar Miami Platja a passar-se tota la temporada d’estiu d’enguany amb obres, amb el passeig tallat, i amb conflictes per l’endarreriment de les mateixes.
Després d’unes setmanes d’endarreriments causats pels desperfectes del darrer temporal, el Ministeri per a la Transició Ecològica a través del Servei Provincial de Costes ha recepcionat, aquest divendres 22 de novembre, les obres.
Aquest projecte, llargament reivindicat, que va començar a construir-se el setembre del 2023, marca un abans i un després per a Miami Platja, tot i que encara queden pendents d’ajustar alguns aspectes per completar-ne la plena funcionalitat.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha fet un seguiment detallat i ha presentat a Costes un llistat amb els punts a millorar i exigirà el seu arranjament perquè el passeig assoleixi els màxims estàndards de qualitat i confort per a veïns i visitants. Tot i això, el consistori mont-rogenc celebra aquesta finalització dels treballs i el fet que les problemàtiques que han causat les obres ja s’hagin acabat.
Un espai per connectar amb el mar
El nou Passeig de les Cales, que abasta més de 3.100 metres de costa, s’estén des de la Cala dels Àngels fins a la Cala dels Penyals i ofereix un espai únic per passejar, practicar esport o gaudir del paisatge natural.
La reforma ha beneficiat mes de tres quilòmetres de passeig. Foto: Cedida
Les obres han transformat aquest entorn en un passeig per a vianants, permetent només l’accés als vehicles de residents, serveis municipals i emergències, en línia amb criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient. El projecte inclou també miradors, zones d’esbarjo, nou mobiliari urbà amb pèrgoles, grades, fonts, bancs i espais per aparcar bicicletes que reforcen la identitat del passeig. Aquest espai vol esdevenir un punt de trobada per a residents i un pol d’atracció turística, posant en valor les cales i l’entorn natural únic de Miami Platja.
Una reivindicació històrica feta realitat
El Passeig de les Cales és el resultat d’una reivindicació històrica de més de 20 anys. Ja l’any 2010, l’estudi Capella Garcia Arquitectura va dissenyar el projecte original, que ara ha servit de base per aquesta transformació. Amb una inversió de més de 10 milions d’euros, la remodelació suposa un pas endavant per equiparar aquesta zona amb altres municipis del litoral i protegir el seu valor paisatgístic. Tot i els mesos de retard en l’obertura, l’Ajuntament destaca l’impacte positiu d’aquest projecte i convida la ciutadania a gaudir d’aquest espai renovat, que ja forma part del patrimoni del municipi.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) està celebrant aquest divendres la seva cita anual, que s’ha convertit en un èxit d’assistència, amb més de 300 persones i on el president del Port, Santi Castellà, amfitrió de la cita, s’ha estrenat en el càrrec en aquest acte.
La trobada ha posat damunt la taula els punts forts i especialment les debilitats del sector químic a Tarragona, que viu un moment trascendental amb la transció energètica cap a un model descarbonitzat, però que observa que a Catalunya i Espanya existeix un preocupant endarreriment en polítiques energètiques.
Aquesta mancança s’ha encarregat d’abordar-la el seu president, Ignasi Cañagueral, que com és habitual en ell, no s’ha frenat a l’hora d’exigir a les administracions posar fil a l’agulla perquè la petroquímica de Tarragona no deixi de ser competitiva en un món global en el que els productes xinesos derivats de la química “ja estan arribant al Camp de Tarragona“, al Port de Tarragona o al polígon indutrial de Constantí.
El públic ha omplert el Tinglado 1 del Port de Tarragona. Foto: DiariTots21
El president de l’AEQT ha destacat que la institució “vol seguir liderant la seguretat i el medi ambient i com a tasca específica, la descarbonització, la captura i emmagatzemament de CO2, l’ús de material reciclat, i la competitivitat i innovació. Si no som competitius no tindrà sentit la resta”, ha destacat Cañagueral.
L’AEQT reclama tenir un paper en el debat sobre les infraestructures necessàries, a la vegada que apostar per la comunicació i la transparència. “Tot això forma part del Pla Estratègic de l’AEQT“. Nou comissions formen l’AEQT i treballen en el document.
“Seguim compromesos en el present i el futur”, ha destacat Cañagueral, que ha posat l’accent en què la descarbonització “s’ha de fer tenint en compte tecnologies disponibles i no les que estan en fase de desenvolupament o no són competitives”, en referència a l’hidrogen verd, tot i que no l’ha citat. “Necessitem tres vegades més electrificació. Cal disposar d’aquestes infraestructures elèctriques en un horitzó de cinc anys”, en una primera fase del canvi.
En una segona fase, “caldrà capturar el CO2 i mentre no sabem què fer-ne caldrà emmagatzemar-lo, i que el tinguem a prop serà el que marcarà la diferència de poder fer-ho o no. Les inversions vindran aquí si som atractius. Els productes xinesos ja estan arribant al Camp de Tarragona, és un avís per a navegants”, ha alertat. I ha dibuixat el futur químic: “Apostar clarament per la competitivitat, l’electrificació i descarbonització del sector i la desfossilització, convertint els residus en matèria primera, i això es farà amb química”.
El full de ruta és “possibilista”, ha detallat, “però necessitarem la complicitat de la societat”. Un punt clau és tenir el Port de Tarragona a prop: “Sense el port no seríem el que som”. Convèncer la societat i les autoritats del futur de la química “és clau”, en una zona on “el principal avantatge competitiu que tenim és el talent, amb la presència de gent formada i amb centres de recerca”, ha conclòs, per rematar: “Seguirem picant pedra”.
Foto de família dels jugadors i directius. Foto: DiariTots21
Els jugadors Genuine, felicitats a l’escenari. Foto: DiariTots21
Tarragona ha tornat a viure l’emoció de lla prèvia de la Lliga Genuine, en aquest cop donant el protagonisme als voluntaris, 247 en total, en un acte realitzat al Campus Catalunya de la URV i en el que els protagonistes han estat els diferents grups de voluntaris, i com no, els16 jugadors Genuine del Nàstic, que han estat la cirereta de la jornada sortint un a un a l’escenari entre l’ovació i les abraçades del públic i dels membres del primer equip i directius. Ha estat la presentació dels voluntaris, però de fet ha esdevingut un homenatge a aquests.
Amb la presència del primer equip, l’entrenador i el president, la periodista Tere Ortega, veu inconfundible de les emissions radiofòniques del Nàstic, ha estat la presentadora de l’acte, que ha estat ple de sorpreses. “Tothom hauria de viure un cop a la vida la Lliga Genuine”, deia Ortega, disposada a viure uns dies plens d’emocions.
Tarragona estrena de nou aquest cap de setmana la que és ja setena edició de la Lliga Genuine, amb una inauguració divendres a les 19 hores al Nou Estadi Costa Daurada i la disputa dels partits de la primera jornada dissabte i diumenge a Salou, concretament al Futbol Salou Sports Center.
El rector de la URV, Josep Pallarès, ha donat la benvinguda a la família Genuine subratllant l’especial que és viure un acte d’inauguració com el que es produirà divendres al Nou Estadi. El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, ha recordat, al seu torn, que es tracta de la setena temporada, “un equip que ja forma part d’aquesta ciutat”. Ha agraït a LaLiga, “que va veure clarament el projete de crear la Lliga Genuine, presentat per Tarragona en l’any 2016. Aleshores eren pocs equip els que tenien Genuine, i ara som 47 els que formem la millor lliga del món”.
Fàbregas ha reconegut la tasca dels voluntariat: “Deixeu part del vostre temps d’oci per acompanyar els jugadors en una ciutat hospitalària que acull cada any la inauguració de la Lliga Genuine”.
El rector de la URV, amb el president del Nàstic i la coordinadora de la Lliga Genuine. Foto: DiariTots21
El primer equip del Nàstic no s’ha perdut la presentació dels voluntaris. Foto: DiariTots21
Per la seva part, Olga de la Fuente, directora de la Fundació La Liga i coordinadora de la Lliga Genuine, també hi ha estat present, recordant que el torneig va néixer “de la mà del Nàstic”, buscant “normalitzar la pràctica del futbol en gent discapacitada i promoure que tots els clubs de la lliga tinguin equips Genuine, afavorint així el canvi social”. Es tracta de “gent plena de valors i que tenen molt a ensenyar-nos”, deia de la Fuente parlant dels jugadors.
També ha intervingut el responsable dels voluntaris del Nàstic, Jordi Ruiz, i dos tècnics que han assessorat es joves voluntaris dels perills que es puguin trobar els esportistes.
Altrament, Conxita Esteve, ànima del projecte i responsable també de l’organització, ha recordat als voluntaris què és la Lliga Genuine, a qui va destinada -persones amb discapacitat intel.lectual-, a més de relatar les sis seus d’aquesta temporada i diverses característiques de la competició i de la tasca dels voluntaris. Abans de la irrupció espectacular dels 16 jugadors s’ha ballat la ‘jaca’, l’himne de la Genuine.
Els voluntaris procedeixens dels diferents col·lectius i centres del territori: Voluntariat Grana BASF, Col·legi Sant Pau Apòstol, Institut Antoni Martí Franquès, Col·legi Dominiques Tarragona, Col·legi Mare Nostrum, Institut Tarragona i Camp Joliu.
Santiago Castellà, amb la consellera de Territori, l’anterior president i la directora corporativa de Ports de l’Estat, Pilar Parra;. Foto: DiariTots21
Santi Castellà ha debutat avui com a president del Port de Tarragona, en substitució de Saül Garreta, en un acte institucional presidit per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, el director de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, i nombrosos alcaldes i representants d’institucions del territori.
Castellà, fins fa poc subdelegat del Govern central a Tarragona, aterra amb un encàrrec específic formulat per la pròpia consellera i que és molt definitori del model que vol el nou Govern de la Generalitat: redactar un Pla Estratègic. La consellera considera el Port de Tarragona “un projecte imprescindible per la Conselleria en l’àmbit econòmic i de projecció, porta d’entrada de mercaderies”, i també per potenciar la sostenibilitat i la relació amb la ciutat de Tarragona, en paraules de la consellera.
Seran les infraestructures que es posaran en marxa a partir de 2025 i 2016 l’arrencada del calendari d’obres, especialment la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), “la joia de la corona”, en paraules del propi president el Port, que la situa com “una oportunitat per reindustrialitzar el territori ubicant empreses estratègiques i és clau en la logística”.
El Pla Estratègic “marcarà les línies d’actuació junt amb les inversions projectades per situar el Port com una infraestructura de país des del Camp de Tarragona“, ha detallat la consellera. El Pla fixarà les línies essencials “com a Port obert a la ciutadania, que excel.leixi en l’àmbit de les energies renovables i la descarbonització, esdevenint un Port important treballant en mercaderies. Tant important és la gestió del dia a dia com saber cap on anem. Les eines de planificació són molt importants per al Govern, és a dir, la gestió del mig i llarg termini”, ha subratllat la consellera a la premsa.
Traduint el llenguatge de la consellera i del president, s’observa un cert gir en la política practicada fins ara, sense abandonar els eixos mestres, un gir més enfocat en el Port com a generador d’economia, i també en matèria de sostenibilitat, cercant nous combustibles sostenibles més enllà de l’hidrogen verd.
El nou president del Port ha detallat les línies del seu mandat: “Hem de preveure totes les possibilitats i incerteses de futur i tenir les línies estratègiques per abordar-les. Hi ha un tema central com és la construcció de les infraestructures i per això, el contradic dels Prats i el Moll de Balears són bàsics, obres que ens portaran a redefenir usos i espais”.
Castellà ha abundat en la sostenibilitat com un dels eixos centrals de la seva acció, i deixat dita una afirmació que pot tenir connotacions estratègiques destacades en el debat sobre si l’hidrogen verd no hauria de ser una aposta a llarg termini: “Hem d’estudiar molt bé l’hidrogen verd i tot el que se’n deriva, però també hi ha oportunitats amb nous combustibles, amb el metà i amb el bunkering, de manera que podríem fer un Port ben posicionat per a la càrrega amb combustibles sostenibles pel conjunt de la Mediterrània”.
Molins marins flotants
Castellà ha recordat també l’electrificació del Port, amb una futura inversió de fins a 18 milions d’euros per al Moll de Balears, com també la construcció de grans molins marins, “alguns d’ells flotants”.
El nou president ha destacat també la necessitat de disposar de “molt més tràfic de mercaderis en ferrocarril, un tràfic molt segur, amb les terminals de La Boella i Marchamalo, que oferiran més possibilitats de posicionament del Port de Tarragona amb el conjunt de ports de l’Estat”. Finalment, el “consens territorial” serà clau també de la seva política: “El Port no ha d’anar per lliure”, ha afirmat. “Hem de ser l’espai de trobada, de consens i de diàleg amb el conjunt del territori i en aquest sentit, la professionalitat del Port pot ajudar a generar el consens”.
Sobre el turisme de creuers, Castellà ha estat prudent i ha mostrat la necessitat “d’avaluar amb el conjunt del territori la política a seguir. El Port es troba “amb les millors xifres de creueristes i això és una oportunitat per donar-nos a conèixer com a territori”.
Durant la seva intervenció en l’acte oficial, Castellà ha tingut un toc emotiu en recordar que el mes de maig de l’any vinent es casarà amb la seva companya, Graci Barrios, present a l’acte i clarament emocionada amb l’anunci inesperat.
Gemma Puig, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21
Experts en arquitectura del Camp de Tarragona han demanat en la celebració del III Salou Congress l’existència d’espais d’ombra a les ciutats i de sòls permeables per fer front a grans inundacions com les que han assolat València i Màlaga. Al mateix temps, la coneguda meteoròloga de TV3 Gemma Puig ha alertat en el mateix fòrum que “la prioritat és avisar a la població”, i ha nunciat que “el panorama que tenim ara és el que tindrem: sequera i dana”.
Puig ha demanat “fer alguna cosa” perquè el canvi climàtic ja es tradueix en situacions d’emergència, i tot s’està accelerant respecte a les previsions que hi havia fa uns anys.
“Les emissions de CO2 estan provocant l’escalfament global, però encara que aquestes s’aturessin l’escalfament continuaria”, ha afirmat la meteoròloga. “No n’hi ha prou en mitigar, cal adaptar-nos-hi. A més la població ha augmentat. A Catalunya hem passat de 6 a 8 milions d’habitants”.
El Congrés que s’està celebrant avui a Salou té com a leit motiv el turisme davant la situació climàtica que vivim, sota el títol ‘Municipis turístics com a oasis climàtics’. En el cas de la meteoròloga, aquestaha estat taxativa: “El que està passant és l’escalfament i al turisme li afecta: les condicions més òptimes per viure-hi a l’estiu estan tocant sostre, amb temperaturas més altes, nits on no baixa la temperatura,… L’estiu del 2022 va ser un avenç del futur que tindrem, és la recurrència de temperatures altes el que ens diu que estem davant el canvi climàtic”.
Sempre s’han patit inundacions, “però ara succeeix més sovint i som més gent”, ha recordat en explicar que les danes freqüents són també fruit del canvi climàtic.
Informar a la població és la clau. “La dana de Catalunya va crear molta alerta perquè veníem de València. Ja n’havíem tingut, però la gent no li donava tanta importància. La diferència és que vam rebre una alerta al mòbil, un fet molt habitual als Estats Units, però no pas aquí. El més important és salvar vides i per això hem d’informar”.
Tornaran a venir sequeres, i el que cal és aprendre, “que els canvis més severs ens afectin menys i en el camp del turisme cal saber adaptar-nos-hi”. “Es tracta que l’augment de la temperatura no faci que els turistes deixin de venir aquí, hem d’arreglar les platges per estar a punt i fer infraestructures per afrontar el canvi, de manera que el canvi climàtic afecti el menys possible els municipis turístics”, ha destacat.
Com fer-ho? “Diversificant més el turisme: creant activitats culturals, mirant què oferir en dies d’onada de calor, fer infraestructures més resilients, un turisme més sostenible, amb restriccions d’aigua també”. I mitigar el canvi climàtic -fer el possible per baixar els graus de temperatura- i adaptar-nos-hi. “El més important és aprendre a avisar a la població. Crec que a Catalunya hem fet una bona tasca. L’important és saber què está passant davant una tempesta estancada durant tres hores, que ha canviat amb el pas de les hores. Això s’ha d’avisar”.
La primera taula rodona del Salou Congress ha estat protagonitzada pels arquitectes Joan Romera, Joan Tous i Roger Miralles, i el CEO de Tecnoveler Javier Lavernia, moderada per la periodista Natàlia Rodríguez.
Què han de fer els municipis davant el canvi climàtic?, ha estat la primera pregunta. “No hi ha varetes màgiques”, responia Romera, “sí podem mitigar els efectes. Es treballa molt en la descarbonització en la construcció, reduint l’emissió a l’atmosfera, però una cosa és mitigar i l’altra adaptar-s’hi. I la indústria del turisme és molt sensible a coses que no podem controlar. Cal estratègies per adaptar-nos-hi i que podrien funcionar com a reclam”, ha argumentat. “La sostenibilitat passa també perquè la gent que hi treballa pugui tenir habitatge”, ha reblat.
Roger Miralles, director de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV, al seu torn, s’ha preguntat “per què a Marrakesh o a Fez no hi ha tants desatres com aquí quan la climatologia s’assembla? Perquè la ciutat està més adaptada: a Fez els carrers tenen tres metres d’amplada i el sol no hi toca. Hem fet ciutats a imatge i semblança de les ciutats europees, com Berlin o París. Crear ombres és la primera solució, i plantar vegetació, fer pèrgoles,… però sobretot intentant que el que passi en el carrer no generi més calor: els vehicles a combustió són el gran rival a batre, cal treure els vehicles de les ciutats”. Aquestes estan molt adaptades als cotxes i no a les persones, i això succeeix des de la revolució industrial, ha explicat.
Miralles ha continuat argumentant que a Salou hi ha molta zona impermeable que queda afectada quan plou. “Cal ombres i permeabilitat del sòl, són microsolucions davant l’emergència climàtica”.
Joan Tous, exdegà del Col.legi d’Arquitectes, abordava la necessitat de les accions a emprendre. I destacava que a nivell urbà no hi ha normativa que plantegi zones d’ombra o sòls permeables. Tous difenciava les situacions d’emergència de les de “disconfort”. La temperatura actual de Salou és semblant a la de Palma o Cannes de fa 50 anys, “i això pot generar disconfort, però no és una emergència, que es dóna quan hi ha una onada de calor”.
Tous plantejava que el refugi climàtic no és una solució per les emergències: “Hem de donar altres respostes. Fer que els habitatges i llocs de treball siguin climàticament més confortables, millorant l’aïllament, provocant espais d’ombra i en última instància climatitzant, encara que no sigui políticament correcte dir-ho, i es pot fer amb energia elèctrica produïda per fotovoltaica”, una opció que Miralles atacà.
Finalment, Tous ha defensat el consens públic-privat. “Res és pitjor que una legislació que es fa amb molt bona voluntat, però que el sector privat no pot complir. Cal que les regulacions siguin efectives, sobretot quan el privat s’hi suma a elles”. Altrament, Miralles posava com a exemple urbanitzador que gairebé la meitat de l’horta de Lleida que es va urbanitzar als anys 80 i 90 i és inundable. “És un dret adquirit i no es pot tirar enrere. Aquí començaria la col.laboració público-privada quan els privats ho vegin”. I destacava que el 30% dels habitatges a Catalunya no estan ocupats, proposant canviar les regles de joc.
Més ciutats amb zones de baixes emissions
Javier Lavernia, per la seva part, ha demanat “una política d’equilibri, una ciutat com Salou rep sis cops la capacitat de visitants que té, cal buscar l’equilibri en la mobilitat, implementant zones de baixes emissions en municipis de més de 20.000 habitants, com és Salou”. Ha apostat altrament per “l’existència d’aparcaments dissuasoris, on als centres urbans hi hagi una mobilitat 100% sostenible reduint les emissions, o usant el tramvia, eliminant així el fum de les ciutats”.
Les jornades han estat presentades per l’alcalde, Pere Granados, que ha subratlat que Salou “és un municipi turístic amb llarga trajectòria, que afronta el repte amb responsabilitat, rigorositat i resolució aplicant els objectius de desenvolupament sostenible, i en col.laboració amb la iniciativa privada”. En declaracions a la premsa, Granados ha posat l’èmfasi en el canvi en línia amb la sostenibilitat que està vivint Salou, amb la creació de refugis climàtics, el Camí de Ronda i nous parcs verds.
Consulteu la programació del III Salou Congress en aquest enllaç.
Mario Basora i Òscar Subirats, durent la presentació dels Premis Cambra. Foto: DiariTots21
El talent serà el lema de la gala de lliurament dels Premis Cambra 2024, que se celebrarà el pròxim dijous 21 de novembre a les 20 hores a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos firaReus Events. Fins aquest dillus al migdia hi havia més de 300 inscrits. Es tracta de la gran trobada anual d’empresaris i institucions del territori de la Cambra de Reus, un marc on s’aprecia el potencial empresarial que té el territori.
Aquest dimecres se n’han donat tots els detalls a la roda de premsa de presentació dels guardons, que s’ha celebrat a la Cambra de Comerç de Reus i que ha comptat amb la participació del president de la corporació, Mario Basora, i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats.
El lema dels Premis Cambra 2024, “Impulsem el talent per a transformar el futur”, vol posar èmfasi en la importància de les capacitats i aptituds de les persones que integren els equips de les empreses del territori, però també en la gestió d’aquestes capacitats per part de les companyies, una gestió que és fonamental per esdevenir competitives i fer-se un lloc en el mercat.
Enguany s’atorgaran 25 guardons, 20 en reconeixement a les diverses realitats del teixit empresarial del territori Cambra i 5 guardons d’honor. Els primers vint estan dividits en quatre categories:
• Empresa Familiar
• Innovació
• Internacionalització
• Sostenibilitat
I n’hi ha un per a cada comarca de les que conformen el territori Cambra Reus: el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha destacat que “l’edició dels Premis Cambra 2024 és un mirall de l’existència multidisciplinar i la riquesa del teixit productiu de les cinc comarques que engloba el territori cameral i que constitueixen una mostra del talent de les persones i els equips que hi ha al davant de totes aquestes realitats econòmiques”.
Per la seva banda, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha subratllat “la voluntat municipal d’acompanyar els sectors productius en el camí de promoure el talent” i en aquest sentit ha explicat que “des de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació i des de Mas Carandell, treballem dia a dia amb nous programes formatius i d’inserció laboral, en coordinació amb els agents implicats a través del Consell de la Formació Professional, de la mà dels gremis professionals i d’altres agents econòmics i socials, com la mateixa Cambra de Comerç”.
El talent i l’FP
Justament, el talent és el leit motiv dels premis d’enguany en una perspectiva de màxima necessitat que tenen les empreses de comptar amb professionals sorgits de l’FP. Aquesta mancança ha provocat que la Cambra de Comerç hagi destinat una persona a l’FP Dual, una de les apostes destacades de la corporació que presideix Mario Basora. I fora del camp de l’FP, el mandatari cameral també ha reclamat que la societat necessita “retenir el talent universitari”.
El regidor Subirats també s’ha referit a aquesta mancança, “un repte que està molt identificat” per les institucions i que neix quan només el 8% dels estudiants provenen d’aquesta formació, quan a Europa la ratio és del 33%.
Al respecte de les propostes ha subratllat que l’Institut de Formació i EmpresaMas Carandell és un dels pocs centres de l’Estat que disposa d’un Consell Municipal on s’aborden temes com “fer augmentar els joves inscrits en l’FP i com prestigiar-la perquè sigui triada com una opció professional”. De cara al futur, el consistori té previst posar en marxa una de les grans apostes en formació: l’Escola d’Oficis al barri del Carme.
Premis d’Honor 2024
A més de les distincions a les realitats empresarials, el jurat dels Premis Cambra 2024 ha decidit entregar cinc premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris del territori en les categories d’Emprenedoria, Trajectòria Empresarial, Comunicació, Compromís Social i el Premi d’Honor Llotja de Reus.
Com és habitual, l’acte de lliurament dels Premis Cambra també realça el talent cultural del territori. En aquest sentit, durant la gala comptarem amb l’actuació musical d’un grup de música de la Terra Alta, Terra Alta Sessions, que ens acompanyarà durant tota la vetllada.
Els Premis Cambra 2024 seran presidits pel conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, i comptaran també amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita.
La gala, que serà retransmesa en directe per Canal Reus TV, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de CaixaBank i de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Albert Segura, amb el seu llibre, al Catllar. Foto: DiariTots21
Es pot estar 20 cops a punt de morir practicant el teu esport preferit? Doncs la resposta és sí. Són els cops que l’alpinista i guia de muntanya professional Albert Segura va estar a punt de deixar aquest món en les seves innumerables escalades arreu del món.
Segura és nascut a Setmenat -Vallès Occidental-, però resideix a Alforja, un entorn, junt al Priorat de Siurana i de Margalef, privilegiat per a l’escalada internacional i que ell va descobrir per enamorar-s’hi.
L’Albert explicava aquest divendres al Catllar les seves experiències límit, especialment la darrera, quan a Jordània va encadenar l’obertura de set vies en tres setmanes consecutives de feina, quan només tenia previst coronar-ne una. La seva intervenció formava part de la segona conferència i passi de vídeo de les II Jornades de Muntanyisme i Aventura que organitza l’Ajuntament i el Centre Excursionista de Tarragona.
De les seves peripècies n’ha sortit un llibre -’20 vidas’-, que també presentava al Catllar, junt a un documental fet per ell mateix amb el telèfon mòbil sobre la seva peripècia a Jordània.
L’Albert ha viscut episodis com quan amb només 20 anys va quedar-se atrapat en un sortint d’una paret en haver perdut la cordada i haver d’estar-s’hi 48 hores abans no el rescatés algú que per casualitat passava per allí. No negava que va tenir temptacions de suïcidi.
Però tal vegada l’experiència més difíci la va viure en terres de Ponent, quan escalant una paret a Mont-rebei, la pedra vertical amb la que se sustentava va cedir i va caure. “Ja em veia mort”, deia. El resultat van ser vuit costelles trencades, l’escàpula també, una perforació del pulmó i fractura de tràquia. “No havia avisat a ningú que jo era allí i em trobava sense cobertura, malferit. La gran sort que vaig tenir és que hi havia una via ferada i casualment, un grup d’escaladors txecs passaven per allí”, recordava.
Arran de l’accident es va decidir a escriure el llibre: “Només podia moure la mà dreta, la que em va servir per redactar-lo”.
Va coincidir el trist episodi amb dos anys de malastrugança: la mort de la seva mare i un càncer d’estómac que va patir ell i que el va portar a un dur tractament de quimioteràpia el podien haver ensorrat definitivament. “El metge em va dir que des d’aleshores deixava de ser Gèminis i passava a ser Càncer”.
Però els escaladors són d’un esperit inquebrantable, gairebé suïcida, i passats sis mesos de l’accident, un cop recuperat, tornaria a intentar escalar parets… a Mont-rebei, amb el resultat d’una nova caiguda perillosa des de 35 metres. Als cinc metres de tocar terra va allargar la mà, va tocar paret i va amortiguar una mica la trompada. Va patir fractura a la mà, a la ingle i va estar-se tres hores caminant per arribar on era el seu cotxe, dopat amb morfina -droga que ja la tenia com a acompanyant habitual- i tres hores més en cotxe per arribar a l’hospital de Reus.
En una altra peripècia, va ser retingut a la duana dels Estats Units; venia d’escalar a Nova Zelanda i duia les empremtes digitals desgastades de l’esforç: “La policia duanera creia que m’ho havia fet jo per camuflar la meva identitat”, recordava.
Amb 30 anys d’escalada, col.lecciona un seguit de fractures per tot el cos, però no perd la il.lusió de seguir endavant: “Cada dia em llevo a les 4:15 per fer tres hores de gimnàs i meditació a casa meva perquè vull fer més reptes i necessito estar encara més preparat”, conclou entre l’admiració de l’auditori del Centre Cultural del Catllar. El proper repte? “Fer la volta al món durant un o dos anys amb la meva dona”.
Baltasar Virgili, a l’interior de la capella. Foto: DiariTots21
Baltasar Virgili és el darrer habitant de Roda de Berà que va conèixer i va treballar amb Josep Maria Jujol. És, per tant, el darrer testimoni que queda a la localitat on Jujol va fer l’interior de la capella de Mas Carreras, considerada una obra mestra en diverses arts: arquitectura, pintura, escultura, fusteria,… Va ser durant dos anys que Baltasar, junt al seu germà bessó Pere -mort el setembre de 2021- van treballar amb Jujol pel fet que el pare dels germans bessons era constructor.
Baltasar ha recollit el testimoni del seu germà i ara és qui té les claus de la capella, però també s’encarrega de la direcció del Museu de la Ràdio, una espectacular donació d’aparells que va fer el periodista Luis del Olmo, íntimament lligat a Roda des de fa més de 50 anys.
Com van coincidir Jujol i els Virgili? La casualitat ho va fer. En primer lloc, els propietaris de Mas Carreras, un matrimoni sense fills de Vilanova –Buenaventura Carreras i Pere Pascual– , a la casa dels quals hi havien estat els Virgili, tenien la finca de Mas Carreras, on hi feien vinya. Eren molt devots i disposaven d’un oratori i d’una capella.
A través d’un conegut van reclamar un arquitecte barceloní per fer-hi obres, però aquest no pogué atendre l’encàrrec i li va enviar Jujol. Paral.lelament, el pare dels Virgili, el primer empresari constructor de la família, feia obres justament a Mas Carreras. “Era un matrimoni molt devot -com ho era Jujol- i els bancs de l’església de Roda els van regalar ells. En un d’ells es pot llegir: Reservat a la família de Mas Carreras’, rememorava en una anterior entrevista el Baltasar.
I aquí va començar el contacte. Jujol va fer primer l’oratori i més tard s’encarregaria de la capella, que amb els anys ‘l’acabaríem salvant pels pèls de la seva desaparició’, subratllava Baltasar, un cop ja no existia la masia i la capella s’havia convertit en un magatzem de trastos de constructors. Sortosament, l’Ajuntament va estar a l’aguait i va poder salvar la capella gràcies a les gestions del seu germà bessó. Dins la masia existia l’oratori que Jujol va treballar, el primer encàrrec dels Carreras, però es va perdre irremisiblement. “Tenia uns terres i uns trencadissos preciosos. Ell hi era, allí assegut, mentre em deia: ‘Nen, posa una mica més de blau aquí’. Ja no en queda res: “Està tot enterrat sota la masia”. També foren enderrocats els monòlits.
Aquests emmarcaven una porta de ferro forjat extremament recargolat. Baltasar recordava aquestes dies per a DiariTots21: “El serraller del Vendrell, que es deia Calmet, es tornava boig recargolant-lo. Era dissenyat per Jujol i executat per aquest forjador del Vendrell, que ja era molt gran”. Les portes ‘medien dos metres i mig i eren l’entrada dels cotxes, i al costat, una porta d’un metre era per a l’entrada de les persones”. Tot això ho van enderrocar. Avui tota aquesta obra estaria protegida, respectada, i en farien una zona verda, on hi ha la urbanització Costa Daurada, nascuda en 1963 i executada entre el 1965 i el 1970.
Els sis canelobres i el Sant Crist que es conserven al Museu de la Ràdio de Roda. Foto: Cedida
El mateix serraller seria l’encarregat de fer els sis canelobres de la capella -avui custodiats al Museu de la Ràdio-, però Jujol va voler que cada canelobre fos diferent. Aquesta era una característica molt jujoliana: no repetia dissenys. Fins que el serraller se’n va fartar. Ho explica el Baltasar: “Quan portava fets tres canelobres, tots diferents, va demanar si no podria fer-los tots iguals. Res de res. Tots diferents, va respondre”.
El Pere i el Baltasar van començar a treballar amb Jujol quan tenien 14 anys. El Baltasar recorda que Jujol era “un home extremament educat”. Els dos nanos estaven a les ordres de Jujol i del seu pare, col.locant l’embastida des d’on pintava les parets de Mas Carreras o col.locant pedres, com ho vam fer en els monòlits de quatre metres d’alçada amb una base en forma cònica que emmarcaven la porta d’entrada de la finca de Mas Carreras, una finca immensa que anava de la N-340 al mar.
El carrer Josep Maria Jujol, on hi ha la capella. Foto: DiariTots21
Amb son germà, també posava les rajoles del terra del saló i sobretot, feren el treball d’interior de la capella de Mas Carreras, única que perviu de tot el conjunt de la masia, avui encerclada d’apartaments. El seu interior és considerat per l’arquitecte tècnic tarragoní i expert en Modernisme Josep Maria Buqueras ‘un compendi de totes les arts jujolianes en un espai reduït’.
Recorda Baltasar com Jujol va fer enretirar la paret final de l’altar perquè els oficis religiosos es puguessin fer de cara al públic, avantçant-se al que determinaria als anys 60 del segle XX el Concili Vaticà II. I sobretot, a ell i al seu germà els sorprenia sobremanera que Jujol fos ambidextre: “Dibuixava amb la mà dreta i amb la mà esquerra, i al mateix moment”. Jujol solia fer els dibuixos i els pintors remataven la feina, però la famosa sanefa amb inscripció llatina fou realitzada per ell amb un punxó, que habitualment duia a la butxaca: “Ho va fer tot d’una tirada, sense haver pres mides abans. El meu germà i jo ens vam quedar astorats”, recorda el Baltasar.
Una de les anècdotes més sorprenents que van viure els germans Virgili fou que per tres cops, la propietària de Mas Carreras va fer canviar el cap del Sagrat Cor que presideix l’altar: “Va dir-li a Jujol que no li agradava la cara de la figura un cop ja havia estat muntada a dalt, després d’un gran esforç. Què podia fer Jujol, aleshores? Doncs li va respondre que no baixaria l’escultura i que simplement li tallaria el cap i en posaria un altre. I així ho va fer, fins que la senyora Carreras va quedar satisfeta”‘.
Jujol passaria llargues estades a Mas Carreras justament per avançar en l’obra. Quan acabà els treballs deixà feta no només una obra mestra de l’arquitectura i de l’art, sinó a dos marrecs a qui al cuc de fer de paletes se’ls hi afegiria l’amor per l’art, ni que fos de manera amateur: el Pere es dedicaria al dibuix i el Baltasar s’apassionaria pel trencadís.
Façana neogòtica de Mas Carreras. Foto: DiariTots21
Joan Alginet, amb el director-gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol, i el director jurídic i econòmic, Jesús Martín. Foto: DiariTots21
El president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, acaba de presentar aquest divendres al matí la renúncia al càrrec tres mesos després de la constitució del nou Govern de la Generalitat. Alginet ha apostat perquè qui el substitueixi sigui de les Terres de l’Ebre “amb accent delatic”, al temps que ha avançat que aquest serà el perfil del seu successor.
Al respecte, ha dit que “ha de ser algú que entengui la importància d’aquest retorn i d’aquest pacte que es va fer fa més de trenta anys, de les infraestructures de reg i del paper de les comunitats de Regants, que representen a més nou mil famílies”, ha reivindicat. “Els reptes que tenim davant com a part final de la conca, i com a territori que ha sentit molts cops el greuge i la sensació de ser el cul del sac, crec que es pot resoldre amb presidències amb accent ebrenc”, ha insistit.
Per primera vegada al Consorci d’Aigües de Tarragona, la renúncia es produeix “sense esperar el cessament” per part del Govern. Després de molts mesos des de les eleccions i també des de la constitució del nou Govern del PSC, Alginet, que va ser nomenat per l’anterior Govern d’ERC el 2021, ha considerat “de manera proactiva” que “havia de dir adeu”.
“Esperava que fos un relleu més àgil i no crec que sigui oportú esperar molt més”, ha defensat. Alginet confia que amb la seva renúncia s’agilitzarà el nomenament a la presidència del CAT, perquè l’organisme “no pot parar ni dependre d’una persona o de l’acció institucional de la Generalitat”, ha dit.
Assignatura pendent
Després tres anys al capdavant del CAT, Alginet ha demanat disculpes “si ha decebut” en la seva gestió, “sobretot a les persones de l’Ebre que esperaven més” d’ell. “Les regles de joc són les que són”, ha lamentat, en el sentit que no ha estat ossible revertir part de l’aigua del minitransvasament.
Fill i nét d’arrossaires del Delta i ell, de Deltebre, en el seu comiat davant la premsa, ha reconegut que el retorn de cabals a l’Ebre i la reducció de la concessió al CAT ha sigut la seva assignatura pendent com a president ebrenc del Consorci. Alginet ha demanat disculpes, “sobretot als ebrencs” que esperaven més d’ell i ha assenyalat que “les regles del joc” i la “falta de proactivitat” no li han permès avançar en aquest objectiu, tot i que ha reivindicat “que s’ha fet més que mai”.
El retorn de les concessions, ha reclamat Alginet, “no pot ser només una proclama” i ha d’anar lligat a noves infraestructures i millores, com la connexió dels municipis del nord del Camp de Tarragona a la dessaladora de Cunit (un 15% de la concessió), l’increment de l’ús d’aigua regenerada a la indústria, la futura dessaladora que reclama per a Tarragona o la millora de l’eficiència de les xarxes urbanes de distribució “on es perd molta aigua”.
“El Camp de Tarragona necessita ser resilient i la seva dependència a l’Ebre atempta contra això”, ha dit. El president del Consorci fins a aquest divendres també ha reivindicat que el CAT ha sigut “un mur de contenció” en plena sequera a les peticions d’agents i organismes que reclamaven l’aigua de l’Ebre per a Barcelona, “com a recurs fàcil”.
El llegat
Alginet ha abordat els grans projectes que ha afrontat aquests tres anys, especialment el monitoratge de la fibra òptica: “Al 2021 no sabíem com es trobava la canonada principal, ara hem fet un salt qualitatiu de seguretat molt important, determinant per al futur”.
L’arribada d’Alginet al CAT coincidí amb el trencament de la canonada de l’Ametlla: “Vam respondre en temps rècord, construint una variant que coincidí amb la guerra d’Ucraïna i amb la conseqüent volatilitat dels preus”.
També ha recordat que s’estan construint els dipòsits reguladors de Cunit i Vila-seca i que s’està acometent “el pla inversor més gran en deu anys”. Ha destacat també la instal.lació d’un sistema de desinfecció per ultraviolat, que supera el tractament per clor, “i que suposa una garantia més. Hem anat més enllà de la legislació en millorar els nostres processos”.
Una de les inversions més destacades ha estat el Pla de Digitalització, amb un global de 23 MEU (9,5, procedents dels Fons europeus Next Generation, a través del PERTE, el 100% del sol.licitat). “El CAT que derivarà del Pla de Digitalització no tindrà res a veure amb l’anterior”, ha assegurat.
Quant a energies renovables, l’autoconsum arriba ja al 10% i tota l’energia del CAT prové d’energia verda. “L’objectiu és arribar al 15% autoconsum al 2027”. A l’agost, tota la planta funcionarà amb energia solar, ha apuntat.
I ha acabat destacant el clima de confiança amb les institucions, “menys amb la CHE, pel conflicte interpretatiu del cànon de derivació, que grava els ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. No hem pogut aconseguir que els seus ciutadans tinguin el mateix tracte que la resta de l’Estat, i això és profundament injust. El cànon de derivació ha d’acabar convertint-se en un cànon ambiental, de retorn a la conca sedent i provocant inversions al Delta, que bona falta li fa”.
Render de com quedarà l’entorn amb les quatre basses
Reus crearà l’any vinent una petita reserva de biosfera amb tres basses d’aigua i una quarta temporal que seran destinades a la fauna -com ara ocells, especialment les orenetes, però també amfibis- i flora -joncs, iris o nenúfars-, a la vegada que serà visitable per la ciutadania. Altrament, es mantindrà l’arbrat existent -garrofers i oliveres- i es plantaran cent exemplars més d’arbrat. El recinte ocuparà 12.000 metres quadrats.
L’entorn disposarà d’un mirador de nou metres d’alçada en tres plantes diferents per contemplar la fauna a més de punts d’observació. S’ubicarà a l’estació depuradora situada al costat del Golf Aigüesverds. Els ocells podran fer-se els seus nius aprofitant els fangs d’una de les basses. La zona disposarà a més d’un molinet de vent i rebrà també energia de plaques fotovoltaiques. La inversió serà d’un milió d’euros.
La creació del conjunt de basses renaturalitzades avança amb el lliurament de l’avantprojecte, que dilluns al vespre es va presentar als veïns i veïnes de l’entorn d’Aigüesverds, lloc on s’ubicarà el nou espai d’aigua, segons han anunciat avui l’alcadessa, Sandra Guaita, i el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Dani Rubio.
Aquest és el pas previ al lliurament del projecte definitiu, que tindrà en compte les aportacions ciutadanes i es redactarà abans de finals d’any. La licitació del projecte d’obres i l’execució d’aquestes es portaran a terme al llarg de 2025. El projecte forma part de l’objectiu de renaturalització i resiliència de la ciutat de Reus, conegut com RENATUReus, i finançat per la Fundación Biodiversidad amb ajuts europeus Next Generation.
El projecte engloba la creació d’un espai artificial i que serà naturalitzat d’aigua, compost per un curs d’aigua de flux lent i tres basses, dissenyat per afavorir la biodiversitat i configurar un conjunt que faciliti l’apropament de la ciutadania a la natura, gràcies a la instal·lació d’un mirador elevat i de diversos punts d’aguait. La quarta bassa serà temporal i s’omplirà amb aigua de pluja o amb el mateix circuit de les basses.
L’alcaldessa i el regidor de Medi Ambient, presentant l’avantprojecte. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Reus va adjudicar a Casa dels Ocells, SL el contracte per a la redacció de l’estudi previ i la redacció del projecte executiu, amb un pressupost de 52.591,68 € (IVA inclòs). El cost de l’execució del projecte s’estima en 1.114.286,35 euros, ambdós amb IVA inclòs.
El detall de l’avantprojecte incorpora els següents aspectes:
Creació d’espais d’aigua
L’espai combinarà diferents tipologies de masses d’aigua per crear un hàbitat heterogeni i complex, amb diversitat de nínxols ecològics i que afavoreixi una major riquesa d’espècies de fauna i flora. D’aquesta manera, el conjunt constarà d’un curs d’aigua de flux lent, dues bases d’aigua permanent i una bassa de caràcter temporal.
Les basses tindran perímetres irregulars i formes orgàniques per aconseguir una major superfície de marge on plantar especials vegetals pròpies de l’ecosistema com ara joncs o iris. La presència de fondàries diferents, la diversificació dels marges (combinació de pendents suaus, praderies naturals, zones de còdols, etc.) i la creació d’illes de vegetació són altres característiques que afavoriran la biodiversitat del conjunt.
Hidràulica de les basses
L’aigua de les basses provindrà de l’estació EDAR de Reus amb un circuit d’entrada a través d’un riuet de flux lent. Comptarà amb un circuit de filtració natural, d’un circuit de recirculació entre basses i un sobreeixidor cap al barranc de Pedret en cas que les basses no puguin absorbir en algun cas l’aigua de pluja. L’aigua es mantindrà en moviment el màxim temps possible a les basses per tal que amb l’ajuda dels biofiltres i la vegetació es vagi depurant i millorant la qualitat de l’aigua. Quan el sistema estigui funcionant només caldrà compensar les pèrdues d’aigua.
Gestió i manteniment de l’espai
La gestió i manteniment de l’espai requerirà de diverses actuacions. En determinats moments de l’any es realitzaran tasques de jardineria i vegetació perimetral. També caldrà portar a terme un manteniment de la vegetació terrestre i controls de diversos paràmetres de l’aigua.
Es realitzarà un control i seguiment de l’evolució i presència de flora i fauna, així com la gestió i control d’espècies de fauna i flora invasores.
Render del futur mirador
Ús públic de l’espai
L’espai es concep com un espai natural de protecció de fauna i flora, amb usos pedagògics i educatius. Per preservar les condicions naturals de l’espai i garantir la qualitat dels hàbitats, es delimitaran zones d’accés restringit, amb possibilitat d’accés per a usos pedagògics i educatius i per a activitats naturalistes.
Així, al voltant d’aquests espais hi haurà un corredor d’accés lliure, i es construiran també diferents punts d’observació. Es preveu la construcció d’un mirador elevat i de diverses zones aguait. El mirador permetrà una visió àmplia del conjunt i facilitarà l’observació d’aus, estarà disponible per activitats guiades o científiques així com uns molls amb contacte amb l’aigua. Els aguaits seran accessibles i de visita lliure i permetran la visió de determinats punts de les basses, la vegetació i les aus aquàtiques.
Recreació de detall amb el mirador i el molinet de vent
L’avantprojecte contempla una àrea d’acollida que disposarà de cartells i senyalització amb les característiques de l’espai i senyalització ambiental i de biodiversitat de l’àrea, que convidi al descobriment de la natura.
Next Generation
L’actuació s’emmarca en el projecte RENATUReus que l’Ajuntament de Reus impulsa amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus.
Imatge de la cantonada que ocupa la caserna entre els carrers del Roser i Miramar, avui. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Reus començarà l’any vinent a posar fil a l’agulla per tal de recuperar, en un llarg procés que no acabarà aquest mandat municipal (2027), l’antiga caserna de la Guàrdia Urbana de Reus.
Situada al número 67 del carrer del Roser, cantonada amb el carrer Miramar, l’històric edifici de baixos, més tres plantes de gran alçada, serà recuperat pel consistori, del qual ara per ara hi ha dues idees: convertir-lo en habitatge dotacional o en equipament municipal sense especificar.
El seu destí serà estudiat l’any vinent: els pressupostos municipals inclouen una partida de 50.000 euros per analitzar el seu estat, que tot i la seva evident decadència, no està afectat estructuralment, segons ha anunciat l’alcaldessa, Sandra Guaita, en la presentació del paquet inversor municipal per a 2025, que suma més de 22 milions d’euros. “Farem una anàlisi prèvia de les possibilitats i la redacció per convertir-lo en un habitatge dotacional o en equipaments muncipals”, ha anunciat el regidor de Serveis Generals i Hisenda, Manel Muñoz.
L’alcadessa ha informat que recentment es va fer una visita a l’equipament -de titularitat municipal- per contemplar l’estat de l’estructura, “que es troba bé, però cal definir quines actuacions cal fer allí. Tenim clar que volem actuar-hi, però encara estem a l’inici”.
Antigament, amb el trasllat de la caserna, l’any 2005, el consistori d’aleshores havia plantejat l’opció de demolir l’edifici, però posteriormnt es va desestimar. La idea inicial del Pla de l’Habitatge era destinar-la a habitatges socials.
La caserna va ser desocupada amb el trasllat del cos a la nova seu de la Guàrdia Urbana, a l’avinguda Marià Fortuny. Retrocedint en el temps, l’immoble havia estat la seu de la marca automovilística Citroën a Reus.
Dos nens, fent un dels exepriments. Foto: DiariTots21
Durant les tres propers setmanes, més de 1.600 alumnes de primària i secundària de 22 centres educatius del Camp de Tarragona (la gran majoria, del Tarragonès) coneixeran més sobre el canvi climàtic que els negacionistes. I ho faran amb exemples pràctics, empírics, irrefutables, una lliçó per a personatges negacionistes com el que serà de nou president dels EUA, Donald Trump.
Els estudiants participaran en una nova edició dels tallers URV-AEQT que es fan en el marc de la Setmana de la Ciència 2024. Aquesta activitat proposa diferents experiments científics, que estan centrats en la lluita contra el canvi climàtic, amb la finalitat de desenvolupar consciència, coneixement i comprensió sobre les seves causes i sobre mètodes de captació i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aquest dilluns s’ha celebrat l’acte oficial d’inauguració dels tallers, que es van iniciar el dia 4 i acabaran el divendres 22 després de tres setmanes d’activitat. Aquesta iniciativa, que la Universitat Rovira i Virgili ofereix des del 2014 amb el suport de l’AEQT, té com a finalitat aproximar el jovent a diversos continguts relacionats amb la química i la tecnologia d’una manera planera i atractiva, per tal que coneguin les aportacions de la química a la qualitat de vida de les persones i al medi, i despertar vocacions científiques.
A l’edició d’enguany l’alumnat farà experiments relacionats amb l’origen de les emissions de CO2, amb l’efecte de l‘increment de CO2 atmosfèric, amb els sistemes de captació de CO2 com la fixació per biomassa i el rentat de gasos industrials i amb la reducció d’emissions a través de l’aïllament tèrmic. Ho explicava Carles Lozano, d’URV Divulga, que cada any aporta nous experiments senzills per entendre fenòmens físics i químics.
Dues professores, explicant l’experiment als alumnes. Foto: DiariTots21
En el primer experiment constaten l’origen de les emissions de CO2. Així, es fa bufar amb una canyeta de refresc dins d’una solució concreta de BBT per identificar la presència de CO2 als líquids, ja que els humans expirem CO2. A continuació obervaran la combustió d’una espelma i el carbó que es forma en la combustió.
Un altre experiment constata l’origen del canvi climàtic , treballant amb un aparell generador de CO2 de laboratori. D’aquesta manera investiguen l’efecte de l’increment de la quantitat de CO2 en la composició dels gasos atmosfèrics, comparant l’increment de temperatura de dos pots de vidre tancats, un omplert amb CO2, l’altre sense, i en posar-los els dos davant d’un focus de llum, puja la temperatura del que té CO2. “Irrefutable”, deia Lozano.
Altres proves de laboratori constaten l’aïllament tèrmic d’un pot amb aigua freda i amb un termòmetre de control, al que es cobreix amb materials com una bufanda, un tros de llana o un cartró, comparat amb un pot que no en té. La temperatura canvia en cada pot. Irrefutable, senyor Trump.
En l’acte de presentació de l’activitat, el president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, ha destacat la importància que els estudiants s’interessin per la ciència i per la química, en aquesta línia “des del sector químic de Tarragona col·laborem activament en activitats formatives que fomentin les vocacions científiques”. Respecte al tema central “La lluita contra el canvi climàtic”, Cañagueral ha afegit que “les empreses químiques de Tarragona estem fermament compromeses amb la protecció del medi ambient”.
De la seva banda, el rector de la URV, Josep Pallarès, ha subratllat que “aquesta acció se suma al conjunt de propostes que des de la URV s’organitzen en el marc de la Setmana de la Ciència, com la ruta científica teatralitzada sobre Antoni de Martí i Franquès, els tallers i xerrades científiques a les seus del Campus Extens, les xerrades científiques del programa Fem Recerca o les activitats per a famílies que impulsa el Repte Experimenta”. El rector també ha reconegut el paper de l’AEQT com a soci clau en els diferents àmbits de la universitat, incloent-hi la formació, la investigació, la transferència de coneixement i el compromís amb la societat.
Enguany, la Setmana de la Ciència s’amplia de dues a tres setmanes per petició dels centres d’estudi, i la darrera setmana deixarà el laboratori de la URV de Sescelades i s’aproparà als col.legis i instituts.
A l’acte també han participat Maria Mas i Eduardo Sañudo, Directora gerent i vicepresident de l’AEQT, respectivament; Urbano Lorenzo, vicerector de Planificació Científica i Projectes Interdisciplinaris de la URV; Joan Josep Carvajal, Degà de la Facultat de Química; Àngel Cid, Director de l’ETSE; Joan Manel Vallès, Sotsdirector de l’ETSEQ i Aitor Balmaseda, representant de la Facultat d’Enologia.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
