Arriba a Espanya la copaternitat, ser pares sense ser parella

🔊 Escoltar la notícia

Moltes dones i molts homes senten la necessitat de tenir fills, però els costa trobar una parella sentimental amb qui compartir la criança. En alguns casos, les dones opten per ser mares solteres, però això suposa unes tasques que moltes prefereixen compartir amb el pare.

Fa uns anys, la ciutat de Barcelona va ser l’escenari del naixement d’una iniciativa que posa solució a aquesta situació, Copaternitat. Aquesta iniciativa està enfocada justament a això, a trobades entre persones que busquen en busquen una altra per tenir canalla i compartir la seva criança. Parlem de persones que no són parella sentimental i tampoc ho volen ser.

Més de trenta parelles han recorregut ja a aquest sistema i aquest mes d’octubre ha de néixer a Barcelona la primera nena fruit d’aquesta iniciativa.

El concepte de copaternitat

La copaternitat és un concepte nou a Espanya, que consisteix a posar en contacte dues persones que volen ser pares però, o no volen ser una família monoparental -fonamentalment dones que rebutgen la idea de ser mares solteres- o no troben amb qui tenir fills, com succeeix amb la majoria dels homes que recorren a aquesta proposta.

Fa uns anys, l’antropòloga Carmen Balaguer va fundar una empresa que posa en contacte les parts interessades a trobar una parella per afrontar la paternitat. Per un preu aproximat de 800 euros, es traça un perfil de les persones inscrites, es busca algú amb les seves mateixes necessitats i possible compatibilitat i s’organitzen trobades perquè aquestes persones es coneguin. Balaguer va obrir una pàgina de Facebook l’any 2018 i va estrenar la pàgina web al 2021. Des de llavors han passat per les seves instal·lacions una trentena de parelles. L’empresa Copaternitat té seu a Barcelona i Madrid, però s’ampliarà a altres parts d’Espanya.

Per poder-se conèixer, l’empresa organitza una quedada, com s’ha fet sempre. De vegades, però, també s’organitzen altres activitats, com tallers de cuina. Un cop allí, els inscrits es relacionen entre ells per veure si algú encaixa amb el que volen. El procés acostuma a durar entre mig any i un any.

Quan totes dues persones decideixen fer el pas, es fa normalment per una clínica de reproducció assistida, segons apunta Carmen Balaguer. Abans, tots dos signen un primer acord privat establint les bases del projecte comú que arrencaran. I quan el nen o nena neix, se signa un segon acord, el regulador de custòdia compartida.