.

El desembre passat es va saber que els Estats Units pensaven demanar al govern espanyol autorització per desembarcar, previsiblement al port de Tarragona, residus químics generats en la destrucció de gas sarín i mostassa procedents de l’arsenal d’armes que sembla que han rebut del govern de Síria, que l’ha lliurat sota pressió diplomàtica i militar. El motiu de dur aquesta mena de coses a Tarragona no és altre que el fet que una empresa de la nostra ciutat o dels voltants s’hauria ofert per tractar i emmagatzemar aquests materials.

Arga Sentís és coordinadora d'ICV a Tarragona

Un cop ho vam saber, des d’ICV-EUiA vam registrar al Congrés dels Diputats una bateria de preguntes perquè el govern confirmés o desmentís aquest supòsit, i això com a pas previ abans d’emprendre altre accions. Tres setmanes després, quan un diari  d’abast  nacional s’ha fet ressò de la notícia, però no abans, l’alcalde de Tarragona ha dit que no li consta que aquest afer existeixi, i ha admès que ningú no s’ha posat en contacte amb ell per parlar d’aquesta qüestió. Ballesteros ha anat més lluny, ha afegit que ho ha consultat amb el president de l’Autoritat Portuària, el qual s’ha pronunciat en el mateix sentit.

No dubto que l’alcalde i el president del port diguin la veritat. De fet, estic segura que ningú, des del govern espanyol o des dels altres governs interessats en l’operació –el dels Estats Units i el de Síria- no ha pensat a preguntar-li a l’Ajuntament de Tarragona o a la seva administració portuària si la ciutat estaria d’acord a rebre aquest carregament tan peculiar i tan sinistre. I no dic perillós, perquè de ben segur que no trigarà gaire a sortir un estol d’experts que demostraran que els gasos militars abans citats hi arribarien, si hi arribessin, en un estat gairebé innocu. No és això el que es diu sempre, de qualsevol cosa potencialment perillosa?

Però sembla que, independentment que els Estats Units vulguin dur aquesta terrible mercaderia a Tarragona o no, independentment que el govern espanyol ho autoritzi o no, l’últim a assabentar-se seria sempre l’Ajuntament. L’Autoritat Portuària ho sabria, potser, deu minuts abans. En qualsevol cas totes les administracions superiors –nacionals, estatals o estrangeres- decidirien l’afer sense tenir en compte el més obvi: l’opinió dels tarragonins i les tarragonines.

Això és el que va passar quan fa una colla d’anys es va decidir que el port acollís vaixells de guerra de l’OTAN i els Estats Units, i de fet en va acollir uns quants durant un cert temps. Una possibilitat, d’altra banda, mai no descartada del tot pels nostres responsables municipals. Ara, sembla que aquesta possibilitat amenaçadora podria ampliar-se. Si tenim un port i un polígon petroquímic, per què no unir ambdós conceptes i fer de Tarragona un centre de recepció, emmagatzemament i tractament de residus procedents d’armes químiques?

La irresponsabilitat dels nostres governants, el seu costum inveterat de mirar sempre cap una altra banda, ens acaba situant una vegada i una altra en el punt de mira d’operacions tan tèrboles i dubtoses com aquesta que comentem. Sobta, a més, que cap força política, tret d’ICV-EUiA, hagi reaccionat quan calia. Nosaltres no tenim cap font d’informació estranya. Quan vam saber que això podia passar, ho vam fer  públic i vam acudir al Congrés dels Diputats.  Ningú més va dir ni va fer res llavors. És que  potser necessiten una portada per reaccionar? No és gens tranquil•litzador, sincerament.

Arga Sentís

Coordinadora d’ICV Tarragona

/* JS para menú plegable móvil Divi */