L’assenyalament per part del President de la Generalitat de la data de celebració de les properes eleccions al Parlament de Catalunya ha comportat el tret de sortida a un any electoral, que a ben segur ens portarà novetats a tots els nivells, especialment a l’hora de configurar els plenaris i parlaments de futur, que en cap cas s’assemblaran als que s’havien consolidat els darrers trenta anys.
La crida a votar, vital en qualsevol opció democràtica, no decidirà selectivament el que es discutirà en cada consulta, malgrat que els interessos municipals, nacionals de Catalunya i de l’Estat, haurien de respondre a lectures diferents per manca de coincidència del que es decideix en cada cas. Per cert no oblidem que la ciutadania votarà en funció del seu interès puntual, per molt que des de les opcions polítiques s’incideixi en que el vot municipal no té res a veure amb la composició de les pròpies institucions de l’Estat o el futur de Catalunya.
D’entrada amb la crida del proper maig per decidir qui “manarà” als nostres Ajuntaments, existeix un fet emblemàtic indiscutible, s’incrementarà el nombre d’opcions polítiques presents als diferents “plenaris municipals”. El tema en sí mateix comporta, d’entrada, que es possible que les majories, més o menys consolidades als darrers anys, desapareixeran i per tant seran necessaris acords amplis per constituir governs sòlids que siguin capaços de fixar programes possibles; de totes maneres no oblidem la complexitat de tot això, també en funció dels propis compromisos programàtics de cada opció, que encara complicarà més la possible arribada a pactes de gestió conjunta sòlida i possible. En qualsevol cas, el que és inapel·lable és que la nova dinàmica posarà en discussió molts temes, fins ara aparcats, i que en tot cas és bo que es puguin debatre obertament, sense oblidar com es podran concretar en la realitat del dia a dia molts compromisos assolits en els discursos de “campanya”, amb el que això suposarà de credibilitat futura per determinades formacions noves en l’accés al poder.
Pel que es refereix a la nova composició de les Cambres Parlamentàries a l’Estat, el tema també suposarà variables emblemàtiques, si es tenen en compte les diferents “enquestes demoscòpiques”, relativament fiables, però que, en tot cas, marquen una tendència indiscutible. L’aparició de noves ofertes partidistes crec que fixarà un model del que avui poc es pot dir, independentment de que tot dependrà dels propis equilibris a fer a l’hora de lligar majories parlamentàries possibles i a on sembla indiscutible l’aïllament de l’opció política, avui amb majoria absoluta, a la que li serà molt complicat arribar a enteses amb altres opcions, especialment si el trencament del bipartidisme és un fet que sembla inapel·lable. En qualsevol cas, el que és segur és que l’aritmètica que surti comportarà molts canvis, crec que necessaris, per reconduir una situació que ha de modificar moltes coses per tornar una credibilitat a la classe política, avui sota mínims.
Finalment ens resta la votació a Catalunya, que no oblidarà en la seva resolució final, quins han estat els resultats i les accions preses, especialment pels governs municipals que ja portaran més de 100 dies de gestió, per tant, no oblidem a l’hora de fer valoracions els antecedents referits, que incidiran clarament en el resultat català.
En qualsevol cas, els discursos de “transcendència nacional” que segurament es repetiran en els propers mesos per part de les opcions més properes a l’independentisme, es veuran condicionats per la consulta municipal que fixarà un marc nou, avui difícil d’avançar, malgrat que només falten unes setmanes per la seva constitució electoral.
En definitiva, l’any 2015 suposarà canvis vitals que crec que ningú pot discutir, en un món polític on determinades opcions poden entrar en una “decadència final anunciada” que farà que els suports majoritaris i els “vots captius” passin a la història de la nostra democràcia. En qualsevol cas, i per damunt del que diuen les propostes demoscòpiques, se’ns obren uns mesos complicats, però plens d’esperança on res està escrit i on “les noves persones” al front de la política tenen molta feina a fer, “la jubilació dels que han estat referència en les darrers temps, comportarà un canvi que esperem ens porti a un marc nou que permetrà establir uns altres equilibris socials, vitals per un demà difícil, però encara possible.
La democràcia que tant ha costat consolidar, té un examen difícil, en l’execució que just han començat, però estic convençut que sabrà superar els esvorancs, les trampes intencionades i els maniqueismes dels de sempre, donant resposta en positiu, com ho va fer en el seu moment, per molt que els presagis avui puguin ser altres, davant la pròpia dificultat que suposa tota novetat, especialment si es de caire polític, però sense oblidar la resposta “d’altres poders” que hauran també de saber-se adaptar a una “geometria” innovadora imprevisible però en voluntat segura de que tot vagi a millor.
Lluís Badia. Advocat
www.lluisbadia.cat
Equip de redacció