Presentació de la conferència en motiu dels 300 anys de l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla.
Al llarg del seus tres-cents anys d’història, l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla ha estat un element simbòlic que ha transcendit el fet religiós. Des dels seus inicis, la seva ubicació estratègica ha estat un “aspecte negatiu sempre que hi ha hagut èpoques de confrontació bèlica, que s’han apropiat d’aquest espai, amb el resultat negatiu per a la conservació del mateix edifici i l’entorn”. Així ho ha explicat el Doctor en Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i fill adoptiu d’Altafulla, Salvador J. Rovira, en la conferència que ha pres per títol ‘Al voltant de l’Ermita de Sant Antoni’, i que ha donat el tret de sortida als actes pel seu tricentenari.
El doctor Rovira ha fet una síntesi a toc de “pinzellada”, com ell mateix ha descrit, dels fets més singulars de l’Ermita de Sant Antoni i el seu entorn durant els seus tres segles de vida. A més de l’entitat religiosa de l’ermita, Rovira n’ha subratllat la capacitat d’atracció actual per la gent d’Altafulla: “L’ermita havia estat un lloc de recés, els casaments es continuen fent a l’ermita, les excursions per visitar-la, menjar-hi la Mona o, fins i tot, els mateixos ciclistes que fan el Memorial Baltasar Rabassa, que pugen de baix a mar fins l’Ermita”. Totes aquestes coses, ha defensat, fan que l’Ermita encara tingui vida.
El valor de Sant Antoni
En la seva conferència, el doctor Rovira ha ressenyat la importància de Sant Antoni per Altafulla “i també per Torredembarra, especialment per la gent de mar d’un lloc i altre”. Segons ha donat a conèixer, en temps d’epidèmies o malalties, la devoció de la gent es vinculava a Sant Antoni, a qui demanaven auxili. “Fos veritat o no, almenys la gent n’estava convençuda”, ha matisat. I, per circumstàncies de la vida, “quan es feien aquestes peticions els resultats eren positius, doncs la devoció encara s’enfortia més”, ha afegit.
La sala d'actes s'ha omplert per escoltar el Dr Rovira
Més enllà del fet religiós, Rovira ha posat en valor “la singularitat folklòrica i tradicional de Sant Antoni: aquí la Mona no la mengen el dilluns de Pasqua, sinó el dimarts”. Tot això, ha conclòs, “en una etapa de la societat en què els aspectes folklòrics són importants, si més no, manté la realitat de Sant Antoni i l’Ermita que duu el seu nom.
Actes pel tricentenari
Els actes pel tricentenari de l’Ermita s’allargaran fins el proper 13 de juny. Entre les activitats, aquest dissabte a les 12 del migdia, l’Ermita de Sant Antoni acollirà l’Homenatge dels homes del mar, Armada, Confraria de Pescadors de Tarragona, Congraria de Pescadors de Torredembarra, Club Marítim Altafulla i Capitania de la Marina Mercant de Tarragona.
El proper 21 de març, el centre d’Interpretació de la Pallissa de l’Era del Senyor serà l’escenari de la conferència sobre el Cardenal Vidal i Barraquer, a càrrec de Mossèn Manuel M. Fuentes. El tricentenari clourà, el 13 de juny, a la mateixa ermita, amb una missa concelebrada i presidida per l’Arquebisbe de Tarragona.
Joan Marc Salvat
