.

.

TOTS 21


El proper dia 20 de desembre tornem a tenir eleccions, en aquesta ocasió, al Parlament de l’Estat espanyol. No son poques les veus que des de posicions sobiranistes, manifesten el seu rebuig a participar en aquestes eleccions, o be perquè ho veuen innecessari, o inconvenient, o irrellevant, o …el que sigui.

Nosaltres no compartim aquest punt de vista i volem explicitar les nostres raons per tal de designar els representants de Catalunya i fer, de passada, una crida a la participació, quant més massiva millor, atenent les següents raons:
Raó núm. 1: Aquesta és de caràcter general i es fonamenta en la necessitat, quant no en l’obligació moral, de participar sempre i a despit de les circumstàncies conjunturals en els assumptes públics per tal de refermar la conquesta democràtica dels drets de participació. Hem de dir la nostra, sigui quina sigui.

Raó núm. 2: Derivat de l’anterior, el joc democràtic electoral arreu es configura com un “joc de suma zero” on el que un guanya el perd altre (o altres) i a l’ inversa. Per tant, la incompareixença d’unes forces polítiques a aquestes eleccions implica que la seva quota de representació serà assumida (de manera artificial) per altres. De debò que aquelles persones que volen una República catalana s’empassaran que forces unionistes com Ciutadans puguin comparèixer la nit electoral i afirmar, amb raó i legitimitat democràtica pel fet d’haver obtingut una àmplia majoria, que son ells qui representen el poble de Catalunya? De debò que volem que forces minoritàries com la que representa el senyor Duran Lleida puguin obtenir un escó com a conseqüència de la minva de participació i que continuï enredant al Palace?

Alexandre Boquet és Regidor de l’Ajuntament de Salou i Conseller Comarcal

Alexandre Boquet és Regidor de l’Ajuntament de Salou i Conseller Comarcal

Raó núm. 3: A data d’avui, l’Estat espanyol a través de totes les seves institucions (polítiques, econòmiques, judicials, etc.) exerceix un control quasi absolut del dia a dia català i intervé les nostres finances, es querella contra els nostres representants, ofega les nostres iniciatives socials i ens amenaça amb l’anorreament com a poble, la qual cosa ha estat possible, sobre tot (però no en exclusiva) per la majoria absoluta del PP que li ha permès modificar unilateralment lleis i posar i treure càrrecs que fan de corretges de transmissió de les seves polítiques. Ara que tenim la possibilitat de restar d’aquesta majoria i la d’altres partits afins, i per tant, de dificultar o impossibilitar-los l’aplicació de determinades mesures contra Catalunya deixarem perdre l’oportunitat ?

Raó núm. 4: Invertim la situació: Suposem que abans del 9 de gener hi ha acord a Catalunya per tal de formar el nou govern i començar a aplicar el nostre full de ruta mentre que a Madrid, es confirmen les darreres enquestes que anuncien que PP i Ciutadans no tenen majoria absoluta i precisen per formar govern de tripartits o de pactes antinatura que dibuixen un escenari de difícil governabilitat. I què podria passar en cas contrari si no arriben a acords? Doncs que, de la mateixa manera que ara passa a Catalunya, els espanyols haurien d’estar primer tres mesos amb un govern provisional a Madrid i després tres mesos més per a convocar noves eleccions. I nosaltres fent via.

Però per tal que això sigui possible i no una hipòtesi desgavellada o política ficció, nosaltres, els sobiranistes, hem de participar: tots i cadascun de nosaltres, per mirar de fer-los ingovernables i perquè hores d’ara res està escrit i menys decidit.
Per acabar, i perquè malgrat tot, avui que encara és abans del 20-D, hem de dir que tot està per fer però que estem a temps de fer-ho possible.

Alexandre Boquet