Al Minut: Cimera extraordinària de l’OTAN i nou paquet de sancions… sense tocar el gas

🔊 Escoltar la notícia

19:25 hores. Segons ha denunciat el governador de la regió de Donetsk, Pavlo Kyrylenko, Rússia pren com a ostatges pacients i personal mèdic de las parts ocupades a la ciutat assetjada de Mariúpol. L’autoritat ucraïnesa ha afirmat als mitjans locals que les tropes russes “van conduir 400 persones de cases veïnes a l’hospital i no poden marxar”, alerta. A la imatge inferior, piulada de Twitter del portal MilitaryLand en la qual es pot apreciar, gràcies al vol d’un dron, la destrucció provocada en diverses zones residencials d’aquesta localitat ubicada a tocar el Mar d’Azov:

📽️ #Mariupol is on fire. The recent drone footage shows a vast destruction of residential buildings #Ukraine #UkraineRussiaWar pic.twitter.com/K5Zc2jOanj

— MilitaryLand.net (@Militarylandnet) March 14, 2022

19:24 hores. Rússia anuncia la seva sortida del Consell d’Europa, hores abans de la seva prevista expulsió. La mesura significa que els ciutadans russos no podran presentar casos al Tribunal Europeu de Drets Humans i el govern rus pot reintroduir la pena de mort.

18:21 hores. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat la convocatòria d’una cimera extraordinària de l’organització el 24 de març a la seu central de Brussel·les, a Bèlgica. En una piulada al seu compte de Twitter, Stoltenberg ha informat que s’abordarà la “invasió de Rússia d’Ucraïna” i el suport “ferm” al país envaït. Alhora ha indicat que s’enfortirà “encara més” la defensa i dissuasió de l’OTAN. “En aquest moment crític, l’Amèrica del Nord i Europa han de continuar juntes”, ha subratllat. Està previst que el president dels Estats Units, Joe Biden, assisteixi presencialment a la reunió, com també a la cimera d’Estats que tindrà lloc el mateix dia també a Brussel·les.

18:21 hores. La Unió Europea prohibeix noves inversions en empreses energètiques com Gazprom i l’exportació de productes de luxe a Rússia per la invasió d’Ucraïna. Són algunes de les represàlies del quart paquet de sancions per l’agressió militar russa, que entra en vigor aquest dimarts. Malgrat restringir les noves inversions en el sector energètic rus, el bloc europeu continuarà important gas rus. Fonts comunitàries reconeixen les “dificultats” per tallar aquesta font de riquesa per al Kremlin. “Som dependents i costa trobar l’equilibri adequat”, diuen. La UE també ha ampliat la llista negra de sancionats amb una vintena d’entitats i oligarques vinculats al règim de Vladímir Putin, entre els quals hi ha Roman Abramovich i German Khan.

D’altra banda, la UE demanarà a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) treure a Rússia l’estatus de “nació més afavorida”, cosa que li permet accedir a tots els mercats dels països membre de l’organisme i li garanteix igualtat aranzelària. Igualment, sol·licitaran suspendre la candidatura de Bielorússia a l’organització.

La retirada a Rússia de l’estatus de “nació més afavorida” pot obrir la porta a apujar els aranzels als productes russos com a represàlia per la invasió d’Ucraïna. En ple impuls de sancions contra Rússia per part d’Occident, Israel ha promès que el país “no serà utilitzat” per part de Rússia per esquivar les sancions.

Quart paquet de sancions

En la quarta ronda de sancions, la UE s’ha fixat més en l’àmbit comercial, segons fonts comunitàries. Rússia no podrà importar joies, trufes, vehicles d’alta gamma, obres d’arts o vins cars, entre altres productes de luxe europeus. L’objectiu és castigar “les elits” del règim de Putin.

A partir d’ara, els 27 tampoc podran importar alguns productes de l’acer. Segons Brussel·les, Rússia perdrà uns 3.300 milions d’euros d’ingressos per la seva exportació. D’altra banda, es prohibeixen noves inversions en el sector energètic rus, amb algunes excepcions per a energia nuclear civil i per al transport de “determinats productes energètics” cap a la UE. Així, el bloc europeu continuarà important gas rus, una de les principals fonts de riquesa del país.

17:58 hores. El Ministeri d’Exteriors rus ha aprovat aquest dimarts imposar sancions contra el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Joe Biden, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, i diversos alts càrrecs del govern de la Casa Blanca com a resposta a les sancions imposades des d’Occident. La llista negra publicada pel govern del Kremlin també inclou el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, membres de l’executiu canadenc i pràcticament tots els membres del Parlament, inclòs el Bloc Quebequès. Entre les principals sancions hi ha la prohibició d’entrar a Rússia. “Aquesta decisió és la conseqüència inevitable del tomb extremadament russòfob de l’actual administració nord-americana”, ha assegurat el Kremlin en un comunicat.

17:00 hores. El secretari de premsa del Kremlin, Dmitry Peskov, ha titllat de “vandalisme” l’acte de protesta de la periodista del canal 1 de la televisió estatal russa, Marina Ovsyannikova, que aquest dilluns al vespre va interrompre l’emissió en directe dels informatius per protestar contra la guerra a Ucraïna. Ovsyannikova va aparèixer en el plató amb un cartell on es llegia “No a la guerra! No creieu en la propaganda, us estan mentint”. Peskov ha assegurat que el Canal 1 i les “forces de l’ordre” es faran càrrec de la situació, segons ha informat Tass. Per la seva banda, el govern d’Ucraïna ha lloat la protesta de la periodista. Des de l’ONU han demanat a Rússia que no es castigui a Ovsyannikova per “exercir el seu dret a la llibertat d’expressió”.

15:58. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquest dimarts que Ucraïna assumeix que no podrà entrar a l’OTAN. En una compareixença durant una reunió de la Força Expedicionària Conjunta liderada pel britànic Boris Johnson, Zelenski ha afirmat que els ucraïnesos “entenen” que no són membres actuals de l’Aliança Atlàntica i que, malgrat la política de “portes obertes”, tampoc ho seran en el futur, segons informa l’agència ucraïnesa Ukrinform. “S’ha de reconèixer, i la nostra gent comença a entendre-ho”, ha dit, sobre el fet que Ucraïna es quedi fora de l’Aliança. Malgrat això, Zelenski ha demanat “garanties de seguretat” davant de la invasió russa del seu país.

12:20 hores. Una dona que sostenia un cartell que deia “No a la guerra” va interrompre dilluns una notícia en directe a la televisió estatal russa per denunciar la invasió russa d’Ucraïna. “Atureu la guerra. No us cregueu que la propaganda que us diuen menteix aquí”, diu el cartell. “Russos contra la guerra”, diu l’última línia del rètol en anglès. La dona que va dur a terme l’atrevit acte de desafiament va ser identificada com a Maria Ovsyannikova, una empleada de Russia Channel One, segons OVD-Info, un grup independent de seguiment de les protestes dels drets humans. El contingut del punt de venda està estretament controlat pel govern rus.

Prèviament a la seva interrupció en senyal de protesta, la periodista ha gravat una declaració on explica els motius de la seva acció, segons han recollit diversos mitjans internacionals. Ovsyannikova admet en el vídeo sentir-se “avergonyida” per formar part d’un mitjà que promou la propaganda del Kremlin, i assegura que la guerra a Ucraïna és un “crim” i el president Vladímir Putin el seu culpable.

Aquest dimarts un tribunal ha considerat Ovsyannikova culpable d’infringir la legislació de protesta i l’ha multat amb 30.000 rubles (uns 255 euros), segons l’agència de notícies estatal russa RIA.

12:20 hores. El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, el primer ministre de la República Txeca, Petr Fiala, i el primer ministre d’Eslovènia, Janez Janša, visitaran Kíiv aquest dimarts. Els tres líders d’aquests països de la Unió Europea viatjaran fins a la capital d’Ucraïna, assetjada per Rússia, per reunir-se amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski. Morawiecki, Janša i Fiala mantindran una trobada amb Zelenski “com a representants del Consell Europeu” per “presentar un paquet de suport” a Ucraïna, segons ha explicat el primer ministre txec en un missatge a les xarxes socials. Tanmateix, fonts diplomàtiques europees neguen que els tres líders viatgin amb un mandat del Consell Europeu.

12:19 hores. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha enviat aquest dimarts una carta al president d’Ucraïna, Volodimir Zelenki –a través de l’ambaixada d’Ucraïna a l’Estat- on li trasllada en nom de tots els grups parlamentaris una invitació perquè intervingui davant el ple per videoconferència. “Estic segura que la seva intervenció davant el ple del Congrés constituirà una magnífica oportunitat perquè la cambra i tots els espanyols, així com milers de ciutadans ucraïnesos residents al nostre país, puguin escoltar el seu missatge i expressar-li el nostre suport més ferm”, diu la missiva.

Batet ja es va reunir el 2 de març amb el president del Parlament ucrAïnpes, Ruslan Stefanchuk per transmetre-li la solidaritat del Congrés, i va participar a la videoconferència de presidents de parlaments de la UE amb el president del parlament ucraïnès el 4 de març.

9:36 hores. El Consell de Ministres aprova aquest dimarts un acord per autoritzar l’inici de les tasques de documentació per part de la Fiscalia per portar el president rus, Vladimir Putin, davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) acusat de crims de guerra. Ho va avançar el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Conferència de Presidents, i ho ha reiterat aquest dimarts el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a Telecinco. Albares ha avançat que aquest dimecres viatjarà a la frontera entre Polònia i Ucraïna, punt d’arribada de refugiats.

El ministre ha explicat també que aquest dilluns va parlar amb el seu homòleg xinès i li va demanar que utilitzés la influència del seu país sobre Rússia per acostar la pau. Amb tot, no ha descartat la possibilitat d’una escalada encara més important del conflicte.

El ministre no ha volgut parlar de l’armament que l’Estat envia a Ucraïna i ha rebaixat les tensions entre els socis de l’executiu sobre aquesta qüestió. “La decisió del govern està adoptada, i tots els ministres del govern estem cohesionats sobre la necessitat de parar la guerra de Putin”.

També ha reiterat –tal com va apuntar aquest dilluns Sánchez- que l’Estat incrementarà paulatinament la seva despesa en defensa. L’objectiu de tots els països de la UE, ha dit, és acostar-se al 2% del PIB en defensa, fet que l’amenaça russa “fa encara més necessari”.

9:25 hores. Les forces russes disparen a l’evacuació de civils a Hostomel, segons fonts ucraïneses. Tal com ha informat la Policia Nacional del país, els primers 10 autobusos d’evacuats van sortir amb seguretat de la ciutat, quan els russos van obrir foc contra els quatre autobusos següents. Una dona va morir i dos homes van resultar ferits com a conseqüència de l’atac.

9:24 hores. El govern espanyol ha retingut provisionalment el megaiot de luxe ‘Valerie’, amb bandera de Sant Vicenç i les Granadines, de 85 metres d’eslora, 13,8 metres de mànega i amarrat al port de Barcelona. Es procedirà a demanar informació que constati la titularitat real d’aquesta embarcació. En concret, es constarà si la propietat, tinença o control del vaixell correspon o no a una persona física o jurídica inclosa a la llista de persones i entitats sancionades pel Consell Europeu arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. El megaiot es troba amarrat a la drassana MB 92 de reparació i manteniment, i ja estava llest per sortir a navegar. És el primer que es reté de manera provisional a Espanya des que s’acordessin les sancions a Rússia.

A la resolució s’indica que la Capitania Marítima de Barcelona, ​​dependent de la Direcció General de la Marina Mercant del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, serà l’encarregada de garantir la seguretat del vaixell, de la navegació, de la tripulació i del port de Barcelona. La retenció provisional s’ha comunicat al titular de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, a les institucions dedicades a la prevenció de blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme i a les forces de seguretat de l’Estat perquè puguin dur a terme les actuacions de verificació de la informació sobre la titularitat real del vaixell. Si es comprova que pertany a una persona o entitat sancionada pel Consell Europeu, es procedirà a la seva immobilització.

ACN