.

Punt a Molins de Rei on l’aigua regenerada s’afegeix al cabal del riu Llobregat. Foto: Cedida

Agbar impulsa una gestió dels recursos hídrics basada en l’economia circular per avançar en la resiliència dels municipis i contribuir al seu desenvolupament econòmic i social.

El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.

Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions entre comunitats i països. I és aquesta, precisament, la crida que llança Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema “Aigua per la pau”, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i d’una gestió equitativa del cicle de l’aigua.

A Catalunya, ens trobem en una situació d’emergència a causa de la manca de pluges els tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15 %, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem immersos des de l’1 de febrer. Però aquesta sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona per a l’any 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.

Tancar el cercle del cicle de l’aigua per no dependre de la pluja

Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. Es tracta de l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar en diversos usos, seguint un model d’economia circular.

Estendre aquesta regeneració és la millor garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució que té un cost energètic fins a tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i que genera una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada.

De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llobregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la posteriorment a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar recursos superficials per a altres territoris.

Tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d’Aigua a l’EDAR de Mataró. Foto: Cedida

Així mateix, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una plataforma experimental de reutilització de l’aigua, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.

L’aigua regenerada, la solució per frenar la intrusió d’aigua marina als aqüífers

Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.

En l’àmbit metropolità, per exemple, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i això ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port que hi ha a la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, totalment equipats per poder injectar un màxim de 15.000 metres cúbics al dia d’aigua regenerada procedent del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció d’aigua actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer en aquesta zona. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest mateix problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.

De fet, actualment hi ha en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */