.

.

TOTS 21


No entenc, de veritat que no entenc, a què juguen els socialistes. Com és possible que aquest matí hagin votat en contra de la proposta perquè el Congrés traspassés a Catalunya la facultat de convocar consultes? Com és possible que hagin amenaçat amb sancions els diputats que s’han apartat de les consignes oficials per tal d’actuar en consciència? Què tenen a veure aquests plantejaments amb el seu ADN, que suposadament era d’esquerres?

Hortènsia Grau és diputada d'ICV-EUiA al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Perquè, al cap i a la fi, que el PP i Ciutadans actuïn amb una tossuda deliberació contra el dret dels catalans i les catalanes a pronunciar-se a les urnes té una certa lògica. Ha estat en bona part gràcies al PP, i als seus anys i panys de campanyes anticatalanes, que hem arribat a una situació com la que vivim ara. I pel que fa a Ciutadans, comprovem cada dia que és un partit que creix i es consolida mercès a l’espanyolisme més intransigent.

El PSC, en canvi, passava per ser un partit d’arrels fermament democràtiques, esquerranes i catalanistes. Això és el que la seva història proclamava. I és per això que comportaments com el d’avui provoquen tristesa i perplexitat, encara que una no sigui socialista.

Fins fa poc, feien gala d’una certa distància amb els seus col·legues del PSOE tot dient que, encara que compartissin un projecte federal per al conjunt de l’Estat, ells estaven a favor del dret a decidir de Catalunya. O sigui, que estaven a favor de la consulta.

Això sí, dins de la més estricta legalitat. Doncs bé, quan el Parlament s’ha posat en marxa i ha encetat els tràmits per fer una consulta legal, ells van i voten en contra. Pronuncien un no contra la possibilitat que els ciutadans i les ciutadanes s’expressin que és també un no contra els seus propis arguments. No pots dir que vols que una cosa sigui legal i negar-te, al mateix temps, a que ho sigui. Però això és el que avui ha fet el PSC, amb conseqüències potser irreversibles per a la seva credibilitat.

Tot i que, si volem ser justos, hem d’admetre que per aquest camí ja fa temps que transiten, encara que amb una actitud no exempta de cinisme es neguin, sovint, a reconèixer les conseqüències dels seus actes. El gener de l’any passat el grup socialista va votar no a la Declaració de Sobirania que va emetre el Parlament de Catalunya, tot i que aquell text representava el primer pas d’un procés que es vol dur a terme en la més estricta legalitat.

Uns dies després, el febrer de 2013, van votar al Congrés dels Diputats contra les propostes de resolució que diversos grups, entre els quals ICV-EUiA a través d’Izquierda Plural, havien presentat perquè el Govern central respectés el dret a decidir. Cada cop que s’ha intentat, en seu parlamentària, obrir pas a una votació popular, els socialistes hi han estat en contra per molt que, teòricament, serien capaços de dir que hi estan a favor.

La manca de consistència d’aquesta postura ha dut a altres anècdotes tragicòmiques, com la protagonitzada la setmana passada per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que immediatament després que Alicia Sánchez Camacho digués que prohibiria als “seus” ajuntaments que cedissin el padró municipal a la Generalitat per evitar així que el Govern de Catalunya disposés d’un cens per a la consulta, Ballesteros, dic, va anunciar que l’Ajuntament de Tarragona tampoc no el donaria, situant la ciutat al mateix nivell que els alcaldes obstruccionistes del PP. I si la llei de consultes que aprovarà el Parlament faculta la Generalitat per utilitzar els padrons municipals com a cens, què farà, aleshores, en Ballesteros? Gosarà saltar-se la llei per seguir fent bloc amb el PP i Ciutadans?

Preguntes retòriques, potser, que fan la impressió de dur-nos a un carreró sense sortida. Però no ens enganyem. La situació sí que en té, de sortida. Clara, legal i constitucional. Es diu dret a decidir. Es diu consulta. Es diu votar. Els experts en dret han identificat fins a cinc vies diferents, dins de l’ordenament jurídic vigent, perquè aquesta votació es pugui fer en la legalitat més completa.

Que el PP i Ciutadans facin veure que no ho saben no és honest, però no ens pot sorprendre. Que el PSC s’afegeixi a la colla dels de les excuses de mal pagador és una mala notícia, perquè representen, o representaven, tot un corrent del catalanisme popular i d’esquerres que ara és a punt de malbaratar-se.

No sé si son a temps de rectificar. No sé si ho voldrien fer, si en tinguessin oportunitat. Però, en qualsevol cas, que s’abstinguin de donar-nos lliçons, o de camuflar el seu comportament amb explicacions  inversemblants. Ells saben, i nosaltres sabem, que aquest atzucac només pot superar-se d’una manera: votant.

Hortènsia Grau

Diputada d’ICV-EUiA pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre