Falten aproximadament quatre mesos per a què se celebrin les eleccions més importants, les que poden marcar un abans i un després a la nostra historia: els comicis al Parlament Europeu. Es celebraran al maig d’aquest any, i a les nostres mans està modificar el present i el futur de la Unió Europea, amb un canvi de majories a l’euro-cambra.
Ignacio Garcia és membre de la JSC de Tarragona
Que ningú s’enganyi, Alemanya no controla tota Europa, sinó que és la dreta la que controla el continent. Amb majories al Consell, al Parlament i amb un President de la Comissió també conservador, és normal que tinguem una UE dels mercats i no dels ciutadans. Però el proper maig tenim l’oportunitat de canviar-ho tot i construir una veritable Europa social i progressista.
Alguns consideren les eleccions a l’euro-cambra com a de segon ordre, les decisions que es prenen a Estrasburg o Brussel·les queden molt distanciades dels ciutadans. Res més lluny de la realitat. Els eurodiputats tenen un gran poder de decisió a la Unió Europea i sembla que cada vegada en tindran més. Influeixen, i molt, en el procés d’elaboració i aprovació dels pressupostos comunitaris, juntament amb el Consell, i les seves funcions legislatives (compartides amb la Comissió) són molt més grans del que ens pensem, tenen l’última paraula en multitud de decisions.
Però, probablement la funció principal és escollir tant el President de la Comissió com als membres del col·legi de comissaris. Fins ara la presidència s’escollia per consens, així va ser amb Durâo Barroso i amb els anteriors presidents (Prodi, Jacques Santer o Jacques Delors).
L’any que ve això canviarà, els partits polítics, d’acord amb el Tractat de Lisboa de 2009 (que va substituir la fallida Constitució Europea), hauran de presentar un candidat a presidir la Comissió i, segons les majories del nou Parlament, buscar acords per convertir-se en líder. Això no és res més que portar a Europa el que ja succeïx a molts països de la UE, que el cap de la llista guanyadora acabi sent President.
De moment el Partit Socialista Europeu (PES o Socialists & Democratics in the European Pairlament) ja ha presentat el seu candidat, Martin Schulz, un alemany que ha dirigit el Parlament des de l’any 2012. Falta per saber quin serà el cap de llista del EPP (Partit Popular Europeu), l’altre gran partit paneuropeu i que actualment té la majoria a l’euro-cambra.
Per què és important la presidència de la Comissió?
Arribats a aquest punt, alguns es preguntaran per què és tan important la presidència de la Comissió, i la forma en què s’escull.
La Comissió s’encarrega de definir les polítiques de la UE, si la canviem, a través del Parlament, podem canviar la seva estratègia. A què a tothom li sona el nom d’Olli Rehn? És el comissari per a assumptes econòmics i financers, i cada vegada que surt a la premsa, és per demanar un esforç encara major als ciutadans dels països del sud d’Europa, perquè hi han “desequilibris” econòmics importants.
A les pròximes eleccions el podem fer fora, els hi podem dir que volem una Europa obrera i d’esquerres, que pensi en els ciutadans, i no pas en els mercats, que prioritzi les polítiques socials i no les d’aspecte econòmic neoliberal. Però això només passarà si el proper president de la Comissió és progressista i proposa un col·legi de comissaris diferent.
No ens resignem a pensar que Alemanya i Merkel controlen la UE, els podem frenar, podem convertir aquesta Europa en una Europa més justa.
Davant d’aquesta situació, només hi ha un candidat capaç de fer front a la dreta: Martin Schulz. L’actual líder de l’euro-cambra és l’únic que tindrà el suport d’una majoria suficient de ciutadans per ser el proper President de la Comissió. Probablement necessiti del suport d’altres partits d’esquerres del Parlament, però sense una majoria socialista a les pròximes eleccions podeu tenir per segur que Europa no canviarà, continuarà sent de la dreta neoliberal que ens ha portat a la crisi i que ens enganya constantment. Tenim dues opcions, resignar-nos i no anar a votar o pensar que el nostre vot serveix, que pot fer canviar les coses i que amb Schulz tindrem una Europa millor.
Catalunya/Espanya
Com sempre, les eleccions es plantejaran com una qüestió nacional i no com una qüestió europea. A Espanya el Partit Popular traurà pit d’uns resultats econòmics, menys dolents que els de fa uns mesos, però amagarà sota la catifa els sis milions de parats i la impossibilitat de l’economia de generar llocs d’ocupació i creixement sostingut, però poc o molt poc es parlarà d’Europa, de l’inacabat procés d’integració o de la unió bancària que avança a un ritme molt lent.
A Catalunya CiU i ERC ens tornaran a explicar que la independència del país depèn d’aconseguir una majoria a l’euro-cambra que faci força, una gran mentida, ja que la UE ha dit en diverses ocasions que aquest és un tema intern d’Espanya i que no en pensen parlar.
Des d’aquestes línies reclamo, que els candidats a europarlamentaris siguin experts en la UE, i que durant la campanya es parli de més Europa i no de qüestions nacionals. Només així serem capaços de crear un poble europeu unit i amb una cultura conjunta que ajudi a culminar el procés d’integració.
Així que les eleccions al Parlament Europeu són molt importants, que ningú ho dubti ni un sol moment. És l’única opció que tenim els ciutadans de dissenyar la Unió Europea, i ho podem fer. Una cosa és clara, si Europa ha suposat part del problema, pot ser part de la solució també, a partir del maig d’aquest mateix any.
