Ignasi Cañagueral, durant la seva intervenció
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) està celebrant aquest divendres la seva cita anual, que s’ha convertit en un èxit d’assistència, amb més de 300 persones i on el president del Port, Santi Castellà, amfitrió de la cita, s’ha estrenat en el càrrec en aquest acte.
La trobada ha posat damunt la taula els punts forts i especialment les debilitats del sector químic a Tarragona, que viu un moment trascendental amb la transció energètica cap a un model descarbonitzat, però que observa que a Catalunya i Espanya existeix un preocupant endarreriment en polítiques energètiques.
|
Altres notícies: |
Aquesta mancança s’ha encarregat d’abordar-la el seu president, Ignasi Cañagueral, que com és habitual en ell, no s’ha frenat a l’hora d’exigir a les administracions posar fil a l’agulla perquè la petroquímica de Tarragona no deixi de ser competitiva en un món global en el que els productes xinesos derivats de la química “ja estan arribant al Camp de Tarragona“, al Port de Tarragona o al polígon indutrial de Constantí.
El públic ha omplert el Tinglado 1 del Port de Tarragona. Foto: DiariTots21
El president de l’AEQT ha destacat que la institució “vol seguir liderant la seguretat i el medi ambient i com a tasca específica, la descarbonització, la captura i emmagatzemament de CO2, l’ús de material reciclat, i la competitivitat i innovació. Si no som competitius no tindrà sentit la resta”, ha destacat Cañagueral.
L’AEQT reclama tenir un paper en el debat sobre les infraestructures necessàries, a la vegada que apostar per la comunicació i la transparència. “Tot això forma part del Pla Estratègic de l’AEQT“. Nou comissions formen l’AEQT i treballen en el document.
“Seguim compromesos en el present i el futur”, ha destacat Cañagueral, que ha posat l’accent en què la descarbonització “s’ha de fer tenint en compte tecnologies disponibles i no les que estan en fase de desenvolupament o no són competitives”, en referència a l’hidrogen verd, tot i que no l’ha citat. “Necessitem tres vegades més electrificació. Cal disposar d’aquestes infraestructures elèctriques en un horitzó de cinc anys”, en una primera fase del canvi.
En una segona fase, “caldrà capturar el CO2 i mentre no sabem què fer-ne caldrà emmagatzemar-lo, i que el tinguem a prop serà el que marcarà la diferència de poder fer-ho o no. Les inversions vindran aquí si som atractius. Els productes xinesos ja estan arribant al Camp de Tarragona, és un avís per a navegants”, ha alertat. I ha dibuixat el futur químic: “Apostar clarament per la competitivitat, l’electrificació i descarbonització del sector i la desfossilització, convertint els residus en matèria primera, i això es farà amb química”.
El full de ruta és “possibilista”, ha detallat, “però necessitarem la complicitat de la societat”. Un punt clau és tenir el Port de Tarragona a prop: “Sense el port no seríem el que som”. Convèncer la societat i les autoritats del futur de la química “és clau”, en una zona on “el principal avantatge competitiu que tenim és el talent, amb la presència de gent formada i amb centres de recerca”, ha conclòs, per rematar: “Seguirem picant pedra”.
Director DiariTots21
