Gemma Puig, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21
Experts en arquitectura del Camp de Tarragona han demanat en la celebració del III Salou Congress l’existència d’espais d’ombra a les ciutats i de sòls permeables per fer front a grans inundacions com les que han assolat València i Màlaga. Al mateix temps, la coneguda meteoròloga de TV3 Gemma Puig ha alertat en el mateix fòrum que “la prioritat és avisar a la població”, i ha nunciat que “el panorama que tenim ara és el que tindrem: sequera i dana”.
Puig ha demanat “fer alguna cosa” perquè el canvi climàtic ja es tradueix en situacions d’emergència, i tot s’està accelerant respecte a les previsions que hi havia fa uns anys.
“Les emissions de CO2 estan provocant l’escalfament global, però encara que aquestes s’aturessin l’escalfament continuaria”, ha afirmat la meteoròloga. “No n’hi ha prou en mitigar, cal adaptar-nos-hi. A més la població ha augmentat. A Catalunya hem passat de 6 a 8 milions d’habitants”.
El Congrés que s’està celebrant avui a Salou té com a leit motiv el turisme davant la situació climàtica que vivim, sota el títol ‘Municipis turístics com a oasis climàtics’. En el cas de la meteoròloga, aquesta ha estat taxativa: “El que està passant és l’escalfament i al turisme li afecta: les condicions més òptimes per viure-hi a l’estiu estan tocant sostre, amb temperaturas més altes, nits on no baixa la temperatura,… L’estiu del 2022 va ser un avenç del futur que tindrem, és la recurrència de temperatures altes el que ens diu que estem davant el canvi climàtic”.
Sempre s’han patit inundacions, “però ara succeeix més sovint i som més gent”, ha recordat en explicar que les danes freqüents són també fruit del canvi climàtic.
|
Altres notícies: |
Informar a la població és la clau. “La dana de Catalunya va crear molta alerta perquè veníem de València. Ja n’havíem tingut, però la gent no li donava tanta importància. La diferència és que vam rebre una alerta al mòbil, un fet molt habitual als Estats Units, però no pas aquí. El més important és salvar vides i per això hem d’informar”.
Tornaran a venir sequeres, i el que cal és aprendre, “que els canvis més severs ens afectin menys i en el camp del turisme cal saber adaptar-nos-hi”. “Es tracta que l’augment de la temperatura no faci que els turistes deixin de venir aquí, hem d’arreglar les platges per estar a punt i fer infraestructures per afrontar el canvi, de manera que el canvi climàtic afecti el menys possible els municipis turístics”, ha destacat.
Com fer-ho? “Diversificant més el turisme: creant activitats culturals, mirant què oferir en dies d’onada de calor, fer infraestructures més resilients, un turisme més sostenible, amb restriccions d’aigua també”. I mitigar el canvi climàtic -fer el possible per baixar els graus de temperatura- i adaptar-nos-hi. “El més important és aprendre a avisar a la població. Crec que a Catalunya hem fet una bona tasca. L’important és saber què está passant davant una tempesta estancada durant tres hores, que ha canviat amb el pas de les hores. Això s’ha d’avisar”.
La primera taula rodona del Salou Congress ha estat protagonitzada pels arquitectes Joan Romera, Joan Tous i Roger Miralles, i el CEO de Tecnoveler Javier Lavernia, moderada per la periodista Natàlia Rodríguez.
Què han de fer els municipis davant el canvi climàtic?, ha estat la primera pregunta. “No hi ha varetes màgiques”, responia Romera, “sí podem mitigar els efectes. Es treballa molt en la descarbonització en la construcció, reduint l’emissió a l’atmosfera, però una cosa és mitigar i l’altra adaptar-s’hi. I la indústria del turisme és molt sensible a coses que no podem controlar. Cal estratègies per adaptar-nos-hi i que podrien funcionar com a reclam”, ha argumentat. “La sostenibilitat passa també perquè la gent que hi treballa pugui tenir habitatge”, ha reblat.
Roger Miralles, director de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV, al seu torn, s’ha preguntat “per què a Marrakesh o a Fez no hi ha tants desatres com aquí quan la climatologia s’assembla? Perquè la ciutat està més adaptada: a Fez els carrers tenen tres metres d’amplada i el sol no hi toca. Hem fet ciutats a imatge i semblança de les ciutats europees, com Berlin o París. Crear ombres és la primera solució, i plantar vegetació, fer pèrgoles,… però sobretot intentant que el que passi en el carrer no generi més calor: els vehicles a combustió són el gran rival a batre, cal treure els vehicles de les ciutats”. Aquestes estan molt adaptades als cotxes i no a les persones, i això succeeix des de la revolució industrial, ha explicat.
Miralles ha continuat argumentant que a Salou hi ha molta zona impermeable que queda afectada quan plou. “Cal ombres i permeabilitat del sòl, són microsolucions davant l’emergència climàtica”.
Joan Tous, exdegà del Col.legi d’Arquitectes, abordava la necessitat de les accions a emprendre. I destacava que a nivell urbà no hi ha normativa que plantegi zones d’ombra o sòls permeables. Tous difenciava les situacions d’emergència de les de “disconfort”. La temperatura actual de Salou és semblant a la de Palma o Cannes de fa 50 anys, “i això pot generar disconfort, però no és una emergència, que es dóna quan hi ha una onada de calor”.
Tous plantejava que el refugi climàtic no és una solució per les emergències: “Hem de donar altres respostes. Fer que els habitatges i llocs de treball siguin climàticament més confortables, millorant l’aïllament, provocant espais d’ombra i en última instància climatitzant, encara que no sigui políticament correcte dir-ho, i es pot fer amb energia elèctrica produïda per fotovoltaica”, una opció que Miralles atacà.
Finalment, Tous ha defensat el consens públic-privat. “Res és pitjor que una legislació que es fa amb molt bona voluntat, però que el sector privat no pot complir. Cal que les regulacions siguin efectives, sobretot quan el privat s’hi suma a elles”. Altrament, Miralles posava com a exemple urbanitzador que gairebé la meitat de l’horta de Lleida que es va urbanitzar als anys 80 i 90 i és inundable. “És un dret adquirit i no es pot tirar enrere. Aquí començaria la col.laboració público-privada quan els privats ho vegin”. I destacava que el 30% dels habitatges a Catalunya no estan ocupats, proposant canviar les regles de joc.
Més ciutats amb zones de baixes emissions
Javier Lavernia, per la seva part, ha demanat “una política d’equilibri, una ciutat com Salou rep sis cops la capacitat de visitants que té, cal buscar l’equilibri en la mobilitat, implementant zones de baixes emissions en municipis de més de 20.000 habitants, com és Salou”. Ha apostat altrament per “l’existència d’aparcaments dissuasoris, on als centres urbans hi hagi una mobilitat 100% sostenible reduint les emissions, o usant el tramvia, eliminant així el fum de les ciutats”.
Les jornades han estat presentades per l’alcalde, Pere Granados, que ha subratlat que Salou “és un municipi turístic amb llarga trajectòria, que afronta el repte amb responsabilitat, rigorositat i resolució aplicant els objectius de desenvolupament sostenible, i en col.laboració amb la iniciativa privada”. En declaracions a la premsa, Granados ha posat l’èmfasi en el canvi en línia amb la sostenibilitat que està vivint Salou, amb la creació de refugis climàtics, el Camí de Ronda i nous parcs verds.
Consulteu la programació del III Salou Congress en aquest enllaç.
Director DiariTots21
