.

Imatge del delericte -vaixell esfonsat- que s’exposa al Museu del Port. Foto: Cedida

Experts i autoritats han coincidit en què es tracta d’un troballa “exepcional” a Catalunya, a l’Estat i fins i tot a la Mediterrània. “Tindrà ressò fora de les nostres fronteres”, han augurat.

L’aparició a Tarragona de les restes de dues embarcacions dels segles XVI i XVII quan es feien les obres a la plaça dels Carros, fa més d’una dècada, van posar al descobert les restes de dos vaixells, que han viscut un llarg procés de restauració i que ara s’exposen com a peces molt preucades al Museu del Port.

El Port es converteix, així, en el primer de l’Estat i del sud d’Europa en mostrar dues embarcacions d’aquella època.


Altres notícies:


Aquest dimecres, el Museu del Port ha presentat al públic les dues embarcacions de fusta de finals del segle XVII. L’acte marca el final d’un procés de conservació i restauració, iniciat del 2012 fins el 2016, treballs realitzats al Laboratori del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ubicat a Girona. Les dues embarcacions, denominades ‘1’ i ‘500’, foren traslladades aquest 2024 a Tarragona.

En les darreres setmanes han estat ubicades de forma definitiva en el Museu després de finalitzar les tasques de restauració i muntatge. El Museu del Port es converteix així en l’únic espai cultural català i de l’Estat on s’exhibeixen dos derelictes d’embarcacions portuàries en un mateix espai museístic. Un delericte és un vaixell enfonsat.

L’acte de presentació de les dues embarcacions històriques ha estat protagonitzat pel president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta; Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona, Júsep Boya, director del Museu Arqueològic de Catalunya i Montse Adan, 1a Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que ha recordat la seva vinculació fins fa poc al Port i a aquest projecte. El president del Port, Saül Garreta, ha destacat que des de la Presidència “ens hem limitat a facilitar la tasca als experts, als que en saben”.

Una de les línies d’actuació de la seva presidència és justament apostar per la cultura -el Tinglado 4 exposarà documents inèdits de Jujol- i fer-hi amb visió metropolitana.

Els derelictes de les dues embarcacions, que s’estima que daten del segle XVII-XVIII, són probablement gavarres (embarcacions de treball portuari), encarregades d’efectuar els dragatges periòdics que es feien als ports. També podrien haver estat destinades a la càrrega i descàrrega de vaixells més grans i, des d’avui, s’ubiquen de forma definitiva a la part central del recorregut expositiu del Museu, en una plataforma a dos nivells per ser vistes totalment pels visitants del Museu.

El Vaixell “1” és una embarcació de 9,70 metres d’eslora amb 3,70 metres de mànega conservada. Mentre que el Vaixell “500” té 9,40 metres d’eslora i 1,60 metres de mànega conservada. Totes dues embarcacions tenien poc calat i portaven una antena amb vela que permetia desplaçar l’embarcació i la seva càrrega. L’equip expert sospita que ambdues embarcacions devien haver estat arrossegades fins on es van trobar, un punt proper a la
costa com era la plaça dels Carros, per l’onatge i els corrents marins.

Història d’una troballa

Amb motiu de les obres de construcció del pas soterrat de les vies del tren de la línia València-Barcelona, a la plaça dels Carros de Tarragona, entre els anys 2011 i 2012, es va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència, dirigida per l’empresa CODEX, Arqueologia i Patrimoni, i finançada per ADIF.

Segons el document de l’arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, aquesta intervenció ha aportat informació sobre el desenvolupament històric de la zona des del segle XVIII fins a l’actualitat. Des de les barraques de pescadors a estructures portuàries del dic de Llevant de finals segle XVIII fins a elements que documenten la construcció del Moll de Costa i l’antiga estació de Lleida o Reus, a més de la urbanització
de l’eixample de la Marina al segle XIX.

En els darrers moments de la intervenció arqueològica, finals del mes de maig de l’any 2012, quan s’estava preparant l’espai per instal·lar l’ascensor d’accés al pas es va topar amb el gruix important de la troballa: estructures de dos vaixells superposats que no es van poder extreure en la seva totalitat perquè les obres realitzades al pas soterrat impedien accedir-hi.

Van ser documentats per l’arqueòloga Marta Bru Virgili, de manera molt acurada peça per peça, extrets i traslladats al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya a Girona (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya, on se’ls hi ha estat aplicat un tractament de conservació i restauració per poder ser exposats al Museu del Port de Tarragona, que es va voler fer càrrec de la seva museïtzació, després que l’Autoritat Portuària de Tarragona, entitat a la qual pertany el Museu, assumís el cost total del projecte de tractament dels derelictes.

La inclusió dels dos derelictes en l’exposició permanent del Museu es va preveure des de l’inici al projecte de reforma integral del Museu, en la qual se’ls va reservar un espai preferent i central en la nova distribució que es va portar a terme entre els anys 2020 i 2021.