.

Moment de l’entrada del braç a la Catedral després de la processó, amb els quatre pilars. Foto: Cedida-X@JoveDeTarragona

Les tarragonines i els tarragonins han renovat un any més la seva gloriosa relació amb Santa Tecla, i ja en són 703… d’anys i de devoció a la relíquia de la santa cada 23 de setembre. Aquest contracte indefinit de patronatge i de devoció entre Santa Tecla i Tarragona, anterior fins i tot a 1321 –quan va arribar el seu braç a la ciutat–, viu moments particularment dolços, no perquè Tarragona travessi una etapa d’especial explosió cristiana sinó, precisament, perquè no la viu i, malgrat això, la patrona i les seves festes no només són intocables sinó que també són creixents.

Dins d’aquesta diada de Santa Tecla carregada de moments especials, el primer s’ha donat a partir de les deu del matí durant l’ofici solemne en honor a la patrona. No ha estat únicament un fet remarcable en l’àmbit religiós, també ho ha estat en la història social tarragonina. La qüestió és que l’arquebisbe de Tarragona, Mn. Joan Planellas, ha convidat a la celebració religiosa d’enguany el flamant nou bisbe de Girona, fra Octavi Vilà. Ell ha estat l’encarregat de presidir la cerimònia i també, per tant, d’oferir el braç amb la relíquia de Santa Tecla a la ciutat per tal que la seva gent la pogués venerar públicament.

El tarragoní Fra Octavi Vilà, presidint l’Ofici Solemne, en companyia de Mn. Joan Planellas. Foto: Cedida@bisbatgirona

La visita del bisbe de Girona no tindria més transcendència si no fos perquè fra Octavi Vilà, no només és monjo benedictí i va ser abat de Poblet, sinó que va néixer el desembre de 1962 a la ciutat de Tarragona i va créixer amb el referent festiu de Santa Tecla. Per tant, enguany s’ha donat el fet, en un d’aquells moments que en comptades ocasions s’han produït en set segles, que un bisbe tarragoní hagi estat l’encarregat d’oficiar la missa de Santa Tecla, de cedir la reliquia de la patrona a la ciutat i de tornar-la a la custòdia després de la ‘professó’ solemne.

Més enllà d’aquesta anècdota, emotiva sobretot per fra Octavi Vilà, el principal acte de caràcter popular la jornada de Santa Tecla –amb permís de la diada castellera– ha estat la processó del seguici i les autoritats acompanyant la relíquia del braç pel recorregut clàssic que la tradició estipula per la Part Alta.

El Ball de Pastorets, al carrer Merceria, aquest dilluns en la Tornada d’Ofici. Foto: Cedida-Aj.TGN-Marc Colilla

Després de veure per primer cop enguany el Seguici complet en la jornada de diumenge durant la Cercavila, aquest dilluns s’ha pogut tornar a veure tant en l’anada com en la tornada de l’ofici religiós del matí com, novament, en la ‘professó’ de la tarda. La diferència bàsica entre la sortida de la Vigília i la de Santa Tecla és la solemnitat i l’ordre que presideixen la segona per sobre de la primera. I és que si algun ‘però’ es pot trobar actualment a la festa major tarragonina –a banda de la massificació extrema i de la mala olor que contínuament fan els espais de festa– és que bona part dels joves teclers i tecleres actuen davant dels elements del Seguici com si cada dia fos la Baixada o com si cada encesa dels Diables fos un correfoc, ignorant el paper que desenvolupen cada dia i en cada cas.

Una altra anècdota del dia, que s’ha produït en més d’una ocasió, però tampoc de forma aclaparadora, han estat els xiulets que han rebut les comitives d’autoritats militars i policials, així com l’equip de govern municipal, en cada pas per la plaça de les Cols i algun altre punt d’especial concentració de públic.

Sobre l’evolució de la ‘professó’, esmentar l’ordre i la puntualitat que en aquesta ocasió ha dominat gairebé la totalitat de la manifestació. La sortida s’ha iniciat a l’hora prevista i l’entrada del braç de Santa Tecla a la catedral, anunciat de forma aproximada per a les nou del vespre, s’ha produït quan ni tan sols passaven deu minuts del punt de les nou, tot un miracle si tenim en compte com de plena de gent estava la baixada Pescateria o la de Misericòrdia.

El paper del Seguici s’ha tancat amb la darrera tanda de lluïment de tots els balls conjuntament a la plaça de la Font, mentre que el dia l’ha tancat la ja coneguda pirotècnia Poleggi de la localitat italiana de Canepina.

Les dels Poleggi no seran les darreres explosions festives d’aquest 2024, donat que, com ja és habitual, els últims petards i carretilles els cremaran el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, i el Griu, juntament amb Lo Dràcom de Riudoms, el Drac de Valls, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove, el Ball de Diables de Vilanova i el Ball de Diables de Vilafranca en el correfoc d’aquest dimarts a la nit, diada de la Mercè i últim dia de festes.

Galeria d’imatges de la Professó del Braç de Santa Tecla: