Montse Adan. Foto: Cedida
Montse Adan, consellera municipal de Comerç i Turisme, a més de regidora de barri, té diversos projectes per tirar endavant a la ciutat de Tarragona, que desgrana en aquesta entrevista concedida a DiariTots21.
En quina fase es troba el Pla Estratègic de Comerç?
Hem trobat a faltar una planificació en comerç. Sempre s’ha treballat en aquestes àrees, com en els Mercats, però faltava marcar cap on volíem anar. En això hem estat dedicats des de l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament encarregant un assessorament, que es va presentar a la Taula de Comerç, on hem demanat la col.laboració dels interessats. Tenim clar que ha d’existir la col.laboració público-privada en el sector del comerç i en el turístic per veure les necessitats que té plantejades Tarragona.
Quines són aquestes?
En tenir molts barris, cada zona de la ciutat presenta unes necessitats diferents de les altres. No hi ha una solució vàlida per a tots. Les línies de comerç han de passar per una aposta urbanística, ha d’haver un pla de dinamització i hem d’ajudar en el camp de la digitalització. Aquests són els tres pilars necessaris; l’un sense l’altre no acabaria de donar el fruit esperat. Un exemple d’èxit és el Mercat Central, amb una aposta de reforma urbanística valenta, que compta amb un pla de dinamització amb activitats contínues. Especialment amb els Fons Next Generation estem treballant el camp de la digitalització. Això ho hem de fer també als diferents barris de Tarragona.
|
Altres notícies: |
Quan el tindrem?
El sector del comerç necessita solucions ja i no pot esperar al pla estratègic. Necessitem molt del sector professional, del sector privat, per caminar. Durant el setembre l’empresa que està confegint el pla es posarà en contacte amb entitats com la Cambra de Comerç, Pimec-Comerç i sectors professionals per tal d’escoltar les necessitats i compartir les inquietuds de manera que puguin tenir resposta en el pla d’acció en el que treballarem. La nostra idea és que el pla estigui enllestit enguany.
A la zona de Corsini què hi faran?
El Mercat és un pol d’atracció i això s’està veient, buscant l’equilibri de manera que hi hagi una oferta complementarària en un espai únic. Estem treballant amb els Fons Next Generation destinats a centre comercial obert. Seran solucions per aplicar no només al mercat, sinó al conjunt comercial de la ciutat. Per exemple, volem tirar endavant una proposta sobre establiments emblemàtics, que anirà lligat a una ruta turística, sigui per la seva antiguitat, per la tipologia d’activitat o per l’edifici on es troben. També presentarem un tema de suport digital, ajudant el comerç en la seva transformació. Al centre renovarem els carrers Unió i Apodaca, accions que aniran acompanyades d’un procés de dinamització.
Vostè és regidora del Serrallo. Quin pla hi té per al barri?
El Serrallo es troba en procés de vianalalització. Volem treballar un pla de dinamització comercial. Ho farem amb les entitats del barri perquè sigui un projecte comú. S’ha parlat erròniament d’obrir tendes de souvenirs. No. És un pla de dinamització comercial on volem donar ajuts a la creació de nous comerços al barri.
‘Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita’
Quin tipus de comerços?
Apostem per l’art, però no artesania com a souvenirs perquè el barri no ho necessita. Tenim una escola de dansa que funciona molt bé, i ha estat anunciar els plans que tenim i ja hi ha una ceramista interessada a obrir un espai. Aquesta serà una de les línies que ens interessa potenciar. Als barris es perden els comerços tradicionals, i nosaltres busquem una nova atracció de gent. Tenim clar que no sigui només un barri de terrasses i restauració, cal complementació comercial, amb ajudes des de Tarragona Impulsa per a la creació de noves empreses. No serà només per al Serrallo, començarem per aquí, però es pot extendre a altres barris. A més de la restauració, és el moment del comerç per al Serrallo.
En quins altres barris actuaran?
A Torreforta tenim la reforma de la façana del Mercat i l’aplicació d’estalvi energètic, millorant l’experiència dels paradistes i dels clients, acompanyat d’una acció de dinamització perquè passin coses que atraguin gent.
Vol dir actuacions al carrer, al mercat?
Les campanyes comercials que fem, com ara la de Nadal, han d’arribar a tots els barris. S’ha d’apostar pel centre, però hi ha d’altres barris i tenen altres necessitats. Una de les accions que farem serà treballar els locals buits. D’aquí a final d’any endegarem una campanya i volem plantejar diverses accions. Volem que sigui un dels nostres punts forts quant a actuació municipal.
Què faran?
No ho puc avançar, però li puc dir que és un dels objectius claus.
Arribar als barris és un dels seus objectius, com els Bons Comerç?
Hem optat enguany per fer-ho amb els Bons Comerç i ha estat un èxit. Vam insistir que hi participés la restauració i els altres barris: l’Arrabassada, Sant Pere i Sant Pau,…
Estan satisfets de com funciona el Mercat Central? Què els diuen els paradistes?
És un dels exemples d’èxit que tenim. Funciona més que abans de la seva reforma i la zona s’ha revitalitzat. Mercats de Tarragona compta amb un equip molt professional, amb treballadors incansables i té la visió d’anar més enllà. Un exemple va ser el Mercat de Nit. L’any passat vam repartir 18.000 raccions. El Mercat és justament un model d’èxit a Catalunya.
Forma part d’un punt que estem promocionant de cara als creueristes. Al juliol vam editar uns fulletons recomanant deu espais de la ciutat per anar-hi, i la majoria van acabar fent cap al Mercat Central. Vam fer una promoció amb ‘el cuiner fidel’, que cuinava gratuïtament per al creuerista que comprés peix de Tarragona i per al ciutadà. Ho vam fer per als creueristes -el divendres- i encabat per als tarragonins, el dissabte. Va tenir tant d’èxit que ho haurem de repetir i no només al mes de juliol.
Van accedir a treballar de nit?
I tant. Al matí venien el seu producte, i a les tres de la tarda, ho retiraven tot i es convertien en restauradors i paradistes de nit. Es va generar un ambient molt bo, va ser una acció que va unir els paradistes. El Mercat és un termòmetre de la ciutat. Poso un exemple: si un comprador habitual fa tres dies que no ve, els paradistes se’n preocupen per la seva salut.
Estudiarem les preferències de compra, l’afluència a la plaça Corsini,… seran dades de les que disposarem per conèixer la zona i actuar. També instal.larem pantalles informatives per fer campanyes i per difondre activitats, ajudant el petit comerç, a Corsini i a dins el Mercat.
‘Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles’
Un altre aspecte que hem de treballant en el camp comercial és el relleu generacional, ajudant en la transformació del comerç local. Al comerç és on hem de bolcar el màxim d’esforços possibles.
Com està la pèrgola de la plaça Corsini? Quan la tindrem i com serà?
Tenim previst fer-la. No era un tema fàcil, no va ser viable una proposta inicial. És una zona on bufa molt el vent i no s’ha de perdre l’essència de la plaça, un lloc on se celebren actes que no poden tenir cabuda en cap indret de la ciutat. Necessitem humanitzar aquella zona. Crec que abans de final d’any podrem fer la prova pilot. No tindrem una gran pèrgola, com deia, però sí una que cobreixi una zona de la plaça. L’any que ve estarà en marxa.
A la plaça del Fòrum hi ha el mercat municipal tancat des de fa 16 anys. Què hi faran?
És un tema molt incipient. Hi estem treballant amb Cultura, que és amb qui està adscrit l’espai. L’interior és una estructura de parades clàssica que s’ha de recuperar. És un espai tancat i cal actuar-hi. Tenim idees del que ens agradaria fer per dinamitzar la zona com a pol d’atracció del barri. El recuperarem.
‘L’objectiu en turisme és desestacionalitzar la temporada’. Foto: Cedida
Els creuers ja vénen els divendres. Quin és l’objectiu amb el turisme de creuers?
Desestacionalitzar la temporada. A Tarragona estem en un bon moment: veiem que hi ha destins saturats, i nosaltres ens hem d’avançar. Estem creixent, i la planificació ha d’anar en aquesta línia, planificant per evitar problemes que s’estan repetint en diversos destins. Parlo de la massificació.
Estem abordant diversos estudis: no tenim problemes de massificació en creuers, però no volem esperar que ens arribin: l’estudi fixarà el topall de fins on podem acollir creueristes. Hem de marcar aquestes regles del joc, com també quins creueristes necessita Tarragona. Hem d’ajudar a diversificar les visites, també posant informadors turístics per evitar que tots vagin al mateix lloc al mateix moment. Tenim la sort de disposar d’una gran oferta patrimonial, gastronòmica i cultural. I ajuda molt, i dóna molt de joc, comptar amb una nova terminal de creuers.
D’atra banda, estem iniciant un estudi que ens ajudarà a marcar el pla d’acció en turisme. L’objectiu és la desestacionalització, que ja ens està funcionant. Tarragona pot rebre més visitants, però no cal que vinguin només al juliol i a l’agost, i aquí intervé l’oferta variada en els camps cultural, gastronòmic o esportiu. Veurem projectes per posicionar el romesco, estem creant un panell per tenir contacte més directe amb el sector perquè cal treballar units la ciutadania amb el turisme, i créixer de manera ordenada.
Vostè ha treballat al Port com a directiva. Això pot ajudar-la a desenvolupar accions?
Li puc dir que Tarragona no era coneguda en el món dels creuers. Un cop algú ens va dir si érem a Nuevo México… A mesura que feies la feina observaves que tenia un gran valor la gran diversitat de l’oferta: la gastronomia, les platges, el patrimoni monumental, el cultural, PortAventura o el vi. El territori interior és molt important per a Tarragona. Cal treballar amb altres municipis per ampliar l’oferta.
Estem creixent fora de temporada i això va molt vinculat al que li deia, a l’oferta cultural, esportiva, gastronòmica del moment, del que s’anomena city break. Durant Setmana Santa les visites creixen molt per l’oferta cultural que tenim. Això ho veies estant al Port. I insisteixo que el creixement ha de ser ordenat.
Quins mercats treballen?
Estem creixent molt a Madrid, Aragó i el País Basc. S’estan interessant per nosaltres, en el camí del turisme de city break i de valor afegit: vénen de cap de setmana per la proposta patrimonial o per accions gastronòmiques. I observem que gràcies als creuers se’ns ha obert el mercat nordamericà, que ara és del 4%, en dades de 2023. A final d’any farem accions per mostrar les nostres virtuts com a destí, per exemple, de cap de setmana.
Quin balanç fa de la temporada turística?
Fins al mes de juny vam anar creixent, és a dir, funciona la desestacionalització. Del juliol i agost tenim bones sensacions, que és el que volem: mantenir-lo i dirigir el creixement cap a altres mesos de l’any.
El canvi climàtic ens pot afectar?
Ens ajuda a desestacionalitzar, permet fer vida al carrer els mesos de novembre i desembre.
El turisme busca experiències
La gent demana més que sol i platja. El model tradicional de turisme ha canviat. Tenim molt turisme familiar i en això disposem d’una gran oferta de càmpings. Oferim experiències en patrimoni, com ara poder vestir-se com romans, menjar plats tradicionals de Tarragona,… són activitats que s’omplen sense fer-ne massa promoció. Tarraco Viva és un gran exemple, el Concurs de Focs o les festes tradicionals en són uns altres.
‘Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació’
Quin objectiu tenen sobre els apartaments turístics?
Cal endreçar els apartaments turístics. Tenim zones on hi ha massificació. I Tarragona necessita créixer en places hoteleres. El POUM va en aquesta línia: parlem de futurs d’hotels-boutique o d’un hotel a l’Anella Mediterrània, en zona esportiva.
Quin pla tenen per a potenciar el Palau de Fires i també per la seva terrassa?
El Palau de Fires ha d’estar inclòs en aquesta àrea de promoció econòmica de la ciutat, es tracta d’un turisme congressual, que ve entre setmana, que és professional, que busca experiències. El Tarragona Convention Boureau es va anar dil.luint. Ara cal potenciar-lo amb el Palau de Congressos. Tarragona té molt a dir, i beneficiaria la ciutat.
Què en faran de la terrassa?
S’ha de treballar. És un tema d’urbanisme, però és un dels grans potencials que presenta la ciutat i per tant un espai a potenciar.
Director DiariTots21
