La consellera Isabel Mascaró, ha explicat que l’acord s’ha pres per “prudència i per no obstaculitzar el procediment”. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Tarragona ha decidit no portar aquest divendres al consell Plenari de juliol la proposta d’adjudicació d’Urbaser del lot 1 dl contracte de la brossa. Així ho ha manifestat l’alcalde, Rubén Viñuales, a la Junta de Portaveus celebrada aquest matí, on alhora s’ha consensuat per unanimitat per part de tots els grups municipals. El motiu principal és que El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs presentat per Paprec GBI en el qual l’empresa demana mesures cautelars contra la proposta d’adjudicació de la brossa.
Segons ha manifestat la consellera d’Hisenda i Serveis Centrals, Isabel Mascaró, “el plenari de demà divendres havia d’aprovar l’adjudicació al segon classificat, Urbaser, després que Tribunal Català de Contractes estimés el recurs presentat anteriorment per Urbaser i que això, a hores d’ara ha quedat aturat”. Aquest dimecres 17 de juliol, l’Ajuntament va rebre la notificació del recurs presentat, amb la sol·licitud de mesures cautelars i per això ha pres aquesta decisió.
“Els serveis tècnics municipals ens recomanen prudència davant d’aquests casos” ha apuntat la consellera i ha manifestat que “cal suspendre el procés de manera temporal, per tal de no distorsionar-lo”. Ara s’està a l’espera de la resolució final del TSJC, que es preveu d’uns dos o tres mesos i, per tant, la proposta d’adjudicació no estarà definida fins passat l’estiu.
|
Altres notícies: |
Pla de sequera per a la ciutat
Per altra banda, aquest divendres el consell plenari també aprovarà el Pla d’emergència en situació de sequera de la ciutat. Es tracta del document que recull, a nivell municipal, la planificació i gestió de l’aigua del municipi en els escenaris en què l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declari la situació de sequera–prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència, per tal de poder establir un model d’actuació i de comportament dels serveis municipals, que garanteixi tant la coordinació dels recursos necessaris, com l’actuació a fi de minimitzar els efectes posteriors de les situacions de sequera per assegurar el subministrament d’aigua a la població.
I per fer-ho, el Pla descriu i quantifica, per una banda tots els recursos hídrics disponibles al municipi; els consums d’aigua en situació de normalitat; determina també les mesures a aplicar per a cada escenari de sequera; així com, una avaluació i quantificació justificada dels impactes generats.
El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro ha destacat que “Tarragona ha posat les bases per ser una ciutat resilient davant de les situacions de sequera, que cada vegada seran més freqüents”. “Amb el pla, també contribuïm a continuar conscienciant la població que l’aigua és un bé escàs”.
El ple aprovarà el Pla d’emergència en situació de sequera que exigeix la Generalitat
La Generalitat a través del Pla Especial d’Actuacions d’Alerta i Eventual de Sequera, obliga als municipis de més de 20.000 habitants, ha redactar el seu propi pla d’emergència.
Tarragona, al ser un municipi de més de 20.000 habitants, ha de redactar el seu propi pla d’emergència. Aquesta obligació cap als municipis pretén minimitzar els impactes ambientals, econòmics i socials de les situacions de sequera.
En total, es proposen fins a 21 mesures que han de permetre al municipi de Tarragona afrontar una situació de sequera i complir amb la dotació màxima prevista a cada escenari.
Mesures organitzatives, de control, i de tipus legal i normatiu
-Creació del Comitè Municipal de Sequera dotat de competències per fer el seguiment de l’evolució de la sequera, avaluant i fent el seguiment dels indicadors corresponents, i vetllant pel compliment de les mesures establertes al PES (Pla d’Emergència per Sequera de la Generalitat) i al PE (Pla d’Emergència Municipal).
-Seguiment de l’estat de les reserves: Fer un seguiment de l’estat de les reserves d’aigua i de les fonts pròpies d’abastament (reserves embassades, cabals dels rius, nivells piezomètrics, etc.), i conèixer quines són les previsions de precipitació.
-Seguiment de grans consumidors (>10.000 m3/any): Fer un seguiment i control dels grans consumidors del municipi amb valors superiors als 10.000 m3/any.
-Seguiment de la qualitat de l’aigua a la xarxa: El seguiment de la qualitat de la xarxa d’abastament s’ha de realitzar en tot moment, però en situació de sequera s’ha d’incrementar aquest seguiment de la qualitat de l’aigua perquè la reducció de consums en un escenari de sequera pot significar un augment del temps de residència de l’aigua a la xarxa amb implicacions a la qualitat, com ara la reducció del clor a l’aigua.
-Increment del mostreig de la qualitat de les Captacions: El seguiment de la qualitat de l’aigua de les captacions és una mesura important i recomanable en aquelles fonts d’aigua que puguin variar la seva qualitat en funció de l’estat quantitatiu de les reserves.
-Detecció de possibles fonts pròpies d’aigua en desús i tramitació d’expedients de noves fonts d’aigua i tramitació d’expedients de concessió de noves fonts d’aigua: Detecció de possibles fonts pròpies d’aigua que estiguin en desús. Cal remarcar que ambdues mesures ja s’estan implementant en l’actualitat per part d’EMATSA i de l’Ajuntament de Tarragona
Mesures sobre l’administració, gestió i poració del sistema de subministrament
-Establiment d’un règim sancionador: L’Ajuntament establirà les sancions per l’incompliment per part dels usuaris de les obligacions establertes i el procediment d’incoació d’expedients.
-Posada en marxa de possibles fonts pròpies d’aigua: Posada en marxa de les possibles fonts pròpies en desús. A partir de prealerta activar l’execució. ** S’adjunta taula de les captacions
-Anàlisi de viabilitat per al subministrament als usuaris sensibles durant la sequera: Els usuaris sensibles són tots aquells consumidors d’aigua que desenvolupen una activitat sanitària d’interès públic que requereix tenir garantida la disponibilitat de subministrament de forma permanent ja que, en cas contrari, podria veure’s afectat el seu normal funcionament en afectar a tercers.
Mesures de sensibilització i comunicació
-Elaboració del Pla de Comunicació de Sequera i desplegament de les actuacions previstes. Establiment dels mecanismes de comunicació oficial cap a la població i usuaris (bans municipals, ús de xarxes socials, publicació i difusió en mitjans de comunicació, etc.) per a comunicar l’estat de sequera i les mesures a aplicar que afecten de manera general al conjunt de la població.
Mesures sobre les infraestructures i els recursos
-Millora de la sectorització de la xarxa i sensorització: Per poder millorar l’eficiència de la xarxa s’ha de tenir una òptima sectorització de la mateixa i realitzar una transformació digital de la xarxa, tant des de la sensorització com la comunicació. Això es tradueix en disposar de diferents tipus de comptadors i sensors que permetran tenir informació del seu funcionament quantitatiu i qualitatiu
-Millora de la reutilització d’aigua per a diferents usos: En relació a l’EDAR d’Altafulla, a proposta de l’ajuntament de Tarragona i EMATSA, el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya contempla en el seu Programa de Mesures l’execució d’una ERAR a Altafulla per recàrrega d’aqüífer.
-Reducció de pressió a la xarxa d’abastament: Aquesta mesura consisteix en la reducció de la pressió a la xarxa d’abastament amb l’objectiu de reduir els consums i de disminuir les possibles fuites o pèrdues a la xarxa.
Mesures de limitació sobre la demanda d’aigua
-Reg de jardins i espais verds: Reducció progressiva de les dotacions d’aigua de reg de les zones verdes de titularitat municipal, donant regs de suport pel manteniment de les plantes.
-Piscines i instal·lacions esportives: Aquesta mesura té en compte l’emplenat de piscines, tant en clubs esportius com en habitatges, ja siguin piscines municipals/comunitàries o piscines particulars.
-Fonts ornamentals: Aquesta mesura té en compte el funcionament de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua
-Fonts de boca: Aquesta mesura té en compte el funcionament de fonts de boca, i en tots els estats de sequera, s’estudiarà la possibilitat de reduir el nombre de fonts d’aigua de boca en servei.
-Dutxes de les platges: Tancament progressiu de les dutxes de les platges segons l’estat d’alerta.
Neteja urbana, que inclou les següents actuacions:
-Estudi d’alternatives a l’ús de recursos d’aigua d’abastament.
-Definir limitacions i prohibicions a l’ús d’aigua potable per la neteja de carrers, façanes o paviments.
-Planificar la neteja de carrers i voreres per sectors i tenint en compte els diferents graus de sequera.
-Neteja de vehicles: Aquesta mesura inclou les següents actuacions:
-Estudi d’alternatives a l’ús de recursos d’aigua d’abastament.
-Definir limitacions i prohibicions a l’ús d’aigua potable per la neteja de vehicles.
-Les màquines i els vehicles són els corresponents als serveis de neteja viària, recollida de residus i neteja de platges.
–Reducció d’altres usos de l’aigua.
La sessió també aprovarà l’informe d’oposició a la segregació de part del terme a favor d’Altafulla
Tarragona ratifica el ‘no’ a Altafulla
A més, el ple de l’Ajuntament de Tarragona també debatrà l’informe d’oposició a la segregació plantejada d’una part del terme municipal de Tarragona per agregar-lo al terme municipal d’Altafulla. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha manifestat que “el procediment és molt clar, les segregacions parcials només poden ser de caràcter voluntari. I en aquest cas, com que l’Ajuntament de Tarragona no hi està d’acord, no es pot tirar endavant”.
L’informe d’oposició ratifica les al·legacions presentades per Tarragona i posa en relleu que l’ajuntament d’Altafulla no les ha tingut en compte. L’informe també constata diferents deficiències de l’expedient d’Altafulla com la falta de documentació bàsica exigida per la normativa d’aplicació així com que no s’acrediten cap dels supòsits necessaris per dur a terme aquesta segregació i annexió parcial. A més, també es posa de manifest que l’Ajuntament d’Altafulla no ha acreditat ni justificat que exerceixi potestats administratives dins l’àmbit d’alteració proposat.
Imatge de la zona de Tamarit, on hi ha part dels terrenys que reclama Altafulla a Tarragona. Foto: Cedida/Marc Colilla
L’informe també destaca altres mancances de l’expedient de l’Ajuntament d’Altafulla, com no tenir en compte les afectacions a la mobilitat que podria suposar la tramitació de l’alteració del terme municipal, especialment per les per a les persones que viuen o utilitzen les parcel·les existents de la zona que Altafulla vol incorporar.
En el terreny mediambiental, l’informe d’oposició també senyala que la segregació tindria un important impacte negatiu pel que fa a qüestions ambientals, especialment per la preservació de la plana al·luvial del riu Gaià.
L’informe que es debatrà posa en relleu que en una alteració de termes, amb l’oposició clara d’un dels ajuntaments interessats comporta un incompliment directe de la normativa d’aplicació. En aquest cas, l’ajuntament de Tarragona és municipi interessat. Per tant, en el cas que Tarragona mostri oposició, no es pot procedir a la delimitació proposada.
Finalment, l’informe de Tarragona destaca altres errors procedimentals per part de l’Ajuntament d’Altafulla. En aquest sentit l’informe d’oposició es tanca amb la següent conclusió “l’Ajuntament de Tarragona manifesta la seva complerta oposició a l’expedient d’alteració de termes municipals proposada per l’Ajuntament d’Altafulla, consistent en la segregació de part del terme municipal de Tarragona, per a la seva agregació al terme municipal d’Altafulla i al mateix temps alerta dels importants defectes de procediment i de contingut de l’expedient tramitat per l’Ajuntament d’Altafulla, que generen una greu indefensió a l’Ajuntament de Tarragona, i que són constitutius d’una actuació totalment arbitrària no fonamentada.»
Procediment d’alteració dels termes
El 22 de febrer, el Ple de l’Ajuntament d’Altafulla, va aprovar inicialment l’expedient d’alteració de termes municipals entre Altafulla i Tarragona. Posteriorment es va sotmetre a exposició pública al BOP, en el DOGC i a la pàgina web de l’ajuntament, durant un termini de seixanta dies hàbils.
Des de l’Ajuntament de Tarragona es van redactar unes al·legacions que es van trametre a l’Ajuntament d’Altafulla que acreditaven les motivacions tècniques i jurídiques d’oposició a la segregació.
El 21 de juny, l’Ajuntament d’Altafulla va remetre l’expedient a l’Ajuntament de Tarragona, i li va atorgar un termini de dos mesos per emetre un informe que és el que es debatrà al Plenari.
Equip de redacció
