.

L’artista, amb la regidora de Cultura de Vila-seca i la comissària de l’exposició. Foto: DiariTots21

Sovint passa que els artistes de primer nivell de casa nostra passen desapercebuts per al gran públic, de vegades perquè se’ls troba llunyans al nostre enteniment artístic o, d’altres, perquè, veritablement, les seves exposicions recauen en capitalitats geogràficament força allunyades de casa nostra. No obstant això, apostes com la del Castell de Vila-seca per l’art resulten més que honorables quan les seves xifres de visitants des de 2019 fins ara –amb una pandèmia entremig– reflecteixen que 36.000 persones han vist les seves exposicions (sense comptar visites escolars) i, a més, aposten per figures del territori com la que ha inaugurat aquest dimarts dedicada a Salvador Juanpere.

L’escultor nascut a Vilaplana i crescut entre aquesta localitat i Reus, protagonitza l’exposició més gran en nombre d’obres que se li ha dedicat mai (una trentena) i que durant vuit mesos permetrà descobrir-lo a través del que es podria considerar un autèntic homenatge a l’art i a la terra titulada ‘D’artistes, eines i territori…’.

L’exposició és fruit del treball conjunt del Castell de Vila-seca i l’Ajuntament de Vila-seca amb la Fundació Vila Casas –ja sumen set col·laboracions en els darrers quatre anys– i repassa l’obra artística des dels anys vuitanta del segle XX fins a l’actualitat de Juanpere, de qui es volen mostrar els orígens i els lligams amb el territori que el va veure néixer i que l’ha inspirat.


Altres notícies:


Durant la presentació, la regidora de Cultura vila-secana, Manuela Moya, ha volgut destacar la col·laboració de l’Ajuntament i la Fundació Vila Casas, i també l’esforç de divulgació de l’art que es fa entre ambdues entitats, i encara més, en mostres com la de Juanpere que “ens trasllada a paisatges i aromes del nostre país”.

Presentació de la mostra, amb la comissària, la regidora de Cultura, el director de Vila Casas i Salvador Juanpere. Foto: Cedida

Per la seva banda, el director general de Vila Casas, Joan Torras, ha destacat el valor de les xifres de visitants que ofereix el Castell de Vila-seca i la tasca que s’hi fa en l’àmbit escolar i formatiu, tot indicant la satisfacció d’una col·laboració que en el futur continuarà treballant per “irradiar l’art contemporani dels nostres artistes”.

Finalment, Natàlia Chocarro, comissària de l’exposició i assessora de la Fundació Vila Casas, i Salvador Juanpere, han repassat pas a pas la col·lecció de fins a trenta peces que es podrà veure fins al febrer i que s’ha reunit a partir de peces de col·leccions privades, de la mateixa Fundació Vila Casas, del MAM de Tarragona, la Generalitat o el Centre de Lectura de Reus, entre altres entitats. De fet, per tal d’unir les diverses etapes de l’artista i de les seves peces, la mostra ha optat per jugar amb les polisèmies i dividir-se en tres blocs: (Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura), tot jugant amb el ‘lavorare’ del llatí com a origen, amb la persistència i el treball com a eina i com base de les peces, així com amb l’etapa més recent on és el concepte més cultural i essencial el que dóna forma a cada peça.

Així, Chocarro explicava que l’exposició es planteja des de l’aspecte més latent i invisibilitzat de l’escultura i el recorregut es complementa amb “infiltracions d’obres que surten del recorregut expositiu per ajudar a entendre l’evolució l’artista”.

Juanpere, explicant ‘A l’espera de… Seqüència de Fibonacci’, feta amb restes d’una peça i una progressió de cargols. Foto: DiariTots21

Per la seva banda, Juanpere s’ha mostrat especialment satisfet de poder tenir “al costat de casa”, a pocs quilòmetres del mas on va créixer, aquells fruits secs, aquella pinassa o aquelles arrels d’avellaner que reflecteixen diverses de les seves obres més antigues. És entre aquestes peces on l’artista arrencava un recorregut vital fa algunes dècades, tot i que ell mateix assegura que “mai m’he desvinculat del territori i continuo enganxat als grans noms de la cultura del Camp que ens han alimentat”.

Finalment, l’escultor i dibuixant ha volgut destacar que “aquí no hi ha secrets. Jo no puc explicar d’on surt l’escultura, només hi ha esforç i perseverança” i ha remarcat que difícilment es podria trobar un millor títol per a una mostra seva que ‘D’artistes, eines i territori…’