.

Els jugadors del Nàstic, abatuts en acabar el partit. Foto: Fabián Acidres

El Nàstic ha caigut de forma increïble en la darrera jugada de la pròrroga, després d’haver-se avançat per 2-0 amb 10 jugadors. Una actuació lamentable de l’àrbitre, que ha anunciat dos descomptes consecutius a la pròrroga, ha expulsat Nacho de manera incomprensible, ha provocat un final inesperat. Antoñito ha fet el 2-2 definitu quan els malaguenys es veien eliminats.

Una veritable llàstima. Una suprema crueltat. Llàgrimes, moltes llàgrimes a les grades, a la llotja, arreu de l’estadi quan semblava aconseguit l’ascens havent fet una demostració de domini i de valentia on només ha sobrat la jugada final.

El Nàstic viuria una tarda-nit històrica, d’aquelles que des que va pujar a Segona la temporada 2004-05 no ha deixat de fer-ho, per poder tornar cinc anys després a la categoria de plata. Els jugadors es trobaven en trepitjar la gespa amb un espectacular mosaic grana que mostrava el públic que ha omplert fina la bandera el Nou Estadi Costa Daurada. L’ambient era irrepetible.


Altres notícies:


Gorostidi i Andy Escudero tornaven a l’onze inicial, que oferia l’absència de Recio. El Málaga repetia l’aliniació que li donà la victòria a La Rosaleda fa una setmana.

Als 2 minuts, David Concha feia una entrada voluntariosa per l’esquerra, encarant tres rivals, però sense possibilitat per rematar. Era un avís de les ganes dels grana. I efectivament, dos minuts després, Nacho remataria de cap una falta llençada per Andy per la banda esquerra, i la bimba queia damunt la xarxa superior de la porteria, arran del travesser.

En la següent jugada, Gorostidi l’engaltava de fora l’àrea i el rebuig d’un defensa acabava a córner. Ja eren tres avisos dels tarragonins, que havien sortit mossegant, tot i que fins al minut 44 no arribaria la primera ocasió de gol.

Al quart d’hora, el Nàstic baixava les revolucions i el Málaga començava a dominar el joc. S’escenificava així un intercanvi de cops, amb resposta dels tarragonins recuperant de nou la iniciativa, domini que mantindria fins al final dels primers 45 minuts.

Apretava de valent el Nàstic amb dues jugades de perill consecutives, la darrera una centrada de David Concha que se li escapava al porter andalús. Tot seguit, Trigueros veuria la tarjeta groga i minuts després, Nacho, en una acció de falta innecessària, també la rebria. Els dos centrals quedaven amonestats. En el cas de Nacho, acabaria sent dramàticament decisiva.

I al minut 44, en una contra sensacionalment ben lligada per David Concha, Pablo Fernández i Joan Oriol, aquest es desfeia amb un cop de meluc d’un rival amagant el xut per empalmar des de fora l’àrea en direcció a l’escaire contrari. Per poc no entrava. Era la primera gran ocasió grana. Amb els crits de l’afició de ‘¡Sí, se puede!’, acabava una elèctrica primera part de domini local clar, però faltava el gol que suposés l’ascens.

Expulsió clau

Sortia amb el ganivet entre les dents el Nàstic a la segona part, trenant més bé les jugades, acumulant homes a dalt i buscant crear ocasions de gol, però la defensa blanc-i-blava es mostrava molt sòlida.

Els grana, celebrant el primer gol. Foto: Fabián Acidres

Al minut 62 Nacho rebria la segona targeta groga i seria expulsat en una decisió incomprensible de l’àrbitre, Eder Mallo, per una falta que havia comès el grana. Era el moment clau de la final: el Nàstic es quedava amb deu homes i la necessitat de fer un gol o tot s’hauria acabat. Gorka substituiria un Pablo Fernández que acabaria coix. Començava un altre partit.

I seria Gorka qui tindria el gol en una rematada de volea. Seria el preludi del gol de Godoy, quan al minut 71 remataria de cap d’esquenes a la porteria concloent un sensacional llançament llarg de fora de banda d’Oscar Sanz. Semblava impossible marcar-li a aquest Málaga que té una defensa superba i amb un jugador menys.

Al Málaga li tocava ara fer el que no havia fet fins aleshores, apretar a dalt i buscar l’empat per evitar la pròrroga. Al 81, Varo desviava una centrada-xut que anava a dins. Els andalusos posaven el turbo i caldria defensar de manera més que excel.lent.

Mouria banqueta Dani Vidal i Marc Fernández entraria per un extrarodinari David Concha.  La tremenda pressió provocava un fort xut ras de Dani Lorenzo que passava arran del pal dret de Varo. Un atac i gol en tota regla. Aguantaria el Nàstic fins i tot forçant un córner a favor i la final arribaria a la pròrroga.

L’inici de la pròrroga seria polèmica per una entrada forta de Roberto , mereixedora de targeta groga, però l’àrbitre se l’estalviaria. De nou fantasmes a l’estadi. I a la següent jugada, Gorka Santamaría remataria de cap un globus centrat des de la dreta i obraria el miracle: 2-0 al minut 2 de la pròrroga amb 10 homes. Als darrers instants de la primera part de la pròrroga, una jugada enredada a més no poder dins l’àrea de Varo acabava amb tres intents de remat del Málaga que acabaven amb la pilota suaument a les mans del porter grana.

Faltaven només 15 minuts, la segona part de la pròrroga, i el Málaga es veia forçat a fer dos gols per pujar a Segona. Un 2-1 li donaria l’ascens al Nàstic. Això no es podia perdre. Borja Martínez substituiria un Gorostidi que no podia ni caminar.

Doncs arribaria el gol visitant. Després d’un terrible atac i gol, Dioni faria el 2-1 en rematar un excel.lent rebuig de Varo als dos minuts de la represa. Un nou factor inesperat entraria en joc: les reiterades pilotes que el públic llançava al camp per perdre temps derivaria en la decisió de l’àrbitre de suspendre momentàniament el partit quan érem al minut 114 en un clima d’alta tensió entre els jugadors dels dos equips.

En la represa, l’àrbitre concediria els dos descomptes consecutius i al final del final del final de tot, Antoñito faria el 2-2, rematant a boca de canó . Una tragèdia absolutament immerescuda.