Un grup de nens ucraïnesos, avui a PortAventura. Foto: DiariTots21
Són 250 nois entre els 12 i 16 anys orfes de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Fins avui, la seva mirada era severament trista, abatuda, sense motius per a l’alegria que tan caracteritza aquestes edats. La guerra els ha castigat cruelment i a més ho fa cada dia: han perdut el seu pare, es troba desaparegut, mutilat o lluitant al front en un país devastat per una cruel invasió que ja suma més de dos anys de guerra. Provenen de llocs del front de guerra com Jerson o Bajmut.
Però per un dia han pogut veure el sol. Tremolaven de nervis quan s’acostava l’hora d’arribar a PortAventura. I és que gràcies a la Fundació de la monja Lucía Caram, la Fundació del Convent de Santa Clara -enviada pel sant Pare a Ucraïna, on és els seus ulls- 250 nens orfes han pogut desconnectar del refugi nocturn i les instal.lacions on havien de sobreviure al seu país i poder passar uns dies d’esbarjo a Catalunya.
“Els nens tenen un dret fonamental com és el de l’oci i l’esbarjo, com dicta l’ONU“, recordava Ramon Marsal, president de la Fundació PortAventura, aliada amb Lucía Caram per fer possible aquesta explossió d’alegria.
“Passaran diferents dies a Catalunya i el primer que vam triar va ser venir a PortAventura“, relatava a la premsa la religiosa. “Quan els vam dir que vindrien a Barcelona, van citar dues coses que coneixen: el Barça i PortAventura“, assegurava Caram. I efectivament, tots anaven avui enfundats amb la samarreta blaugrana. I és que la Fundació FC Barcelona també ha contribuït en aquesta causa, una causa nascuda de la tossuderia d’una dona que va decidir un dia mobilitzar la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles -“una dona sensible a la població que pateix”, deia Lucía- per fer possible el trasllat en tot un avió militar de l’Exèrcit espanyol dels nens fins a l’Aeroport de Girona.
Com va començar tot
Quan començà la guerra a Ucraïna, la Fundació de sor Lucía va enfrascar-se a obrir corredors humanitaris, un corredor que primer va ser destinat a mares amb nens, després a portar ferits, i més tard van dur ambulàncies. “Vam arribar a transportar 80 ferits, 60 malalts oncològics, i vam lliurar 130 ambulàncies”, explicava Lucía, que ja ha entrat 25 cops a Ucraïna. “I cada cop ens trobàvem amb les conseqüències de la guerra. Un dels moments més intensos el vam viure fa uns mesos quan vaig prendre contacte amb la situació de la infància per un encàrrec directe del Papa Francesc. Volia conèixer de manera directa com vivia la infància i els nens orfes”. A Ucraïna, els orfes eren acollits en una mena de liceu militar. “Ens va impressionar molt que aquests nens no somreien per res”, recorda sor Lucía. “I ens vam adonar que això era una altra trinxera i que al país els nens orfes eren més de 60.000. I ens vam preguntar què podíem fer per ells”.
Sor Lucía Caram, amb Ramon Marsal. Foto: DiariTots21
D’aquí va venir la idea que poguessin passar uns dies de vacances a Catalunya. Ara bé, el liceu ucraïnès escollit tenia 250 orfes, no 25 o 30. Tot i el volum elevat, la ministra va accedir a la petició. Disposava d’un avió militar amb capacitat per a 268 persones, que són les que finalment van ser traslladades en carretera des d’Ucraïna fins a Polònia i des d’allí en avió fins a Catalunya via Girona. A banda dels 250 nois s’hi van sumar monitors i psicòlegs fins a omplir l’avió. Els nois tenen una preparació psicològic prèvia: “No podem privar-los de tenir un espai de lleure per la por a tornardesprés al país. Allà no poden sortir de nit de marxa perquè de nit és quan sonen les alarmes”, defensa sor Lucía. O es troben per sorpresa amb el pas d’avions, quan al seu país l’espai aeri està tancat.
Com van fer possible aquest somni? Amb la col.laboració de moltes institucions. “Ràpidament diverses entitats, com Fira de Barcelona, es van sumar a la iniciativa. I des d’aquesta institució ens van dir que el primer destí havia de ser PortAventura“, relata sor Lucía.
|
Altres notícies: |
Però no sabia la religiosa que PortAventura té un somni i aquest somni el condueix la seva fundació: Dream Village, el poblat creat amb totes les comoditats per a nens amb malalties greus, on poden passar una setmana amb les seves famílies i amb altres nens amb malalties semblants. La llavor de l’ajuda social a la infància i joventut ja existia i la Fundació va donar llum verda de seguida al somini dels nens.
“Saben des de fa un mes i mig que vindran a PortAventura i ho han consultat a les xarxes socials. Això els ha creat una esperança i una il.lusió que no tenien”.
Lucía no coneixia la feina social que feia PortAventura: “Crec que han captat que estan al servei de les persones i que els nens han de ser nens, que val la pena oferir-los l’oportunitat de ser nens, una oportunitat que ara tenen segrestada. Dur-los aquí és tan essencial com emportar-nos un ferit, perquè aquests nens estan ferits”.
No ha faltat el factor sorpresa potser més emotiu: a PortAventura hi havia avui 22 nens ucraïnesos, de famílies que resideixen al Camp de Tarragona, que han coincidit amb els orfes. “Hem viscut un moment màgic quan un dels nens acollits, que viu a l’Aldea amb la seva mare, s’ha trobat, quan estava fent cua, amb dos companys de classe, amb qui a més eren molt amics”.
Ramon Marsal defensava que Dreams Village “és un projecte similar amb el de sor Lucía, on ajudem a famílies que passen per una situació molt complicada en trobar-se els seus fills passant una malaltia greu, una situació devastadora per les famílies”. El parc “està obert a tothom que pugui gaudir de Dream Village sense condicioons econòmiques”.
Fins a l’11 de juny tenen concertat un ampli programa de visites: el santuari de Montserrat, la Sagrada Família, el Museu del Barça, Montjuïc, i un temps d’oci a l’Estartit,… El seu campament base és a Lloret de Mar. Arribats dilluns d’un llarg viatge per carretera i avió, ahir van descansar tot el dia a la platja abans de rebre, avui, el premi més desitjat: PortAventura.
Avui és un dia d’alegria, d’emoció, de l’aventura de nou de ser nens. La guerra porta el pitjor de les persones, però també el millor, la col.laboració, l’ajuda: “Aquesta és la bona notícia d’aquest món, que hi ha gent bona”, resumia sor Lucía.
Director DiariTots21
