D’esquerra a dreta, Mercè Rovira, Anna M. Bofarull i Cris Gambín, envoltades d’antics projectors al Museu del Cinema de Vilallonga. Foto: DiariTots21
Jornada de reivindicació de la igualtat de home-dona en el món del cinema amb la presència de tres destacades representants del setè art a Tarragona: la directora Anna M. Bofarull, l’actriu Mercè Rovira i la codirectora del FIC-CAT i realitzadora àudiovisual Cris Gambín. Les tres van alçar la veu des de Vilallonga del Camp per posar damunt la taula la llosa que ha de suportar la dona per accedir a un circuit ja de per sí complicat.
La sala de cinema de Vilallonga celebra enguany el seu 60è aniversari amb un conjunt d’actes, el segon dels quals era la taula rodona ‘Dona i cinema’, que tenia lloc aquest divendres i que reunia les tres ponents, sota la moderació de Jordi Sardiña. S’hi exposarien dades contundents de la disparitat home-dona, com que al sector només el 17 per cent són dones. Especialment significatiu és que en càrrecs de direcció -de films, de fotografia, de producció- es troben molt poques dones. En canvi, en les tasques tradicionalment adjudicades a la dona, com maquillatge o vestuari, sí que abunden.
|
Altres notícies: |
Els rols segueixen perpetuant-se tot i que com deia Mercè Rovira, s’està produint un increment de la presència de la dona, ajudat també per la normativa que atorga més puntuació a les produccions amb dones. Tot i això, la realitat segueix sent, com deia Anna Bofarull, “que les dones ens hem d’esforçar molt més per demostrar la nostra valua”. Bofarull encertava amb una frase contundent: “Reclamo el dret de les dones a fer pel.lícules mediocres, com fan els homes”. El dia que això passi la situació estarà més normalitzada.
Organitzadors i ponents, en acabar la taula rodona. Foto: DiariTots21
La discriminació persistent es mostra en infinitat de situacions. La mateixa Cris Gambín va estudiar Periodisme “i mai vaig veure com una opció estudiar Cinema perquè no hi havia referents”, com Isabel Coixet, Carla Simon, Clara Roquet o Elena Martín. Casos habituals són negar pressupostos a pel.lícules perquè són dirigides per dones o el fet que les dones dirigeixen drames o comèdies, però no films de terror, ciència ficció o altres gèneres. Gambín subratllava al respecte: “Quan tinguem dones dirigint pel.lícules de tots els gèneres aleshores estarem en una bona situació”.
L’empenta de la dona els darrers anys -amb premis Gaudí, Goya o a la Berlinale– ha provocat també cert malestar amb homes que es veuen desplaçats i no entenen “que el món està canviant i nosaltres no hem de demanar perdó per haver posat la poteta en aquest sector”, en paraules d’Anna Bofarull. Cris Gambín terciava: “Qui ho veu com un problema és potser perquè veu que hi ha un talent femení que li pot prendre la feina. A les dones ens costa moltíssim disposar de la primera oportunitat”. La taula rodona abordaria més temes, com la difícil conciliació familar. “Normalitat i paritat” fou la reclamació final.
Presentaren l’acte dues dones: la presidenta del Centre Recreatiu -entitat on hi ha el cinema de Vilallonga-, Carme Bargalló, i la tresorera de l’Associació de Dones, Elisa Camps.
Josep Maria Vallès, mostrant un antic projector. Foto: DiariTots21
La jornada viuria un colofó brillant amb una visita guiada al Museu del Cinema de Vilallonga de la mà del seu creador, Josep Maria Vallès, un portent de coneixements sobre el sector. Anna M. Bofarull, Mercè Rovira i Cris Gambín contemplarien astorades la col.lecció de projectors antics, cartells originals de pel.lícules històriques o documents de la censura franquista mentre la sala del cinema annexa -considerada pel director tarragoní Jesús Monllaó com la que ofereix el millor so i àudio de la província- emetia el film ‘Ooh, la la’.
Director DiariTots21
