.

D’esquerra a dreta, Àngel Xifré, Mariàngels Fondevila i Xavier Marcos. Foto: DiariTots21

No podia ser en un altre lloc que als Pallaresos on es donava inici, el dimecres, 15 de maig, als actes de celebració dels 75 anys de la mort de l’arquitecte i artista tarragoní Josep Maria Jujol, commemoració que  el Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat i que comptarà amb un seguit d’activitats que s’aniran coneixent.

Per què als Pallaresos? Perquè l’Ajuntament ha convertit el municipi en un imant del poder evocador del gran artista i arquitecte, població on enguany tindrà lloc la celebració de les IV Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que cada any atreuen unes 6.000 persones en un cap de setmana del mes de novembre que clou un mes de conferències modernistes.

Logotip dels 75 anys de la mort de Jujol

L’1 de maig del 1949 va morir l’arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor català Josep Maria Jujol, autor que trascendeix el Modernismel. La commemoració inclou un cartell riquíssim d’activitats als municipis jujolians i la confecció d’un logotip. Al llarg de tot el 2024 es duran a terme actes als municipis que compten amb l’empremta de Jujol a les comarques de Tarragona que es poden consultar a la web dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona: https://tuit.cat/BVY1P

Una conferència magistral, titulada “Jujol, un llegat fèrtil”, pronunciada per Mariàngels Fondevila, doctora per la Universitat de Barcelona i conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va donar el tret de sortida, aquest dimecres a la tarda, als actes dels 75 anys de la mort de l’arquitecte català. L’acte va comptar amb la presència del delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat, i l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos.

Aquest tenia lloc al Centre Jujol. Els Pallaresos és una de les localitats del Camp de Tarragona que compten amb part de les obres més destacades de l’arquitecte. També tenen obra Bràfim, Constantí, Creixell, Montferri, Renau, Roda de Berà, Vistabella, Tarragona, Vallmoll, El Vendrell o Vimbodí i Poblet.

Totes aquestes poblacions conformen un corpus que permet parlar de la petjada de Jujol en terres tarragonines, un llegat molt lligat al territori i als ciutadans que –coincidint amb aquesta efemèride‑ es vol destacar i que s’agrupa en un programa que queda recollit en el logotip corporatiu de l’efemèride, produït per la Generalitat de Catalunya.

Jujol, un llegat fèrtil

No és una coincidència que el títol de la conferència de Mariàngels Fondevila hagi estat el triat, perquè Jujol destaca per ser el mestre del modernisme rural, en contraposició al modernisme urbà.

El modernisme s’inspira en la natura i l’art de Jujol també es va inspirar en els colors i els paisatges agrícoles del Camp de Tarragona, on tenia les arrels emocionals i familiars. Una zona també fèrtil en esglésies, ermites, fonts o masos on es barregen materials de proximitat, misticisme, i formes orgàniques impossibles de classificar.

Jujol crea un llenguatge propi, fet a mida de les necessitats dels pobles rurals on treballava, adequant les obres a les collites, a la climatologia, als colors i als materials del Camp. Les seves obres floreixen fèrtilment davant d’unes vinyes, en una clariana d’un pinar, o naveguen per sobre la mar a tocar del balcó del Mediterrani.

Mariàngels Fondevila, durant la conferència. Foto: Francesc Sech

Mariàngels Fondevila, conferenciant

La conferenciant subratllà la gran estima i entusiasme que Jujol provocà en Gaudí ja des dels inicis en què va començar a treballar pel geni de Reus i feu un repàs al reconeixement i la influència que amb el pas del temps ha tingut i té Jujol entre els grans arquitectes, com Oriol Bohigas -en certa manera, el seu descobridor-, Josep Llinàs, o artistes com Tàpias o Perejaume.

Gràcies a  una exposició que el MNAC va celebrar en 2002, començà a rebre donacions i dacions de mobiliari, tapissos o làmpedes de Jujol i així és com disposa actualment d’un fons de l’aquitecte i artista que és referent arreu.

L’acte fou presentat pel delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i tancat per l’alcalde, Xavier Marcos, que subratllà especialment “l’esforç que fem els petits municipis jujolians per posar en valor la seva obra malgrat els minsos recursos de què disposem”.