Inevitablement, a algú li havia de caure una llàgrima en evocar un passat tant dolorós com el de la guerra civil i la devastació física, però sobretot moral, que suposaven els bombardejos aeris de l’aviació feixista sobre la població indefensa. Castellvell del Camp reobria dissabte el refugi que ha recuperat els darrers anys amb un seguit de visites guiades, amanides amb una excel.lent recreació històrica, que incloïa la presència de sanitaris de l’època, oficials de l’exèrcit, milicians o membres de la Creu Roja.
Un desplegament rigorós i perfectament documentat, comandat pel regidor de Cultura, Jordi Jové, i el grup Recreació Històrica i Patrimoni Junts, per rebre els primers visitants a l’entrada de l’amagatall del carrer sant Jaume i que la setmana passada era inaugurat amb la presència de nou testimonis de l’època, nou supervivents que aleshores només tenien entre tres i cinc anys, però que encara recordaven amb emoció les pors que trasbalsaren Castellvell en aquells anys d’infausta memòria.
La visita forma part d’una ruta per la memòria de la guerra civil a Castellvell i que tindrà continuïtat. Comença a la plaça de l’Ajuntament, on havia existit el segon refugi antiaeri -actualment colgat i inaccessible-. Allí s’informava que el lloc que ocupa actualment l’edifici consistorial va ser seu del flamant edifici de la societat El Casino, que reunia la gent de dretes del municipi, un immoble noble que incomprensiblement va anar a terra als anys 80. La guia de la ruta repartia fotografies antigues que mostraven la bellesa de l’edifici.
Altres notícies: |
Des d’allí, la ruta fa parada a la Font Nova, on hi hagué els rentadors, que havien estat inaugurats en 1906 i que també van desaparèixer per a desesperació de l’historiador local Esteve Sugranyes, recuperador de la memòria del poble i present en una de les visites feta dissabte.
La tercera parada de la ruta bèl.lica la forma l’edifici de l’Espiga, que era la societat de la gent d’esquerres, situada a l’actual carrer Sant Vicenç i que un cop acabada la guerra fou incautat, com no, per la Falange. Sortosament, l’edifici es conserva i s’usa com a magatzem agrícola. La quarta parada és el celler cooperatiu, la bodega de vi aixecada en 1934 i adquirida per l’Ajuntament actual, que compta amb una façana d’un bell estil modernista. “L’any 1935 Castellvell va veure’s beneficiada per una gran collita de raïm i això permeté disposar de vi durant la guerra civil”, recordava la guia.
La cinquena i sisena parades són ja el refugi. En primer lloc, un oficial de la República explica què era el règim instaurat en 1931, com s’activaven les bombes d’aviació i els danys que provocaven, per donar pas al refugi en sí, on una sanitària abillada com si fóssim al 1936 relatava la història dels bombardejos de la veïna Reus i com Castellvell se sumaria en 1938 a la iniciativa de la capital del Baix Camp de construir refugis. Tot amanit amb un àudiovisual on es repassaven les fites cronològiques de la construcció dels dos refugis de Castellvell -un tercer no va arribar a reeixir en aparèixer aigües subterrànies-, com ho va afrontar l’Ajuntament de l’època i els moments claus de la guerra, com fou l’arribada de 28 refugiats vinguts de Madrid en l’any d’inici de la guerra o la vinguda de l’arquitecte dels refugis de Reus per construir els de Castellvell.
A l’entrada del refugi es reunia material de guerra, des de bombes a metralla procedents de la batalla de l’Ebre, i una bala localitzada a Castellvell -una peça preuada de col.leccionista- , medicaments de l’època, una bandera republicana, premsa i propaganda del moment -del POUM, d’ERC, del PSU,…- o un fardell amb menjar que es repartia als vilatans que es refugiaven contra les bombes. Acabat l’àudivosual, un sanitari amb una escandalosa sirena de mà alertava de l’arribada de l’aviació, senyal que calia córrer cap al refugi.
Un ingent treball d’investigació que ha incorporat, a l’àudiovisual, el testimoni de les persones vives i mortes que residien en un Castellvell temblorós, alerta davant les ràzzies de l’aviació feixista sobre Reus i sobre Castellvell, i que havien de buscar consol davant una acció infame continuada que no van comprendre mai. El mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes a Reus, el 15 de gener de 1939, entre 60 i 90 avions d’atac feixista van sobrevolar Reus i Castellvell, fent tremolar els seus edificis.
La ruta mor en la cantina dels soldats, amb esmorzar de campanya típic, que s’abona amb diner que emetí l’Ajuntament de Castellvell durant la guerra, amb vals a 10 cèntims el paper. Què menjaven els sodats? Clotxa amb oli, tomaca, sardina de la costa o arengades, acompanyats de vi, aigua i cafè.
Director DiariTots21