La criminalització i banalització del patiment del jovent en discursos adultocentristes n’és una de les principals causes. Foto: Pixabay
Els darrers 2 anys hem vist publicats nombrosos estudis que alerten del malestar creixent de les persones joves. Veus expertes apareixen als mitjans apuntant-ne possibles causes, alhora que casos mediàtics que acaben en tragèdia commouen una opinió pública que es pregunta què està passant amb la generació que puja. Enfrontant aquesta situació, hi ha un cos docent exhaust que sovint no té les eines o els recursos per gestionar-ho com caldria.
Obertament organitza aquest dimecres, 5 de juliol una sessió webinar titulada “Com abordar la salut mental sense estigmes a l’aula”, adreçat a professionals de l’educació de secundària. El projecte _What’s up: com vas de salut mental?_, creat de la mà d’Obertament, i amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, permet que els i les joves estudiants tinguin més facilitat per parlar de salut mental i demanar ajuda; d’una banda, a través de la creació d’espais de visibilització i confiança envers aquesta, i d’una altra, a través de la inclusió transversal de la salut mental en el currículum educatiu.
El context
Les raons de tot aquest malestar que manifesten les noves generacions ni són simples ni són úniques, però se sap que la desesperança és un denominador comú i un problema real entre la població jove i que afecta directament la seva salut mental, la seva autoestima iles seves perspectives de futur.
També se sap que, paral·lelament, l’estigma és la principal barrera per demanar ajuda. Obrir converses sobre com estem és la solució més fàcil i efectiva, però, per fer-ho, l’entorn de la persona jove que pateix ha de modificar cultures, maneres de fer, de comunicar-se i d’aproximar-se als seus malestars sense judicis de valor i amb una escolta activa.
Per altra banda, no només els serveis de salut mental s’han vist desbordats per les conseqüències de la crisi de la Covid-19. Els centres escolars, al seu torn, han hagut d’atendre i acompanyar un augment desmesurat de joves amb conductes autolesives, trastorns alimentaris o temptatives de suïcidi, entre altres problemàtiques i conflictes quotidians a l’aula que han augmentat exponencialment. El professorat és qui passa més hores al dia amb els i les adolescents i sovint té un rol essencial en el seu acompanyament emocional.
Les dades
Segons les dades del baròmetre “Salut i Benestar” de la Fundació FAD Juventud, només un 54,8% de joves que senten malestar mental cerquen ajuda, dels quals, tan sols el 20% sent que la seva situació millorarà. L’estudi realitzat pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) en dona les possibles raons tot apuntat que la principal causa d’aquest clima d’indefensió és la criminalització i banalització del patiment del jovent en discursos adultocentristes, que fa que molt sovint l’estigma associat a la joventut se sumi a l’estigma envers la salut mental. Pel jove, aquesta situació d’aïllament i desesperança pot comportar que el problema empitjori i que no trobi sortida al seu malestar.
Les assignatures pendents a l’aula
El professorat manifesta sovint una situació de saturació enfront un alumnat que presenta nivells de malestar mai vistos fins ara. Un estudi recent de la UGT recull la sensació de vulnerabilitat del cos docent a Catalunya davant d’aquesta nova realitat. I d’entre altres raons, s’apunta al pes que les tasques burocràtiques han agafat en el dia a dia del professorat, en detriment de la tasca docent i de l’acompanyament dels i les joves. El mateix estudi denuncia que el 22% dels i les docents ha patit agressions físiques i un 53% n’ha patit de verbals.
Les dades recopilades fan visibles algunes causes de l’increment del malestar entre les persones joves i s’assenyala la manca de formació en l’àmbit per part dels i les docents, la rigidesa dels currículums que no donen espai a l’autoconeixement, la manca d’educació emocional al llarg de l’educació reglada i, finalment, l’elevada ràtio d’alumnes a les aules, que dificulta el cultiu de relacions sanes entre professorat i alumnat. Com a exemple, no hi ha coneixement sobre l’acompanyament en una convalescència per motius de salut mental o sobre com encarar la reincorporació d’un o una estudiant després d’un ingrés hospitalari quan la salut mental n’ha estat la raó.
El projecte: quina millora aporta?
Davant d’aquesta situació d’increment del malestar d’alumnat i docents, el projecte _What’s up: com vas de salut mental?_ es planteja com una eina pedagògica i de comunicació molt potent no tan sols per abordar aquests malestars, sinó per entendre els prejudicis que comporten i que en dificulten el suport. Gran part de malestars mentals que poden arrossegar-se a l’edat adulta apareixen abans dels 15 anys. Començar a parlar-ne, per tant, a l’etapa dels 12 a 16 és bàsic i urgent per al benestar tant de les generacions futures, com també, del mateix professorat.
Si la salut mental no es normalitza o, per contra, es banalitza, l’estigma derivat de la desinformació i els falsos mites impedeix que l’estudiant amb malestar emocional o problemes de salut mental demani ajuda o en parli obertament quan ho necessita. Sobretot si les persones adultes que té a la vora no saben com escoltar i fer-ne un bon acompanyament lliure de comentaris culpabilitzadors o desafortunats.
Trajectòria i èxit del projecte
Des dels seus inicis, i fins aquest curs, 95 instituts de Catalunya han aplicat amb èxit el programa. Obertament fa una crida perquè cal que molt més centres se sumin a la proposta essen necessari que més professionals de l’educació s’hi comprometin per tal que s’arribi a oferir les mateixes oportunitats a joves d’arreu. El projecte, que porta en funcionament vuit cursos a Catalunya, ha provat la seva eficàcia per reduir l’estigma de la salut mental a les aules, oferint millores i nous recursos any rere any amb l’aval i el suport total del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes setmanes, tot coincidint amb la fi del curs escolar, és el moment per reflexionar i posar en comú què cal millorar de cara al curs vinent. Quin abast té el problema? Com generem un clima adequat i com aprofitem els recursos a la nostra disposició a l’aula perquè la salut mental no sigui un tabú? Com pot el col·lectiu docent ajudar els joves a gestionar millor el seu malestar emocional?
Per tal d’obrir un diàleg entre les diferents parts, el webinar del dimecres 5 de juliol, que comptarà amb una segona edició el dimecres 13 de setembre, adreçat als professionals de l’educació, comptarà amb el testimoni d’una professora que explicarà la seva pròpia història de conviure amb un trastorn mental al centre educatiu i quins són els efectes de l’estigmatització que es pateix en l’entorn escolar. Per completar-ho, també hi haurà la visió d’una docent d’un centre educatiu que fa temps que treballa el projecte i que aproparà la seva experiència amb aquest a les persones assistents.
Les persones interessades poden inscriure-s’hi de forma gratuïta al següent enllaç [1].
Equip de redacció
