Salvador Olivé amb la llamborda del seu avi. Foto: Cedida
L’avi tarragoní que va morir a Mauthausen, Salvador Olivé Saperas, ja té la seva stolpersteine al carrer Colom. Després de més deu anys de recerca i investigació, el seu net ha vist, aquest divendres, com l‘Ajuntament de Tarragona ha col·locat les primeres cinc llambordes en memòria dels tarragonins deportats als camps d’extermini nazi, entre elles la d’Olivé. Les stolpersteine -mot alemany que significa pedra que fa ensopegar- són unes petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada. Tarragona se suma així a aquest prjecte que uneix memòria i art per homenatjar i recordar les víctimes del nazisme. Les pedres es col·loquen al paviment de davant dels edificis on van viure les víctimes o, si no es disposa d’aquesta informació, en espais simbòlics per a la recuperació de la memòria històrica.
L’acte, que s’emmarca en el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona, s’ha iniciat al carrer Portal del Carro, on s’han col·locat les llambordes corresponents a Joan Tarragó Balcells i Bonaventura Duart Escuté. Més tard, al carrer Estanislau Figueres, s’han col·locat les llambordes dels deportats Josep Ayxendri Soliano i Joan Llagostera Gavaldà. Finalment, al carrer Cristòfol Colom, s’ha col·locat la llamborda que recorda a Salvadó Olivé Saperas.
L’esdeveniment ha comptat amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, qui ha lliurat uns poms de flors a tres familiars de deportats tarragonins. “Avui, amb aquest homenatge, Tarragona també es dignifica, és un homenatge als deportats tarragonins, però també donem a conèixer aquella persecució embogida que va recaure no només sobre el poble jueu i els dissidents polítics, sinó també a altres col·lectius com el poble gitano, els testimonis de Jehovà, les persones amb capacitats diverses i el col·lectiu LGTBI”, ha manifestat Ricomà, que ha afegit que l’actuació de l’Alemanya nazi “és una monstruositat que cal conèixer per valorar la irracionalitat de les guerres i valorar un present i un futur de convivència pacífica i democràtica”. “Avui, mostrem l’efecte i tota la solidaritat de l’Ajuntament de Tarragona a les famílies de les víctimes del nazisme”, ha conclòs.
Per la seva banda, el conseller de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, ha recordat que entre els anys 1940 i 1945 “van haver prop de 9.500 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi”. Principalment, van ser reclosos a Mauthausen, però també a Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen, entre altres. A banda d’aquests homes, més de 90 dones van ser internades en el camp de Ravensbrück. Tots ells i elles s’havien vist forçats a marxar a l’exili l’any 1939 i van ser detinguts pels alemanys un any més tard”. Castaño ha destacat que des de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona “vam demanar al Memorial Democràtic de Catalunya la gestió davant la Fundació Gunter Demnig del lliurament de 24 llambordes que corresponen als deportats dels quals coneixem el seu últim domicili i, avui, finalment, podem començar a posar les primeres cinc primers”.
“La col·locació de les stolpersteine s’inscriu en la dinàmica de reconeixement institucional a les persones deportades i perseguides pel nazisme. Es tracta d’un homenatge personalitzat, reflexiu, discret i no monumental que es vol elegir en un mur contra la intolerància i les actituds antidemocràtiques. Recordar i escriure els seus noms permet que tornin a ser presents entre nosaltres”, ha manifestat la cap de Foment, Educació i Commemoració del Memorial Democràtic, Teresa Renedo.
El fill del deportat Joan Tarragó Balcells, Llibert Tarragó, ha agraït al Memorial Democràtic i a l’Ajuntament de Tarragona la celebració d’aquest acte en nom de tota la família. “Estem molt contents i emocionats, venir aquí, al carrer del Portal del Carro, ens ha portat molts i molts records”, ha dit Tarragó. Per la seva banda, el president d’Amical Mauthausen, Juan Manuel Calvo, ha agraït la coordinació i el treball de totes les entitats i institucions que han fet possible “aquest dia tan emotiu en el qual aquests deportats tarragonins tornen simbòlicament a casa”.
18 llambordes més fins a finals de maig
Durant aquest mes d’abril i el pròxim mes de maig s’aniran col·locant 18 llambordes stolpersteine més en homenatge als deportats tarragonins Pau Alujas Llagostera, Josep Alujas Bricat, Josep M. Llaveria Sauné, Josep Barba Roca, Jordi Gras Ferré, Jaume Badia Garin, Angel Barceló Vallvé, Josep Alsina Amorós, Manuel Grañena Molins, Antoni Pons Carceller, Joan Maura Sampedro, Felix Serra Badia, Josep Pla Soliano, Eusebi Elies Piñol, Francesc Pallarès Magaroles, Lluís Bonifàs Gotarola, Josep Vilar Artigas i Lluís Barceló Aguilar. Finalment, en un acte de tancament, el dia 1 de juny, es col·locarà l’última llamborda prevista al carrer de Mar, que recordarà al deportat Josep Madarro Rodríguez.
55 veïns de Tarragona, deportats als camps d’extermini nazis
L’any 1945, quan les tropes aliades van alliberar els camps, més de 5.000 dels 9.500 personers republicans espanyols deportats ja havien mort assassinats o per les inhumanes condicions de vida que hi havia als camps. Bona part dels que van sobreviure no van tornar a Espanya i van fixar la seva vida a l’exili.
Amb les dades actuals es pot conèixer que 55 veïns de Tarragona, tots homes, van patir tot aquest odi. D’aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats. Es tracta d’una xifra considerable si es té en compte que en aquells anys la població de Tarragona no sobrepassava gaire els 35.000 habitants. De fet, la demarcació de Tarragona va ser la sisena més afectada de tot l’Estat espanyol, amb un total de 209 deportats d’arreu de les comarques tarragonines.
Les stolpersteine
Les stolpersteine són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme. Es tracta de llambordes quadrades de 10 centímetres per 10 centímetres, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones empresonades i deportades. Cada llamborda és única i es realitza a mà per mostrar el respecte i la humanitat, contraposant-se així a l’exterminació nazi.
Actualment, existeixen més de 50.000 stolpersteine a 21 països europeus i a diferents municipis catalans. A partir d’avui, gràcies a la gestió del Memorial Democràtic de Catalunya, Tarragona també s’afegeix a aquest homenatge.
Equip de redacció
