Imatges de la jornada de trasllat que s’ha iniciat aquest dissabte, amb el president de l’entitat, Ferran Figuerola, i l’alcalde, Carles Pellicer, al peu del canó. Fotos: Tots21
Portes, banquetes, cadires, armaris, vestimenta varia, attrezzo per a totes les èpoques, material d’oficina… En definitiva, caixes plenes de vida, records i futur sortien aquest matí de la seu de l’associació cultural Bravium en direcció al camió de la Brigada Municipal, posat des de l’Ajuntament a disposició per permetre la mudança obligada des de l’edifici del centre Catòlic fins al magatzem d’un soci de l’entitat al carrer Sant Llorenç, nou centre d’operacions de l’entitat. En aquest segon dissabte de trasllat, forçat per la decisió de l’Arquebisbat de tancar l’edifici de la seva propietat fins a solucionar-ne les greus deficiències estructurals, hi ha participat una trentena de persones. Totes elles han respost a la petició d’ajut de la junta del Bravium per fer-ho tot més ràpid, si bé encara faltarà un altre dissabte per completar l’adéu que tothom espera sigui provisional.
Entre els que han volgut posar el seu granet de sorra de bon matí s’hi trobava l’alcalde, Carles Pellicer. “Des de l’Ajuntament hem habilitat un camió de les Brigades que ja hi va ser la setmana passada, aquesta i si convé el següent. El que fem és tot el matí de viatges des del Bravium fins al magatzem, que no és municipal perquè tot i que l’Ajuntament va oferir una nau per reubicar-ho tot finalment l’entitat va decidir aprofitar una nau d’un soci més propera” a l’edifici actual. “Jo estic aquí per ajudar a carregar el camió i anar amunt i avall, que és el que toca”, afegia el batlle, “Tot depèn ara de l’Arquebisbat. Esperem que triguin el menor temps possible per poder retornar a l’activitat cultural. L’obra és important a fer, perquè cal una remodelació total del Centre Catòlic. En tot cas, demanar que tot sigui el més ràpid possible”.
Per la seva banda, i segons el president de l’associació, Ferran Figuerola, “la sensació que tenim ara és que tot això pot durar mínim dos o tres anys. Pel que fa a la tornada, tenim el document per escrit segons el qual un cop acabades les obres podrem tornar a exercir la nostra activitat cultural i tenir la nostra seu social aquí. Tenim la impressió que hi ha bona fe amb aquest bon gest i volem creure que això sigui veritat”. Fins llavors, el dia a dia de l’activitat de l’entitat tindrà com eixopluc “un antic magatzem d’avellanes que ens ha cedit un soci al carrer Sant Llorenç el temps que convingui. És molt gran, i nosaltres hem adequat les instal·lacions una mica, perquè feia més de 20 anys que no s’utilitzava. Hem llogat una empresa perquè fes la neteja i ha vingut un operari a posar llum i fer tota la instal·lació nova. Finalment hi hem traslladat les oficines, la secretaria i la sala de juntes”.
El trasllat, malgrat la magnitud, té similituds amb les de qualsevol altre d’un particular. És a dir, “estan sortint coses que fa anys que no veia. I tenim sorpreses. Fa coses que feia molts anys que no veien la llum”, admet divertit Figuerola. “Dins del desordre sempre hi ha un control. Sabíem que ho teníem, però no ho veiem”, deixa anar, reconeixent que es fa difícil comptabilitzar les caixes que han calgut utilitzar per empaquetar tants anys vida. “Vam fer una compra de 70 capses noves que es van acabar el primer dissabte. Ara hem hagut de recórrer a gent que ens portes capses de casa i de botigues per no fer una altra compra, perquè se’n van els diners de seguida. La setmana passada érem 35 persones i aquest som una trentena, repartits en dos equips aquí i al magatzem i amb el suport el camió i conductor que molt amablement ens ha cedit l’ajuntament”, afirma Figuerola abans d’acceptar el repte de buscar un títol a l’obra de teatre que estan protagonitzant: “Un desnonament camuflat”.
J.S.
Equip de redacció
