Josep Maria Cornadó (URV): ‘Una prova per garantir la millora en la selecció dels joves que volen ser mestres’

🔊 Escoltar la notícia

Hi ha poques coses en el calendari acadèmic tan pensades i planificades com les dates dels diferents exàmens per accedir a la Universitat. Aquest any, les circumstàncies sobradament conegudes han fet que les PAU, les proves d’accés per majors de 25 i 45 i la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per a l’accés als graus d’educació hagin de modificar les dates previstes.

El Govern i les universitats van acordar en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el nou calendari de celebració de les diferents proves d’accés a la universitat. La data per la PAP per a l’accés als graus d’educació és el proper dimecres 15 de juliol. Aquest any tot serà diferent als anteriors i es seguiran les instruccions i recomanacions del Departament de Sanitat: aforament limitat, distància social, gel hidroalcohòlic, mascaretes, etc. bé, tot serà més complex però segur que sortirà bé.

La PAP per als graus d’educació afecta prop de 5.000 joves i té com a objectiu garantir la millora en la selecció dels joves que es volen dedicar a ser mestre d’infantil o primària. Es pretén que l’estudiant de nou ingrés iniciï la carrera universitària amb un nivell prou satisfactori d’algunes competències bàsiques per l’exercici d’aquesta professió: la capacitat comunicativa, el raonament crític i també la capacitat logicomatemàtica, que són els tres eixos dels exàmens.

Dos equips de professors universitaris de diferents facultats d’educació catalanes elaboren els tres exàmens organitzats ens dues proves: La de competència comunicativa i raonament crític (CCiRC) i la de competència logicomatemàtica (CLOM). Aquests exàmens es contrasten, revisen, analitzen i finalment es validen. No és una tasca fàcil, avaluar en una prova escrita d’un dia, totes les estratègies, habilitats, procediments i coneixements que implica cada un d’ells. Després, uns equips de professors especialistes realitzen la correcció i qualificació. Al final, el resultat és “apte” o “no apte”, per tant, la PAP no pretén ordenar acadèmicament als estudiants, que és una tasca que ja realitza les PAU, sinó acreditar que el futur estudiant de mestre té assolides les competències que es consideren mínimes. Després, la nota de tall, fa la seva funció en funció de l’oferta i la demanda.

Les proves d’aptitud s’utilitzen tradicionalment per a mesurar les habilitats, capacitats i els coneixements dels candidats. Normalment estan dissenyades per avaluar si el perfil del candidat és l’idoni per desenvolupar els estudis. En el cas dels graus d’educació, es parteix de la idea, assentada en països amb sistemes educatius de prestigi, que per iniciar aquests estudis, l’aspirant ha de tenir desenvolupades unes capacitats de caràcter general: bona comprensió i expressió escrita, capacitat de síntesi i raonament crític, facilitat per aplicar la lògica en la resolució de problemes, aplicació del coneixement científic, interpretació de la realitat, capacitat per predir resultats… en definitiva, una base cultural sòlida.

Les altres, més específiques i relacionades amb la psicologia, la pedagogia i la didàctica, s’aprenen al llarg de la formació inicial a les facultats i també en les diferents estades (pràctiques) que es fan en els centres escolars al llarg de la carrera. És fonamental que la formació inicial del mestres sigui de qualitat i per això és important que els estudiants siguin excel·lents acadèmicament parlant.

La PAP forma part d’una sèrie de mesures, que les institucions catalanes amb responsabilitat i competències en el camp de l’educació, han pres per tal d’avançar en la millora del sistema educatiu. Fa temps que es treballa per assolir una educació de més qualitat i per aquest motiu les facultats de mestres revisen i avaluen els plans d’estudi, i amb el Departament d’Educació es treballa per millorar les pràctiques que fan els estudiants a les escoles, si pot ser, amb mestres-tutors de màxima qualitat per tenir així els millors models, es busca incorporar professorat universitari amb experiència escolar prèvia, en definitiva fer el més professional possible la formació inicial.

Pel que fa referència a aquest requisit per iniciar els estudis de mestre, Catalunya és pionera i aquest 2020 es realitzarà per primer cop a les Illes Balears, però són els únics 2 territoris de l’estat que les porten a terme, encara que la tendència sembla ser la generalització i ja s’han interessat alguns territoris en informar-se sobre el seu desenvolupament.

Respecte les perspectives de futur, sense cap mena de dubte el gran objectiu a mig termini ha de ser que la prova sigui més complerta i pugui avaluar competències de les anomenades “no cognitives” tan necessàries en la professió de mestre. Hom té clar la necessitat que l’aspirant a mestre sigui una persona empàtica, amb capacitat de  lideratge i assertivitat, reflexiva, amb habilitats socials i maduresa, etc. que són molt difícils de constatar només en una prova escrita, sinó que caldria buscar una situació pràctica, una simulació o inclús una entrevista personal, tot i que, amb el volum d’estudiants que es presenten i la complexitat del calendari acadèmic és una tasca complicada a curt termini.

Redacció