.

La rectora de la URV ensenyant als periodistes el plafó explicatiu on es detallen les quatre fases del projecte de construcció i el seu finançament. Foto: Tarragona21

La URV ha activat “el pla B i el pla C” per trobar utilitat immediata a l’edifici que hauria d’acollir les facultats de Ciències de l’Educació i Psicologia al Campus Catalunya i que, per manca de finançament, es quedarà amb poc més que l’estructura. La rectora, María José Figueras, ha comparegut aquesta tarda en roda de premsa per donar comptes de la reunió del Consell de Govern i no ha rebutjat en cap moment parlar clar respecte a aquesta inversió iniciada per l’anterior equip directiu i a la qual li falten “set milions d’euros” per ser completada en les quatre fases projectades.

“Actualment ens trobem en la segona fase. Les obres han estat licitades i esperem que l’adjudicació es dugui a terme en un mes”. Figueras es referia a “aixecament de l’edifici”, pel qual es disposa dels diners suficients (poc més de dos milions d’euros) i que, amb la previsió de començar les obres el gener vinent, té un termini d’execució d’onze mesos. El problema és que, a hores d’ara, no hi ha cash per res més i només donaria cabuda en el millor dels casos a Educació. Cal per tant buscar solucions al que acabarà sent una carcassa sense el contingut que li donarien les altres dues fases orfes de dotació, que sumen el mobiliari, l’adequació de serveis i l’equipament imprescindible per poder-hi donar classes. Tenint en compte, a més, que per estar completament operatiu caldria completar també un edifici annex per encabir-hi departaments, ampliar la cafeteria “per evitar-ne la saturació” i redissenyar qüestions com la potència de l’enllumenat i l’ampliació de l’aparcament. “És impossible que estigui llest abans del 2022”, confirmava la rectora.

Figueras ha avançat diverses opcions per sortir de la cruïlla en la qual es troben. La primera ha estat parlar amb els responsables de les dues facultats “per conèixer quines serien les seves necessitats en cas que no puguin marxar de la seva actual ubicació”. Amb presència del cap de serveis d’obres de la universitat ja s’ha dut a terme una reunió que ha servit per recollir un llistat de 14 punts que caldria arranjar temporalment. Actualment se n’està estudiant la viabilitat i el cost per veure “si és assumible amb els nostres diners”.

La segona passa per “habilitar la part superior del nou edifici. Podria encabir-hi seminaris i en la planta immediatament inferior també s’hi podria fer cabre aules amb capacitat per a 230 alumnes”. Aquest pedaç ajudaria almenys a “descongestionar la demanda” que hi ha sobre el Campus Catalunya a l’hora de dur-hi a terme congressos. “Podrà donar més aire  a aquest campus”, molt buscat per la seva ubicació al ben mig d’una ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Figueras ha estat elegant i ha justificat la decisió de l’anterior equip rector considerant que era una opció “de risc” motivada pel fet que “no es pot ser immobilista”. “Ningú es podia pensar que la Generalitat diria que hauríem de continuar les obres amb els nostres propis diners”. I aquesta és en realitat la mare dels ous. Perquè l’actual govern ja ha deixat clar que no posarà ni un cèntim en infraestructures almenys fins al 2020. Només ha obert l’aixeta permetent a les universitats catalanes incrementar la ràtio de reposició de professors en un 0,5%, el que ha permès contractar-ne un de nou per damunt de les jubilacions. “Hem passat de 13 places a 14. Uns números molt allunyats de les nostres necessitats reals”, admetia Figueras.

La rectora no ha descartat aconseguir almenys part dels diners necessaris per pressupostar un o altra opció dels “romanents de tresoreria que puguem estalviar”. Ara bé, per completar el projecte “hauríem d’aconseguir finançament extern. La Generalitat ens ha assegurat que podria posar-nos en contacte amb una sèrie d’inversions que poden cobrir les necessitats de les universitats a uns interessos molt baixos”. Ara bé, Figueras deixava molt clar que en el cas de la URV “haurà de ser la comunitat educativa la que haurà d’acabar per decidir si ens volem hipotecar o no”. I això tenint en compte que s’està fent front “als 2,2 milions d’euros que estem pagant per la construcció dels parcs tecnològics”.

J.S.