.

“Hi ha repúbliques que no convenen, com les integristes islàmiques, les bananeres o les centralistes. Crec que nosaltres hem d’anar a parar a la federal o a la que sincerament m’agrada a mi, que és la República Catalana”, ha manifestat l’alcalde rodenc, el convergent Pere Virgili, en l’acte en què la plaça de Tots els Caiguts ha recuperat el seu nom original: plaça de La República.

PSC: “No volem enfrontar a ningú, la república és un lloc de convivència”

Banderes republicanes, catalanes i una estelada han lluït avui en el rebateig d’aquest indret del nucli antic de Roda de Berà. El comentari de Virgili ha arrencat aplaudiments del públic, i cap xiulet. “No pretenem enfrontar a ningú: La república és un lloc de convivència i de valors, on ens podem trobar tots independentment de la ideologia que tinguem i de l’àmbit territorial amb el qual ens sentim més còmodes”, havia avisat abans Joan Antoni Benedicto, portaveu del PSC de Roda de Berà.

El canvi de nom va ser una proposta de l’associació republicana rodenca També Hi Som, presentada al ple del passat març en una moció defensada pels dos representants del PSC i la d’ICV. El resultat final: 9 vots a favor, 2 en contra i 2 abstencions. Els sis regidors de CiU que formen l’equip de govern van donar suport a la iniciativa, que va rebre els vots desfavorables dels dos representants del PP (entre els que hi ha l’històric diputat al Parlament Rafael Luna) i l’abstenció dels dos de Ciutadans.

L’associació ‘També Hi Som’ demana un memorial a les víctimes republicanes

“Tal dia com avui, el 19 de novembre de fa 83 anys, es van celebrar les primers eleccions amb sufragi femení: la primera volta de les segons eleccions generals de la Segona República. Per cert, van donar la victòria al centre-dreta, els que ara se’ls posa els pèls de punta en sentir la paraula república”, va recordar el president de També Hi Som, Francisco Moya, en al·lusió als que no van donar suport a la iniciativa. “A partir d’avui el 19-N el marcarem en vermell també per la reinauguració d’aquesta plaça”, va afirmar Moya, que també va demanar a l’alcalde la creació d’un memorial per recordar “els fills de Roda que van lluitar defensant les llibertats”.

Besora: “Hi ha sectors a qui els costa retrobar-se amb aquesta tradició democràtica”

L’associació republicana va convidar a l’acte l’historiador Quim Besora, del Centre de Lectura de Reus. “És positiu que la gent es retrobi amb allò més virtuós del seu passat, i que ho hagi fet amb una majoria folgada del consistori”, va afirmar Besora. L’historiador també va lamentar que alguns grups s’hi oposessin: “Llàstima que no va ser per unanimitat. Hi ha sectors que els costa retrobar-se amb aquesta tradició democràtica.”

Després dels parlaments, va ser el torn de descobrir les tres plaques que avisen de la nova denominació. Una d’elles és a la façana del casal Can Guivernau, edifici documentat des de l’any 1793 i que es va convertir en escola el 1933, durant la Segona República. Dos anys abans va ser quan l’ajuntament va batejar com a plaça de La República aquesta zona que fins llavors no havia tingut cap nom oficial.

‘Plaza de los Caídos de este Pueblo por las hordas marchistas’

En el Ple municipal del 25 de maig de 1939 es va acordar que la plaça de La República passés a denominar-se “Plaza de los Caídos de este Pueblo por las hordas marchistas”. A partir d’aquell moment, i durant més de quaranta anys, el lloc va ser conegut com a “Plaza de los Caídos”, segons subscriu l’informe tècnic en què s’ha sustentat el canvi de nom, i que ha estat elaborat per Ricard Benimeli, arxiver municipal i llicenciat en Història, i pel Centre d’Estudis Rodencs. Va ser l’any 1981, amb la catalanització dels carrers de la localitat, quan la “Plaza de los Caídos” va passar a anomenar-se Plaça de Tots els Caiguts, per tal que el nom englobés els morts de tots els bàndols de la guerra.

Recital amb ‘l’Estaca’ i ‘Ay, Carmela’

L’acte d’avui, que ha acabat amb un recital del cantautor Lot Tortajada amb l’ajuda de la Coral Verge de Berà, retorna el nom original a la plaça 77 anys després. L’actuació ha ofert peces amb un alt volum simbòlic, com l’Estaca i Que tinguem sort, de Lluís Llach, o la cançó popular Ay, Carmela. El diputat del PSC per Tarragona Carles Castillo també ha assistit a l’acte.

Romà Rofes