Les persones ocupades a temps parcial a Catalunya segons el motiu pel qual ho fan i el gènere. Elaboració: Pau Cortina
Més del 90% de les prop de 60.000 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars registrades a final de 2023 les van demanar dones.
L’ús d’aquest dret laboral va créixer un 26% respecte l’any anterior, segons dades de l’EPA, però els pares que l’exerceixen no arriben al 10%. El camí cap a la paritat en l’àmbit laboral es desdibuixa quan intervenen les cures familiars, també pel que fa al repartiment de les excedències per cuidar de fills petits: un 89% per a mares i un 10,7% per a pares l’any 2022, segons el Ministeri de Treball. Aquí la proporció d’homes és igualment baixa, i si bé arriba per primer cop als dos dígits, no està gaire lluny del 4% que representaven les excedències d’aquest tipus en mans d’homes ara fa deu anys.
Les mares acaparen 9 de cada 10 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars malalts o dependents a Catalunya, segons les micro-dades del quart trimestre de 2023 de l’Enquesta de Població Activa (EPA) obtingudes per l’ACN. En xifres absolutes, van ser 54.500 de les 60.000 reduccions registrades el darrer quadrimestre de l’any, un 90,8%. Els pares, per tant, es van quedar amb el 9,2% de les reduccions.
El pes de les dones en aquesta estadística és aclaparador, tot i que una mica menys que al conjunt de l’Estat, on s’enfilen fins per sobre del 92% del total. Aquí només un 7,4% de les jornades a temps parcial per atendre els fills són cosa dels pares, en acabar l’any 2023.
Creixen les reduccions per cura de fills
Per norma general, es poden acollir a aquestes reduccions laborals els treballadors que tinguin a la seva cura directa algun menor de dotze anys o una persona malalta o incapacitada, amb la corresponent reducció de sou i un mínim de reducció d’una vuitena part de la jornada laboral.
Amb independència del sexe del sol·licitant, el nombre de reduccions de jornada laboral per cures a Catalunya va créixer amb força entre el darrer trimestre del 2022 i el mateix període del 2023, de 47.500 a les gairebé 60.000 esmentades, un 26% per sobre. Pel que fa al conjunt de l’Estat, també segons les dades de l’EPA corresponents a l’últim trimestre de l’any passat, es comptabilitzaven 380.000 reduccions de jornada per cura de fills, malalts, incapacitats o persones majors, un 6% més que el mateix període de l’any 2022 en aquest cas.
Jornades a temps parcial
La cura dels fills i familiars dependents va ser la causa de gairebé el 12% de les jornades a temps parcial a Catalunya, la segona després dels que treballen en aquest règim perquè no troben feina a jornada complerta, que són el 34% del total, amb un 71% de dones. I encara una altra raó per al treball parcial que acaparen les dones són les obligacions familiars i personals d’altra mena, en aquest cas amb més del 78% davant del 21% demanades per homes. L’altra cara de la moneda són els contractes de jornada complerta, on també hi ha bretxa de gènere encara que menys acusada: a nivell estatal, les dones tenen el 42,5% d’aquests contractes, i els homes el 57,5% .
Reduccions entre el personal de la Generalitat
Pel que fa al personal de la Generalitat, segons dades de Presidència obtingudes per l’ACN per via de transparència, de les 13.742 reduccions de jornada per cura de fill gaudides durant el 2023, 12.507 van ser demanades per dones (el 91%) i les 1.235 restants, per homes (9%).
Des de l’any 2018, el pes de cada gènere en les reduccions de jornada per cura de fill a la Generalitat s’ha mantingut pràcticament inamovible. En cadascun dels sis últims anys la xifra s’ha mogut entre el 90,5% i el 91,5%, amb un volum total de persones que demanen la mesura anualment d’entre 12.000 i 14.000.
ACN
Equip de redacció
