Carod Rovira en un moment de la seva intervenció. Foto: ACN
Prop d’unes 6.000 persones s’han tornat a concentrar aquesta tarda a la plaça de la Font per segon dia consecutiu en defensa del “govern legítim” de Catalunya i reclamant de nou la llibertat dels “presos polítics”.
Els crits de “Puigdemont president” han certificat la confiança en un govern en l’exili i els de “llibertat” l’estima cap a un govern empresonat i cap a dos ciutadans ‘republicans’ com Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que sumen ja 18 nits a la garjola. La pròxima cita, perquè les mobilitzacions a hores d’ara ja han passat a ser quotidianes, és aquest diumenge a les 19.00 hores al mateix indret per encartellar Tarragona.
La litúrgia, però, ha canviat aquest divendres respecte a les anteriors ocasions. Les intervencions d’Oriol Grau, Mercè Sardà i Josep Lluís Carod Rovira han substituït l’habitual presència paritària de membres d’entitats i partits que donen suport al procés. Parèntesi a l’espera de definir estratègies que s’estan coent en direcció a una vaga general encara a les beceroles.
La sala de màquines de l’independentisme està disposat a fer un pas endavant i dur a terme accions igual de pacífiques però més contundents i el missatge de tots junts de cara a les urnes del 21-D deriva cap a la unitat d’acció dels partits, que no vol dir pas compartir llistes sinó un programa de mínims. En aquest sentit, el membre del secretariat de l’ANC, Pere Grau, afirmava en declaracions a la premsa que “incorporar els Comuns és un objectiu que ningú pot desestimar.
Des de l’Assemblea ens encantaria poder incorporar a la gent dels Comuns. Són figures que indubtablement han manifestat una voluntat indefectiblement democràtica, que a més a més han assumit quina és la veritable voluntat del poble català i, per tant per nosaltres seria un goig i crec que seria bo pel país que aquest moviment s’incorporés en aquesta coordinació i unitat d’acció de cara a les eleccions vinents”.
Per la seva banda, i en resposta a les preguntes formulades per aquest diari digital un cop acabat l’acte, Carod Rovira (que reconeixia “no haver defensat mai la unitat de llistes perquè cadascú ha d’anar a les eleccions amb el seu programa”) incidia en la mateixa línia. “Tots els partits catalans de tradició democràtica, i que no hi hagin renunciat, tenen un ample espai de trobada. En aquests moments tots hem de fer un exercici de responsabilitat democràtica i jo crec que poder comptar amb el que representa el món dels Comuns és absolutament indispensable per fer un front comú, cadascú des de la seva identitat però defensant uns plantejaments mínims”.
Periodistes de La Sexta entrevistant a l’ex vicepresident de la Generalitat amb el tripartit i persona que va ser empresonada el 1973 pel franquisme. Els periodistes no han hagut d’escoltar aquest divendres crits de “manipulació”.
Carod Rovira carrega contra la Unió Europea
El cambrilenc ja havia reclamat durant la seva intervenció davant de milers de persones que no es cansen de demanar la dimissió de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, una victòria nítida a les urnes el pròxim 21-D carregant com mai fins ara s’havia escoltat contra una Unió Europea “insensible a la vulneració dels drets bàsics, fonamentals i democràtics”.
L’exvicepresident del tripartit ha recordat com “va escanyar Grècia i la seva intervenció miserable i inhumana en el conflicte dels refugiats. Potser quan siguem una República haurem de fer un referèndum per si ens convé formar part d’una UE com aquesta. Més enllà d’ella hi ha vida intel·ligent”, ha etzibat.
Carod Rovira ha invocat “al poble, que és l’única estructura d’Estat que no poden intervenir” i que ha esdevingut peça clau a l’hora de mantenir el pols contra un”el discurs de l’odi ètnic i nacionalista contra nosaltres” atribuït a una Espanya de la que només podem fer una cosa: Sortir-ne i tractar-nos com bons veïns”.
La intervenció de l’antic dirigent d’ERC ha acabat amb la lectura d’un manifest que reconeix com “únic govern legítim el govern de Catalunya i com únic president el president Carles Puigdemont”; que reclamava “l’alliberament immediat dels dirigents socials i del govern empresonats de manera injusta per una Justícia que ocupa el lloc 22 quant a confiança dels 27 membres de la UE”; “l’anul·lació de totes les multes” i sancions imposades als participants en el procés i la derogació de l’article 155. Tot plegat encaixava perfectament en el programa de mínims que sembla voler-se perfilar.
Sardà alerta que “caldrà fer un pas més enllà”
Per la seva banda, la professora de Llengua i Literatura Catalana de l’institut Martí Franquès donava veu precisament als milers de persones anònimes que van participar a l’1-O. Per Sardà, “és valent qui domina la por. I això és el que vam fer” el dia del referèndum. “Teníem por però vam acabar orgullosos del nostre poble”. El seu era un discurs destinat a fer entendre que vendran temps en els quals hi haurà més exigència mantenint-se sempre fidels a la gran fortalesa del moviment, com és el seu caràcter indiscutiblement pacífic. “El que fem ara, ja ha arribat un punt que ho fem per dignitat. S’hi barreja el seny i la rauxa. És a dir, amb el seny fem allò que podem fer. Sempre respectuosos, no obligats a més. Però amb la rauxa podem anar una mica més enllà, assenyats però agosarats”. “La partida no s’ha acabat”, afegia per concloure: “Hem de tenir l’ànim fort i estar units. Ens caldrà fer una passa més de la que podem fer. Estem sofrint, estem lluitant, però tornarem a vèncer”.
Grau reclama “inventar noves mesures de resistència, com la resistència d”Allo, allo'”
El mateix Grau apuntava que “els carrers tornen a ser nostres i ho seran fins que al final siguin carrers republicans”. Posant en valor l’assistència a les concentracions, reconeixia però que “no en tenim prou. El cos ens demana més. Si ens ho proposem som dos milions de persones disposades a emprendre accions pacífiques però fermes, decidides, contundents i intel·ligents. Només ens cal -afegia- una instrucció, una consigna clara i precisa. Faig una crida als cervells privilegiats perquè inventin noves mesures de resistència”. Un exemple, “com la resistència d”Allo, allo'”, la mítica sèrie britànica emesa per TV3 sobre els propietaris d’un cafè francès implicats en la lluita contra els ocupants alemanys. A la seva peculiar manera, tot val a dir-ho.
J.S.
Equip de redacció
