La concentració on s’ha llegit el manifest de la Taula per la Democràcia s’ha iniciat a les 18.00 hores a la plaça de la Font, per convertir-se posteriorment en manifestació i arribar davant la seu de la subdelegació del Govern.
Prop de 3.000 persones s’han concentrat a la plaça de la Font per escoltar com el manifest que servia per tancar la vaga general d’aquest dimecres, llegit per Josep Lluís Carod-Rovira i idèntic al que ha ressonat a totes les places del país, reclamava acabar amb la presència de consellers i els dos Jordis a les presons amb un explícit “us volem a casa, a tots!”. Faltava una nota a peu de pàgina, perquè al voltant de 5.000 persones han anat afegint-se a la manifestació posterior que ha acabat davant de la subdelegació del Govern sense saber molt bé què fer i on, per primer cop, s’han pogut escoltar lleus xiulets als Mossos d’Esquadra (encarregats avui d’acabar amb els talls a carreteres i carrers arreu de Catalunya) acompanyats de crits d'”Esther Quintana, no oblidem” per part dels membres més pròxims a la CUP. Una simple anècdota perquè el caràcter pacífic de les mobilitzacions, la reivindicació multitudinària de “llibertat presos polítics” i el cant de respecte col·lectiu de “no esteu sols” han marcat amb vermell un altre dia de resistència republicana, sense desviar el punt d’atenció d’on tocava. Avui. Perquè demà l’actualitat apunta cap al Tribunal Suprem i la declaració dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Els manifestants per la Rambla en direcció a la plaça Imperial Tarraco.
Oriol Grau enfocava la realitat com la perceben milers de tarragonins abans de donar pas al que va ser vicepresident del Tripartit. Des de les escales de l’Ajuntament adaptava el llenguatge als vents portats per l’article 155 i, amb ironia, invitant als presents a desplaçar-se “hacia el Gobierno Civil” passant per “la Rambla del Generalísimo”. Un retorn al blanc i negre. L’empresonament de consellers i membres de la societat civil no permet avançar cap al color encara que el manifest de la Taula per la Democràcia titulat ‘En defensa de les institucions catalanes i la cohesió social’ demanava “el retorn a la normalitat democràtica. Rebutgem la judicialització de la política. Entenem que les querelles per rebel·lió, sedició i altres contra el govern i la Mesa del Parlament no són el camí per resoldre el problema”. És per això que el món independentista exigeix la llibertat dels empresonats, “que es retirin tots els càrrecs i que es posi punt final immediat a l’ordre de presó preventiva”.
La manifestació arribat a la subdelegació del Govern.
El manifest, clar en la seva condemna “als atacs violents feixistes als carrers de Catalunya”, servia per declarar “el nostre ferm compromís amb les institucions escollides democràticament” i reafirmar “que els conflictes polítics s’han de resoldre políticament, per la via de la negociació i el diàleg”. En aquest sentit, la intervenció de l’autogovern des de Madrid “no només té conseqüències polítiques, sinó que afecta greument la vida de les persones” com ja va “avançar la intervenció econòmica de la Generalitat el 15 de setembre”. Una decisió que “ha deixat en suspensió les subvencions aprovades per les entitats. Aquestes són molt importants per garantir el teixit associatiu del país, apaivagar els efectes de les desigualtats socials i pot provocar la pèrdua de llocs de treball”.
El document també acaba sent un compromís. El de la defensa d’autogovern, les institucions i les persones sorgides de la votació popular “sota els principis de l’acció no violenta, la defensa dels Drets Humans i la preservació de la cohesió social”.
J.S.
Equip de redacció
