TARRAGONA 21

Anar al cine de forma assídua s’ha convertit en una activitat de luxe per gran part de la població. I ha estat el seu preu el que ha cavat la seva pròpia tomba.

Enrere queden ja aquells dissabtes de cues interminables a l’entrada dels cines per agafar els últims seients lliures per veure l’última film d’Steven Spielberg o aquelles tardes amb els amics on només venia de gust anar al cine a veure l’última pel·lícula de terror que poques hores abans havien estrenat.

Avui dia però, s’han esfumat com aquell qui diu aquests plans. Queda conformar-nos amb la festa del cine. Una festa celebrada un cop a l’any que aplega a milers de persones d’arreu als diferents cines de  tot el país i que sembla més aviat el retrobament amb un antic amic -un vell conegut amb el qual has perdut quasi bé tota relació i que només veus esporàdicament de tant en tant- que no pas una petita espenta econòmica i social per tornar a omplir les sales de tots els cines a totes hores i durant tots els dies de la setmana.

El cine no està mort, però sí ho estar la situació actual. Més festes del cine i menys pujades prorrogades del preu són necessàries per revertir la situació actual.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies