TOTS 21

Prades inicia les obres de recuperació de l’entorn del castell on s’ubicarà el centre d’interpretació de la Reina Margarida

L’origen de la fortificació de Prades és d’època islàmica i depenia del valiat de Siurana fins que les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir, a mitjan segle XII. Fotos: Cedides

En el punt més elevat de la vila comtal de Prades hi ha diverses restes del que fou el seu castell medieval, les quals van ser catalogades com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i com a BIC (Bé d’Interès Cultural), juntament amb les muralles i el nucli antic. L’estat d’abandonament i de destrucció que va patir el castell al llarg de l’època moderna van fer que quedés repartit entre les cases que es van anar construint al carrer Costa del Castell. Fa uns anys, l’Ajuntament va adquirir la parcel·la que conté l’absis de la que havia estat la capella de Sant Miquel del castell i el seu espai annex. Les obres de restauració que s’han iniciat actualment pretenen unir ambdós espais i ampliar el pati d’accés, fet que permetrà millorar la visibilitat de l’antiga capella. A més, el projecte endegat és la base per a la creació d’un Centre d’Interpretació dedicat a la figura de la reina Margarida de Prades.

Les tasques de recuperació i de posterior museïtzació es faran realitat gràcies al suport en forma d’ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i del 1,5% cultural del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. El pressupost per a les obres de restauració, sense incloure el projecte de museïtzació, ascendeixen a 108.946,66 €.

Origen del Castell i el comtat de Prades

L’origen de la fortificació de Prades és d’època islàmica i depenia del valiat de Siurana fins que les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir, a mitjan segle XII. L’any 1159, l’esmentat comte va atorgar, des del castell de Corbera, la carta de població de Prades, mitjançant la qual s’establiren els seus límits territorials i es concediren privilegis als seus pobladors presents i futurs. Pel que fa al castell, va transformar-se i ampliar-se considerablement i, cap a finals de la centúria, s’erigí la capella de Sant Miquel, d’estil romànic, l’element que, a dia d’avui, es troba en millor estat de conservació.

El 6 de maig de 1324, Jaume II va erigir solemnement, a la catedral de Barcelona, el comtat de les Muntanyes de Prades a favor del seu fill benjamí, Ramon Berenguer. El rei va decidir unir aquest domini feudal a la baronia d’Entença, que tenia la seva capital a Falset, mentre que la vila de Prades ho era del comtat. Cal emmarcar aquest fet dins tot un seguit d’estratègies empreses pel mateix monarca per tal de contrarestar el creixent poder de la noblesa i consolidar el de la monarquia mitjançant la recuperació i cohesió del patrimoni reial a partir de la substitució d’antics senyors per “prínceps de sang”, tot concedint la titularitat d’espais estratègics a personatges de la seva estirp. D’aquesta manera, els comtes de Prades es convertiran en un dels llinatges nobiliaris més importants de la Corona catalanoaragonesa.

La figura de la reina Margarida

Margarida de Prades (c.1388-1430) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

Per tal de conèixer millor tant el personatge com aquesta conjuntura cabdal, els anys 2018 i 2019, l’Ajuntament de Prades va organitzar dos cicles de conferències encarregades a reconeguts experts, les quals veuran la llum properament en forma de llibre. Aquesta publicació, carregada de dades inèdites i molt rellevants, serà el principal fonament per a dotar de continguts el Centre d’Interpretació que es preveu construir, el qual s’espera que pugui esdevenir un punt de referència per a la difusió del coneixement d’una figura fascinant i fonamental del nostre passat.

Redacció

 

Endesa instal.la a Prades el punt de recàrrega ràpid de cotxes elèctric més alt de la demarcació

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, amb representants d’Endesa. Foto: Cedida

El punt de recàrrega ràpida situat al lloc més alt de la demarcació de Tarragona ja és una realitat. Es tracta de Prades, al Baix Camp, que amb una altitud de 950 metres s’ha convertit en el punt escollit per Endesa X per instal·lar-hi aquesta infraestructura, amb la qual es pot carregar un vehicle elèctric en uns 20 minuts. En concret, el carregador s’ha posat en marxa a l’estació de servei Petronor gràcies a un acord signat amb Agrícola Montsant S.L., que gestiona la gasolinera.

La infraestructura, que ja està connectada a la xarxa elèctrica i a punt per rebre els primers usuaris, permet alimentar dos vehicles de manera simultània, un utilitzant la recàrrega ràpida i l’altre la semiràpida. De fet, compta amb tres connectors: dos de càrrega ràpida de tipus CHADEMO i CCS2 (50kW) i un de semiràpida (22kW), fet que permet recarregar la bateria per a 100 quilòmetres d’autonomia en 20 o 45 minuts, respectivament. A més a més, són carregadors universals, ja que serveixen per a qualsevol model de vehicle elèctric.

Amb la posada en marxa d’aquest punt de recàrrega es pretén donar resposta als nombrosos visitants del municipi, atrets per la singularitat natural de l’entorn de les Muntanyes de Prades, la vila, l’àmplia oferta gastronòmica i els productes estrella com les Patates de Prades i la seva cooperativa agrícola.

Ara, qui faci la visita de manera sostenible, és a dir, amb vehicle elèctric, podrà recarregar-lo en un dels primers carregadors ràpids que hi ha per fer-ho a l’interior del Baix Camp. I és que, per Endesa, Prades és una població estratègica per a facilitar la mobilitat elèctrica i una manera d’animar els habitants –que passen de ser 600 a 6.000 durant l’estiu– a fer el salt cap a aquest tipus de mobilitat.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas Musoy, expressa que “Des de l’Ajuntament donem suport a totes aquelles iniciatives per a una mobilitat més sostenible. Donem gràcies a Endesa i Agrícola Montsant per portar-ho a terme. Esperem que animi als usuaris de cotxe elèctric a desplaçar-se al municipi i als habitants del poble a comprar aquests vehicles”.

Aquest acord s’emmarca en el Pla de Desenvolupament d’Infraestructures d’accés públic de recàrrega per al vehicle elèctric que Endesa va presentar a finals del 2020 i que suposa una inversió de 65 milions d’euros amb l’objectiu d’instal·lar 8.500 punts de recàrrega en indrets d’accés públic fins el 2023, el pla més ambiciós existent a l’Estat.

Els usuaris de vehicle elèctric podran realitzar les recàrregues dels seus cotxes d’una manera molt senzilla, gràcies a la nova aplicació per a mòbils que ha desenvolupat Endesa X, Juice Pass (disponible en IOS i Android). Es tracta d’una plataforma digital d’Endesa on els usuaris podran localitzar -a través d’aquesta aplicació- l’estació de recàrrega, conèixer el seu estat, i, fins i tot, abonar les recàrregues amb la seva targeta de crèdit.

 

Gairebé 70 persones inscrites a la conferència ‘Els maquis a les Muntanyes de Prades’

La història dels maquis a les Muntanyes de Prades és l’eix central de la conferència que el pròxim dissabte 6 de març a les 19 h pronunciarà el Dr. Lluís Colomés que, més enllà de la seva trajectòria en l’àmbit de la medicina, ha investigat la història recent del territori, amb especial èmfasi en la Guerra Civil i els moviments posteriors.

L’acte està organitzat per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP), amb el suport de l’Ajuntament de Vilaplana, i es durà a terme al Casal Vilaplanenc. Aquest espai, amb les mesures de sanitàries actuals, té capacitat per albergar fins a 80 persones. A hores d’ara, la conferència ja compta amb gairebé 70 persones inscrites, cosa que és indicativa de l’interès suscitat per la temàtica proposada. I és que a les Muntanyes de Prades i, molt concretament a Vilaplana, hi ha diversos testimonis del moviment dels maquis. És el cas de la família dels “Patacons”, per exemple, que ha donat nom a un grau i a una via ferrada que pugen pels cingles de Vilaplana cap al nucli de La Mussara.

Les persones interessades a assistir a la xerrada aquest dissabte poden inscriure’s en el següent enllaç: http://bit.ly/ConferenciaMaquis Les darreres places disponibles s’assignaran per rigorós ordre d’inscripció.

Conferència: Els maquis a les muntanyes de Prades, a càrrec del Dr. Lluís Colomés

Dia: Dissabte 6 de març de 2021

Hora: 19:00 h

Lloc: Casal Vilaplanenc – Vilaplana

Organitza: Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, www.aamp.cat Amb el suport de l’Ajuntament de Vilaplana.

Cal fer inscripció prèvia al següent enllaç: http://bit.ly/ConferenciaMaquis Aforament limitat a 80 persones.

Redacció

 

L’Estació Enològica de Reus acull la presentació de l’opuscle sobre l’avellana de muntanya

Fotogtafia de família de la presentació de l’opuscle. Foto: Cedida

L’Estació Enològica de Reus ha acollit aquest divendres la presentació de l’opuscle sobre l’avellana de muntanya. Convocats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació (DARP) i per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP), han assistit la majoria dels autors i autores que escriuen a l’opuscle i l’alcalde de Vilaplana, Josep Bigorra.

En el transcurs de l’acte s’ha remarcat l’interès de l’avellana de muntanya com una activitat econòmica molt important pels pobles de les serralades tarragonines, així com la importància del cultiu en el paisatge. Segons afirmava Josep Moragas, president de l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, «hem pres el compromís de mirar de fer les II Jornades de l’Avellana de Muntanya en la part final d’aquest 2021. El Cap de Serveis Territorials del DARP, Jaume Boada, s’ha felicitat que una entitat com la nostra hagi endegat un projecte com aquest, que no hauria estat possible sense l’impuls que el DARP ofereix al sector de l’avellana».

La versió digital de l’opuscle es troba a disposició de tothom al següent lloc web (www.aamp.cat) i, properament, es distribuiran els 1.600 exemplars en paper a diferents punts dels pobles que formen part de les Muntanyes de Prades.

Redacció

 

Prades mira a les estrelles per trobar una sortida econòmica sostenible

Un efecte visual del camp de les estrelles que es veuen des de Prades. Foto: Parc Astronòmic de Prades

Prades ha descobert en el cel  una sortida econòmica sostenible i a la vegada innovadora, que busca generar riquesa mantenint el medi ambient sa. La Vila Vermella, pionera en moltes coses -és la base del llúpol que utilitza Damm en la nova línia de cerveses naturals- ho serà ara gràcies a la lluminositat del seu cel i del de l’entorn: tindrà el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades amb el futur Obervatori. El Parc obria l’estiu de 2020 posant en marxa el Centre de visitants a la segona planta del Centre Cívic.

És el primer equipament del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades que comença a rutllar, projecte que aspira a ser un referent en recerca i divulgació científica a nivell nacional i internacional i en paraules de la seva alcaldessa, Lídia Bargas, ‘un dels més importants d’Europa’. Prades és un dels millors indrets de la península, sinó el millor, per contemplar les estrelles. És una finestra d’oportunitat per a ‘desestacionalitzar el turisme pradenc fora dels mesos d’estiu’, a partir d’una oferta sostenible, familiar i de qualitat.

La pandèmia ha frenat el desenvolupament de tot el potencial que té el projecte, però tot i això s’ha pogut contractar una persona a l’estiu i el fenomen de les estrelles s’està encomanant als allotjaments turístics de la vila, recorda l’alcaldessa. ‘Fins i tot l’English Summer ha fet estades enfocades als estels’, subratlla. El càmping i els Xalets de Prades també estan generant oferta per veure els estels, amb duomos amb sostre de vidre. ‘Es tracta d’un turisme que ve a Prades fora de la temporada turística de l’estiu i això és el que buscàvem, desestacionalitzar-lo’.

El divulgador científic i guia astronòmic Aleix Roig, un dels impulsors del projecte i membre d’Astroprades, comenta que tot i la frenada causada per la convid, al febrer reemprendran les activitats: ‘Per al dia 13 tenim les entrades exhaurides per veure la nebulosa d’Orió, que es mostrarà de la forma més espectacular possible’. L’hivern és justament un gran moment per seguir els estels ‘perquè és quan hi ha més hores de foscor’, fet que ajuda a la desestacionalització turística buscada des de l’Ajuntament, ‘i es pot fer una visualització abans de sopar i amb els nens’, subratlla Roig. De tota manera, contemplar els estels ‘té l’avantatge que es pot fer tot l’any, perquè cada estació ofereix un panorama diferent’.

El lloc de visualització és el Pla de la Guàrdia. El projecte al Pla de la Guàrdia està pensat per generar el mínim impacte: accés amb vehicle elèctric, prohibit accés en cotxe particular, estudi d’impacte ambiental ja amb llum verda, entre altres.

Qué té el cel de Prades?

A Catalunya trobem dues àrees amb Punt de Referència de la Qualitat Lumínica: el Montsec, on s’ubica el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), i el Parc Natural del Montsant i les Muntanyes de Prades, on s’ubica el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades (PAP). A Prades, l’estabilitat de la imatge (seeing) se situa en valors estables al voltant de 1” d’arc a la zona escollida per a la construcció del CAMP, al Pla de la Guàrdia (1.130m d’alçada). Aquest és un dels trets diferencials amb altres cels foscos de Catalunya i altres punts de la Península Ibèrica. Els nivells de foscor al Pla de la Guàrdia se situen en uns valors que arriben a 21,5 mag/arcsec2. A l’entorn del nucli urbà de Prades la foscor supera valors de 21 mag/arcsec2. Per altra banda, la zona occidental del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, corresponent al Montsant, registra els valors de foscor més
elevats, entre 21 mag/arcsec2 i 21,5 mag/arcsec2.

Paral·lelament, la Fundació Starlight, institució creada per l’Instituto de Astrofísica de Canarias i la Consultora Corporación 5, pionera a nivell internacional en la certificació dels indrets foscos més espectaculars per a l’observació del cel nocturn, la promoció de l’astronomia i la protecció dels cels foscos, inicia el procés de certificació de les Muntanyes de Prades i el Montsant com a Destinació Turística Starlight. Aquesta certificació acredita que tots els municipis que la integraran, de 4 comarques de Tarragona, gaudeixen d’uns cels nocturns d’excel·lent qualitat, amb una foscor per sobre 21 mag/arcsec2, protegits de la contaminació lumínica i aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El projecte, impulsat per Astroprades i Ajuntament de Prades, també posa la mirada en l’àmbit educatiu, amb un especial interès en el foment de noves vocacions, molt especialment entre les nenes i noies. Aspira a generar dos milions d’euros d’impacte econòmic en l’horitzó de l’any 2024 en tot l’entorn de les Muntanyes de Prades. És, per tant, ‘un projecte de país’, que supera la comarca i la demarcació de Tarragona i esdevindrà de fet el primer observatori astronòmic en marxa d’Espanya que sumi tasca científica i divulgativa, i formarà un conjunt amb l’existent al Montsec, a Àger -LaNoguera-, l’únic de Catalunya fins ara i col.lapsat de visitants.

El Centre de visitants funciona com a espai visitable i punt de rebuda per a les activitats. L’espai compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. L’equipament principal del parc astronòmic serà el Centre Astronòmic Muntanyes de Prades, l’Observatori, que preveu ubicar el gruix de les seves instal·lacions al Pla de la Guàrdia (Prades), un indret ‘amb unes condicions de foscor i estabilitat atmosfèrica extraordinàries que el situen com un dels millors indrets de la península per acollir un projecte d’aquestes característiques’, segons informava Aleix Roig, que va aterrar a la Vila Vermella en 2015 i des d’aleshores, de la mà de l’Ajuntament, ha revolucionat el concepte de sostenibilitat associada al cel astronòmic.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, amb Aleix Roig, l’estiu de 2020 al Centre de visitants. Foto: Tarragona21

El projecte del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades compta amb el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight, que li confereixen una marca i un reconeixement internacionals.

La descoberta del cel nocturn de Prades

Un turisme sostenible, respectuós amb el medi, un turisme amant de la foscor i contrari a la contaminació acústica, que s’ha demostrat perjudicial per a la salut humana i per a molts espècies animals. Això busca Prades amb la foscor i per a assolir-ho disposa d’unes virtuts úniques, les del seu cel nocturn d’un entorn situat entre els 950 i els 1130 metres d’altitud.

Des del 2016 que es realitzen observacions astronòmiques obertes al públic, que ja han atret a 6.500 visitants sense comptar aquest 2020. El 2019 l’impacte econòmic en allotjaments, restauració i comerços va ascendir a 210.000€ per a tot el territori. Aquestes xifres estan en alça, preveient-ne un increment amb la culminació del projecte. Es calcula que cada visitant del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades genera una despesa mitjana de 60€. ‘Aquests ingressos ajuden a vertebrar el territori oferint noves oportunitats laborals. És possible gràcies a un model de turisme sostenible sensibilitzat vers la protecció dels cels foscos i l’entorn natural en coherència amb els reptes ambientals que ens presenta l’entrada al segle XXI’, destaca Aleix Roig.

Mirador Astronòmic de Sant Roc, on ja es fan activitats, amb la Via Làctia al fons. Foto: Parc Astronòmic de Prades

Ja hi ha allotjaments de la vila que s’han sumat a aquest tipus de turisme i ofereixen observacions astronòmiques juntament amb l’estada així com la possibilitat de dormir sota les estrelles en domos, bungalows amb sostre de vidre, colònies d’estiu astronòmiques o activitats d’astronomia durant tot l’any.

La vila de Prades i una vintena de municipis de quatre comarques s’estan sumant per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. L’Ajuntament de Prades i altres municipis han anat substituint els fanals de la vila per LED PC Ambre i l’associació Astroprades ja té instal·lat, al Tossal de la Baltassana, l’aparell SQM que permet mesurar la foscor de les Muntanyes de Prades de forma contínua gràcies a la col·laboració amb Meteoprades.

Un altre pas important serà la declaració de Muntanyes de Prades com a zona amb cel nocturn de qualitat per part de la Generalitat afegint-se a l’àrea protegida del Montsant que l’any 2018 ja va rebre aquesta protecció. Aquest reconeixement dotarà d’eines als municipis per a que puguin fer millores en l’enllumenat públic.

Jaume Garcia

 

Disset centres educatius de la demarcació no obriran dilluns pel temporal

Pla general de cotxes colgats per la neu en un dels carrers d’Horta de Sant Joan. Foto: Mar Rovira

A causa del temporal Filomena un total de 20 escoles i instituts de les comarques de Ponent, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre demà romandran tancades, un fet que afectarà 1.641 alumnes. Així ho ha confirmat el Departament d’Educació, que també ha recordat que les nevades en diversos punts del territori català han tingut repercussions, de forma total o parcial, en el servei de transport escolar de 13 comarques. És el cas de l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, la Conca de Barberà, la Terra Alta, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra o el Segrià. Malgrat això, els centres que tinguin subministraments quedaran oberts per als alumnes que puguin arribar-hi.

Així, a causa de la nevada, a les comarques de Ponent demà no podran obrir 3 centres educatius: al Segrià, l’Escola Francesc Feliu d’Aitona, amb 239 alumnes, i a les Garrigues, les escoles Vall Major de Bovera, amb 13 alumnes, i la Mare de Déu de Montserrat de l’Albagés, amb 22 alumnes.

Pel que fa al transport escolar, s’han cancel·lat les rutes del Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Jussà i el Pla d’Urgell.

Al Camp de Tarragona, demà no obriran 9 centres educatius: al Baix Camp, l’Escola Serra de Prades – ZER Montsant-Serra de Prades, amb 26 alumnes afectats, i, al Priorat, l’Institut Escola Montsant de Cornudella de Montsant, amb 151 alumnes, l’Escola Pius XII – ZER L’Aglà d’El Molar, amb 19 alumnes, l’Escola Antoni Vilanova i l’Institut Antoni Vilanova de Falset, amb 298 i 490 alumnes respectivament. Tampoc ho farà l’Escola Llicorella – ZER L’Aglà de Gratallops, amb 20 alumnes, l’Escola Serra Major – ZER L’Aglà de La Vilella Baixa, amb 20 alumnes, l’Escola Garbí – ZER Montsant-Serra de Prades de la població de Poboleda, amb 28 alumnes, i l’Escola Montsant – ZER Montsant-Serra de Prades d’Ulldemolins, amb 26 alumnes.

Hi ha quatre comarques afectades pel transport escolar: es cancel·la a l’Alt Camp, a la Conca de Barberà i al Priorat, i, al Baix Camp, es mantindrà el servei amb afectació de la línia de Prades.

A les Terres de l’Ebre no obriran 8 centres educatius: a la Terra Alta, les escoles la Gessera de Caseres, amb 11 alumnes, l’Ametller de la Pobla de Massaluca, amb 19 alumnes, El Diví Mestre de Vilalba dels Arcs, amb 39 alumnes, Els Castellets de la Fatarella, amb 43 alumnes, Sant Blai de Bot, amb 43 alumnes, Doctor Ferran de Corbera, amb 50 alumnes, i Montsagre d’Horta de Sant Joan, amb 63 alumnes, i, a Ribera d’Ebre, l’Escola Josep Riba de l’EMD de la Serra d’Almos, amb 11 alumnes.

També s’ha cancel·lat el servei de transport a la comarca de Terra Alta i, a Móra d’Ebre, tot i que es manté el transport escolar, s’ha suspès la ruta de Tivissa a Móra d’Ebre.

Redacció

 

Lídia Bargas: ‘Prades està intransitable, fem el que podem’

Imatge de cadires colgades de neu aquest diumenge a la Plaça de la Vila. Foto: Isaac Sosa /Gal.la Rouge

Amb gruixos de neu de més de 40 centímetres de neu -alguns parlen de 60 i algú més de 80- Prades afronta aquest diumenge una jornada molt més complicada que la de dissabte, quan començà el temporal. De fet, el matí de diumenge seguia nevant, com ho va fer gairebé tot el dissabte. Això ha acumulat cada cop més neu.

L’alcaldessa, Lídia Bargas, relatava a Tots21 els problemes que estan afrontant: ‘El principal és la retirada de la neu. Els carrers es troben intransitables i fem el que podem. Treballem amb la pala de l’Ajuntament, amb l’ajut dels Bombers -la localitat té parc de Bombers-, a l’escombradora li hem posat un ‘dumper’ i hem llogat algun tractor’, subratlla. En llocs més aïllats del nucli, com la zona de Xalets de Prades, s’ha avisat els veïns que ‘s’acturarà enretirant la neu quan podem’.

Imatge de la Plaça de la Vila. Foto: Isaac Sosa /Gal.la Rouge

Altrament, l’Ajuntament ha activat la llista de persones vulnerables del municipi perquè amb els elevats gruixos de neu no poden sortir de casa: ‘Estem trucant-los, i anant a les seves cases a comprar-los el menjar’, afirma Bargas. Una bona notícia és que a diferència del Priorat, comarca veïna, a Prades no ha marxat la llum.

La tarda de diumenge, l’alcaldessa penjava un post a Facebook on subratllava: ‘Mes de 40 hores nevant, més de 50cm de gruix, molta dificultat en la mobilitat, tot i que les màquines llevaneus de la Generalitat no paren de passar, no es aconsellable el desplaçament, ja que la neu es torna a posar. Us recomanem que us quedeu a casa, demà continuarem treballant per netejar els carrers, però hem d’esperar que deixi de nevar. Demà incorporarem més vehicles per poder treure la neu. Agrair de tot cor als bombers voluntaris,als agutzils,als treballadors de territori i a tots els que ens ajuden a fer camí. Demà continuem. Si algú te una urgència si us plau truque-nos’.

J. Garcia

 

Protecció Civil alerta de l’arribada de ‘temperatures molt baixes’ i demana prudència a la ciutadania

Un metre medeix el gruix de neu a Prades. Foto: Cedida

La sotsdirectora de Coordinació i Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Imma Soler, ha alertat de l’arribada de «temperatures molt baixes» i ha demanat prudència a la ciutadania. En aquest sentit, malgrat que el temporal Filomena va a la baixa, encara poden haver-hi precipitacions a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona o al sud de Ponent.

Soler també ha recomanat en una entrevista al ‘3/24’, «no sortir de casa si no és necessari» i vigilar per no «impedir» el pas dels vehicles que estan treballant arreu del país. Pel que fa a les afectacions, Protecció Civil assegura que s’està treballant per resoldre les incidències ocasionades pel temporal, recordant que més de 2.300 abonats de diferents municipis continuen sense llum.

Pel que fa als centres educatius i la represa del curs escolar prevista per aquest dilluns, Soler ha recordat que ja hi ha diverses comarques no disposaran de transport. Un fet que demà estarà supervisat també pel Departament d’Educació.

Paral·lelament, es mantenen les complicacions a nivell de circulació amb 12 vies tallades i una cinquantena de trams en els quals és obligatori circular amb cadenes. La demarcació més afectada és la de Tarragona amb 7 carreteres tallades. La C-44 Vandellòs – Tivissa, la T-330 Arnes, la T-710 Falset, la TP-7402 Porrera, la TV-3022 El Perelló-Rasquera, la TV-7046 l’Albiol i la T-7333 la Fatarella.

A Lleida són quatre les vies per les quals no es pot circular. L’LP-7013 El Vilosell-cruïlla amb C-242, l’LV-7011 Juncosa, l’LV-5134 Noves de Segre – Els Castells i l’LV-2014 L’Espluga Calba. També a Barcelona queda encara una via tallada, concretament la BV-4024 de Bagà a Coll de Pal.

D’altra banda, hi ha una cinquantena de trams de la xarxa viària secundària en els quals és obligatori circular amb cadenes, principalment a Tarragona i Lleida. Cal destacar l’ús necessari de cadenes a l’N-420 entre Falset i les Irles, a la demarcació de Tarragona.

 

La neu impedeix circular en nou carreteres de Tarragona, col.lapsa els pobles i deixa sense llum part del Priorat

Imatge d’aquest matí de diumenge de l’entorn de Prades. Foto: Cedida

Ja són 14 les carreteres tallades pel temporal i més d’un centenar les que requereixen cadenes. Hi ha 9 vies a la demarcació de Tarragona per on no es pot circular: la C-44 entre Vandellòs i Tivissa, l’N-420 entre Caseres i Gandesa, la T-330 a Arnes, la T-332 a Ulldecona, la T-710 a Falset, la TP-7402 a Porrera, la TV-3022 al Perelló, la TV-7026 a Albiol i la T-333 a la Fatarella.

A Lleida està tallada la C-14 entre Tàrrega i Vilaverd, i a Girona continua interromput l’Eix Transversal (C-25) entre Sant Julià de Vilatorta i Santa Coloma de Farners, així com la GIV-5201 a Viladrau. Pel que fa a la demarcació de Barcelona, no es pot circular per la BV-4024 de Bagà a Coll de Pal i per la B-402 a Guardiola de Berguedà.

Una vista de Prades, que suma més de 30 centímetres de gruix. Foto: Cedida

Pel que fa a les cadenes, cal posar-ne a 63 vies a Lleida, com ara l’AP-2 d’Alfés a Banyeres del Penedès, a l’N-260 a Sort i la Seu d’Urgell, la C-28 entre Vielha i Esterri d’Àneu, la C-12 a Àger o la C-13 a Camarasa i a Llavorsí.

A Tarragona són 39 les carreteres on cal cadenes, com l’N-420 entre Caseres i Gandesa, la C-43 entre Gandesa i Benifallet i la C-12 entre Tortosa i Flix. A Girona hi ha una via amb neu i gel a la calçada, l’N-260 entre Campelles i Fontanals, i a Barcelona hi ha quatre carreteres locals amb cadenes, com la C-16 entre Bagà i Bellver de Cerdanya.

En diverses localitats de l’interior de Tarragona el gruix supera els 30 centímetres i segueix nevant aquest matí de diumenge, amb els problemes que tenen els consistoris per com desfer-se d’ella i on dipositar-la, segons han comentat alcaldes afectats a Tots21. També hi ha problemes de subministrament elèctric, com per exemple al Priorat.

Cornudella, colgada de neu. Foto: Salvador Salvadó

Tractors a Cornudella

A Cornudella de Montsant, al Priorat, l’Ajuntament ha fet una crida a totes aquelles persones que disposin d’un tractor amb pala per col.laborar a enretirar la neu. A les 12 ja hi havia set tractors treballant-hi. Altrament, dilluns no obrirà la llar municipal d’infants, ha anunciat a La Sexta el regidor d’Educació, Carles Simarro. A Prades, els Bombers hi han ajudat i s’ha llogant algun tractor, ha indicat a Tots21 la seva alcaldessa, Lídia Bargas.

Sense llum al Priorat

Així, Falset i altres municipis del Priorat portaven 10 hores sense llum i està fallant també el subministrament de gas. Fonts d’Endesa han explicat a l’ACN que hi havia diverses incidències concentrades en aquesta zona del Priorat. Els seus tècnics van estar treballant-hi dissabte amb moltes dificultats a causa de la nevada. Alguns van haver de caminar fins a tres quilòmetres per la neu per trobar l’avaria. A Falset i a altres municipis del sud de Catalunya com Horta de Sant Joan i Arnes s’acumulen més de 50 centímetres de neu. El retorn a l’escola dilluns dependrà de si com evolucioni el temporal durant aquest diumenge. Els Bombers han fet més de 200 sortides pel temporal, 83 entre les 20 hores i les 9 del matí. El 112 ha rebut 901 trucades.

La companyia Endesa ha informat que tenien 13 incidències obertes amb uns 4.900 clients afectats de mitja tensió sobretot a les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre. Estaven desplaçant equips al territori per localitzar les avaries i resoldre-les. Fins ara s’han mobilitzat 59 conjunts de generadors.

Més tard, Endesa ha pogut restablir el subministrament de llum a la majoria d’abonats de Falset. A les 12 hores en quedaven 120 sense llum dels 1.347 que portaven sense subministrament des de dissabte a les 21 hores. A les 11.30 s’ha pogut fer arribar l’energia a la residència de gent gran sense necessitat d’utilitzar grups electrògens. Altres municipis tenen problemes des de dissabte, com ara Arnes, Masroig, la Palma d’Ebre i Morera de Montsant. Endesa ha enviat diversos grups electrògens per alimentar tota aquesta zona.

Segons Endesa, ahir a la nit es van produir diverses avaries, que per la seguretat del personal no van poder ser ateses donades les dificultats de mobilitat per la neu acumulada. No hi ha una gran afectació, però els accessos per fer reparacions són molt complicats causa de la contínua nevada, sobretot a la zona de Tarragona Sud. S’ha acumulat molta neu durant tot el dia impedint que els tècnics arribin a alguns punts de maniobra i puguin fer rutes per localitzar falles que van augmentar cap a l’última hora de la nit, sobretot a la zona de Falset. En les avaries que no és possible accedir amb vehicles es fan revisions o en helicòpter si és possible volar.

El temporal seguirà

Protecció Civil alerta que el temporal de neu i vent seguirà aquest diumenge tot i que anirà a la baixa en les properes hores. De moment no s’ha registrat cap incidència personal i els Bombers han treballat en serveis com ara alguna teulada col·lapsada o revisions de vies, especialment al sud.

De cara a dilluns, en algunes zones de l’Ebre és probable que certs desplaçaments escolars no es puguin fer i que no tots els menors puguin tornar a l’escola.

Falset acumula més de 50 centímetres de neu. A Arnes (Terra Alta) han recollit més de 56, i a Mas de Barberans, 54 (Montsià).

Una màquina llevaneus, treballant. Foto: Diputació de Tarragona

Des de les 8 del matí, 5 equips més reforcen als 5 equips llevaneus de la Diputació de Tarragona que estan treballant de manera continuada en la xarxa local des de l’inici del temporal. Cinc equips hi han treballat tota la nit, segons informa la institució.


Redacció – ACN

 

Postals de neu a l’interior de la demarcació de Tarragona

Imatge de Cornudella nevada aquesta nit. Foto: Joan Alfons Gomis

La Plaça de la Vila de Cornudella. Foto: María Alvarado

Un dels carrers de Cornudella, ja de matí. Foto: Maria Gomis

Una altra vista de Cornudella. Foto: Maria Gomis

Nit de postal de neu a l’interior del Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on ha nevat de valent en diferents punts de l’interior, mentre a Tarragona ciutat o a altres llocs del pla, com Reus, queia aiguaneu. Les primeres imatges apunten que llocs com Cornudella, Prades o Alforja són els que presenten més neu. Molt visible és a Cornudella. També a la Conca de Barberà ha nevat de manera notable.

El temporal Filomena ha arribat aquesta matinada començant pel sud i s’estén per bona part de Catalunya, especialment a Terres de l’Ebre i Ponent, però també la Catalunya central. El Parc Natural dels Ports, a 1.055 metres, ha acumulat 23 centímetres de neu, però a l’Ebre ha nevat a qualsevol cota, i ho continua fent a l’interior. La neu ha deixat entre 10 i 15 centímetres a Falset (Priorat) i 14 a Tivissa (Ribera d’Ebre). Ha nevat també a Lleida (Segrià), on no ho feia des de feia tres anys, i també a Vic (Osona). També han recollit neu a Olot (Garrotxa) i Sant Hilari Sacalm (Selva). Pel que fa a la costa i les zones del prelitoral central, la cota continua al voltant dels 200 o 300 metres.

La neu ha cobert de blanc municipis com Els Guiaments (Priorat), Móra d’Ebre i Flix (Ribera d’Ebre) o la Riba i Aiguamúrcia (Alt Camp). A la capital del Priorat, a Falset, la neu cobreix carrers, cotxes i teulades amb un gruix d’entre 10 i 15 centímetres, segons ha explicat a l’ACN el seu alcalde, Carlos Brull. També l’alcaldessa de Tivissa, Montse Perelló, ha indicat que s’acumulen uns 14 centímetres de neu.

A Prades seguia nevant de matí. Foto: Cedida

La font de la Plaça de la Vila de Prades. Foto: Cedida

Un esquidor, a la zona de Poblet. Foto: Twitter

Llocs alts com Prades, a 900 metres d’alçada, han vist la caiguda de la neu, mentre a Cornudella de Montsant, al Priorat, els més matiners que s’han despertat han pogut veure un notable gruix de neu es carrers, que ha començat a caure sobre les 23 hores, segons informen veïns, com també al sud, a La Fatarella.

 

En indrets més baixos, com a Riudecanyes -Baix Camp-, a 190 metres d’alçada, ja s’ha vist una lleugera caiguda de neu aquesta nit.

Riudecanyes, aquesta nit. Foto: Josep Maria Tost

Destacada serà la informació sobre el trànsit. De moment,a  les 7:30 hores hi ha afectacions a dues carreteres de les comarques de Tarragona, la C-44, entre Tivissa i Vandellòs, i l’-N-240, entre Vimbodía i les Borges Blanques, on cal usar cadenes. En el primer cas, hi ha pas restringit a vehicles pesants i en el segon, hi ha neu a la calçada.

Cal portar equipaments en sis carreteres, entre les quals destaquen l’n-240 entre Vimbodí i Lleida i la C-12 entre Amposta i Vilanova de Meià.

Interior avisa que l’episodi de mal temps que es preveu aquest cap de setmana serà «sever» i «molt generalitzat» al territori català. «Són dies perquè tots ens quedem a casa», ha dit en roda de premsa el conseller Miquel Sàmper, que ha cridat a no fer desplaçaments, només els «necessaris i inajornables». El director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, ha demanat «molta precaució» davant del «còctel» de neu, vent, pluja i mala mar que s’aproxima. Entre dissabte i diumenge nevarà a gairebé a totes les cotes i afectarà sobretot l’interior de Catalunya, amb gruixos molt importants al terç sud i interior del quadrant nord-est. També es preveu un temporal marítim acompanyat de ratxes fortes de vent de component est.

Amb aquesta imatge de les 7 del matí de les observacions de neu dels observadors meteorològics #XOM es pot copsar l’abast territorial de la nevada.

Tots21 anirà actualitzant la infomació durant la jornada.

Informació actualitzada de l’estat de les carreteres en aquest enllaç.

Redacció

 

La Generalitat alerta: ‘El consell d’avui és no sortir de casa’

Entrada a Cornudella de Montsant, avui. Foto: Maria Gomis

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha fet una crida a la prudència i a evitar desplaçaments aquest cap de setmana arran del temporal Filomena, que està deixant neu a bona part de Catalunya. «Si el consell d’ahir era no sortir de casa, el consell d’avui és no sortir de casa», ha resumit en una roda de premsa aquest dissabte en què ha alertat que l’episodi de nevades «es pot complicar» amb l’arribada de forts vents. Sàmper ha comparegut al costat del director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara; de la subdirectora del Servei Català de Trànsit, Lourdes Puigbarraca, i del comissari dels Mossos d’Esquadra Joan Carles Molinero.

Vilaclara ha detallat que les nevades podrien allargar-se fins dilluns i caure «en qualsevol moment». Tot i que ha indicat que a la Catalunya central tindran una afectació menor de la prevista i la cota de neu s’enfilarà fins als 600 metres, ha subratllat la incidència que tenen i tindran a les comarques gironines i al sud del país. De fet, a les Terres de l’Ebre és on fins ara s’han registrat els gruixos més considerables, d’uns 30 centímetres, a Arnes i a Horta de Sant Joan. A la resta del territori les precipitacions tindran «forma de ruixats».

Malgrat l’episodi que va començar ahir divendres, Sàmper ha remarcat que no hi ha hagut incidents «importants» però ha insistit que l’arribada de vents provocarà una «combinació perillosa» per la neu acumulada especialment en arbres, on pot provocar el trencament de branques. L’única incidència pel que fa al subministrament elèctric, ha afegit, ha tingut lloc a Gironella (Berguedà), però ja ha estat resolta.

ACN

 

La imatge d’una nebulosa feta des de Prades i Austràlia capta l’atenció de la NASA

Espectacular resultat final de les dues imatges captades des de Prades i AUstràlia. Foto: JM Drudis/Aleix Roig

Cada dia el portal de la NASA Apod (Astronomy Picture of the Day) publica una imatge relacionada amb l’univers. Les imatges publicades reben una gran atenció i difusió a nivell internacional. Una imatge captada des de Prades per l’impulsor del Parc Astrònomic de les Muntanyes de Prades, Aleix Roig, combinada amb una altra originada des d’Austràlia de cara a obtenir una visió única de la nebulosa de la  Roseta, ha estat preseleccionada per ser considerada com la millor del dia.

Segons explica el mateix Roig, «la imatge de la nebulosa de la Roseta NGC 2237 o Caldwell 49, és el resultat d’una col·laboració transoceànica entre Josep Maria Drudis, astrofotògraf nord-americà, i jo. Per crear aquesta imatge, Josep M. va adquirir dades d’alta resolució amb la seva configuració remota situada a prop de Coonabarabran, NSW Austràlia, mitjançant un PlaneWave CDK 20″. Originalment processat i publicat en una increïble imatge en alta resolució del nucli de la Roseta, es va utilitzar per als aspectes més destacats i detalls de la nebulosa. Per crear la imatge final hem utilitzat la meva ampla imatge de camp captada amb el Takahashi FSQ85 de Prades».

Redacció

 

L’Escola Serra de Prades inicia el projecte de reconstrucció del pati de l’escola

El procés participatiu implica tota la comunitat educativa. Foto: Cedida

Aquest mes de desembre ha tingut lloc la primera jornada de treball de famílies per dissenyar el pati de l’escola de Prades. La sessió ha comptat amb la participació de Xavi Corbella, qui ha tutoritzat el projecte per donar un enfocament real i variat a les propostes. El tarragoní Xavi Corbella és un mestre en excedència que assessora en els àmbits de la formació i la cocreació d’espais i metodologies actives.

En el taller hi van participar una desena de famílies, que van recollir les idees de l’alumnat de l’escola i les docents. Juntament amb les seves propostes, han dissenyat un primer esborrany que ja compta amb el consens de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Prades.

L’espai a remodelar ocupa tot el voltant de l’edifici escolar, amb un terreny asfaltat i un de terra i sorra. En total, són uns 870 metres quadrats.

El projecte es farà en diverses fases i contemplen modificar l’espai de pati per dinamitzar-lo, diversificar-lo i sobretot, per oferir un espai més d’aprenentatge i joc. Entre altres, es vol augmentar l’espai de sorral, afegir un espai d’experimentació, un escenari i una zona de desnivells.

Es preveu que aquest curs es puguin consolidar el terreny del camp de futbol, la zona d’aventures, l’escenari, la zona manipulativa i sensorial; i fer una primera actuació per dotar l’espai amb vegetació de la zona.

Redacció

 

Troben restes d’un dels darrers lleopards de les muntanyes de Prades

Primer pla del radi i l’húmer de lleopard, restaurats, en les mans d’un investigador de l’IPHES. Foto: Josep Maria Vergès / IPHES

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha trobat restes d’un lleopard amb una antiguitat d’uns 24.000 anys. La descoberta s’ha fet durant una campanya d’excavacions a la cova del Cudó de Mont-ral, a l’Alt Camp. Segons informa l’IPHES, es tracta d’un dels darrers exemplars de lleopard que van habitar les muntanyes de Prades, ja que sobre aquestes dates es a produir l’extinció de l’os de les cavernes i de la majoria dels grans carnívors que havien poblat la península ibèrica durant el plistocè, com els lleons o les hienes. Concretament, s’han trobat un húmer i un radi en perfecte estat de conservació, la qual cosa fa pensar que en les properes campanyes apareixeran més restes de l’esquelet.

L’IPHES treballa a la cova del Cudó des de l’any 2016, en el marc del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. L’espai conserva restes de les ocupacions d’humans anatòmicament moderns (‘Homo sapiens’) més antigues del sud de Catalunya.

Entre els 31.000 i els 10.000 anys abans d’ara la cavitat va ser utilitzada periòdicament com a refugi pels grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior. Les evidències localitzades fins ara indiquen que en cap moment va tractar-se d’un assentament estable, sinó que s’hi feien estades puntuals, curtes, fins i tot d’una sola nit.

«És probable que la cova fos utilitzada com a refugi on descansar i reparar les eines i els projectils malmesos durant el dia, per partides de caça que, procedents de la plana, on tindrien els campaments, s’endinsaven a la zona de muntanya a la recerca de preses», comenta Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES, professor associat de la URV i director de l’excavació. «De fet, els ornaments personals recuperats, tots ells fabricats amb petxines i cargols marins, indiquen una forta vinculació d’aquests grups amb la zona costanera», afegeix el mateix arqueòleg.

Els lleopards també van fer servir la cova com a refugi, com ho demostra la presència de restes d’herbívors amb evidències d’haver estat consumits per un predador. «Ara per ara no sabem del cert si els humans van tenir res a veure en l’extinció d’aquests carnívors. De fet, les restes del lleopard de la cova del Cudó no mostren cap evidència de mort violenta, ni d’haver estat esquarterat o consumit pels humans, el que fa pensar en una mort natural mentre es trobava al seu cau», assenyala Vergès.

Redacció

 

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades promociona l’avellana de muntanya en un cicle de conferències

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP) organitza per primera vegada un cicle de conferències per promocionar l’avellana de muntanya. Fins a cinc especialistes sobre la qüestió parlaran sobre les bondats organolèctiques i saludables d’aquest fruit conreat a les Muntanyes de Prades, de l’agronomia ideal per optimitzar el rendiment de l’arbre i la terra, i de la gestió dels terrenys disponibles en els paisatges i paratges del territori que abasta aquesta serralada.

D’aquesta manera, la primera conferència, que porta per títol “Les bondats de l’avellana de muntanya” i anirà a càrrec del Dr. Agustí Romero i la Dra. Mercè Rovira, investigadors de l’IRTA, tractarà les propietats diferencials d’aquest tipus d’avellana i es durà a terme el dia 14 de desembre. La seguirà la xerrada “L’agronomia de l’avellaner de muntanya”, a càrrec del tècnic de l’ADV de l’avellana, Roger Palau, i que es durà a terme el 15 de desembre, que repassarà quines són les millors condicions per al conreu de l’avellaner a les alçades de les Muntanyes de Prades. Una qüestió que avui a causa dels efectes del canvi climàtic fa que aquestes siguin més favorables que el conreu en el pla. I clouran el cicle Gessamí Sardà i Albert Espasa, responsable i pagès usuari del Banc de Terres amb la conferència “Els bancs de terres. Una solució per l’avellana de muntanya?” sobre les noves possibilitats que ofereix aquesta iniciativa del Consell Comarcal del Baix Camp. Totes les conferències són a les 19.30 h al Casal Vilaplanenc.

La jornada inaugural d’aquest cicle comptarà amb la presència d’Àngel Xifré, Director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona; Josep Pere Colat, President Sectorial de Fruita Seca de Cooperatives Agroalimentàries de Espanya; i Josep Bigorra, Alcalde de Vilaplana.

Les jornades neixen del convenciment que cal valoritzar el fruit i optimitzar el seu conreu i gestionar les explotacions de manera que, a més dels millors fruits, donin els millors resultats econòmics. L’assistència a les conferències és lliure i gratuïta i s’aplicaran les mesures COVID-19 contemplades en el tram corresponent: aforament limitat, registre d’assistents, ús obligatori de mascareta, distància social, etc.

L’AAMP, més coneguda per la seva intensa activitat en l’àmbit de l’excursionisme, també té com a objectiu la promoció dels productes agroalimentaris i l’activitat econòmica i cultural de les Muntanyes de Prades, que és on s’emmarca la celebració d’aquest cicle de conferències.

Redacció

 

Una tempesta de neu acompanya l’encesa dels llums de Nadal a Prades

Imatges de dissabte al vespre, fetes per Turismeprades (inferior) i astroprades (superior i central).

El temporal es va fer notar al Tossal de la Baltasana, a més de 1.100 metres d’altitud. Foto: 4x4muntanyesdeprades

Si hi ha alguna localitat del Camp de Tarragona que ha viscut amb més intensitat el tret de sortida de la campanya de Nadal, no busqueu més, és Prades. L’encesa de l’enllumenat i de la decoració que ha d’acompanyar aquestes dates es va veure acompanyat d’un temporal de neu (que ja havia tingut una prèvia divendres) que va deixar ben clar que l’hivern ha arribat puntual a la seva cita.

Redacció

 

Prades registra la primera nevada de la temporada

Prades viu aquesta tarda de divendres i de tardor hivernal la primera nevada de la temporada. Veïns del lloc i AstroPrades informen que neva amb força almenys des de les 16:20 hores.

El Servei Meterològic de Catalunya preveu un cap de setmana hivernal i borrascós, amb vent i temperatura negativa a cotes mitjanes del Pirineu, però amb moltes estones de sol a la majoria de massissos.

 

Comença la primera Fira Virtual de l’Oli Nou Siurana amb l’impuls de la URV i la DOP

La Fira d’enguany és un dels instruments per millorar la comercialització de l’oli d’oliva verge extra del territori i resultat del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial Nutrisalt per a la innovació en l’àmbit de la nutrició i la salut. Foto: URV

La primera Fira Virtual de l’Oli Nou Siurana té lloc des d’aquest dijous 12 de novembre fins al dilluns 30, sota el paraigua del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Nutrisalt, coordinat per l’Ajuntament de Reus i en el qual hi participa la URV. La fira promou el comerç online dels productors d’oli de la DOP Siurana per arribar a un públic més ampli del que tradicionalment visita les fires presencials, i compta amb la col·laboració de cuineres de renom, com ara Carme Ruscalleda o Ada Parellada, per incrementar el coneixement que els consumidors tenen de l’oli d’oliva verge extra.

L’esdeveniment virtual és també el resultat d’una de les operacions del PECT Nutrisalt per donar suport a la competitivitat de les empreses agroalimentàries. Els responsables d’aquest eix del projecte, els investigadors dels departaments d’Economia i de Gestió d’Empreses de la URV, Miquel Angel Bové i Noemí Rabassa, han ideat diferents propostes per facilitar la comercialització i la internacionalització dels productes a partir de la digitalització del sector. La Fira Virtual de l’Oli Nou Siurana és el primer dels instruments de millora de la comercialització que veu la llum, amb la col·laboració entre la DOP Siurana i la Fundació URV.

A més de la presentació de la collita d’aquesta temporada al canal de YouTube de la DOP Siurana, el programa d’activitats de la fira s’intensificarà durant els caps de setmana, amb esdeveniments que tenen lloc a l’Instagram de cuiners reconeguts i experts d’altres àmbits amb incidència sobre la producció i consum de l’oli. Amb el títol “Glopets d’oli de la DOP Siurana”, les converses d’aquests col·laboradors entorn de la cultura de l’oli tenen lloc els següents dies:

  • Divendres 13 de novembre, a les 19 h. Converses “FAQS d’oli”, amb Eudald Salvat, al compte d’Instagram de la DOP Siurana, @dopsiurana.
  • Dissabte 14 de novembre, a les 13 h.  Recepta d’escudella d’oli d’oliva verge extra, amb Montse Bertran, cuinera i blocaire de FemCuinetes, al seu compte d’Instagram, @montse_femcuinetes.
  • Diumenge 15 de novembre, a les 12 h. Recepta de cruixent d’oli, coca fina de llom de conill confitat, moniato amb vinagreta tèbia de mel i cremós de xocolata negra, amb Pep Nogué, gastrònom i cuiner, al seu compte d’Instagram, @pepnogue.
  • Divendres 20 de novembre, a les 19 h. Converses “De l’olivera a la cuina”, amb Carme Ruscalleda i Francesc Baigesd, al compte d’Instagram de Carme Ruscalleda, @carme.ruscalleda.
  • Dissabte 21 de novembre, a les 20 h. Recepta de confitat de bolets, Xavier Soriano, del blog Flavorcook, al compte d’Instagram del blog, @flavorcook.
  • Diumenge 22 de novembre, a les 19 h. Recepta de sablée d’oli amb brandada de bacallà, samfaina i oli de menta, amb Ada Parellada, al perfil d’Instagram de la cuinera, @adaparellada.
  • Dissabte 28 de novembre, a les 12 h. Recepta de pastissets de Tortosa amb moniato, amb Anna Genís, del blog Llepadits, al compte d’Instagram @llepadits.
  • Dissabte 28 de novembre, a les 17 h. Converses “Novembre, temps d’oli”, amb Mònica Usart, física i meteoròloga, i Toni Galceran, president de la DOP Siurana, al compte d’Instagram de Mònica Usart, @monicausart.
  • Diumenge 29 de novembre, a les 13 h. Converses “Receptes de vida”, amb Nani Nolla, fotògrafa i blocaire de La Cuina Violeta, i Ruth Troyano, periodista especialitzada en enoturisme, al compte d’Instagram @nani_nolla.

La primera Fira Virtual de l’Oli Nou Siurana pren el relleu de manera excepcional a la Fira de l’Oli Siurana, que enguany ha suspès la seva 24a edició a causa de la pandèmia de la COVID-19, i es converteix en un instrument del PECT Nutrisalt, la iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Reus, conjuntament amb la URV, la FURV, l’IRTA i Eurecat, amb el suport dels ajuntaments de Tarragona, la Selva del Camp, Constantí i Maspujols, i del sector agroalimentari del territori. Compta amb un pressupost d’1.924.619 euros, cofinançants al 50% amb fons provinents del (PO) FEDER de Catalunya, i amb una aportació del 25% de la Diputació de Tarragona.

A més de l’eix per a la competitivitat de les empreses del sector, la URV, amb el grup de recerca en Nutrigenòmica, també és responsable de l’operació que afegeix valor als productes alimentaris i en crea de nous a partir de l’ús de tecnologies.

Redacció

 

L’Ajuntament de Prades subhasta 11 parcel·les

Les parcel·les són d’entre 400m2 i 1500m2 a la Urbanització U.A. les Forquetes. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament de Prades posa a la venda per subhasta 11 parcel·les de la Urbanització U.A. les Forquetes en terreny urbanitzat. L’anunci s’ha fet públic el 10 de novembre a través de la pàgina web de contractació pública del gencat. La majoria de les parcel·les són d’entre 400m2 i 500 m2 i hi han dos de més grans d’entre 1300m2 i 1500 m2. El preu de sortida del terreny més petit és de 32.942,91€ fins a 74.463,36€ pel terreny més gran.

El projecte d’urbanització va ser aprovat per decret de l’alcaldia 075/2015 en data 11 de juny de 2015 i redactat per l’arquitecte Josep Martí i Borràs. Els interessats poden presentar les seves ofertes al registre general de l’Ajuntament fins el dia 1 de desembre de 2020 a les 15:00h. Per a més informació es pot consultar a www.prades.cat/forquetes.

Redacció

 

Creix el ‘turisme esotèric’ a La Mussara, l’Ajuntament de Vilaplana en recela

Un grup de rock, gravant un vídeo el passat diumenge a la part més alta de La Mussara. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Vilaplana -de qui depèn el poble abandonat de La Mussara- constata que cada cop hi ha més ‘turisme esotèric’ a La Mussara degut als nombrosos programes de televisió que s’ocupen de les suposades desaparicions de persones i de la imaginada presència d’una pedra que condueix a una altra dimensió.

A aquesta presència de gent, que sempre n’hi ha hagut, però que s’ha incrementat notablement darrerament, s’hi sumen a més aquelles famílies que estan descobrint la muntanya en l’època de la pandèmia i els rovellonaires que ja comencen a desfilar per les Muntanyes de Prades.

Notable va ser l’afluència de visitants el cap de setmana passat, amb l’aparcament del refugi ple de vehicles com també l’entrada del poble abandonat. Gent fent pic-nic, famílies amb cistelles per anar a buscar el rovelló, un grup de rock filmant un vídeo a la part més alta de La Mussara… i un jove pare de família que preguntava on és la pedra que condueix a una altra dimensió, com va comprovar Tarragona21.

L’alcalde, Josep Bigorra, ha expressat a Tarragona21 la seva preocupació i la de l’equip de govern per la presència massiva de gent els caps de setmana, ara especialment, amb l’anomenat ‘turisme esotèric’, que contribueix a donar una imatge distorsionada de La Mussara. Programes com Cuarto Milenio, a Cuatro, presentadors com Sebastià d’Arbó, a TV3 i a 8TV, i xarxes de televisions locals, més una legió d’aficionats que tenen canal a Youtube difonen aquests temes i afavoreixen que hi vingui més gent atreta per l’esoterisme, relata l’alcalde. ‘Els vídeos de fenòmens paranormals van a més’, es lamenta Bigorra. ‘Ens hem trobat casos com una persona que havia fet un llibre, no li havíem donat permís per entrar a l’església, i va demanar fer-hi una pel.lícula. No li vam concedir el permís i finalment, van gravar igualment un vídeo dins de l’església’

‘Refusem sistemàticament les peticions que ens fan de filmar al lloc per qüestions esotèriques, però sabem que es filma de manera il.legal perquè ho veiem al programes o a les xarxes’, subratlla Bigorra. No hi ha impediments, però, però concedir permisos per als nombrosos grups musicals que demanen gravar clips a La Mussara. El passat dilluns, un conjunt mexicà que té 500.000 seguidors a Instagram ho estava fent, com diumenge passat, un català.

Una imatge del poble abandonat de La Mussara. Foto: Tarragona21

Accedir a una església en runes

Molesta i preocupa especialment l’accés lliure a l’església i al petit cementiri del costat, on són visibles les creus amb els noms de les persones allí enterrades. ‘La gent que accedeix a l’església, que està en runes, s’exposa a perills, a part del saqueix i el vandalisme que s’hi pugui donar’, relata Bigorra.

A Google, la frase ‘piedra de La Mussara’ té més de 35.000 entrades. Nombrosos vídeos es troben a la xarxa, alguns fets l’any passat i amb imatges de l’interior de l’església. Afirmen que la presència d’una pretesa porta a una altra dimensió, una ‘porta del sis’, fa que la gent hi desaparegui. També se cita casos de cacofonies, bruixeria, fantasmes i que s’hi han fet rituals. La xarxa està plena de relats fantasiosos que situen La Mussara com un dels epicentres a Espanya d’aquestes portes dimensionals. El passat diumenge, Tarragona21 era testimoni com un pare de família jove preguntava on era aquesta porta mentre visitava les runes de les cases ensulsides. Les històries de desaparicions tenen la culminació en una que sembla real, la d’Enrique Martínez Ortiz, que va tenir lloc en 1991.

‘La gent té els seus avantpassat enterrats al cementiri de La Mussara i no volen que es parli malament d’ells’, diu l’alcalde. L’Ajuntament no té pressupost ni de lluny per muntar un sistema de vigilància i confia que si s’acaba declarant la zona Parc Natural les Muntanyes de Prades, ‘podem disposar de més recursos per tenir més vigilància i controlar espais i accessos’.

No només els visitants tel.lúrics causen problemes, els excursionistes, boletaires o els que fan pic-nic provoquen inevitablement un increment de la brutíssia i un segon efecte refusable, que acaben aparcant en qualsevol lloc: ‘Els propietaris de finques es queixen perquè barren el pas dels seus camins en aparcar-hi els seus vehicles’, afirma l’alcalde. En unes recents sortides de voluntaris es van retirar 300 kilos de brossa.

Amb la Diputació de Tarragona es treballa una proposta per reduir-ne l’impacte. Es tracta d’evitar que els cotxes arribin al poble abandonat. La carretera mor allà, però uns pocs centenars de metres abans hi ha un desviament cap al refugi de muntanya, de qui n’és titular la Diputació, com de la carretera. Es proposa ‘que a l’alçada del refugi no es pugui continuar fins a La Mussara i els vehicles hagin de fer un gir cap a l’aparcament del refugi. Contemplem fer un aparcament més gran al refugi. D’aquets manera, la gent hauria d’anar a peu a La Mussara’, explica Bigorra. Al seu torn, l’Ajuntament modificaria les ordenances municipals per tal de prohibir l’estacionament a La Mussara poble. Són opcions que s’estan estudiant, com ‘fer pagar per aparcar, com es fa a Siurana’, lloc d’interès on hi va tanta gent que els ingressos permeten tenir-hi un vigilant, situació que no es donaria a La Mussara, que no té tants visitants.

Jaume Garcia