.

.

TOTS 21

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades celebra aquest diumenge a Mont-ral la Festa de l’avellana

 

L’esdeveniment s’emmarca en les activitats que des de fa dos anys l’AAMP organitza per a promocionar el conreu de l’avellana de muntanya i comptarà amb més de 200 participants

 

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP) organitza aquest pròxim diumenge dia 6 de novembre una festa per a donar a conèixer el conreu de l’avellana de muntanya. Es tracta d’un acte que s’emmarca en les accions que s’han fet des de l’entitat per a promocionar i donar valor a aquest fruit i al seu conreu a les Muntanyes de Prades.

En aquesta ocasió, les tradicionals jornades de conferències es transformaran en una festa que comptarà amb tres activitats principals. La primera, entre les 8 h i les 9 h consistirà en un esmorzar on se serviran magdalenes amb avellana elaborades pel forn de Mont-ral i una coca amb avellana a l’estil de la Fatarella a càrrec del Forn Sistaré de Reus. Un cop acabi l’esmorzar, les més de 200 persones que s’han inscrit per a participar de l’esdeveniment, procediran a fer una caminada pels conreus de l’avellana de Muntanya presents als camins de Mont-ral, el Bosquet i l’Aixàviga, en un recorregut de dificultat tècnica moderada de 15 km i un de més senzill de 10 km. La celebració finalitzarà amb un dinar que es durà a terme a les 13 h i on l’avellana serà l’ingredient protagonista. D’aquesta manera, s’hi podran degustar productes com la llonganissa amb avellanes i xocolata de Cal Borrull o les postres amb avellana elaborades per les Monges Clarisses i la Confiteria Poy de Reus, entre altres. Aquest dinar és gratuït per les persones participants a la caminada, però està obert a qui es vulgui adreçar a la Festa de l’avellana i té un preu de 10 €.

La celebració de la Festa de l’avellana compta amb la col·laboració de l’Unió nuts, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Mont-ral.

Redacció

 

La natura torna a ser la protagonista de la onzena edició de Prades Bosc


Prades Bosc celebrarà la onzena edició del 28 d’octubre a l’1 de novembre. Enguany a més de les activitats pròpies de la festa relacionades amb el bosc s’oferiran també visites guiades al poble així com actes relacionades amb la Castanyada. Prades Bosc es va crear per atraure visitats en temporada baixa amb l’objectiu d’allargar la temporada d’estiu.

Divendres s’inicien les activitats a dos quarts de sis de la tarda amb “Silvestrina”, una activitat de descoberta d’herbes i infusions a càrrec de l’Associació de Dones. El taller ja va omplir dies abans les places amb una trentena de participants.

Dissabte a les nou del vespre serà el torn del sopar de “Prades Bosc” de senglar amenitzat per Keep Calm Trio al Centre Cívic. Les inscripcions han estat un èxit amb 250 comensals que podran tastar un menú de quinze euros, a càrrec de la Societat de Caçadors de Prades, que inclou pica-pica, escudella, senglar amb bolets, cabirol i postres.

El diumenge, de deu del matí a les dues de la tarda, es realitzarà l’activitat estrella del festival amb el concurs de serra mecànica i la demostració de tall de figures que es farà a la Plaça dels Arbres. El guanyador obtindrà un lot de productes locals. Els participants es poden inscriure abans de diumenge a l’Oficina de Turisme.

El jurat de concurs valorarà la destresa, rapidesa i precisió dels participants. El concurs comença amb la col·locació de la cadena a la motoserra, i continua amb tres proves més: tallar tres fines rodanxes d’un tronc, repelar un tronc eliminant-ne les branques sobrants, i partir dos troncs amb un mall.

Des de l’Oficina de Turisme s’oferiran visites guiades el diumenge a dos quarts d’onze del matí i el dimarts 1 de novembre a la mateixa hora.

El mateix diumenge a les dotze de la nit, comença la Festa Jove ”El Castanyàs” amb Dj Carles Rossell, organitzada per l’Associació Juvenil de la Vila Vermella al Centre Cívic amb entrada gratuïta.

El dilluns a les nou del matí, els amants del senderisme podran realitzar una sortida al bosc de tardor de 12km al Tossal gros a càrrec de l’associació excursionista Els Birimbins de Prades. El punt de trobada serà la Font de la Plaça Major a tres quarts de nou del matí ja que cal signar full de responsabilitat.

El dilluns les vuit del vespre el grup d’avis organitzen sopar i ball de castanyada amb el grup Costa Daurada al Centre Cívic. Els preu pels socis és de 10 euros i pels no socis 12 euros. Els interessats poden reservar a l’oficina de turisme. Les places són limitades i ja s’han superat el centenar d’inscrits.

Del dia 29 al 31 l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola Serra de Prades vendran castanyes de les cinc de la tarda a les nou del vespre d’onze del matí a una de la tarda i el dia 1 de novembre de les onze del matí a les dues de la tarda al Portal.

 

L’Escola Serra de Prades apadrina com a patrimoni el cel fosc

Aquesta setmana es va fer la primera activitat a la Plaça Major per observar en directe l’eclipsi de sol. Foto:: Cedida

Aquest curs els nens i nenes de l’Escola Serra de Prades han apadrinat el cel fosc. La proposta permetrà treballar el cel com a element patrimonial per conèixer-ne els elements més importants al llarg de tot el curs.

Aquesta setmana es va fer la primera activitat a la Plaça Major per observar en directe l’eclipsi de sol. Per dur a terme l’activitat es van utilitzar diverses tècniques d’observació, al mateix temps que els guies del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades anaven explicant aquest fenomen astronòmic. L’activitat va ser compartida amb els pradencs i pradenques que s’hi van acostar i va ser retransmesa en directe per TV3.

Un dels objectius és oferir als nens i nenes unes activitats d’aprenentatge basades en metodologies globalitzadores que parteixen del context més proper per aprendre de manera vivencial. Per altre costat, la pretensió va encaminada a que els nens i nenes de Prades i Capafonts puguin conèixer el cel, per valorar-lo, estimar-lo i protegir-lo.

El projecte es desenvoluparà amb l’aliança del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, que assessoraran i acompanyaran en la part més científica de la programació, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades.

La zona de Muntanyes de Prades i Serra de Montsant ha rebut una doble certificació gràcies al seu cel nocturn, d’una banda la certificació de Destinació Turística Starlight i de l’altra, la d’Espai de Medi Nocturn Protegit, que concedeix la Generalitat.

Redacció

 

El pasturatge exhaureix inscripcions al Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre

Un dia fent de pastor sota el guiatge d’El brogit. Foto: Cedida

 

La marxa nòrdica entre vinyes per Poblet i descobrir l’art rupestre de la zona, dues propostes de les més sol·licitades

 

Algunes de les activitats del II Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre han tancat ja inscripcions perquè han superat el nombre de participants. És el cas de la proposta que demà diumenge permetrà fer de pastor a un nombrós grup d’amants de la natura i dels animals, a la zona de Capafonts. Els participants coneixeran de primera mà els secrets d’aquest ancestral ofici en perill d´extinció: el de pastor. Sota el guiatge d’El brogit, l’excursió travessa l’ermita de Barrulles de Capafonts i segueix vora del riu Brugent fins a arribar al ramat que pastura el Sergi Serra, un enamorat del seu ofici. Els participants en aquesta bucòlica experiència coneixeran el dia a dia d’un pastor i podran degustar el formatges artesans que elabora, juntament amb la seva parella.

La Marxa nòrdica entre vinyes per Poblet, que es desenvolupa demà diumenge a les 9 h del matí, també ha estat una de les activitats amb més demanda. El guiatge, de la mà de l’empresa DraActiu, descobreix els secrets de la marxa nòrdica passejant entre segles d’història i envoltats de vinyes. La sortida des del Monestir de Poblet permet endinsar-se en la història del Cister i conèixer algunes de les granges i possessions que varen pertànyer a Poblet durant l’època medieval, com el Castell de Milmanda, el Castell de Riudabella i la Granja Mitjana.

Laly Puig, de l’empresa Drac Actiu, aclareix que no cal haver practicat anteriorment la marxa nòrdica per a poder-hi participar. Al principi es dedicaran 15 minuts a ensenyar les seves característiques als no iniciats, i es proporcionaran els bastons a tothom que no en tingui. Al final de la ruta es farà al monestir un tast de vins de la DO Conca de Barberà, acompanyat d’una tapa.

El vessant divulgatiu està molt present en el programa del II Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre com queda palès en la primera activitat de demà diumenge: el guiatge al Mas d’en Llort. Aquesta ruta permetrà als participants descobrir com eren les Muntanyes de Prades fa 11.000 anys, l’antiguitat aproximada de les pintures rupestres de Mas d’en Llort que són la destinació final de l’activitat. Els participants visitaran tres abrics amb pintures, catalogades com a Patrimoni de la Humanitat. Joan Cartanyà, de Reboll Serveis Ambientals, explica que l’objectiu és «posar en context la informació que proporcionen les pintures i diversos jaciments arqueològics, tot comparant els animals i plantes de l’actualitat amb els que hi havia aleshores i interpretar com viurien aquells ancestres». Es tracta d’un recorregut de 9 km amb nombroses parades interpretatives.

La darrera jornada del Festival a la zona de les Muntanyes de Prades es complementa amb activitats paral·leles de tota mena i per a tota la família, que es poden consultar al web https://festivalsenderistacostadaurada.cat

Pel que fa a avui dissabte, les dues activitats amb major participació han estat la sortida des del refugi de la Mussara als Avencs de la Febró, i la Gimcana familiar de Prades, una proposta per descobrir els secrets de la vila vermella de manera interactiva i divertida.

Cal recordar que tots els inscrits poden participar en el concurs fotogràfic que enguany ha organitzat el Festival per tal de difondre les millors instantànies de cada sortida. S’han de publicar a les xarxes socials, amb l’etiqueta #SenderistaFest22. Els guanyadors rebran productes i experiències locals, com també la subscripció d’un any a la revista Descobrir Catalunya, on es publicarà el nom dels afortunats, al número de desembre. Les fotos es poden enviar fins al 31 d’octubre.

Redacció

 

Astronomia, geologia i natura en estat pur en la segona jornada del Festival Senderista

Les passejades pel mig de la natura més sensitiva tenen un especial protagonisme a les Muntanyes de Prades. Foto: Entrecamins

 

Entre les activitats paral·leles, ruta d’equitació emocional, mindfulness a serra La Llena i Poblet, taller de plantes aromàtiques i esports d’aventura 

 

El II Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre ha preparat per a aquest dissabte un programa on l’astronomia, la geologia i les passejades pel mig de la natura més sensitiva tenen un especial protagonisme a les Muntanyes de Prades. Activitats que sempre van de la mà de guies locals professionals i que estan dissenyades per a que hi pugui participar tota la família.

Una de les propostes portarà els participants des del Refugi de la Mussara als Avencs de la Febró, unes espectaculars formacions geològiques que són un veritable espectacle natural. La principal d’elles es una imponent galeria de dos-cents metres de profunditat per uns trenta-cinc d’ample on s’han format estalagmites i estalactites (arrencades per a decorar una vila a Reus). “Es diu que s’hi va amagar el general Prim” durant la guerra dels carlins, destaquen des de l’empresa organitzadora Prades Aventura.

A les 11.00 h començarà a Alcover una visita al Mirador del Molí (MiMo), un espai situat al bell mig de la vall del riu Glorieta, un modern centre on es pot aprendre sobre la importància d’accions beneficioses que es duen a terme per combatre la degradació dels boscos, la pèrdua de la biodiversitat o el perill dels residus. La visita, organitzada per Camins Km 0, culminarà amb una ruta pedagògica de dos quilòmetres en que es parlarà sobre la gestió forestal.

Una altra de les sortides proposades per a demà dissabte ens convida a descobrir el barranc de Castellfollit amb els 5 sentits. “Durant la ruta veurem, escoltarem, tocarem, olorarem i sobretot tastarem”, expliquen els responsables del guiatge d’Entrecamins. Aquest racó de les Muntanyes de Prades forma part del Paratge natural d’interès nacional (PNIN) de la Vall del Monestir de Poblet, on “conflueixen la gran importància de dues espècies vegetals, que gairebé no es poden trobar en altres llocs de Catalunya, com el roure reboll i el teix, i la importància històrica i cultural del monestir de Poblet”, explica el director de l’empresa organitzadora, Carles Sanromà.

L’univers a l’abast

Els participants en la Gimcana familiar de Prades hauran de “recórrer a l’observació, l’atenció, la interacció amb els veïns, el treball en equip i la coordinació entre el grup” per a sortir-ne airosos, Foto: Ruta Prades

Dins de les activitats programades una de les que ja va tenir molta acceptació en la primera edició del festival va ser la de l’observació del cel al Parc Astronòmic de Prades, un indret privilegiat per als amants de l’astronomia. Dema dissabte, a les quatre de la tarda, els més petits podran gaudir l’espectacle SELENE, definit des del parc com “un viatge trepidant a la Lluna, ple de sorpreses i aventures, un espectacle de llum i color”.

Al vespre, el Parc Astronòmic acollirà diverses sessions de l’espectacle KOSMOS, una experiència immersiva única a Catalunya, que ens transporta als confins de l’univers per retornar al cel de Prades, tot comentant moments clau de la història de l’astronomia i de l’actualitat científica, amb els guies (amb certificació Starligh) Georgina Serven, Aleix Roig i Josep Puche.

Posteriorment, els participants podran observar els astres directament, mitjançant potents telescopis. Aquesta segona part de l’espectacle es desenvolupa al Mirador Astronòmic de Sant Roc, estirats en unes còmodes gandules per a una visió del cel de 360º.

Tornant a tocar de peus a terra, una altra possibilitat per a demà dissabte és conèixer la vila vermella i el seus secrets de forma “molt interactiva i amena”. Els participants en la Gimcana familiar de Prades hauran de “recórrer a l’observació, l’atenció, la interacció amb els veïns, el treball en equip i la coordinació entre el grup” per a sortir-ne airosos, avisa la seva organitzadora, la guia Maria del Carme Granados.

Activitats paral·leles

Els participants al II Festival Senderista Costa Daurada-Terres de l’Ebre disposen,,, aquest cap de setmana al territori de les Muntanyes de Prades, d’un ampli ventall d’activitats paral·leles que inclouen una ruta a peu de Prades al petit poble de Capafonts; una gimcana familiar al casc històric d’Alcover; visitar la Casa Museu de la Mel al mateix municipi o el Parc de les Olors del Mas de Caret.

També es podrà fer una ruta d’equitació emocional per la Mussara; veure una exposició sobre els éssers que vivien a la zona fa 240 milions d’anys; practicar mindfulness a Serra la Llena o observant els estels a Poblet; tota mena d’esports a la natura amb Gorg Aventura o les activitats familiars del parc Prades Aventura.

Per a poder-se inscriure en qualsevol de les activitats cal entrar al web https://festivalsenderistacostadaurada.cat i seguir les indicacions de cada operador. El preu de cada sortida és de 15 euros per als adults (a partir dels 16 anys) i de 3 euros, dels 7 fins als 16 anys.

Tothom que s’inscrigui en alguna de les sortides del II Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre pot publicar a les xarxes socials les imatges que capti durant l’activitat, amb l’etiqueta #SenderistaFest22. D’aquesta manera participarà en el concurs fotogràfic que enguany ha ideat l’organització per tal de difondre les millors instantànies de cada sortida. Els guanyadors rebran productes i gaudiran d’experiències locals, així com la subscripció d’un any a la revista Descobrir Catalunya, on es publicarà el nom dels afortunats, al número de desembre. El termini màxim per enviar les fotos és el 31 d’octubre.

La segona edició del Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre està organitzada per la revista Descobrir Catalunya, en col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i els municipis de la Mancomunitat formada per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa.

Redacció

 

El II Festival Senderista de la Costa Daurada es farà a les Muntanyes de Prades i les Terres de l’Ebre

Imatge d’una de les sortides de l’any passat. Foto: Cedida

La revista Descobrir Catalunya, en col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i els municipis de la Mancomunitat formada per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa, organitza els pròxims 21, 22, 23, 28, 29 i 30 d’octubre el segon Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre, un esdeveniment que arriba a la seva
segona edició amb dues importants novetats: la incorporació de les Terres de l’Ebre i l’ampliació de les activitats a dos caps de setmana.

Es tracta de promocionar i donar a conèixer de manera lúdica els atractius naturals i paisatgístics tant de les Muntanyes de Prades (que s’estenen per les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà) com de les Terres de Mestral (Tivissa, Pratdip i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant).

El 21, 22 i 23 d’octubre les sortides es desenvoluparan a les Muntanyes de Prades, mentre que els dies 28, 29 i 30 tindran lloc a les Terres de Mestral. Es duran a terme més d’una quarantena d’activitats, en unes terres ideals per a la pràctica del senderisme, gràcies a la xarxa de camins i senders que recorren aquests paratges i poblets de postal, que es complementen amb un patrimoni històric i monumental esplèndid, amb productes gastronòmics autòctons de primera qualitat. Tot enmig d’uns paratges d’un relleu geològic impressionant, envoltats de boscos, avencs, cingleres, gorgs, petits rius i paisatges irrepetibles.

Terres de l’Ebre: paradís de mar i muntanya

La nova incorporació està formada per nombrosos camins que recorren aquest territori petit però de grans horitzons terra endins i mar enllà, i ens posen a l’abast pobles, muntanyes, barrancs i cingleres. Una zona d’intensa vida rural i una gastronomia rica i diversa que marida a la perfecció amb el descobriment pausat del territori que comporta la pràctica del viatge a peu. Unes terres amb un passat farcit de llegendes de vampirs, pirates,
guerrillers i ermitans, moltes de les quals es podran conèixer al llarg del Festival.

Durant els dies 28, 29 i 30 es podran fer més d’una quinzena d’activitats, com rutes senderistes, descoberta de camins empedrats, passejades per la platja, ascensos a cingles i cims emblemàtics, visita al Molí d’Oli de Vandellòs, snorkel guiat, caiac a l’Ebre, etc.

Pel que fa a les Muntanyes de Prades els dies 21, 22 i 23, en aquestes muntanyes s’han programat 17 activitats de guiatge, descoberta de poblacions amb encant, observació astronòmica, sortida musical, marxa nòrdica, observació d’ocells, etnobotànica i cistelleria, entre d’altres. Es completaran amb activitats paral·leles per a tota la família com rutes a cavall, apicultura, parc de les olors, gimcana o activitats d’aventura.

Rutes guiades per professionals

Les activitats d’aquesta segona edició del Festival Senderista de la Costa DauradaTerres de l’Ebre seran dirigides per diverses empreses de guiatge locals, amb l’objectiu de posar en valor la tasca dels guies que ofereixen aquests serveis i, alhora, donar un impuls a l’economia local.

Els professionals oferiran un seguit de rutes guiades adreçades als amants de la natura, especialment als que gaudeixen caminant amb tranquil·litat per la muntanya, descobrint cada racó i detall de l’entorn. També van destinades als amants de la marxa nòrdica, una proposta molt més esportiva però totalment respectuosa amb el medi. Cal assenyalar que totes les activitats són accessibles per al públic familiar, ja que s’han dissenyat pensant en els petits, els senderistes del futur, els que han de vetllar, respectar i mantenir l’estima per la muntanya.

Durant els dies del Festival els professionals acompanyaran els senderistes en grups reduïts per tal d’aportar màxima seguretat en cada ruta gràcies a la seva formació i experiència a la muntanya. Alhora, col·laboraran en la interpretació de l’entorn natural i cultural, posant especial atenció en racons i detalls del trajecte, que descobriran pas a pas.

Concurs fotogràfic

Una altra de les novetats d’aquesta edició és el concurs fotogràfic que organitza el Festival amb l’objectiu de difondre a través de les xarxes les millors instantànies dels indrets que es visitin i de les activitats que es duguin a terme. Els participants han de publicar les imatges que captin durant qualsevol de les sortides a les xarxes socials, amb l’etiqueta #SenderistaFest22. Els guanyadors rebran productes i experiències locals, així com la
subscripció d’un any a la revista Descobrir Catalunya, on es publicarà el nom dels afortunats, al número de desembre. El termini per enviar les fotos és el 31 d’octubre.

Inspira’t: menjar, dormir i visitar l’entorn

Per tal de facilitar l’estada als participants del Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre, a la web https://festivalsenderistacostadaurada.cat trobaran sengles apartats sota el nom Inspira’t, tant a les Terres de Mestral com a les Muntanyes de Prades. Es tracta d’informació pràctica per al visitant a l’hora d’escollir restaurant o lloc per pernoctar, amb un ampli ventall de possibilitats dins de les poblacions respectives. Així mateix, a la web es destaquen els indrets turístics imprescindibles que cal visitar, com ermites, llogarrets, fonts, coves, avencs, cims, etc.

 

La Generalitat engega el procés participatiu per establir la delimitació del Parc Natural Muntanyes de Prades

Una vintena d’alcaldes i agents socials s’han reunit aquest divendres a Prades en la primera de les trobades al territori,

La Generalitat ha engegat el procés participatiu per establir els límits i la gestió del futur Parc Natural Muntanyes de Prades, amb la previsió que sigui una realitat el 2025.

Una vintena d’alcaldes i agents socials s’han reunit aquest divendres a Prades en la primera de les trobades al territori, amb què el Departament d’Acció Climàtica preveu crear un “clima de confiança” entre ciutadania i administracions.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha apuntat que fins el segon trimestre de l’any vinent se celebraran reunions específiques amb professionals de diferents sectors empresarials perquè aportin propostes entorn al futur parc. També es crearà una oficina tècnica perquè la població resolgui dubtes.

La trobada d’aquest divendres a la vila vermella ha servit per escenificar l’inici del procés participatiu sobre la creació del Parc Natural Muntanyes de Prades. És la primera de les reunions previstes que s’aniran celebrant fins principis de l’any vinent. El Departament d’Acció Climàtica té previst organitzar-ne de sectorials i específiques en els pròxims mesos, tot i que de moment, encara no estan programades al calendari.

En aquestes reunions, s’espera que els agents convidats facin propostes i alhora, resolguin dubtes que puguin sorgir. En aquesta mateixa línia, des de la Generalitat crearan una oficina tècnica perquè la ciutadania pugui fer arribar suggeriments durant el període de consulta prèvia de la creació del parc.

La proposta de delimitació de parc natural que ha fet la Generalitat es basa en uns objectius tècnics, que seran tractats en aquestes trobades. Ara bé, la proposta final pot canviar en funció de les aportacions que puguin fer administracions locals i supramunicipals, així com sectors econòmics o ciutadania en general.

Tot i la unanimitat política d’ajuntaments i consells comarcals, Acció Climàtica remarca la importància d’explicar què implica per a tots els agents socials i econòmics crear un parc natural. A partir de les trobades específiques, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, pretén “clarificar” què suposa l’aprovació del parc i alhora, insisteix que no es tracta de “fer canviar de parer” als agents implicats.

Una vintena de municipis involucrats de cinc comarques

El procés participatiu representa “el primer pas” per la creació d’aquest parc que englobarà 22 municipis de cinc comarques de Tarragona i Lleida. La delimitació i la gestió del parc són dos dels aspectes que es volen tractar a través d’aquestes trobades amb agents polítics, socials i econòmics.

El director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Àngel Xifré, ha posat èmfasi en la importància d’aquest pas per al territori i alhora, ha reivindicat que el parc compti amb els recursos necessaris. “No serà un procés curt i caldrà fer pedagogia a tota la societat i a les administracions, però creiem que si neix el Parc Natural Muntanyes de Prades, ho ha de fer amb un pla de gestió i amb tot allò que fa falta perquè sigui exitós”, ha subratllat.

 

Prades s’engalana de Festa Major aquest cap de setmana

A la tardor, Prades celebra la seva Festa Major del dijous 14 al dilluns 17 d’Octubre on veïns i visitants podran gaudir d’actes variats per a totes les edats.

Divendres ´s’inicien els actes a les vuit del vespre amb el pregó de Festa Major. Enguany el pregó serà a càrrec de la Cooperativa Agrícola de Prades amb la col·laboració de Pep Riera i amenitzat musicalment per Joan Reig a la Sala 1 d’Octubre del Centre Cívic.

A continuació es presentarà el llibre “Cooperativa Agrícola de Prades, 75 anys d’esforços” a càrrec d’Antoni Jordà i l’Associació Els Tamborinos. Seguidament hi haurà pica-pica per a tothom.

A dos quarts d’onze es projectarà la pel·lícula «Alcarràs» a la sala 1 d’octubre.

El dissabte segueix la Festa Major amb el concert de l’Orquestra Saturno a les vuit del vespre al Centre Cívic. A les onze, l’Orquestra Saturno obrirà el ball de Festa Major i a continuació serà el torn de Band The Rock i DJ Bacardit.

Diumenge a dos quarts d’una del migdia la Bandarra Street Orkestra animarà musicalment la Plaça Major i els carrers del poble.

A les sis de la tarda es clouran els actes festius amb l’espectacle infantil de Set de So al Centre Cívic.

Redacció

 

AGENDA: Prades celebra la trentena edició de la Festa de la Patata aquest cap de setmana

 

La patata de Prades serà la protagonista del concurs de truites i guisats i de l’esmorzar popular

 

La Festa de la Patata a Prades torna el proper cap de setmana després d’una parada de dos anys per la pandèmia. La festa, que celebra l’inici de la campanya de recollida de la patata a Prades, arriba a la edició número trenta. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Prades, el Consell Regulador IGP Patates de Prades i la Cooperativa Agrícola Prades.

Una patata d’alçada amb denominació d’origen

La patata de Prades és un producte d’una qualitat especial que li ha valgut la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida). El seu cultiu a 1000 metres d’altura, el terreny i la climatologia afavoreixen una qualitat i unes propietats que la distingeixen. Actualment la varietat utilitzada és la Kennebec, de producció poc elevada, en comparació amb d’altres, però d’una excel·lent qualitat amb una textura consistent, gust dolç i persistent i lleugera olor de castanya.

Programa d’actes entorn a la patata

Imatge d’una edició anterior. Foto: Ajuntament

Per la festa de la patata es consumeixen uns 350kg de patata IGP Prades. L’acte estrella de la festa és el Concurs de truita de patates, guisats i altres receptes amb patata que es degusten un cop lliurats els premis als guanyadors.

El concurs valora els plats en diferents categories. Les truites opten al premi a la més bona, la més artística o la més grossa. El guisats es premia el més bo. Altres receptes amb patata es valoren segons la més bona i la més ben presentada.

El certamen compta cada any amb la presència de propostes originals com truites de patata amb la forma de la font de prades, tractors o els planetes del Sistema Solar. Els interessats a participar en el concurs podran recollir els ingredients a la sala d’actes de l’Ajuntament el dissabte dia 17 de setembre de 19 a 20 hores.

Els actes s’inicien dissabte 17 de setembre a les sis de la tarda amb la segona edició del Concurs de pelar trumfos, denominació que rep la patata a Prades.

Diumenge, continuen els actes amb l’esmorzar popular a dos quarts de deu del matí a la Plaça Major. L’àpat inclourà patates de Prades al forn, arengada amb raïm moscatell, llonganissa de Prades i vi per tres euros.

Durant el matí s’iniciarà la 26ena exposició de productes amb denominació d’origen i mostra d’artesania que estarà amenitzada per la xaranga Buscant el To Brass Band que actuaran a les deu del matí i a la una del migdia.

A dos quarts de dues serà del torn de l’entrega de premis del concurs de truites, guisats i altres productes i del concurs de pelar trumfos.

A les dues arribarà el final de festa amb la degustació popular dels plats presentats a concurs per quatre euros incloent obsequi d’un plat de ceràmica de record. Qui vulgui pot fer l’esmorzar popular i la degustació i plat per sis euros.

Redacció

Prades inicia Fires i Festes amb el pregó a càrrec de la consellera Lourdes Ciuró

Imatges de la jornada d’ahir. Fotos: Ajuntament

Ahir dijous Prades va iniciar la festa major d’estiu “Fires i Festes” amb el pregó a càrrec de Lourdes Ciuró, Consellera de Justícia, amb l’acompanyament musical de la coral infantil pradenca “Les Orenetes” i posteriorment concert de la banda “Neon”. El consistori juntament amb les associacions han programat activitats variades des d’activitats esportives i música fins a activitats familiars.

Fins el 27 d’agost es podrà visitar l’exposició de retallables “Arquitectures de paper” de Xavi Solé a la Sala d’actes de l’Ajuntament de dotze del migdia a dues de la tarda i de sis a vuit del vespre.

El divendres a les onze és el torn de la clausura dels cursets de natació, campus de futbol i casal d’estiu amb una festa Holi i festa d’espuma a càrrec de l’AFA i l’Associació de Bombers Voluntaris a la Plaça dels Arbres.

El Club BTT Prades organitza una sortida popular en BTT a les cinc de la tarda des de la zona esportiva. A continuació, a dos quarts de sis de la tarda, s’inicia el concurs de petanca al Parc de la Font d’en Grau que finalitzarà dissabte al migdia.

A les set del vespre es presentarà el llibre “Àlbum d’amors complicats” d’Isabel Olesti guanyador del I Premi Ciutat de Reus “Diré el que em fuig” al Centre Cívic. La presentació anirà a càrrec d’Isabel Pfefferkorn amb la col·laboració de Prades Cor.

A mitjanit serà el torn de la Macro Festa amb DJ Óscar Sánchez i DJ Bleizy al Centre Cívic a càrrec del Joves de Prades amb un preu d’entrada de tres euros.

Dissabte a les nou del matí, els amants de la BTT es donaran cita a la tradicional “Pujada a les Vinyes” a càrrec del Club BTT Prades. Les inscripcions es faran una estona abans a la Plaça Major.

A dos quarts d’onze del matí s’oferirà pujada al campanar amb places limitades. Qui hi estigui interessat podrà apuntar-se a l’Oficina de Turisme amb un preu d’entrada de dos euros, sent gratuït per als menors de set anys.

D’onze del matí a una del migdia petits i grans podran gaudir de la festa infantil a la Piscina Municipal on s’instalaran inflables.

A les vuit del vespre acabarà la jornada amb el concert i posterior ball de fira a dos quarts de dotze de la mitjanit a càrrec de l’orquestra Europa al Centre Cívic. El preu d’entrada del concert és de deu euros i el ball de fira és gratuït.

Fires i Festes continua diumenge a dos quarts d’onze del matí amb una visita guiada per la Vila Vermella. Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme. El preu de l’entrada per als adults és de cinc euros i per als menors de set anys és gratuït.

A dos quarts d’onze del matí qui vulgui pot participar al concurs de Tir al Plat a la Partida Vinaroig a càrrec de l’Associació de Caçadors de Prades.

A les dotze del migdia la Cobla Cossetània exhibirà un ball de sardanes a la Plaça Major. A la una del migdia es celebrarà missa a l’Església de Santa Maria la Major.

A les cinc de la tarda s’inicia el folklore popular amb la Plantada de Gegants a la Creu de Montblanc amb els Gegants d’Alforja, Gegants de la Selva, Gegants de Valls i Gegants de Prades. I a continuació, a les sis de la tarda, Ball de Gegants i Cercavila pel poble de Prades sortint de la Creu de Montblanc i pel carrer Avinguda Verge de l’Abellera continuaran cap a la Plaça Major.

A les deu de la nit, acaba la jornada amb el Correfoc dels Diables de la Selva del Camp a la Plaça Major.

Dilluns, últim dia de festes, serà una jornada familiar que inicia a les onze del matí amb tallers i jocs infantils a la Plaça Major. A les sis de la tarda, la Plaça Major serà l’escenari de l’espectacle infantil “Bozzà!” de la companyia Baires Bozzà. A continuació Xocolatada a la Plaça Major. A les deu de la nit, finalitzen les Fires i Festes amb el Cinema a la Plaça amb “Els Croods 2: Una nova era” a la Plaça Major i amb la venda de crispetes per part de l’AFA.

L’Ermita de l’Abellera, oberta de divendres a diumenge de dotze del migdia a dues de la tarda fins el 18 de setembre, no estarà oberta el dissabte 27 d’agost.

Redacció

 

L’ACA decreta l’alerta hidrològica a la zona Prades-Llaberia

Vista aèria del pantà de Siurana. Foto: ‘La Sequera del 22’

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decretat l’alerta hidrològica a quatre unitats d’explotació més arran de la situació de sequera: l’Empordà, Banyoles, la serralada Transversal i Prades-Llaberia. La nova revisió de les conques internes engloba un total de 129 municipis i ja n’hi ha 279 que tenen restriccions d’aigua. Les quatre unitats incloses a l’alerta no depenen de l’aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous o basses per garantir la demanda. Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta impliquen un seguit de limitacions en alguns usos.

Entre ells, la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

També fixa dotació màxima per a l’abastament de 250 litres per habitant i dia i s’estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que tots els municipis han de complir com ara limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’omplir fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions per omplir piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres.

Davant d’aquesta situació, alguns municipis com Sant Joan Les Fonts, que depèn de la unitat de la serralada Transversal, ja ha publicat un ban d’alcaldia amb les restriccions vigents arran de l’alerta.

A banda de les noves unitats, continuen en alerta l’aqüífer Carme Capellades (amb 15 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès), la capçalera del Ter (63 municipis), el mig Llobregat (34) i l’Anoia-Gaià (38 municipis). En total, n’hi ha 279 en fase d’alerta per sequera, xifra que representa una població de 683.000 habitants (un 9% de la població de Catalunya).

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 39%, continua en l’escenari de prealerta igual que l’embassament de Darnius-Boadella (36%), mentre que en l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de la normalitat a la prealerta per sequera atès que l’embassament de Mequinensa, gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’estació de mesura de cabals d’Ascó, es troben en nivells molt baixos.

Tot i això, l’abastament està garantit en l’àmbit del CAT i la majoria dels usos també en l’escenari de prealerta perquè només implica mesures voluntàries i preventives d’estalvi d’aigua.

Pel que fa a les unitats de l’aqüífer del Baix Ter i el Fluvià Muga, continuen en situació de normalitat.

Tot i que les pluges dels darrers dies no han aportat volums d’aigua als embassaments, sí que han reduït la tendència descendent (i sobretot la velocitat del descens) i han permès desembassar menys aigua. Això, juntament amb la reducció de les demandes d’aigua per a reg, ha permès desembassar menys aigua i allargar les reserves.

Les dessalinitzadores augmenten la producció

Entre les mesures que s’estan aplicant per garantir l’aigua també s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada fins el 90% de la capacitat de les dessalinitzadores des del passat 8 d’agost, amb una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.

Des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua, un volum superior als 38 hm3 d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien fins a 6 punts per sota.

Redacció

 

Prades revitalitza la dramàtica figura de la Reina Margarida amb l’edició d’un llibre d’investigació coral

D’esquerra a dreta, Eduard Juncosa, Marina Navàs, Sophie Hirel-Wouts, Teresa Forcades, Teresa Vinyoles, Stefano M. Cingolani i Antoni Jordà. Foto: Tots21

La dramàtica vida d’una reina ‘jove, bella e apta per a parir’, la seva època, la seva nissaga i les cartes que va escriure formen ja part de la historiografia des d’aquest divendres, 12 d’agost, quan a la flamant sala 1 d’Octubre del Centre Cívic es presentava el llibre ‘Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa’, coordinat pels historiadors Eduard Juncosa i Antoni Jordà, que ha estat possible gràcies a la benvolguda tossuderia de l’alcaldessa, Lídia Bargas, i dels coordinadors del projecte.

Una història breu perquè només va suportar 40 anys de vida (1389 o 1391-1430). Una pandèmia clàssica del moment, la pesta, se la va endur trobant-se a Riudoms. Breu també perquè només va regnar nou mesos, els que va viure el seu martit, el rei Martí I, L’Humà, i frustrant perquè l’única missió que se li va encomanar, donar descendència reial a la Casa de Barcelona, s’estroncaria i ella en seria la culpable a ulls de tothom. El reialme passaria a mans de la casa castellana dels Trastàmara.

Una vida novel.lesca d’una dona que va lluitar infructuosament un cop vídua per mantenir el títol de reina vídua i aconseguir així no haver de malviure amb ‘gran fretura e pobresa’. Una vida viscuda amb voluntat pròpia, amb caràcter i desig de ser lliure, que li comportà, un cop vídua, casar-se en secret amb Joan de Vilaregut i parint, també d’amagat, un fill amb ell, que no el voldrà cuidar per no despertar l’escàndol. I una derrota final amb la prematura mort del segon espòs, una mort que la faria renunciar a les seves demandes i recloure’s en un monestir femení situat a l’aixopluc de la serralada de Montsant.

‘Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat va ser realment molt fugaç -ja que no va arribar ni tan sols als nous mesos- sobre ella va recaure tota la pressió per tal d’intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d’Aragó‘, recorden en el pròleg Eduard Juncosa i Antoni Jordà. No fou així malgrat els intents i les estratègies usades i el matrimoni fou ‘infructuós’. D’aquesta manera s’extingí una nissaga reial d’un Casal que partia de Guifré el Pilós i havia durant 580 anys. No era una problema d’infertilitat de la reina perquè tindria el fill que semblava que la natura li impediria per sempre més, però aquest cop amb el cavaller valencià Joan de Vilaregut.

Part del públic que assistí a l’acte, amb l’alcaldessa i el representant de la Diputació -Quim Nin-. Foto: Tots21

Però la història la condemnaria a vagar en l’anonimat. Només els poetes parlarien d’ella en els seus cants i en traslladarien la imatge favorable que ella volia que perdurés. Aquesta ha estat una de les diverses troballes de les jornades de la Reina Margarida que l’Ajuntament va endegar en 2018, van continuar en 2019 i es van aturar els dos anys de la pandèmia fins que aquesta setmana s’ha organitzat la tercera edició amb el remat final de la presentació d’una obra en la que publiquen treballs Vicent Baydal, Jacobo Vidal, Marina Navàs, Alejandro Martínez, Stefano M. Cingolani, Abel Soler, la coneguda monja benedictina Teresa Forcades i Sophie Hirel-Wouts, a més dels dos coordinadors del projecte. Una altra troballa ha estat una carta autògrafa de la reina, localitzada per Stefano M. Cingolani, amb la que es clou el volum.

La presentació del llibre, la protagonitzà Teresa Vinyoles Vidal, professora ja jubilada d’Història Medieval a la UB i una de les grans estudioses de la història de els dones, reconeguda a nivell internacional. Vinyoles es confessà ‘entusiasmada’ del treball fet pels autors en les fonts històriques. ‘Aquesta obra és una magnífica lliçó d’història. Els autors i les autores han establert un diàleg fluïd amb la documentació i la bibliografia de què es disposa’.

Vinyoles resseguia la vida d’una Margarida que fou ‘òrfena de pare, educada en un entorn femení, donzella, casada, vídua, amant, mare i monja en només 40 anys’. Il.lustrava el públic que omplia la sala amb detalls històrics com el fet que l’església permetia el casament en secret si s’usava una fórmula concreta, senzilla, però en canvi, el Dret civil -l’Estat- ho prohibia. ‘He localitzat molts matrimonis secrets en totes els classes socials de l’època’, recordava.

Una historia que seguiria amb el seu fill secret, Joan Jeroni, a qui la seva mare li ocultaria per mandat la seva reial filiació fins que l’abat del monestir on ell residia com a monjo, al llit de la seva mort i per remordiments, li ho confessaria, un secret revelat que li canviaria la vida, una vida ‘gairebé novel.lesca’. I, de fet, d’aquesta biografia en sortiria la novel.la històric ‘Hyeronimus’, de Lucia Graves.

La jornada final acabaria amb una taula rodona amb la presència de sis dels autors/es del volum, coeditat per la URV i la UB, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Prades i la Diputació de TarragonaPrades ha aconseguit reviure una reina marginada per la història patriarcal i anuncia que les investigacions i les jornades a la reina dedicades continuaran amb properes edicions… i noves troballes.

Jaume Garcia

 

Prades recupera les jornades entorn de la figura de la Reina Margarida, última reina del casal de Barcelona

En aquest últim cicle es presentaran les conclusions de les investigacions entorn a la seva figura. Foto: Ajuntament

Del dilluns 8 al divendres 12 d’agost Prades tanca la trilogia de les jornades entorn de la Reina Margarida. “La de Prades” va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei mor sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

Els cicles de la Reina Margarida es van iniciar el 2018 presentant les investigacions i documentació existent en relació amb la seva figura. L’èxit de les activitats programades va fer que es repetissin les jornades en dues edicions més, fent pausa durant la pandèmia. L’organització de les jornades compta amb el Dr Eduard Juncosa Bonet, professor de la Universidad Complutense de Madrid, i el Dr Antoni Jordà Fernández, professor de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades.

Enguany s’han programat tot un seguit d’activitats, enfocades a públics diversos, que es fixaran en la imatge literària de la reina, en la seva figura històrica, en el seu fill secret i en el Centre d’interpretació que se li dedicarà a la vila comtal de Prades. El cicle compta un cop més amb conferenciants d’universitats catalanes, de la resta de l’estat i de l’estranger, del nivell de la Sorbonne de Paris.

Agenda d’actes variada amb conferències, música i representacions

Aquest dilluns 8 d’agost es va engegar el cicle amb l’acte inaugural “Reyna d’onor excelhents Margarita” a les set de la tarda. Més de 125 persones van assistir al recital poèticomusical centrat en la imatge literària de Margarida de Prades amb el rapsode Eduard Carmona, amb veu i música de Marc Guerris i Josep Mateu i el fil argumental de Marina Navàs Farré.

Els actes continuen dimarts a les dotze del migdia amb el “making-off” de la recerca i a les set de la tarda amb la conferència “Una perspectiva renovada de Margarida de Prades” al Centre Cívic, a càrrec de Stefano M. Cingolani i d’Eduard Juncosa Bonet.

Dimecres a les set de la tarda es presenta el llibre “El fill secret de la Reina Margarida” a càrrec d’Abel Soler Molina, autor de l’obra, i Vicent Baydal Sala, al Centre Cívic. A les deu del vespre serà el torn de l’espectacle de divulgació històrica a càrrec del rapsode Pau Castell Granados i l’acompanyament musical de Laura de Castellet en el mateix espai del Centre Cívic. L’entrada té un preu de deu euros.

El dijous 11 d’agost a les cinc de la tarda, al castell, s’obriran les portes de l’espai que acollirà el futur Centre d’interpretació dedicat a la difusió de la figura de Margarida de Prades. La il·lustradora Pilarín Bayés signarà llibres de la “Petita història de la reina Margarida de Prades” i dibuixarà per als assistents. El text del llibre l’ha elaborat la que també és alcaldessa del municipi, Lídia Bargas. La canalla podrà conèixer i fotografiar-se amb la reina representada per Rat Cebrian al castell on visqué algun temps de la seva vida.

A les set de la tarda serà el torn de la conferència “Les cartes de la Reina Margarida” a càrrec de Sophie Hirel-Wouts i d’Eduard Juncosa Bonet al Centre Cívic.

Finalment, divendres a les set de la tarda al Centre Cívic es presentarà el llibre “Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa” a càrrec de la professora Teresa Vinyoles Vidal. El llibre recull el fruit de tots els esforços d’un intens procés d’investigació i està cridat a convertir-se en un veritable referent, en oferir una imatge totalment renovada de “la de Prades”. Tot seguit, taula rodona amb diversos dels autors i autores del volum: Stefano M. Cingolani, Teresa Forcades i Vila, Sophie Hirel-Wouts, Eduard Juncosa Bonet i Marina Navàs Farré.

Redacció

 

El concurs de gossos d’atura torna a fer lluir Prades

El pastor Moisés Tarrès, de Viladrau, juntament amb el seu gos Mac al 33è Concurs internacional de gossos d’atura de Prades: Ariadna Escoda

El gos Mac, de cinc anys, durant el 33è Concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Foto: Ariadna Escoda

El pastor Moisès Tarrés, originari de Viladrau (Osona) ha guanyat el 33è concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Juntament amb el gos Mac, Tarrés s’ha imposat davant 800 persones als tretze pastors de l’estat espanyol que enguany han participat en la competició amb 223 punts, tot seguit de prop per Hilari Novillo i el gos Beyon amb 220 punts i finalment en tercer lloc, Ismael Boix amb Neska amb 176,5 punts. En aquestes proves, els pastors han de demostrar les seves habilitats a l’hora de dominar un ramat d’ovelles. Obediència, temps i respecte envers el bestiar són els principals elements que el jurat ha valorat en el veredicte. L’alcaldessa Lídia Bargas ha assenyalat que l’esdeveniment és un atractiu turístic a escala tant nacional com internacional i que representa un impacte econòmic directe en la restauració del poble.

El concurs, de caràcter competitiu, s’ha dividit en dues proves. En la primera, de set minuts de durada, l’obediència dels gossos i la destresa a l’hora de dominar el bestiar han estat clau per classificar-se en una segona fase. Dels tretze pastors inscrits, només cinc han aconseguit superar els reptes proposats. En la segona ronda, els participants han hagut de dirigir el ramat a un corral, i després l’han hagut de treure en només cinc minuts. Solament tres ho han assolit en el temps indicat.

Una de les novetats d’aquesta 33a edició de la competició ha estat la rotació del bestiar. Amb la voluntat d’evitar estrès entre els animals, s’ha optat per augmentar un grup més de ramat. D’aquesta manera, han estat quatre els ramats que han sortit al camp de futbol municipal per disputar el concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Ara bé, que fossin més ovelles no ha rebaixat la dificultat de les proves. “El concurs de Prades sempre s’ha caracteritzat perquè les ovelles són bastant dures, els costa moure’s. Per això, calen gossos potents, han de treballar molt. Depenent de qui surt abans, pot deixar el ramat destarotat”, ha assenyalat Moisès Tarrés, guanyador d’aquesta edició.

Juntament amb el seu border collie de cinc anys, en Mac, s’ha situat en primer lloc en el rànquing format per tretze pastors vinguts del País Valencià, Mallorca, País Basc i el Camp de Tarragona. Aquest ha estat el segon concurs de gossos d’atura de Prades per a Tarrés, però el primer per en Mac, amb qui únicament s’hi comunica a través d’un xiulet. L’any 2019, aquest pastor de Viladrau va participar acompanyat per un altre ca, en Llamp. “El Mac ha fet una feina excel·lent, és un gos que treballa dia a dia i avui ho ha fet molt bé”, ha expressat cofoi Tarrés. Fa cinc anys que aquest pastor de Viladrau es dedica a la pastura, amb un ramat de llet d’un centenar d’ovelles amb les quals fa formatges a través de l’Esquellot del Montseny.

Pel que fa a la resta de la classificació del concurs, darrere de Tarrés s’han situat els pastors Hilari Novillo amb la gossa Beyoncé i Ismael Boix amb la gossa Neska, originaris de Sant Pedor i Morella respectivament.

Retorn del concurs després de dues edicions cancel·lades

Prop d’un miler de persones s’han aplegat al camp de futbol municipal per veure de prop un certamen que la pandèmia havia posat en pausa en les dues últimes edicions. Segons l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, el concurs representa un atractiu turístic tant per a visitants de proximitat com d’estrangers. Enguany però, els pastors internacionals no han pogut assistir a la competició per incompatibilitat amb altres proves en altres països. En el cas de Prades, el bon temps ha respectat tot el concurs, amb una calor que s’ha intensificat cap als volts del migdia i que ha afegit dificultat als gossos d’atura. Tot just després d’entregar els premis d’aquesta edició, un sobtat xàfec d’estiu ha fet dispersar els assistents.

Una reivindicació més enllà de la competició

Tot i que aquest certamen té un esperit competitiu, des de l’organització aprofiten per reivindicar la pagesia i la ramaderia. El president de l’associació de concursos de gossos d’atura de la Serra de Prades, Joan Musté, ha insistit en la necessitat de comptar amb el suport institucional. “Estem perdent el sector primari, ens queixem que els boscos estan bruts, però no hi ha cap ajuda ni cap manera que els pastors tirin endavant. Tot són inconvenients; s’ha de regular, però fins a cert punt”, ha lamentat Musté.

Imatge del cartell

El dibuix del cartell d’enguany ha estat dissenyat amb la col·laboració d’Ooso Comics editorial de còmics de Prades. L’editorial és productora de la sèrie original Supercatalà i, entre d’altres, les adaptacions de Mazinger Angels i Cutie Honey en català i castellà. És la primera editorial que edita un manga en basc amb X-Venture, science manga adreçat als infants.

Ariadna Escoda / Redacció

 

El cel de Prades, un dels millors de la península per veure les pluges d’estels dels propers dies

Un bon punt per a l’observació és el mirador astronòmic de Sant Roc o el Pla de la Guàrdia on està projectat fer un observatori astronòmic divulgatiu i científic. Foto: Parc Astronòmic

S’acosten les dos pluges d’estels més populars de l’any visibles des de finals de juliol fins finals d’agost. Les primeres, les Delta Aquàrids, comencen a finals de juliol coincidint amb dies en que la lluna no és visible. Tot seguit serà el torn de les Persèids, o també anomenades popularment, llàgrimes de Sant Llorenç que seran visibles fins finals d’agost.

Prades és un dels millors indrets de la península per observar les pluges d’estels. L’estabilitat atmosfèrica, així com els nivells de foscor que s’assoleixen a Prades i voltants, li han valgut el reconeixement com a Destinació Turística Starlight i com a cel fosc protegit per part del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. Aquesta última certificació converteixen a Muntanyes de Prades i Serra de Montsant en la zona de cel fosc protegida més gran d’Europa incloent 32 municipis de quatre comarques..

Un bon punt per a l’observació és el mirador astronòmic de Sant Roc o el Pla de la Guàrdia on està projectat fer un observatori astronòmic divulgatiu i científic. Els visitants al poble interessats en caçar les pluges d’estels no es poden perdre les observacions astronòmiques al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades i fer nit en algun dels allotjaments del municipi, alguns d’ells adaptats per veure les estrelles amb sostres de vidre. L’astroturisme, ja present a la zona, es calcula que va tenir un impacte de 300.000€ al territori l’any 2021.

El municipi de Prades i altres municipis del voltant porten anys fent canviant l’enllumenat per protegir el cel fosc amb fanals LED PC Ambre per una millor eficiència energètica i per protegir el cel fosc. Els municipis que han obtingut la certificació agafen el compromís d’adoptar, en quatre anys, un model d’il·luminació exterior sostenible des del punt de vista econòmic, energètic i ambiental.

Redacció

 

AGENDA: Diumenge torna el Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Prades

A les onze del matí al camp de futbol municipal s’iniciarà el concurs en el qual més d’una desena de pastors amb els seus gossos hauran de mostrar les seves habilitats en el control del ramat d’ovelles. Foto: Ajuntament

Prades acollirà de nou el XXXIII Concurs Internacional de Gossos d’Atura el diumenge 7 d’agost al camp de futbol municipal. El concurs es va iniciar l’any 1988 i s’ha anat celebrant el primer diumenge d’agost, exceptuant els anys de pandèmia. El concurs és un reconeixement al món del pastoreig en el qual cal un reconeixement a la feina dels pastors en la prevenció d’incendis ja que ajuden a mantenir els boscos netejant el sotabosc. En l’última edició del 2019 va ser un any de rècord d’espectadors amb més de mil entrades venudes i 16 pastors provinents del territori català, País Valencià, País Basc, Andorra, Navarra, Teruel, Balears i França.

A les onze del matí al camp de futbol municipal s’iniciarà el concurs en el qual més d’una desena de pastors amb els seus gossos hauran de mostrar les seves habilitats en el control del ramat d’ovelles. Paral·lelament hi haurà un mercat que es farà durant tot el matí al Carrer Colomers al costat del camp de futbol. Les entrades pels espectadors es poden adquirir a l’accés al camp de futbol per cinc euros el mateix dia.

El concurs consta de dues proves en les quals es premia l’obediència del gos. El gos ha de fer un pas de banderes i conduir el ramat des del punt d’inici fins davant del pastor, intentant que passi per la Portella. Posteriorment el ramat ha de quedar quiet dins del cercle i el pastor ha de treure l’esquella d’una ovella del ramat procurant que la resta del ramat quedi dins el cercle. Finalment el pastor anirà caminant cap a la mànega amb el ramat darrere i s’ha d’aconseguir que entri tot el ramat al corral i tancar la porta. En la segona prova, els pastors més ben qualificats hauran de recollir el ramat del punt d’inici, portar-lo davant seu i anar al corral fent entrar i sortir les ovelles.

El dibuix del cartell d’enguany ha estat dissenyat amb la col·laboració de Ooso Comics editorial de còmics de Prades. L’editorial és productora de la sèrie original Supercatalà i, entre d’altres, les adaptacions de Mazinger Angels i Cutie Honey en català i castellà. És la primera editorial que edita un manga en basc amb X-Venture, science manga adreçat als infants.

Redacció

 

Torna a Prades aquest cap de setmana la Fira del Vi i del Cava

La fira obre portes dissabte de sis de la tarda a les onze de la nit i diumenge de dotze a tres de la tarda

Aquest cap de setmana, 16 i 17 de juliol, Prades acollirà de nou la VII edició de la Fira del Vi i del Cava després d’una pausa degut a la pandèmia. L’última fira, la del 2019, es va consolidar amb la venda de més de 4.500 tiquets de degustació.

En l’edició d’aquest any, els amants del vi i el cava podran tornar a citar-se a Prades en un entorn únic en una fira que aposta pels productes de qualitat i proximitat. Enguany hi haurà una quinzena de parades on els visitants podran degustar els vins, caves i cerveses de la zona acompanyat de les propostes gastronòmiques locals dels bars, restaurants i parades. Els tiquets es podran adquirir en blocs de deu i cadascun valdrà un euro.

La fira obre portes dissabte de sis de la tarda a les onze de la nit i diumenge de dotze a tres de la tarda i inclou amenització musical amb l’espectacle
“Catacústic” a càrrec de Koeman.

 

Prades inicia la temporada de la piscina municipal amb novetats

D’esquerra a dreta: Joan Llurba, regidor d’esports, Lídia Bargas, alcaldessa de Prades i Joan Pons primer tinent d’alcalde davant dels nous vestidors. Fotos: Ajuntament

L’Ajuntament de Prades ha realitzat una jornada de portes obertes de la piscina municipal per la Diada de Sant Joan. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha presentat els nous espais juntament amb el primer tinent d’alcalde, Joan Pons i el regidor d’urbanisme i esports, Joan Llurba.

Les remodelacions de la piscina municipal, que han acabat enguany, inclouen nous vestidors, taquilles, bar, així com un nou espai de terrassa. El fons de la piscina infantil també s’ha repintat i l’espai de gespa es veu més ampli al haver eliminat l’anterior bar.

El nou edifici compta amb plaques solars que alimenten els vestuaris i el bar.

Els usuaris amb abonament podran accedir directament a la piscina a través dels vestuaris amb una targeta introduint-la a un torniquet d’accés. L’abonament es podrà adquirir a l’oficina de l’Ajuntament. Qui no tingui abonament podrà pagar l’entrada a taquilla.

Les claus numerades de les taquilles s’hauran de demanar al bar deixant un dipòsit.

Des del 24 de juny fins el dia 30 de juny l’accés a la piscina serà gratuït.

Del 18 al 29 de juliol comença el primer torn dels cursets de natació i el segon torn serà de l’1 al 12 d’agost. Les classes es faran els dilluns, dimecres i divendres de 13:00 hores a 13:45 hores. Els infants inscrits a casal d’estiu també realitzaran activitats a la piscina. Els interessats es poden apuntar a l’Oficina de Turisme o a l’Ajuntament per quaranta euros el torn.

Redacció

 

Duesaigües prohibeix els petards i Prades les fogueres de particulars per Sant Joan

Petards en prestatgeries en un punt de venda. Foto: Albert Segura

L’Ajuntament de Duesaigües (Baix Camp) ha prohibit el llançament de coets, petards, focs d’artifici i artefactes amb foc durant aquesta revetlla de Sant Joan per l’elevat risc d’incendi forestal. En un ban públic, l’alcaldessa Noèlia Tarragó anuncia també que tampoc es permetrà l’encesa de fogueres al municipi. Una decisió, argumenta, que es justifica per les condicions meteorològiques actuals i la proximitat del nucli urbà a espais forestals, amb el consegüent risc d’incendi. Un exemple similar, davant la situació de nivell 2 del Pla Alfa, ha seguit l’Ajuntament de Prades, també a la mateixa comarca, que ha prohibit l’encesa de fogueres per part de particulars. Únicament se’n farà una de petita a la plaça Major del poble.

D’altra banda, l’Ajuntament de Calafell (Baix Penedès), que des de fa temps treballa en l’elaboració d’una normativa específica per reduir l’ús de petards en les celebracions i evitar les molèsties que generen, ha fet públiques recomanacions apel·lant al civisme durant la revetlla. Entre d’altres consells, demana limitar el seu ús només a la nit de Sant Joan, prioritzar pirotècnies de llum i poc soroll, així com usar-les lluny d’habitatges, persones, animals i de les zones boscoses, per evitar incendis.

ACN

 

La galàxia Prades

Els estels, dissabte a la nit a Prades. Foto: Ignasi Llorenç

Més de mil persones han pogut gaudir la nit de dissabte de la contemplació col.lectiva dels estels des de Prades, una nit de conjunció astrometeorològica per fer rodona la visualització del mar d’estels que es té des de la Vila Vermella. Un cop més no hi hagué impediments a la contemplació, ni el fum llunyà dels incendis de les nostres terres ni el polsim africà que hem patit darrerament. I per arrodonir-ho, era la primera nit fresca viscuda a Prades encabat d’haver patit una d’anterior extraordinàriament calorosa.

La jornada nocturna despertà l’interès de nombrosíssima gent vinguda de llocs diversos de Catalunya, que feia cua per poder observar els estels mentre esperava l’apagada general dels llums de la vila, que impedeixen lògicament la visualització del mar celestial mentre estan encesos. A les onze de la nit, l’alcaldessa, Lídia Bargas, procedia a donar-li a l’endoll i l’efecte combinat de centenars de persones a la plaça, la música estil Pink Floyd de Gerard Marsal que amb la seva composició Kosmos emetia des de la mateixa plaça, la foscor i el silenci monacal generaren un ambient tendre, màgic, sensual.

Els visitants s’afanyaven a mirar el cel esplendorós d’un entorn protegit, usant binocles, el mateix mòbil o puntes de llum làser des dels que enfocaven les estrelles. Semblava talment que el feix de llum toqués la superfície de l’estrella triada. Altres duien llums frontals de color vermellós per no molestar. Els fotògrafs evitaven prendre imatges amb flaixos per contribuir a la foscor. Les terrasses dels restaurants de la plaça, que es trobaven a rebentar de clients, respectaven escrupulosament el silenci general. Tot contribuïa a un enamorament que no era buscat, però era trobat.

Tres eren els cossos celestials a observar, tres objects del cel profund, de poca intensitat lumínica donada la seva descomunal distància i que per això són invisibles des de les ciutats, relatava Aleix Roig, de Parc Astronòmic: el sistema múltiple d’estrelles Mizar, un conjunt de sis estrelles de les quals es van poder visualitzar tres d’elles, totes situades a 80 anys/llum. Un segon telescopi gratava en la intimitat del gran núvol d’Hèrcules, format per 500.000 estrelles i ubicat a 25.000 anys/llum. Un tercer, la galàxia M81 i M82, ens apartava de la via làctea, situat a una distància de 12 milions d’any/llum, quan l’home encara no senyorejava la terra.

La nit serví també per donar un cop de mà a la Marató de TV3. Més de 400 persones contribuïen amb aportacions de cinc euros. La nit continuaria amb una observació comentada des de la gespa del camp de futbol. La jornada era també un cant a la reivindicació dels cels no contaminants i de la proposta de Prades i els municipis del seu entorn de buscar un turisme sostenible, tranquil, respectuós amb la foscor, tendre i sensual.

Jaume Garcia