TARRAGONA 21

Aquest pont de desembre s’inicia l’oferta de visites guiades per descobrir Prades d’una forma diferent

 

Prades inclou a les visites guiades la pujada al campanar.

El proper pont de desembre Prades ofereix una sèrie d’activitats entre les quals destaca una visita guiada que inclou pujada al campanar amb accés al mecanisme del rellotge com a novetats permetent als visitants gaudir de les vistes del poble i de les Muntanyes de Prades a més de la possibilitat de realitzar una visita guiada nocturna.

Durant tot l’any es poden realitzar visites guiades reservant a l’Oficina de Turisme però aquest pont de desembre del 6 al 9 de desembre per un preu de 4€ per persona s’inclourà nucli antic, l’interior de l’església, pujada al campanar i al mecanisme del rellotge, interior de les restes del castell i el Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades. Aquesta proposta de visites guiades es farà a les deu del matí el dijous 6, dissabte 8 i diumenge 9. El dissabte 8 a les cinc de la tarda es podrà realitzar visita guiada nocturna. La durada de la visita serà d’una hora i mitja i les reserves es podran realitzar a l’Ajuntament de Prades al 977 868 018 o a l’Oficina de Turisme al 977 868  302.

Obertura Ermita de l’Abellera

L’Ermita de l’Abellera estarà oberta del 6 al 9 de desembre de dotze del migdia a dues de la tarda.

Activitats solidàries per la Marató a Prades

El cap de setmana del 8 i 9 de desembre es podran realitzar activitats solidàries a Prades per la Marató de TV3 que enguany es dedica al càncer. El dissabte 8 a les cinc de la tarda hi haurà Bingo i Xocolatada al Centre Cívic a càrrec de l’Associació de Dones l’Abellera i l’Associació Juvenil de la Vila Vermella. Hi col·laboren totes les empreses i entitats de Prades. El diumenge 9 de desembre es farà a les onze del migdia activitats pels petits amb inflables i partidet i en acabar llet amb cacau ben calentó amb galetes. A les dotze jugaran C.F. Prades O2 contra el C.F. Espluga de Francolí i seguidament vermut i sorteigs.

L’Ajuntament de Prades subhasta 12 parcel·les

Les parcel·les són d’entre 400 m2 i 1.500 m2.

L’Ajuntament de Prades posa a la venda per subhasta 12 parcel·les de la Urbanització U.A. les Forquetes. L’anunci es va fer públic el 16 de novembre a través de la pàgina web de contractació pública del Gencat. La majoria de les parcel·les són d’entre 400 m2 i 500 m2 i hi han dos de més grans d’entre 1.300 m2 i 1.500 m2.

El projecte d’urbanització va ser aprovat per decret de l’alcaldia 075/2015 en data 11 de juny de 2015 i redactat per l’arquitecte Josep Martí i Borràs. Els interessats poden presentar les seves ofertes al registre general de l’Ajuntament fins el dia 10 de desembre.

Més informació:

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=38763750&reqCode=viewCn&idCap=28914095&

Una residència per la gent gran i el Parc astronòmic, reptes de futur per a l’alcaldessa de Prades

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas. Foto: Ajuntament de Prades

La creació d’una residència privada per a la tercera edat i el projecte Parc astronòmic de les Muntanyes de Prades són les dues grans apostes de l’equip de l’actual alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, si revalida un nou mandat electoral l’any vinent. Bargas ha anunciat a Tarragona21 que el proper serà el darrer mandat en què es presentarà per encapçalar l’Alcaldia.

Els altres projectes destacats són el futur Centre d’Interpretació de la reina Margarida, amb la restauració del castell i amb els terrenys adquirits en permuta per l’Ajuntament, la connectivitat del càmping Prades amb el nucli de la població i la creació de voreres d’entrada i sortida a la carretera per seguretat dels vianants. Finalment, hi ha previst crear una zona d’aparcaments a la carretera de Capafonts “per la gran afluència de visitants els caps de setmana”. El casc antic de Prades és tot peatonal.

Sobre la residència per a la gent gran, ja s’han presentat els plànols a l’Ajuntament. El plantejament és de tipus apartaments, pisos tutelats. Serà un edifici de nova planta, situat al costat de la gasolinera. Prades busca donar sortida a la gent gran, no disposa de centre de dia tot i que compta amb un servei d’assistència domiciliària.

La prioritat per als propers quatre anys “és que la gent visqui millor i es guanyi bé la vida”, afirma. De l’actual mandat està especialment orgullosa d’haver posat en marxa el gimnàs municipal, “que ha estat un èxit”. Es tracta d’un espai “on hi va tothom, dels més joves als més grans, homes i dones. És un lloc que ens ha dinamitzat la població. Es tracta que la gent que viu a Prades s’hi senti molt a gust. Crec que encara tinc quatre anys per donar moltes hores de la meva vida per Prades”.

El projecte de Parc astronòmic és el més ambiciós en molts anys que s’hagi dut a terme a Prades i pot suposar una inversió de tres milions d’euros, tot i que encara no està quantificada de manera precisa. Suposa situar Prades com “un referent nacional i estatal en l’observació de les estrelles”, subratlla l’alcaldessa. L’Observatori se situarà a la carretera de Reus, en un lloc elevat, i la seva posada en marxa donarà a més resposta al col·lapse que viu l’únic observatori d’aquestes característiques que hi ha a Catalunya, situat a Ager, a les terres de Ponent.

Paral·lelament, el Centre Cívic habilitaria espais com a Centre d’Interpretació del Parc astronòmic per a celebrar-hi activitats explicatives, formatives i lúdiques.

6.600 persones a l’estiu

Bargas fa un balanç de l’any, on destaca “la gran quantitat d’activitats que hem portat a terme. Només al mes d’agost se’n van celebrar més de 150. Pràcticament fins aquests dies, a finals de novembre, s’ha mantingut la presència de visitants”.

Per primera vegada, l’Ajuntament ha fet una valoració del nombre de persones que hi fa cap a l’estiu: “Ho hem fet a partir dels consums d’aigua i el resultat ha estat de 6.600 persones, més del que esperàvem, que era uns 5.000”, sense comptar els que només hi passen un dia. “És un volum molt gran de visitants”. “Prades es consolida, amb càmping, els Xalets, restaurants, fondes i cases de pagès. Gairebé cada cap de setmana hem tingut ple”. Això ha suposat “molta feina, però n’estem molt contents”. És el resum que li fa l’alcaldessa a l’any que acaba.

Entre les novetats més destacades figura haver recuperat la figura de la reina Margarida de Prades a través de les primeres jornades d’estudis històrics sobre la seva persona i el seu temps. L’objectiu continua essent el de “posar en valor la reina i el Comptat de Prades” amb la creació del Centre d’Interpretació i l’any vinent, realitzant les segones jornades d’estudis, on es preveu l’aparició de novetats, a partir dels experts Antoni Jordà i Edard Juncosa, que són qui les coordinen. “Hem portat a Prades historiadors d’un nivell que no esperàvem tenir. Les jornades són un punt de partida”. “S’està trobant notícies sobre la reina Margarida que són inèdites. És una molt bona feina de tots plegats, especialment per part dels dos experts”.

Imatge de la presentació de les Jornades sobre la reina Margarida. Foto: Tarragona21

Posar en valor l’històric Comptat de Prades

El Centre d’Interpretació s’ubicarà al castell de Prades, a partir de l’adquisició d’uns terrenys “on hi ha una part de l’antic absis de la capella del Castell: aquests dos espais s’unificarien per fer-hi activitats, en un casc antic ple d’història”, relata l’alcaldessa. L’antiga capella del Castell ja és ara com ara punt d’activitats culturals i lúdiques. “Ens interessa posar en valor el Comptat de Prades”, subratlla. “Cultura i turisme eren una pota que teníem pendent a Prades, tot i que la teníem present”.

Prades ataca el turisme des de molts fronts. La tendència actual en el camp estratègic és la diversificació de mercats i la innovació. Prades té els excursionistes i boletaires de tota la vida, però se li han sumat com una veritable allau els que celebren curses a peu i en BTT. “No parem de realitzar-ne”, reconeix l’alcaldessa, que destaca el que suposa celebrar-les:”No només vénen els participants, sinó les seves famílies, i d’això se’n beneficien els negocis de Prades”. “Quan vam entrar a governar el primer cop ens vam plantejar si interessava o no celebrar-hi curses, especialment pel que suposava d’embrutar el bosc. Els vam demanar una taxa simbòlica, de manera que poguéssim dedicar-la a fer-ne la neteja. Però la resposta va ser negativa des del món excursionista i ecologista. Vam girar el mitjó i vam decidir que faríem el revés: els pagaríem l’ambulància i altres serveis. Volem que pugin. És bo per les Muntanyes de Prades. Et pujarà algú que no hi ha estat mai i després vindrà els caps de setmana i en uns anys és possible que hi tingui la caseta”.

Celebració de la segona campanya de producció de la cervesa Complot. Foto: Tarragona21

La poma i la cervesa

“És qüestió de llançar-te a la piscina quan creus en projectes”, destaca Bargas en parlar del Pla Estratègic que s’ha posat en marxa els darrers anys i que ha donat com a fruit complementar l’activitat dels pagesos amb el conreu de la Poma de Prades amb denominació pròpia i el llúpul com a base d’una nova línia de cerveses de la firma Damm. Aquest llançar-te a la piscina val també per iniciatives com que Prades esdevingui referent en el món micològic: “Hem presentat un llibre on es parla de la presència de més de mil espècies de bolets”.

Creure en els projectes i en les persones, com en el cas de l’Observatori, quan un aficionat a l’astronomia va venir a Prades i es va adreçar a l’Ajuntament per demanar que li retirés un llum del carrer que el molestava. El següent pas va ser idear el Parc astronòmic. Era un expert en el sector.

La cervesa Complot, de Damm, ja viu la segona producció, ampliada, de cervesa amb llúpul de Prades. Va suposar un sobresforç de convenciment als pagesos, que al principi eren escèptics: “Va costar molt convèncer-los. Hem de mirar què fer perquè els pagesos es guanyin la vida i segueixin vivint a Prades, o ens quedarem sense conreus. La patata és feixuga de conrear i costa traginar-la. Al poble es deia als joves que estudiessin perquè no s’haguessin de quedar a Prades. Amb la crisi això ha canviat i els títols universitaris han deixat de tenir valor. Vam provocar un revulsiu amb els conreus nous, la poma i el llúpul. Però ha costat molt. No és per casualitat que el nom de la cervesa és el de Complot”, un complot entre Damm i l’Ajuntament.

Jaume Garcia

Els amants del bolet es donen cita a Prades el proper cap de setmana

Prades segueix amb les activitats de tardor el proper cap de setmana amb la Festa del Bolet. El dissabte 10 de novembre a un quart de deu del matí hi ha programada una sortida per a tots les edats amb els micòlegs Francisco Barrajón, Adela Mas i Mercedes Pigem, autors del llibre ‘Bolets de les muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet’ i del tofonaire Dídac Espasa. El punt de trobada serà a la Plaça Major des d’on es sortirà per anar a buscar bolets.

Els interessats caldrà que vinguin equipats i abrigats. Es farà un grup per als més petits acompanyats amb els pares per tal de fer una sortida adaptada al seu ritme. A les set de la tarda es farà la presentació del llibre ‘Bolets de les Muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet’ al Centre Cívic on els autors ens explicaran dubtes i anècdotes de les espècies catalogades i es tindrà l’oportunitat d’adquirir el llibre.

El diumenge 11 seguirà la Festa del Bolet a partir de les deu del matí amb una exposició a la sala d’actes de l’Ajuntament de les espècies trobades el dia anterior. També es realitzarà un concurs de bolets en el qual es premiaran les següents modalitats: El recull més variat, el recull més ben documentat, el bolet més gran, el bolet més curiós/rar i el rovelló més gran.

A les dotze del migdia s’amenitzarà la festa amb concert de Four Cats Street Dixie a la Plaça Major.

Prades s’omple d’activitats relacionades amb el bosc

Demostració de tall amb serra mecànica

Prades engega agenda d’activitats de tardor relacionades amb el bosc amb la Castanyada, la vuitena edició de Prades Bosc i la Festa del Bolet. Les primeres activitats van començar aquest dimecres amb el Berenar de Castanyada organitzat per l’Associació d’Avis de Prades. Dijous s’ha programat una excursió al bosc al Grau del Saura de 12km amb sortida des de la Plaça Major a les nou del matí a càrrec de l’Associació Excursionista Birimbins. El divendres 2 de novembre es tanca la Castanyada amb la Festa Jove a les dotze de la nit al Centre Cívic.

El cap de setmana del 3 i 4 de novembre es celebra la VIII edició de Prades Bosc. Dissabte a les 10 del matí s’oferirà l’oportunitat de realitzar una visita guiada al poble que inclou l’interior de l’Església amb pujada al campanar que permetrà gaudir d’unes immillorables vistes del poble i el seu entorn. La visita també inclou l’interior del castell i el Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades. La visita guiada és de 4€ i les places són limitades. Es poden fer les inscripcions a l’Oficina de Turisme a turisme@prades.cat o al 977 868 302. El mateix dia a les nou de la nit es realitzarà el Sopar Popular “Prades Bosc” de senglar al Centre Cívic. El sopar va càrrec de la Societat de Caçadors de Prades i la Febró sopar té un preu de 12€ i cal fer inscripció a la Oficina de Turisme o a l’Ajuntament.

El diumenge 4 de novembre al matí es farà una demostració i concurs de tall amb serra mecànica a la Plaça dels Arbres. El concurs començarà a dos quarts d’una. Els participants rebran un obsequi.

El següent cap de setmana del 10 i 11 de novembre serà el torn de la Festa del Bolet. El dissabte 10 a les set de la tarda es farà la presentació del llibre “Bolets de les Muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet” al Centre Cívic. El diumenge 11 al matí es realitzarà un concurs i exposició de bolets al Centre Cívic i finalment es tancaran les activitats de tardor amb concert de Four Cats Street Dixie cap al migdia.

L’èxit de la primera ‘anyada’ assegura la producció de la cervesa de Prades

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, amb responsables de la firma cervecera. Foto: Tarragona21

Els bons resultats de la primera campanya de la cervesa de Prades (coneguda per Complot IPA) no només asseguren la continuïtat del projecte i l’aposta de Damm per la Vila Vermella sinó que aquesta ampliarà notablement la producció en la segona ‘anyada’.

Aquest cap de setmana, Prades celebrava la Festa del Llúpol, el fet que s’hagi convertit en realitat un projecte que al principi sonava estrany als pagesos de la zona i que ja és una realitat.

Damm vol ampliar les actuals 8,5 hectàres que té al municipi en 15 un cop estabilitzada la plantació original. El llúpol necesita tres anys per assentar-se als llocs. L’aposta de Damm és decidida com també seguint ampliant en el futur les hecàrees de conreu, que podrien arribar a 30, explicava Eduard Ternas, director de Compres de Damm.

Prades va celebrar divendres la Festa del Llúpol. Foto: Tarragona21

Prades va celebrar divendres la Festa del Llúpol. Foto: Tarragona21

La primera campanya va produir 120 quilos de flor fresca de llúpol -la matèria mare de la que el clima, l’altura i els canvis de temperatura entre el dia i la nit de Prades la fan tan atractiva-, mentre que a la segona campanya la producció s’ha enfilat als 2.000 quilos. Carles Abella, gestor de projectes agronòmics de Damm, repetia que el llúpol de Prades és fora del comú, la seva gran qualitat el fa que l’empresa cervesera hagi apostat d’entrada per signar un contracte a 10 anys amb els cinc pagesos que s’han sumat a la campanya.

Damm explorava fins ara altres territoris espanyols rics en llúpol, com Lleó, que segueix explotant, però mai cap cervesera s’havia fixat en Prades fins que l’Ajuntament va posar en marxa el Pla Estratègic i va començar a tocar les possibilitats del llúpol. L’entrada del llúpol “no afecta la producció de la patata”, tan característic de la Vila Vermella, exlicava l’alcaldessa, Lídia Bargas. “Es tracta de complementar els ingressos dels pagesos amb la diversificació de productes”.

La festa del llúpol va reunir força vilatans al Centre Cívic, que ven poder tastar la cervesa i un grup de tapes servides pels set restaurants de Prades.

J. Garcia

 

 

Prades manté la distinció de tres flors de Viles Florides

El passat divendres 5 d’octubre es va celebrar la gala anual Flors d’Honor, que va tenir lloc al Castell de Vila-seca i que va comptar amb la presència de representants dels 130 municipis participants en aquesta setena edició de la convocatòria. Prades manté en aquesta edició la distinció de tres flors que ja obtingué el 2016.

L’acte, que va ser conduït per Fermí Fernández, va estar presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i va comptar amb la presència de l’alcaldessa en funcions del municipi de Vila-seca, Manuela Moya, i de Sito Villarrubla, president de la CHOC, entitat impulsora de l’esdeveniment, a més dels representants de les diferents localitats.

La denominació de “Vila Florida”, promoguda per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), representa una forma especial d’entendre l’espai públic i distingeix els municipis que tenen una cura especial del verd en els seus espais.

Quant a les Flors d’Honor –n’hi ha des d’una fins a cinc–, es lliuren segons el criteri d’un jurat especialitzat de la CHOC. Així, a més dels 12 municipis que se’n van endur quatre, 50 en van aconseguir tres, 52 en van obtenir dues i sis, una.

Inversions fetes per part de l’Ajuntament

La principal motivació de l’Ajuntament de Prades alhora de formar part a les Viles Florides és posar en valor la riquesa natural i paisatgística de la vila així com destacar els grans esforços que realitza en termes de manteniment, recuperació i protecció d’espais verds. Una altra motivació seria la de promocionar la destinació de Prades com a referent natural i paisatgístic entre els pobles de Catalunya.

En els darrers anys l’Ajuntament ha millorat els accessos al cementiri, Plaça Mossèn Benet, Jardins del Rector, accessos a l’ era, jardineres a la Plaça Major, jardineres a la Capella del castell, Font Blanca, entorns Roca Foradada, Sant Antoni, millora dels parcs infantils i parc de la salut, itinerari Roca Foradada, parcel·les Carrer Castanyer, Era del Portalet, voreres de la carretera del centre cívic al portal, abeurador cap del pla, mirador de l’Ermita de l’Abellera. En relació als projectes futurs, podem destacar: Xalet de Burguès, terrenys de la carretera i Font d’en Grau, accés a la carretera de Reus (Del càmping als xalets de fusta), accés a la carretera de Vilanova de Prades i parcel·les Urbanització les Forquetes (parcel·les zona verda). A Prades es realitzen diferents fires i festes al poble relacionats amb la natura com la Festa de la Farigola. A més l’ajuntament regala unes tres vegades a l’any diferents flors de temporada.  També es duen a terme diferents activitats amb escoles per conèixer l’entorn natural i paisatgístic i a més a més es realitzen activitats de repoblament i plantada de diferents especies vegetals. Durant l’any es fan diferents excursions destinades a la neteja de boscos i camins.

Criteris de valoració del jurat

A l’hora de valorar el nombre de Flors d’Honor del municipi, els aspectes que es valoren són el patrimoni vegetal i paisatgístic: la relació entre l’espai verd i el nombre d’habitants, la relació entre els recursos destinats al manteniment i la superfície verda i enjardinada, la diversitat floral, la funcionalitat dels espais verds, la integració paisatgística, la singularitat dels espais, l’estat de manteniment, l’existència d’un inventari de patrimoni vegetal, la qualitat dels subministraments vegetals, la selecció d’espècies o l’estètica. També es té en compte el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat a través de variables com la gestió de l’aigua, els programes de control de plagues i malalties, la neteja i gestió de residus, o la qualitat de mobiliari urbà.

Prades s’omple d’alumnes d’escoles ZER en una jornada entorn a la figura de la Reina Margarida

Els alumnes han pogut veure una representació teatral de la vida de la Reina Margarida al castell.

Després de l’èxit de les jornades de la Reina Margarida que es van celebrar aquest passat mes d’agost amb un mitjana de 150 assistents per cada acte, Prades segueix difonent la vida de la Reina, aquest cop per a un públic escolar. Aquest dilluns 24 de setembre Prades ha acollit una jornada dedicada a la figura de la Reina Margarida en la que han participat escoles ZER (zona escolar rural) de Cornudella de Montsant, Ulldemolins, Poboleda i Prades amb un total de 160 alumnes d’educació infantil i primària.

Els alumnes han pogut veure una representació teatral de la vida de la Reina Margarida al castell a càrrec de Rat Cebrián amb acompanyament d’Olga Prats al violoncel, a més d’activitats diverses com pintada de murals amb dibuixos de la Reina, visita guiada pel poble pels espais relacionats amb l’època medieval i a l’ermita de l’Abellera així com una mostra d’eines antigues.

Prèviament les escoles han rebut llibres de la vida de la Reina de la dibuixant Pilarín Bayés i de la història de la llegenda de l’ermita de l’Abellera.

La figura de la Reina Margarida de Prades

Margarida de Prades (1387/1388-1429) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

L’Ajuntament de Prades licita l’ús privatiu del local destinat a bar situat al Centre Cívic

El cànon mínim anual a satisfer a l’Ajuntament de Prades durant la vigència de la concessió es fixa en la quantitat de 6.720,00 euros.

L’Ajuntament va anunciar el passat 14 de setembre al Perfil de contractant la licitació per a la concessió de l’ús privatiu del local destinat a bar situat al Centre Cívic de Prades, situat al carrer Muralla núm. 3. El Centre cívic, on s’ubica el bar objecte de la concessió, té com a objectiu principal la dinamització sociocultural del municipi, configurant-se com un espai per al desenvolupament d’activitats educatives, culturals i d’oci, per tant el bar es concep com un complement dels diversos serveis del conjunt de l’equipament i, en conseqüència, ha d’oferir una imatge, singular, atractiva i respectuosa per a tots els sectors de la població, col•laborant en el desenvolupament d’activitats que promocionin les línies i els objectius fixats pel Centre cívic i en la seva difusió.

El cànon mínim anual a satisfer a l’Ajuntament de Prades durant la vigència de la concessió es fixa en la quantitat de 6.720,00 euros, IVA no inclòs, i la durada del contracte és de 5 anys. Els criteris d’adjudicació que es valoraran seran la proposta econòmica, l’experiència en la gestió d’activitats similars, que aquestes activitats s’hagin desenvolupat a Prades i la proposta de funcionament del bar. Els licitadors que vulguin optar a l’adjudicació del contracte han de presentar la documentació pertinent fins el 10 d’octubre a l’Ajuntament en horari d’oficina (de les 8 a les 15h de dilluns a divendres).

Tant el plec de condicions com l’anunci de la licitació es poden trobar a la seu electrònica de la web de l’Ajuntament www.prades.cat o clicant aquí. Per a més informació es pot contactar amb l’Ajuntament al telèfon 977868018 o a l’adreça electrònica aj.prades@altanet.org. .

Prades celebra aquest diumenge la XXVIII Festa d’Inici de la Campanya de la Patata

Imatge d’una ediciò anterior de la Festa de la Patata

La Festa de la Patata dóna el tret de sortida a l’inici de la campanya de la recol·lecció. Se celebra des de l’any 1990  i sempre és el diumenge següent a l’11 de setembre. Aquest any la festa es celebra el diumenge 16 de setembre i ja és la vint-i-vuitena edició. La patata de Prades és un producte d’una qualitat especial que li ha valgut la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida). Per la festa de la patata es consumeixen 350kg de patata IGP Prades.

La festa comença de bon matí a les 9:30 amb un esmorzar  popular a la Plaça Major on la patata n’és un dels ingredients principals juntament amb arengada amb raïm moscatell, llonganissa de Prades i vi de la Cooperativa del Masroig.

Tot seguit, s’iniciarà la 24ena exposició de productes amb denominació d’origen i mostra d’artesania. A les 10 es farà missa solemne a l’església de Santa Maria la Major i a les 11:30 hi haurà l’actuació de la xaranga Filbertons. També hi ha uns concurs de truita de patates i de guisats, que es degusten un cop lliurats els premis als guanyadors d’aquesta mostra culinària.

A les 13:30 es notificarà i es lliuraran els premis als guanyadors del concurs de truites i a les 14:00 es podran degustar. El concurs de truites consta de 3 categories: La més bona, la més artística i la més grossa. El concurs de guisats té dues categories: El més bo i el més ben presentat. El certamen compta cada any amb la presència de propostes originals com truites de patata amb la forma de la font de prades, tractors o amb dibuixos d’elements característics de la localitat. Els interessats a participar al concurs podran recollir els ingredients a la sala d’actes de l’Ajuntament el dissabte dia 15 de setembre de 19 a 20 hores.

La festa està organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de Prades, el Consell Regulador IGP Patates de Prades i la Cooperativa Agrícola Prades. L’esmorzar té un preu de 3,00 €; la degustació i el plat, de 4 €; i l’esmorzar, degustació i plat, 6 euros.

La Patata de Prades

El conreu d’aquesta patata es produeix a la serralada de Prades a uns 1000 metres d’alçada. Aquesta ubicació comporta un terreny de conreu i una climatologia que afavoreixen una qualitat i unes propietats específiques que la distingeixen. La Patata de Prades és un conreu tradicional de la localitat, hi és present a la zona almenys des del segle XIX, i, a més, és bastant conegut i apreciat en terres catalanes.

Actualment, la Patata de Prades és de la varietat Kennebec de producció poc elevada, en comparació amb d’altres, però d’una excel•lent qualitat. Carn de color blanquinós, de textura consistent, gust dolç i persistent i lleugera olor de castanya.

El segell de qualitat amb que compta aquesta patata té com a àmbit els municipis de Prades, La Febró, Capafonts i Arbolí, tot ells en la comarca del Baix Camp, a la demarcació de Tarragona. Tot i això, la immensa majoria de les prop de 130 hectàrees que té aquest conreu estan ubicades al municipi de Prades, la resta de pobles són molt petits i en produeixen per a consum propi.

Prades desvetlla a través de les seves cartes la influència i el pes polític que va tenir la reina Margarida

La investigadora francesa Sophie Hirel va aportar les darreres novetats sobre la reina a partir de la seva correspondència. Foto: Tarragona21

La reina que va ser lloada pel seu sofriment, per la seva bellesa, per la seva amarga vida allunyada de les esferes del poder per no haver-lo acontentat fent de mare d’un futur rei tenia un pes polític molt més gran del que la historiografia havia deixat escrit. El cicle històric i cultural dedicat a la reina Margarida de Prades va cloure ahir al vespre amb una primícia de la investigadora francesa Sophie Hirel: Margarida va tenir un paper rellevant, desconegut fins ara, en l’acció política i potser per això, i no per la seva vida com a dona, va ser castigada pel poder.

El resum històric conegut fins ara relata que Margarida havia estat escollida pel rei Martí l’Humà -de la casa de Barcelona- per engendrar un fill, el que hauria de donar continuïtat a la dinastia reial. Els brevíssims vuit mesos i mig de matrimoni no van resultar fecunds i el rei moriria sense descendència. Així, la Corona d’Aragó passaria a mans dels Trastámara a partir del Compromís de Casp.

D’esquerra a dreta, el director general de Turisme, Octavi Bono; l’alcaldessa, Lídia Bargas, i el director territorial de Cultura, Jordi Agràs, durant la cloenda. Foto: Tarragona21

Les cinc conferències organitzades sobre el temps de la reina han omplert el Centre Civic. Foto: Tarragona21

La reina vídua es casaria posteriorment d’amagat amb el noble valencià Joan de Vilaregut, amb qui va tenir un fill, també d’amagat. Quan es va descobrir el fet, va ser desposseïda dels seus privilegis i foragitada dels palaus reials. La seva vida va ser un continu de penúries econòmiques per poder sobreviure i pagar les gestions i despeses necessàries en una persona de tan noble condició. Acabaria marginada i reclosa en el monestir femení de Bonrepòs, a peus de la Serra de Montsant, d’on moriria abadessa, un recinte del que n’ha fet relat històric el medievalista reusenc Ezequiel Gort. Fins aquí el que es coneixia de la historiografia, bàsicament per els aportacions de l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i pels investigadors Martí de Riquer, Fèlix Duran i Cañameras i Diego de Zafortea.

Sophie Hirel, doctora en filologia medieval i mestre de conferències a la Universitat de París-Sorbonne, ha rastrejat la correspondència privada i secreta de la reina vídua entre 1412 i 1421, especialment entre 1412 i 1416. Són 331 cartes, adreçades principalment a familiars i a grans personatges de l’època, inclosos el rei d’Aragó Ferran d’Antequera -primer Trastámara- i el papa Benet XIII, l’antipapa Luna, firmades pel “nostre segell secret” i avalades per notaris. Gràcies també a les aportacions historiogràfiques de Francesca Vendrell i Núria Silleras, l’experta francesa en “reines efímeres” medievals -com ella mateixa es defineix- ha pogut desvetllar la importància política de la reina. Per primera vegada surt a la llum, doncs, el contingut de la correspondència secreta de la reina Margarida.

Les cartes ja denoten un caràcter “molt fort” de la reina, un tarannà pràctic i una influència política decisiva. La visió que fins ara es tenia de la reina era “romàntica”, poc adecuada a l’època medieval. Castigada durant tres segles per la documentació oficial, Margarida parla a través de les seves cartes silencioses. “Se la va fer responsable del Compromís de Casp -quan el llinatge reial català es va perdre per no haver-hi fill de rei- i en 300 anys només se la cita en un paràgraf”, relata Sophie Hirel. Però va intervenir directament en tres esdeveniments polítics de l’època: “el seu posicionament sobre el Cisma d’Occident, el seu paper clau en l’alliberament de la presó de Bernat de Cabrera -tiet seu- i la seva lluita contra el comte d’Urgell”, pretendent de la corona i derrotat per Ferran d’Antequera.

Quan el rei Ferran d’Antequera es troba en dificultats, sistemàticament recorre a Margarida i ella insisteix a recuperar la seva posessió al palau de Bellesguard. Al papa Benet XIII li guarda una profunda afecció i en una vintena de cartes li demana principalment i insistentment suport financer. Margarida mostraria sempre el seu suport al papa Benet, una batalla que acabaria perdent, enfrontant-se a reis. “No és estrany, doncs, que acabés vivint en un convent. No va ser arraconada pels seus amors, sinó pel seu posicionament polític”. Aquesta és la hipòtesi final d’Hirel.

L’església de Prades va viure un concert de música medieval dedicat a la reina. Foto: Tarragona21

El cicle de conferències tindrà un epíleg amb la publicació de les conferències en format llibre. La nit reial va acabar de la millor manera possible a l’església de Sant Maria amb un extraordinari concert medieval d’Ensemble O Vos Omnes, que interpretarien El Cant de la Sibil·la i El llibre vermell de Montserrat, a més d’una peça d’Oswald Von Wolkenstein, contemporani de Margarida i dedicada a ella.

L’èxit ha acompanyat el cicle, com destacava una emocionada alcaldessa. Lídia Bargas reconeixia que no s’esperaven tanta afluència a les conferències. La proposta ha estat “estudiada al mil·límetre”, deia l’alcadessa, amb un suport organitzatiu d’alt nivell amb els comissionats Antoni Jordà i Eduard Juncosa, de la URV i la Complutense, respectivament, a més de les regidories de Cultura i de Turisme. Justament, el filó turístic serà el proper repte de la Vila vermella i remata un any que la Generalitat ha batejat com el del turisme cultural.

El darrer tret de la batalla per recuperar i revindicar la figura reial serà la presentació, el proper dia 22, de la ‘Petita història de la reina Margarida de Prades’, obra il·lustrada per la popular dibuixant catalana Pilarín Bayés.

Jaume Garcia

Èxit de participació a Prades en la 3a Jornada Solidària de 24h de Natació

Els diners recaptats estan destinats a l’Associació Educa Aprèn Esport per ajudar als refugiats.

Aquest cap de setmana a Prades s’ha celebrat la tercera edició de les “24 Hores Solidàries de Natació” a la Piscina Municipal amb la participació d’uns 50 nedadors i al sopar hi van assistir més d’una vuitantena de persones. Es van recollir 1.500€ en una jornada que va començar dissabte dia 11 a les 12h i va acabar diumenge dia 13 a les 12h. La jornada està organitzada per l’Associació Educa Aprèn Esport amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades. Els fons recaptats es destinaran al projecte E.A.E, una iniciativa que reunirà socorristes que viatjaran de cara al setembre al camp de refugiats Kara Tepe, a Lesbos, per socórrer a persones i ensenyar a nadar i altres esports als nens refugiats.

La iniciativa va comptar amb actes molt variats per a totes les edats. A més de la marató de natació, dissabte es va fer masterclass d’hipopressius, de reanimació cardiopulmonar i sardanes. Es va realitzar també partit de futbol CF Prades contra el CF Aleixar que va acabar amb un 4-2. La nit de dissabte es va poder gaudir de sopar i jazz a la fresca amb Angie Rodríguez i Àlex de Castro.

Èxit d’aforament a Prades en les Jornades dedicades a la Reina Margarida

Les conferències han estat un èxit amb l’aforament complet del Centre Cívic de la vila i ha comptat amb la presència d’Octavi Bono, Director General de Turisme de Catalunya. Fotos: Josep Ribas

El passat dilluns 6 d’Agost es va donar el tret de sortida de les jornades “En temps de la Reina Margarida” a Prades que es duran a terme del 6 al 17 d’agost. Contarà amb conferenciants d’universitats catalanes, de la resta de l’estat i de França del nivell de la Sorbonne de Paris així com representacions teatrals i concert.

La primera conferència “La política (I) la corona d’Aragó” a càrrec de Vicent Baydal de la Universitat Jaume I, va aplegar a 160 assistents de diversos indrets de la demarcació de Tarragona i de fóra d’aquesta que van omplir el Centre Cívic de la Vila Vermella. La presentació va comptar amb Octavi Bono, Director General de Turisme de Catalunya; Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, el Dr. Antoni Jordà catedràtic d’història del Dret de la URV com a un dels organitzadors de l’esdeveniment.

El Director General de Turisme plantejà reconèixer la figura de la Reina en un futur marc de promoció turística coincidint que justament enguany és l’Any del Turisme Cultural. Un cop finalitzada la conferència es va realitzar un tomb per la vila amb les autoritats.

Dimarts 7 d’agost, segon dia de les jornades, es va tornar a omplir el Centre Cívic amb 170 persones i van continuar les jornades amb la conferència “La política (II): Prades i el seu comtat…” a càrrec del Dr. Eduard Juncosa Bonet de la Universidad Complutense de Madrid i organitzador de les Jornades.

Més d’un centenar de persones van assistir a la tercera i quarta conferencia. La tercera conferència es va fer dimecres a càrrec de Jacobo Vidal Franquet de la Universitat de Barcelona sobre art. La quarta conferència el dijous de “La literatura…” a càrrec de Marina Navàs Farré d’Aix-Marseille Université acompanyada pel rapsoda Eduard Carmona qui pujat a l’escenari recità poemes de l’època.

Paral•lelament a les conferències, el divendres 10 d’agost i 17 d’agost a les 19h i 22h al Castell hi haurà representació teatral “Margarida de Prades: història i emocions”, un monòleg de reconstrucció històrica sobre la vida i l’època de la Reina Margarida, representada per Rat Cebrian, amb l’acompanyament de Paloma Vicente a la viola de gamba. Les entrades pel divendres 10 d’agost en primera sessió ja estan totes venudes i s’espera omplir la resta de sessions.

La figura de la Reina Margarida de Prades

Margarida de Prades (1387/1388-1429) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

Agenda d’actes variada amb conferències, música i representacions teatrals

Per tal de conèixer millor tant el personatge com aquesta conjuntura cabdal de la nostra Història, les Jornades proposen tot un ventall d’activitats dirigides a públics diversos, les quals es concreten en un cicle de conferències que impartiran reconeguts experts en cadascun dels àmbits que s’abordaran: la política, l’art, la literatura i les paraules de la Reina a través de les cartes que han sobreviscut fins als nostres dies; les representacions teatralitzades oferiran una aproximació més en clau divulgativa i llegendària sobre la seva figura; i un concert en què es tindrà l’ocasió d’escoltar algunes de les peces musicals que es crearen i interpretaren en temps de la Reina.

Els actes pendents de realitzar-se són variats.

El dijous 16 d’agost a les 22h a l’església, concert: “Margarida de Prades. Schön und zart”. El divendres 17 d’agost a les 19h i 22h al Castell hi haurà representació teatral “Margarida de Prades: història i emocions”, un monòleg de reconstrucció històrica sobre la vida i l’època de la Reina Margarida, representada per Rat Cebrian, amb l’acompanyament de Paloma Vicente a la viola de gamba.

Tant la representació teatral com el concert es poden comprar les entrades a l’Oficina de Turisme per 5€. I finalment el dijous 16 d’agost també a les 19:30 es farà la conferència de clausura del cicle “Les paraules de la reina” a càrrec de Sophie Hirel de l’Université Paris-Sorbonne.

Nova publicació amb il•lustracions de Pilarín Bayés

Una altra iniciativa relacionada amb la figura de la Reina Margarida és la publicació pròximament del llibre “La petita història de la Reina Margarida” amb il·lustracions de la Pilarín Bayés, d’Editorial Mediterrània.

Projecte museïtzació restes castell de Prades

El Castell fou la seu dels comtes de Prades fins que la cancelleria es traslladà al Castell de Falset. L’element del conjunt castral més ben conservat ha estat l’església de Sant Miquel del castell. Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data per ara indeterminada, probablement a la segona meitat del segle XII.

Avui dia, la part de llevant de l’església, que no es troba afectada per cap habitatge, i per protegir-la de la total desaparició, s’ha convertit en propietat municipal i es troba en curs de restauració. El projecte de museïtzació està en fase de trobar subvenció per poder-lo tirar endavant.

Mitjançant el Pla Estratègic Prades 20.20, des de l’Ajuntament tenen clar que un dels principals objectius és potenciar aquesta riquesa cultural.

‘Vinyetes: història del còmic en català’ arriba a Prades a l’estiu

L’exposició mostra els lligams amb les diferents escoles, tant de creació com de traducció.

‘Vinyetes: història del còmic en català’ és una exposició divulgativa i sintètica que fa un breu recorregut per la història del còmic en català, mostra els lligams amb les diferents escoles –de creació i de traducció– i posa de manifest la importància del novè art en la societat contemporània.

Aquesta exposició, que cedeix gratuïtament el Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, es podrà visitar del 8 al 28 d’agost al Centre Cívic de Prades (c. de la Muralla, 3), per complementar les activitats que celebra el municipi el mes d’agost (Les Jornades ‘En temps de la Reina Margarida’, del 6 al 17; la festa de Santa Maria, el dia 15, i la Milla de Prades i les festes i fires, el tercer cap de setmana d’agost, entre altres).

Imatge de la presentació on hi surt Maria Dolors Sardà, Presidenta del centre normalització lingüística de l’àrea de Reus, i Judit Olivé, Regidora de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Prades.

La mostra va començar el seu recorregut a Reus el 2017 i, des d’aleshores, ja ha estat exposada en centres educatius de la ciutat i altres pobles de la comarca, les Borges del Camp, la Selva del Camp, Riudecanyes, Montbrió i Vinyols i els Arcs. Després del seu pas per Prades, recorrerà el Priorat, però a la tardor tornarà i s’instal·larà unes setmanes a Riudoms.

Prades enceta les jornades sobre la reina Margarida pensant en una futura proposta turística

Foto de família dels organitzadors i del conferenciant. Foto: Tarragona21

Prades va arrencar la tarda de dilluns amb un èxit rotund les jornades històriques i culturals dedicades a la reina Margarida de Prades, reina consort que va viure a cavall dels segles XIV i XV i que procedia de l’antic Comtat. El cicle ve apadrinat pel director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, i ja es planteja fixar la figura de la reina en un futur marc de promoció turística basat en la història i en la dona. Justament enguany és l’Any del Turisme Cultural.

Així ho va llençar el director general de Turisme en la presentació de la conferència inaugural, acte que va omplir el Centre Cívic de la Vila Vermella i que enceta dues setmanes de conferències, actuacions teatrals i musicals dedicades a la reina i a la seva època.

La conferència inaugural va anar a càrrec del professor en Història del Dret per la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Baydal. Aquest va repassar el context polític i els canvis que es van produir a la Corona d’Aragó en l’època de la reina Margarida.

D’esquerra a dreta, Octavi Bono, Lídia Bargas i Vicent Baydal. Foto: Tarragona21

El Centre Cívic es va omplir amb la conferència inaugural del cicle. Foto: Tarragona21

Octavi Bono va demanar que la figura de la reina “l’hem d’aconseguir ubicar com a roducte del turisme cuiltural, ja que sense dubtes hi té cabuda, no només per les restes d’ella que es conserven en una urna al monestir de Santes Creus”. Bono argumentà que la seva figura “és molt evocadora en un context sociopolitic de canvi de dinastia”, del pas de la dinastia catalano-aragonesa a la castellana dels Trastàmara. A més, “el rol com a dona enamorada, casada d’amagat, mare d’un fill que va tenir d’amagat” i posteriorment castigada per això dóna joc a la futura proposta cultural. Finalment, “es tracta d’un personatge lligat al territori”. Són tres arguments que justifiquen la seva futura promoció.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, fou rotunda en afirmar que aquests dies “farem història” amb unes jornades que serviran “per saber quins són els nostres orígens”.

Nascuda a Falset, comtessa de Prades, Margarida (1387-1429) es va casar amb el rei Martí l’Humà amb l’interès d’aquest de tenir descendència. No fou possible en els vuit mesos i mig que van conviure abans de la mort del rei. Posteriorment, la reina vídua es casaria d’amagat amb un noble cavaller, Joan de Vilaragut, amb qui va tenir un fill, també d’amagat, que acabaria fent fortuna a Itàlia -el llinatge del qual encara es reunia al segle XVII. Però la reina seria durament castigada, desposseïda dels seus privilegis -com habitar els palaus reials- i del títol oficiós de ‘reina vídua’. Acabà vivint reclosa al convent de Bonrepòs, als peus de la Serra de Montsant, on moriria com a abadessa. L’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul en va fer una reconeguda biografia.

Nombrosos cartells recorden a Prades el cicle dedicat a Margarida. Foto: Tarragona21

Aquest dimarts tindrà lloc la segona de les conferències. La pronunciarà l’historiador Eduard Juncosa, de la Universitat Complutense, i abordarà la política durant el Comtat de Prades. Per cert, els carrers de Prades s’han engalanat aquests dies amb imatges i autògrafs de la reina.

Més informació en aquest enllaç

J. Garcia

L’ACA i l’Ajuntament de Prades col·laboren per potenciar el coneixement de les fonts naturals del municipi

Imatge de la Font d’en Grau. Foto: ACA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Prades (comarca del Baix Camp) estan duent a terme una col·laboració per potenciar el coneixement de les fonts naturals del municipi. Inicialment, una campanya duta a terme pel Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades amb l’ajuda de Francesc Anglès de Cal Pinyó, local del poble, ha permès identificar prop de 30 fonts dins dels límits del terme municipal. No obstant això, s’estima que encara hi ha moltes captacions per descobrir, la majoria d’elles ubicades a les muntanyes de Prades.

Davant l’elevat número de peticions provinents per part dels visitants al poble, l’ACA i l’Ajuntament de Prades han encetat una campanya per millorar el coneixement de les fonts d’aigua naturals i posar-les a l’abast de la ciutadania. Com a eina per aglutinar el coneixement, es disposa de l’aplicació Cercafonts, una aplicació per a mòbils desenvolupada per l’ACA i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que aporta dades sobre prop de 5.000 fonts naturals de Catalunya.

Aquest apli, a més de ser una eina informativa, també permet recollir les informacions aportades pels usuaris, els quals poden incrementar el coneixement de les fonts naturals de Catalunya i, al mateix temps, facilitar dades sobre surgències que no estiguin catalogades.

El coneixement de les fonts naturals permet als tècnics de l’agència estudiar l’evolució de les fonts, les seves variacions de cabal i quin pot ser l’impacte de la reducció de pluges, l’increment de vegetació a les capçaleres i la tendència en les reserves d’aigua en un context de canvi climàtic. Per part de l’Ajuntament de Prades, la millora del coneixement de les fonts permet catalogar el patrimoni natural i potenciar l’atractiu turístic del municipi, tenir un major control d’aquests indrets i facilitar la informació i la transparència a la ciutadania. L’Ajuntament de Prades també està treballant actualment en la publicació d’un mapa amb rutes de les fonts per part de l’editorial Piolet.

Prades s’endinsa en la reivindicació de la figura de la reina Margarida

Fou “una de les més belles senyores que hom sabés en lo món”, recordava el cronista Pere Tomic (1438). Margarida de Prades, sembla que nascuda a Falset i morta a Riudoms, comtessa de Prades, va ser reina de la Corona catalanoaragonesa de molt jove i les circumstàncies van convertir-la en una peça clau en la història de Catalunya.

Reina en haver estat escollida esposa per Martí l’Humà quan les Corts Catalanes se celebraven a Montblanc. Martí l’Humà volia que engendrés un hereu legítim al tron de la Corona. Però pocs mesos després de l’enllaç, el reí morí sense descendència. Això suposaria l’extinció del casal de Barcelona i origen d’un interregne que desembocaria en l’entronització de la casa dels Trastàmara al Compromís de Casp.

Prades vol reivindicar la figura del personatge més conegut de la vila vermella, i vol contribuir a netejar part de la seva imatge segrestada per les males llengües sobre un matrimoni posterior clandestí. Reconeguts experts en política, art, literatura i les paraules de la reina a través de les cartes que han sobreviscut fins als nostres dies participaran al cicle de conferències i actes culturals en unes jornades que comencen aquest dilluns, 6 d’agost. Es podran escoltar algunes de les peces musicals que es crearen a l’època de la reina i veurem representacions teatralitzades.

Antoni Jordà, catedràtic d’Història del Dret per la URV i historiador, n’és el comissari. Seran vuit intenses jornades que portaran a Prades experts d’alt nivell, nacional, estatal i internacional, com Sophie Hirel, de la Universitat Paris-Sorbonne, o Eduard Juncosa Bonet, de la Complutense. La primera d’elles protagonitzarà la conferència de clausura del cicle, abordant el 16 d’agost les paraules de la reina. La història de la Corona d’Aragó (per part de Vicent Baydal, de la Universitat Jaume I), Prades i el seu comtat (Eduard Juncosa), l’art (Jacobo Vidal Franquet, Universitat de Barcelona) i la literatura (Marina Navàs, d’Aix-Marseille Université) centraran l’apartat històric.

Hi haurà espai per a la representació teatral: ‘Margarida de Prades: història i emocions’, un monòleg de reconstrucció històrica sobre la vida i l’època de la reina representada per Rat Cebrian, amb l’acompanyament de Paloma Vicente a la viola de gamba. Serà els dies 10 i 17 d’agost, a les 19 i 22 hores a la capella del castell i a l’esgésia. El preu és de cinc euros.

Resta un concert, ‘Margarida de Prades. Shön und zart’, el 16 d’agost a l’església, amb un programa enlluernador: El cant de la Sibil·la, el Llibre Vermell de Montserrat i d’altres peces de l’època. Dirigirà Xavier Pastrana, amb un cor a cinc veus, llaüt, viella i organetto, un menú per a sibarites.

Hi haurà més novetats. L’alcaldessa, Lídia Bargas, anunciava a la premsa en la presentació de la programació l’interès futur de crear un Centre d’Interpretació de la reina Margarida aprofitant les restes de l’antic castell, que es preveu que s’ampliï amb un espai annex recentment adquirit per l’Ajuntament. Així es vol recuperar l’antiga capella del castell. Es busca “posicionar Prades de cara al futur”.

El títol de Comtes de Prades és encara vigent a l’heràldica catalana i espanyola i al seu moment es va emparentar amb els ducs de Medinaceli, amb seu a Sevilla. Per això força documentació històrica de les nostres comarques descansa a l’Arxiu dels Medinaceli, a Sevilla i a Toledo. L’antic Comtat de Prades abarcava més o menys el que avui són les comarques del Baix Camp i Priorat, amb algun municipi de la Conca de Barberà.

Margarida de Prades seria enterrada al monestir femení de Bonrepòs, on havia fet cap en vida, situat a peus de la Serra de Montsant, ja desaparegut tot i que en queda alguna resta, i del qual l’historiador reusenc Ezequiel Gort en va publicar una història, posteriorment reeditada. Les despulles de la reina passarien més tard al monestir de Santes Creus.

Més informació en aquest enllaç.

Jaume Garcia

La calor marca el XXXI Concurs de Gossos d’Atura de Prades

El pastor Paul da Silva i del gos Scotx, guanyadors del Concurs de Gossos d’Atura de Prades. Foto: Mar Rovira

La calor ha estat protagonista del XXXI Concurs de Gossos d’Atura de Prades. Maria del Mar Martínez, veterinària de la Federació de Concursos de Gossos d’Atura Catalunya, ha apuntat que enguany el nivell ha sigut “una mica més baix” per les altes temperatures i pel fet que hi han participat més gossos novells. El gos del pastor francès Paul da Silva, l’Scotx, ha guanyat el concurs.

El jurat ha valorat la “compenetració” entre el pastor i l’animal. Aquest any han competit 11 pastors, que han mostrat les habilitats dels gossos i el seu control dels ramats d’ovelles. El certamen, celebrat al camp de futbol municipal, ha comptat amb 800 espectadors, un centenar més respecte a l’any passat.

“No m’esperava quedar el primer, la primera prova ha estat una mica difícil, però s’ha classificat per la segona prova i ha anat molt bé”, ha afirmat Paul da Silva, guanyador d’aquesta edició. El pastor ha participat per segona vegada al concurs amb l’Scotx, un gos de raça Border Collie de quatre anys i mig. Malgrat que ja tenia experiència prèvia de quatre anys amb un altre gos, el Bandit, Silva ha assegurat que en el seu cas la calor ha estat beneficiosa atès que el gos estava més calmat.

En canvi, els membres del jurat consideren que les altes temperatures d’aquest diumenge han afectat de valent el rendiment dels animals. “Avui costava moure el ramat, perquè fa molta calor i, això ho acusen tant a les ovelles, els gossos com els pastors i els jurats”, ha assumit Martínez. A més a més, ha considerat que enguany, potser hi hagut una “mica menys de nivell “respecte a altres anys, ja que diu, que els gossos no eren tan veterans. “No saben treballar tan bé, però en general ha estat un bon concurs”, ha admès Martínez.

El certamen, que ha començat a les onze del matí ha durat unes quatre hores i ha comptat amb dues proves. La primera d’elles consistia en què els pastors demanessin als gossos que anessin a buscar el ramat d’ovelles i que el dirigissin fins davant seu. Un cop allí, els gossos havien d’introduir els animals dins del cercle i controlar-lo per tal que els seus propietaris obtinguessin l’esquella que duia una de les ovelles. Els pastors tenien sis minuts per assolir aquest repte. Pel que fa a la segona prova, el temps es reduïa a cinc minuts i els animals havien de fer entrar i sortir el remat d’ovelles en un altre espai del centre del camp. En aquesta prova només hi ha accedit quatre dels onze pastors participants.

“Nosaltres valorem molt més que el gos faci cas de les ordres del pastor que no pas que facin les proves”, ha detallat la membre del jurat. “El pastor francès ha guanyat perquè és el que estava més compenetrat amb el seu gos li ha fet cas pràcticament en tot moment”, ha destacat. De fet, el guanyador ha obtingut 177 punts, seguit del pastor Hilari Novillo, que amb el Beyon ha aconseguit 134 punts. Jorge Oleize, amb el gos Arakil, i José Maria Pleguezuelos amb l’Aila, s’han classificat en tercera i quarta posició.

Mar Rovira-ACN

Els gossos d’atura tornen aquest diumenge a Prades

El camp de futbol municipal de Prades es tornarà a convertir en escenari per acollir el XXXI Concurs de gossos d’atura aquest diumenge 5 d’agost. En l’edició anterior hi van assistir unes 700 persones i s’espera que aquest any també atregui força públic. Respecte al nombre de participants, l’any passat hi van haver onze pastors i aquest any s’ha incrementat a catorze. A partir de les 11 del matí els espectadors podran gaudir de les habilitats dels gossos i els seus amos en el control dels ramats d’ovelles. Paral·lelament hi haurà un mercat d’Artesania que es farà durant tot el matí al Carrer Colomers al costat del camp de futbol.

El concurs de gossos d’atura de Prades arriba a la XXXI edició. Foto: Ajuntament de Prades

El certamen ja porta tres edicions fent-se al camp de futbol municipal, equipament que té gespa natural, idoni per al desenvolupament de les proves. Per una altra part, bona part del concurs es farà al migdia i per tant els espectadors podran disposar d’espais amb ombra.

La Fira del Vi i del Cava fa vibrar la Plaça Major de Prades

Els visitants han omplert la Plaça Major de Prades i la Festa del vi i del cava. Foto: David Aymerich.

Prades viu la seva històrica Fira del vi i del cava aquest cap de setmana, els dies 21 i 22 de juliol. Un esdeveniment festiu que, enguany, incorpora a més les paradetes artesanes de formatges, embotits i degustació de tapes als negocis locals del municipi. El dissabte, des de primera hora de la tarda, la Plaça Major de Prades s’ha omplert de gom a gom per gaudir representacions diverses com són les DO Priorat, Conca de Barberà o Montsant.

Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, ha explicat que la Fira “es planteja com un espai bastant tranquil, un espai de turisme familiar, de poder fer tast de vins, de productes de la terra, degustacions dels propis bars”. En definitiva, “un espai on tothom hi tingui cabuda i s’hi pugui trobar molt bé”, ha afegit l’alcaldessa del municipi.

Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, a la Fira del vi i del cava del municipi. Foto: David Aymerich.

Bargas també ha explicat el canvi en la programació d’aquesta edició 2018: “L’any passat vam començar dissabte al matí, però no hi havia gaire afluència de públic i vam decidir canviar-ho”. “Les coses es fan per millorar i enguany hem començat dissabte a la tarda”, “pensem que és ideal, la plaça cobra vida a poc a poc i això s’allargarà fins a la nit”, ha explicat.

Pel que fa a l’última jornada, Bargas opina que “els diumenges al matí Prades és un punt d’atracció turística i tindrem un bon recorregut”. “Hem buscat el màxim possible i enguany esperem tenir encara més representació local”, ha afegit al voltant de l’oferta vinícola que es pot degustar a la fira i destacant la bona rebuda de les novedoses paradetes de degustació amb embotits i formatges.

Olga Andrés i el seu fill gaudint de la Fira del vi i del cava de Prades. Foto: David Aymerich.

Doncs són molts els visitants que s’apropen a Prades per gaudir de la Fira del vi i del cava any rere any. Olga Andrés, mare sabadellenca d’arrels pradenques, porta diverses edicions a les seves esquenes. “Des que es va començar a organitzar que hi venim”, “els meus sogres són d’aquí i ens ho posen ben fàcil per venir a tots els actes que es fan”. La família ha pogut degustar “un parell de vins i ha estat bé per descobrir noves varietats d’una casa que ja coneixíem”, “i ens trobem en procés de seguir degustant”, ha tancat Andrés.

Finalment, Georgina Moster, del restaurant La Botiga de la Plaça Major de Prades, ha explicat que aquest acte “s’anima cap a la nit, abans de sopar fa un soparet”, “la copeta amb la tapeta i puntet de festeta”. “Nosaltres portem divsersos anys fent les tapes per la fira i estem molt satisfets”, ha afegit Moster al voltant d’una proposta culinària local que acompanya l’oferta de la fira. És a dir, fins a 20 establiments ofereixen un total de 23 plats que els visitants poden adquirir per acompanyar el seu vi o cava.

Georgina Moster, regenta del restaurant La Botiga de Prades. Foto: David Aymerich.

Els negocis Safari, GR-7, La Font, D Prades, La Vall del Brugent, Cal Verdaguer, La Botiga, Libèl·lula Pradenca, Tretze Pams i Embotits de Vic ofereixen tapes variades com per exemple una croqueta de ceba caramel·litzada amb formatge de cabra i nous, arròs negre, hamburguesa amb bacon i ceba o un pastís fred de tonyina amb salsa de cogombre i toc de mostassa.

Més fotografies de la Fira del vi i del cava:

David Aymerich

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies