.

El conseller municipal de Cultura, Josep Maria Prats, durant la roda de premsa. Foto: Tarragona21

Tarragona ja té pla municipal de biblioteques, tant reclamat i frustrat des del 2010. No és un pla faraònic, sinó que es fonamena en la seva “sostenibilitat econòmica”. No vol “vendre fum”, sinó ser “realista”. El conseller municipal de Cultural, Josep Maria Prats, l’ha presentat avui.

Els propers cinc anys, des d’ara i fins a 2022, Tarragona comptarà amb cinc bibioteques municipls que aprofitaran espais ja construïts, abandonant així l’execució de nous edificis dins el marc prioritari d’estalviar recursos. Tot i això, seran 9,7 milions d’euros els que invertirà Cultura en auest període en la creació i posada en marxa el desplegament de ls biblioteques, començant per crear l’avui inexistent Servei Municipal de Biblioteques, que dirigirà l’actual directora de la biblioteca municipal de Torrreforta, Montserrat Recasens, funcionària municipal.

El passat dijous 29 de juny a la Comissió Informativa de Cultura es va aprovar el Pla de Biblioteques de Tarragona, un projecte a cinc anys vista que pretén dotar la ciutat d’un servei de biblioteques d’acord amb les previsions del mapa bibliotecari de la Generalitat de Catalunya. Actualment només disposa de la Biblioteca Pública -de titularitat estatal i gestionada per la Generalitat de Catalunya-, la Biblioteca a Torreforta i el Punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau, les dues darreres de titularitat municipal però adscrites a dues conselleriesmunicipals diferents.

La primera biblioteca que es posarà en marxa serà la de Torreforta. Servirà de model a la resta. Deixarà l’espai actual i s’ubicarà al Mercat Municipal, requalificat com a equipament. S’hi destinarà un milió d’euros d’inersió, dels quals 400.000 ho seran per a obres. La biblioteca triplicara la seva supefície amb el canvi d’espai. Torreforta tindrà un bibliotecari i dos auxiliars.

La Part Alta

L’any 2019 serà el torn de la Part Alta. Hi ha acord amb l’Arquebisbat de Tarragona per utilitzar unes dependències del Seminari Diocesà que no són la rica bibliotca del lloc i que l’Arquebisbat també vol posar a disposició del barri com a acció social que vol desplegar. Prats ha subratllat que aquest espai neix de la manca de recursos  de l’Ajuntamet per fer una biblioteca pròpia per la manca d’espais municipals a la Part Alta.

Entre els anys 2022 i 2002 arribaran les biblioteques de la Part Baixa, Sant Savador i Sant Pere i Sant Pau.

A la Part Baixa, l’espai desitjat és l’actual seu dels Xiquets de Serrallo, de titularitat estatal i definit per a usos culturals, però la seva opció queda delimitada en funció que sigui compatible amb l’activitat dels catellers. És un espai ampli, de dues plantes i diàfan, que el fan òptim, destaca el conseller, però si no fos el triat, per exemple per problemes de soroll, hi ha dues alternatives d’espais municipals a la zona. El local del Serrallo compta amb 1.200 metres quadrats.

A Sant Savador la biblioteca compartirà espai amb l’escola pública i a Sant pere i Sant Pau cal determinar si es va a una escola pública o a un institut públic. En tot cas, el conseller ha destacat al bona sintonia amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i la confiança que es plasmi també amb els centres escolars.

Quedara per més endavant, més enllà de l’any 2022, posar en marxa biblioteques a Llevant i a Ponent (Bonavista-Campclar). Prats és consicient d’aquesta mancança en l’atual pla, però “hem volgut ser realistes. Seran els deutes pendents per fer”.

S’ha volgut que el pla ho sigui “de ciutat” i no de govern, transversal, i alunyat de lluites partidistes.

La biblioteca central de Tarragona, situada al carrer Fortuny-cantonada carrer Gasòmetre, serà traslladada a la Tabacalera en espais cedits per l’Ajuntament. Però és una biblioteca de l’Estat, no municipal, i per això no figura al pla de biblioteques. El que es tractarà és que quan abandoni l’actual recinte al carrer Fortuny l’Ajuntament en pugui fer ús. Això formarà part de les negociacions amb l’Estat.

Aprovació al ple municipal de juliol

Josep Maria Prats va portar a la comissió esmentada un pla que contempla en primer lloc la creació el Servei Municipal de Biblioteques de l’Ajuntament de Tarragona que gestionarà i coordinarà els futurs equipaments; i en segon lloc iniciar els treballs de reforma del Mercat de Torreforta per traslladar-hi l’actual biblioteca, ubicada ara al Centre Cívic del qual depèn. I el pla es continuarà desenvolupant amb la transformació del Punt de lectura a Sant Pere i Sant Pau, en biblioteca, la creació d’una biblioteca a Sant Salvador i dues biblioteques més a la Part Baixa i la Part Alta de la ciutat.

Es preveu que al ple municipal d’aquest mes de juliol es passi a aprovació el pla.

Segons ha apuntat el conseller en roda de premsa duta a terme aquest matí “la biblioteca, per a molts ciutadans, és l’únic accés que tenen a la cultura”, molts d’ells “accedeixen a aquest espai per trobar-hi els recursos necessaris per tirar endavant la seva formació”. L’accés a la lectura és, a més, “un dret fonamental que cal facilitar, per generar ciutadans actius, crítics i competents dins la societat”.

Per tal de tirar endavant l’aprovació d’aquest pla, la conselleria de Cultura va presentar un informe econòmic i de viabilitat dut a terme en els darrers mesos que presenta el desenvolupament tècnic i a curt, mig i llarg termini de totes les fases que s’hauran d’anar seguint. Al mateix temps l’informe argumenta que “cal elaborar un pla de lectura pública, amb l’objectiu de convertir Tarragona en una ciutat lectora”, que vagi acompanyat d’aquestes noves instal·lacions i coordinat des del nou Servei, adscrit a la conselleria de Cultura.

Tots els equipaments hauran de disposar d’un espai de 1.000m2 aproximadament, tal i com s’estableix, així com un equip de treballadors, que contemplin un horari al màxim assequible a tots els públics, una dotació important de fons bibliogràfic, així com mobiliari i material informàtic, una programació paral·lela d’animació a la lectura i totes les despeses de funcionament i manteniment pròpies d’unes instal·lacions d’aquestes característiques.